I un dilluns més, pràcticament contra rellotge,
encetem una altra secció a la Semprenàstic,
i és la secció del Pablo Luzarreta.
Pablo, molt bones.
Bona tarda.
Això és el Rincón del Trutxa.
Semprenàstic, el Rincón del Trutxa o la secció de Luzarreta.
I el Pablo que avui ve molt ben acompanyat.
Bueno, mejorable, ¿no?
Por fin he podido traer la Meva Mara, ¿no?
A mi madre.
Y bueno, la verdad que iba a traer hoy al hechicero este que tengo prometido.
Al vidente.
Al vidente hechicero.
Pero bueno, está localizable.
No sé qué ha habido hacer por ahí.
Y espero que venga la próxima semana.
Pero ya te digo que hoy tengo un artista de renombre, como es mi madre.
Además de madre, pues es, para que veas que está ligada con el fútbol y tal,
pues hermana de Pedro María Zabalza, que juega en el Barça y en la selección.
Tío, porque aquí hay muchos seguidores del Barça.
Ahora entiendo lo de la convocatoria con la selección de Navarra.
No, no, no.
No, no saques esto.
No, vale, vale.
La semana que viene, con el hechicero.
Bueno, lo hablamos otro día, ¿no?
Sí, eso lo explicaré otro día.
Bueno.
Hola, mamá.
Hola, hijo.
Que estás tranquila.
Buenas tardes.
¿Estás tranquila?
Pues sí, muy tranquila.
Pues yo suelo estar tranquilo, pero mira que yo estoy un poco cagado.
Bueno, hombre, porque las madres imponemos.
Sí, eso tú te impones mucho.
Además, tú estás acostumbrada, ¿no?
Has salido aquí en Tarragona, has salido en la tele de aquí y todo, ¿no?
Bueno, sí, pero en un estudio así de radio no había estado nunca, la primera vez.
¿Has visto?
Está chulo.
¿No has estado nunca?
Sí, no, nunca.
Me gusta.
¿Y qué te parece que esté yo haciendo estas cosas los lunes?
Oye, pues muy orgullosa.
Ya tenía ganas de...
Tengo tu aprobación.
De ver en qué campos te mueves, aparte del de fútbol.
Hombre, últimamente me muevo en este más.
Pues suelo traer a compañeros, hacerles entrevistas de cinco minutos.
Bueno, alguna, que me parece que la primera, la que dice Carrión, ya la oíste, ¿no?
Ya la oí, sí.
Coincidió que estaba yo por aquí y la oí.
Además, tengo información reservada y muchos, ¿sabes?
Vienen así medio...
Asustados, ¿cómo he venido yo hoy?
Sé cosas tuyas también, ¿eh?
Y en la radio, ¿sabes que no hay amigos?
O sea, que alguna te va a caer.
Espero seas benevolente conmigo, a ver.
Sí.
El último día, ¿sabes quién es?
Cipriano y Chumi.
Ah, no sabía.
Sí, amigos tuyos también.
Muy amigos míos.
Bueno, a ver, ¿cómo es que vienes tanto a Tarragona a verme?
Hombre...
Porque eso no cuela.
Pues yo pienso que tengo que venir porque soy tu madre y necesito verte.
Pero, por ejemplo, en Lleida, cuando estaba yo en Lleida, también eras mi madre.
Sí.
Y también iba...
Lo que pasa es que Tarragona me gusta mucho más que Lleida.
Y vengo a Lleida y vuelvo a Pamplona recargada a las pilas.
Que es la playa.
Porque me encanta el mar, los paseos que me doy por la ciudad.
La ciudad es muy bonita.
La gente es muy simpática.
Es que, ¿sabes qué pasa?
Y me siento como en Pamplona.
A nada que hace más de 5 grados se va a la playa ya.
Se va a bañar a la playa.
Y dice, ¿qué morena vengo?
No paso frío nunca.
Veo a la gente abrigada y yo digo, pero qué frioleros son.
Oye, si contestas muy largo, me rompes las preguntas todas.
Entonces, a ver, ¿qué haces a la tarde cuando, por ejemplo, a estas tardes, como hoy, por ejemplo, que de repente te vas 4 horas por ahí?
