.
Envoltats de futbol i sense tenir massa clar segurament
on es van ficar quan algú els va enganyar
per començar a comentar partits del nàstic,
els nostres protagonistes d'avui són aquells
que en un moment o altre han passat pels micròfons d'aquesta casa
i ens han donat petites lliçons del que ells més en saben.
Jo crec que la tasca de comentarista és important
perquè la gent que està escoltant a la ràdio,
inclús els propis aficionats que estan dins del camp,
que també ho es compten,
doncs a veure els sistemes de joc,
les variacions que puguin haver durant el partit i durant el joc.
Jo crec que és una persona que, bueno,
que quizás tenga que a veces ser un poquito imparcial, no?
aunque esté trabajando o en un caso que haya sido exjugador y todo eso,
pues bueno, tiene que intentar ser lo más realista posible
en lo que está viendo, ¿no?
Per damunt de tot crec que ha de ser una persona, doncs, que a l'hora de saber expressar-se
o hauria de saber fer el més correctament possible,
utilitzant a vegades una nomenclatura molt específica de l'esport que estigui comentant,
sinó una nomenclatura que sigui la correcta per les persones que l'estiguin escoltant.
Jo crec que ha de ser per davant de tot una persona imparcial
que a través de les seves experiències, de les seves vivències,
i sobretot si ha sigut un jugador, doncs, professional del futbol,
en aquest cas, no?, que pugui, doncs, complementar
la labor del professional del mitjà de comunicació, no?, del periodista.
Com tot, però, té un principi.
Un principi amb un sol nom que els va portar a tots
a agafar un micro i tancar-se en una cabina del nou estadi.
Va ser el meu amic Joan Andreu.
La primera persona amb la que vaig estar parlant va ser amb Joan Andreu Pérez.
En primer lloc fue entre un acuerdo que tuvieron Joan Andreu y Quico Ramírez.
Un dematí parlant amb el Joan Andreu Pérez i amb l'Albert Oller.
El primer a estrenar-se va ser l'Àngel García, la temporada 2001-2002.
L'Eitcho Edograna iniciava així una nova etapa
en la seva llarga carrera futbolística.
Una nova etapa que el va omplir dels seus antics records.
Estava al gimnàstic a segona A
i jo, doncs, havia jugat quatre temporades
amb el gimnàstic a segona A, doncs, me recordava molt
els partits que jugava jo
amb el gimnàstic quan estàvem en aquesta
categoria, no?
Llavors, em recordava que, bueno, quan venia
doncs l'Oviedo, venia el Gijón,
venien aquests equips,
em recordava quan jo realment també jugava
contra ells aquí, doncs,
al nou estadi, no?
El món brillava
al nostre voltant
A l'Àngel, però, li va tocar
viure les mels de la segona A i les llàgrimes
d'un descens. Per això, la seva valoració
és més o menys a mitges.
Doncs s'ho passava molt bé, no? I, a més a més,
tots apreníem una miqueta cada diumenge.
Doncs no, em va saber gaire molt de greu
que el gimnàstic, realment, aquella temporada
que jo estava fent de comentarista,
doncs vaig a segona B.
Per substituir l'Àngel García
es va buscar un recanvi de garanties.
Menxi, un altre ex-juador amb experiència
suficient a segona B, com per parlar
en propietat de qualsevol dels equips que visitava
al Nou Estadi.
Bueno, pues, viví la temporada
del ascenso a un A.
Es una manera de seguir vinculado al fútbol,
es una manera diferente, totalmente diferente
a lo que yo había hecho hasta ahora,
pero que la verdad que estuve muy a gusto,
me trataron fenomenal, y bueno, pues,
pude ver todos los partidos
con els que jugo en casa,
yo pude valorarlos
y pude aprender de todas las situaciones
que lleva un partido de fútbol.
Un menxi que mai oblidarà
aquells partits d'un play-off complicat
que ens van tornar, però, a la segona.
Una de las cosas que también me quedo
es los últimos partidos de play-off
que pude viajar,
porque yo teóricamente
hacía los partidos de casa,
pero cuando se entro en el play-off
pues viajé con el equipo
y bueno, pues, es una situación muy bonita
para mí, ¿no?, recordar
lo que es la sensación de fútbol,
de viajar y todo eso,
pues la verdad que me dio
un tarragón a rádio
y me dio la oportunidad
de poder hacerlo, ¿no?
Y pues otra de las cosas
que me quedo también
es, pues, bueno,
pues la experiencia
que yo haya podido coger
a través de ver partidos
y de, bueno,
de estar en una situación, pues, bueno,
como en la que pude estar.
Un cop Menchi va ser incorporat
de la direcció tècnica de la Pobla,
Jordi Abella
va ser l'escollit
en la temporada de l'ascens.
Abella, vinculat des de feia anys
al futbol basé del Nastic,
començava ara una nova aventura
per parlar del primer equip
on ells havia estat
també a la mateixa categoria.