¿Puedes decirnos qué haces?
Sí, pues mira, me voy a pasear y me gusta el paseo de las Ramblas y llego hasta el mirador final.
Veo el mar, estoy un rato por allá y luego vuelvo, me meto entre calles, voy descubriendo calles nuevas y eso es lo que me gusta.
¿Y eso de que cuando vas por ahí y que vienes a casa extrañada y dices que hay alguno que te saluda por ahí?
Ah, pues sí, me confundirán con alguien porque voy por la calle y me dicen adiós y digo pues adiós y no sé quién es.
Pienso que me confundirán con alguien, que tendrá algún parecido, todos tenemos un doble.
No, pero es que eres tú que salgas en la tele, ¿qué quieres? Pues luego te reconocen por ahí.
No creo que sea eso.
Así te las gastas.
No sabes que esta semana salgo en el Diario Tarragona, ¿no? Haciendo...
Ah, no sabía, ¿no?
No sabes, haciendo patatas a la riojana.
Ah, bueno, si es verdad que me lo comentaste.
Sí.
Otra faceta nueva.
Y eso tampoco sabías.
Me comentaste lo de la cocina, sí.
Mañana igual te hago, ¿vale?
Bien.
Así pelas las patatas tú y me centro yo en lo otro.
¿Lo otro es?
Yo de pinche.
¿Lo otro?
Comérmelas.
Ah, vale.
El toque, él era el toque final.
Bueno, entonces hoy como es mi madre y es la piedad que traigo a mi madre, pues te dejo hablar de lo que quieres hablar.
¿Quieres hablar de fútbol?
Pues yo de fútbol, que estoy muy puesta. Estuve ayer en el partido.
Sí, además le gusta ir al partido.
Sí.
Pero para ver, vamos, ella no quiere ir con nadie, quiere ver el partido, ver distancia entre líneas, quiere verlo todo.
El de ayer le gustó, ¿no?
Bueno, hacía mucho tiempo que no había venido y la verdad es que tenía muchísimas ganas de ver al equipo.
Fue un poco aburrido, pero bueno, yo nunca me aburro en un partido del Nastic, porque lo vivo con tensión.
Además conociendo a jugadores que tienen esa amistad con algunos.
Claro.
¿Verdad?
Bueno, entonces ahora, sin que se te va el plumero, a ver, haz un análisis de la temporada del Nastic, con palabras técnicas y todo.
Pues yo pienso que la temporada es buena, es muy buena, porque el año pasado, en segunda B, me imagino que todo el mundo habría firmado por estar este año donde estáis.
Y pienso que ha sido una buena campaña y que tenéis que estar todos muy contentos.
Tú espero que estés luego un poquito más, a ver si te sacan un poco...
Un poco más.
A ver si te dan un poco de oportunidad.
Las declaraciones que estás haciendo no sé.
La verdad es que no estoy acostumbrada a verte en el campo, pero... Y es duro para ti y es duro para mí.
Vale. Pues ya te has tenido tiempo de acostumbrarte al fondo también.
Pero el fútbol es así. Solo pueden jugar 11 y...
Y a ti te encanta ir al campo a ver el partido y en vez de... O sea, no dejas que yo te lleve al campo ni nada.
Tú quieres ir en autobús.
Yo voy en autobús.
Tienes ir con los aficionados, ¿no?
Sí.
Es Julián un poco, ¿no?
Yo voy en el autobús, en el especial del Nastic, y me gusta llegar tres cuartos de hora antes, ver cómo calienta el equipo.
Y chillar y todo.
Y ver todo el ambiente antes del partido y cómo va llegando la gente, los calentamientos. Me encanta ver eso.
Y animar y todo.
Animar también, por supuesto.
Tirar ladrillos al campo y todo.
No, eso no. Eso nunca.
Vale.
Eres de los moderados.
Las moderadas.
Sí, moderada.
Y entonces, ¿con eso de que vienes tanto a Tarragona, qué te dicen en casa?
Bueno, pues es que ya...
¿Qué te dice tu marido?
Mi marido está encantado de que venga a Tarragona y estoy en contacto continuo con él.
Le llamo, pues mira, pues sale este equipo, en el descanso le vuelvo a llamar, pues van así, están jugando así y lo tengo informado.
Claro, porque tú vienes...
De todo.
Y luego me conocen, los de adelante, los de atrás, los de la derecha, los de la izquierda, y me echan en falta.
Señora, ¿pero cuánto tiempo sin venir?
Te echan en falta los de aquí y también los de allá.
Porque tú en Pamplona dejas a tres hombres en casa.
Dejo a tres hombres en casa.
¿Y luego llegas allá de qué?
Pues luego, pues me reciben con mucho cariño.
Porque les hago tanta falta que cuando llego dicen ¡aleluya!
Llega a seis como los famosos, ya están con barba de cinco kilos menos, ¿no?
No, no, no.
Son los cinco que cojo yo cuando estás aquí.
No, no, no, no, no.
Te voy a controlar porque ya sé que está eso ya muy a rajatabla.
Entonces, ahora que he venido, pues nada, comidas limpias, verdura y a la plancha.
Como hoy, ¿no?
Y a la plancha, como hoy.
Vaya.
Sí.
Y nada, y tus hermanos y tu padre están acostumbrados también a estar solos.
Sí, claro.
Y a los hombres modernos de hoy día tienen que saber de todo.
Además, con lo que viajas tú, tienen que estar acostumbrados.
Claro.
Bueno, pues es que ya está.
Tenía todo un folio, pero te lo has ventilado.
Mira, en un momento.
¿Qué tal? ¿Qué te ha parecido?
Oye, pues muy bien.
¿A qué he mejorado?
Muy tranquila.
Sí.
¿Te acuerdas el primer día con Carrión?
Qué desastre, ¿no?
Qué desastre.
Que no tenías ninguna pregunta preparada.
No, porque como soy amigo de él, digo, bueno, más o menos, como hablo todos los días,
digo, algo me saldrá.
Cada vez llegas aquí nervioso y no te sale nada.
A ti también te conocía, pero no me he fiado tampoco.
Ni yo tampoco me fiaba, ¿eh?
Porque no sabía lo que me ibas a preguntar.
Y he preferido apuntármelo.
Y con lo...
Bueno, pero en cuanto a guión hemos mejorado mucho, ¿eh?
Sí.
Me acuerdo que el primer día con servilletas de bar.
Con servilletas.
Mira, hoy he hecho un folio e incluso tengo una cara llena y dos líneas del otro lado.
Bueno, y ahora ya que tienes ordenador aquí en la casa y tal, ¿no?
Ah, sí.
Pues tengo un ordenador ahí que le uso cuando mira la tele.
O sea que ya veo que tiene puesto fijo ya.
Sí, sí.
Sí, aquí sí, sí.
Aquí es titular.
Bueno, Jordi.
Bueno, Pablo, a ver si la semana que viene nos sorprendes con el hechicero.
Ya tenemos ganas de conocerle, ¿eh?
A ver, no sé, es que yo sé por medio de que viene la semana pasada de Chumi, sé
que sé lo de los hechizos y tal y que tiene que hacer cosas en el campo, pero la verdad
que no sé ni qué idioma habla ni nada.
Tengo una semana para prepararme el idioma o algo.
Ya te diré.
Muy bien, Pablo.
Bueno, a ti.
Señora, muchas gracias por habernos acompañado.
A vosotros.
Entonces, después de la sección del Pablo Luzarreta, después de la sección del truche,
que ens sorprén setmana rere setmana, arriba el moment del reportatge, un reportatge
que la setmana de Sant Jordi, Quim, havíem de parlar de llibres i roses.
Doncs així és, parlarem de llibres i de roses.
Si et sembla, escoltem-lo ya, perquè anem fatal de temps.
Pues tocará este año festejar el Sant Jordi en Tarragona, ¿no?
Nunca lo había hecho y este año, pues, debuto por primera vez.
Suposo que les paraules d'un tècnic que s'estrena en aquest Sant Jordi serveixen
per començar a parlar d'una de les festes més populars de Catalunya
i amb com la viurà a mitges, això sí, al vestidor grana.
Una festa amb dos elements prou diferenciats, la rosa i el llibre.
Comencem per les flors.
De moment, compraré una a mi madre, una a la novia de mi hermano
y otra a la medio novia mía.