El primer, una altra vegada
d'aquesta temporada,
el primer partit
d'una altra vegada
a segona A, no?
Potser perquè
en la seva època,
quan vam jugar
fa, ara ja,
3, 4 anys,
l'altra vegada a segona A,
el fet de viure-ho des de baix,
el primer partit
en aquell moment
va ser al Racing de Santander,
aquí a casa,
pues, no sé,
com llavors
estava a baix de la banqueta,
pues, se'n va fer una miqueta,
no sé,
diferent, aquell partit, no?
Potser pel fet d'això,
que tornàvem a estar a segona A
i era com un somni, no?
Per tots el tornar
crec que és on es mereix
el nàstic a estar,
si no a segona A
o a més a mort.
Ara que per la memòria
del Jordi Avella
encara hi queden
aquelles tardes de calor
al camaró dels germans marcs.
Home, doncs,
els records sempre són bons,
a més, pues,
veus el futbol
des d'una altra posició,
perquè des d'allà dalt
es veu des d'una altra posició,
es veu d'una altra manera,
inclús et fixar
en detalls diferents
que no et fixaria
potser des de funcions
com és la que està al mateix camp
o des de la grada
una miqueta més com a aficionat
i és una tasca enriquidora
i evidentment que els records
són molt bons, no?
A més,
la calor que hem passat
alguna vegada
es parida amb el Jordi Blanc
i el tècnic que venia
de vegades,
doncs,
a més a més,
t'ho fa recordar,
evidentment,
t'ho fa recordar.
Per motius professionals
a mitja temporada
i sense arribar al mercat d'hivern,
Avella deixava la seva posició
i després de sondejar el mercat
i de pagar la clàusula de rescisió,
vam aconseguir els comentaris
del mediàtic Lluís Fàbregas,
l'actual director de màrqueting del club
que s'ha convertit
en la veu entesa
de les tardes al nou estadi,
una veu que continua
sense entendre les crítiques
cap als seus productes blaus.
Jo el que potser destaco,
jo soc un ovell amb aquest tema,
la veritat és que
quan m'ho van plantejar
tenia una mica d'arrencança
en saber si ho podria fer bé
i si podria correspondre
a la confiança que s'havia posat a mi
i en mica en mica,
doncs, a mirar que va passant el temps,
la veritat és que
és una situació que m'hi trobo còmode
i vosaltres m'ho faciliteu molt, això, no?
Llavors, com a destacable,
i jo destacaria els comentaris teus
respecte a la part professional meva
del que és l'equipació esportiva, no?
Doncs és una persona molt sensible
en segons quins colors
i en segons quin tipus d'aprendes
i això, doncs,
es dona un toc de distensió,
potser de conya
amb els comentaris
i a vegades serios del partit.
Lluís Fabregas està vivint
una de les etapes més dolces del Nàstic
en els últims anys,
molt millor que a l'Eca
li va tocar viure a ell com a jugador.
He tocat viure una etapa dolça,
com a comentarista,
el que fa al Nàstic
és la referència d'aquest any
i a nivell, doncs,
d'entorn del Nàstic com a jugador,
doncs, els anys que vaig estar
formant part de la platini professional
de l'equip, doncs,
estàvem en una situació
que no té res a veure a l'actual,
en una situació molt més precària,
que era la temporada 86-87
i la 87-88,
en el qual, doncs,
al camp hi anaven 1.500 persones
al dia que hi anaven més,
la massa social era molt pobra
i eren, doncs,
uns anys on el Nàstic
estava una mica de capa caiguda,
no?
Per sort, doncs,
ja fa uns anys cap aquí
que la cosa ha canviat
i ara, doncs,
tenim la sort
que obrís aquesta segona A
i jo soc de l'opinió
que no hi ha d'haver limitacions.
Per ell, però,
el secret és preparar-se
els partits a consciència,
sense deixar cap detall per tancar.
Home, és una manera molt fàcil,
utilitzo les meves influències,
els meus amics,
els meus contactes,
la gent que viu professionalment
al món del futbol,
a nivell de camp,
doncs,
em foten un cop de mà
i m'informen
de les característiques
del rival del Nàstic
de cada setmana.
El Matador
S'estan buscant, el matador!
Això sí, el que tots tenen en comú, a més a més del personatge que els va embolicar a comentar els partits,
és que tots preveuen un futur com a mínim esperançador per l'equip que sempre tindran a prop.
Jo penso que el matí que està és un embrio, és una cosa que s'està formant.
Crec que el futur, tal com està encarrilada ara la cosa, crec que és molt bo.
Creo que el futuro es fenomenal, todo el mundo firmaría, hubiese firmado a principio de temporada, hasta en la situación que están ahora.
Som un equip revelació, entenc jo, i que realment la posició del gimnàstic, hem de estar tots contents,
encara que molta gent quan estàs en aquestes alçades voldria més.
A next!
Mínica Cátiz
Mínica Cátiz
Bona nit
Bona nit
Bona nit