Juro que con una suficiente.
Li he de regalar a la meva dona, a la sogra, a la mare,
varias, varias, sí, normal, s'ha de complir una mica la tradició.
A les senyores els fa il·lusió aquest detall, ¿no?
Una a la meva dona, claríssim.
Sí, la meva dona i les dues nenes.
No, una rosa nada más.
A mi mujer le regalaré, pues, me parece que es un libro y una rosa, ¿no?
Me imagino que le tocará a ella.
Pues, como a mí, tres o cuatro, seguro.
Pues, a la meva dona y a la mare y a la sogra, eso.
A veure, ara que sabem que els jugadors compleixen com cal i compren les roses a les pertinents nòvies,
dones, mares, filles i mitges nòvies,
anem a veure com va l'altre aspecte de la festa, els llibres.
El primer a parlar és Antoni Pinilla, un dels fideus lectors a qui no li agrada caure en ofertes comercials i prefereix els grans clàssics.
Normalment vaig una mica per ratxes, una mica de tot, novel·la i normalment, doncs, sempre que tinc el dubte de les novel·les i tal, com jo crec que la publicitat,
manipo una mica quins són els bons llibres i quins no, doncs, sempre prou de mirar i de llegir llibres que són clàssics, no?
Que això jo crec que són clàssics i han estat molt de temps a la memòria i a el que és la història de la literatura s'encerà per alguna cosa.
Un cop entesa la filosofia de Pinilla, recomana a ell mateix alguns títols en castellà i català per aquest dissabte.
Suposo que la literatura catalana, doncs, suposo que La pell freda és un bon llibre i, bueno, la literatura castellana, no, no, castellana.
Suposo que en Ruiz Zafón també l'ha escrit en català, però, bueno, La sombra del vent, La sombra del vent és un bon llibre i, bueno, jo crec que el més important és que la gent creixi i que agafi aquest hàbit, no?, que és el més important.
Bueno, sempre he provat llegir amb tranquil·litat i aquest, el millor moment per llegir amb tranquil·litat és, un cop ja la cana és d'anar al llit i estar tranquil·la a casa, doncs, assegut en un sofà, doncs, llegim tranquil·lament.
Continuen traient etiquetes, escoltem ara a un dels que la clava, un Lluís Codinà que afirma que no és que els futbolistes llegeixin poc, sinó és que l'hàbit de la lectura es va perdent entre tothom.
Tot una mica, una mica de novel·les, d'intrigues i una mica, m'enganxo una mica més amb aquest.
A veure, espera, que els últims que l'hem passat vaig dir La sombra del viento i després ara, bueno, que ho digui la Vinci també està molt bé.
Sobretot per a la gent que potser li costa més llegir, aquests dos llibres són, per començar, jo crec que almenys ja enganxen, no?
Després hi ha un altre tipus de lectura que costa més, ja és més pacífica.
Llegeixo al vespre i al sofà. No, home, jo no és que el siguin el futbolista, jo crec que el llegeix poc en general i el meu futbol també passa.
Lluís Miguel Carrion ens sorprèn amb les seves propostes policiaques per a aquest Sant Jordi.
Pues, a veure, me gustan las novel·las policiaques. No, a mí me gusta, bueno, he comprado varios libros de un autor que se llama Henning Mankel.
Los viajes, normalmente, como viajamos bastante y en Autocars, sobre todo, pues solo leer ahí.
Els seus companys Diego i Lusa aposten per títols més publicitaris i més...
Nacho Vidal, la vida. No, home, no sé, un libro.
No sé, home, ara estoy leyendo estos que se han hecho famosos de los de... del Dan Brown, este, los de Código Da Vinci, y estos, estoy leyendo estos y están, la verdad, que muy bien.
O sea, que imagino que... que si vale la recomendación a la gente supongo que le gustará.
I arriba l'hora del que s'estrena per Sant Jordi. ¿Qué li agrada al míster?
Sí, Leo, sí. Tengo apretotas las noches antes de dormir, un repito.
Bueno, pues, estoy leyendo un psicoanalista casi siempre, ¿no?, que se llama Jorge Bucay, a Pablo Cuello...
Bueno, en definitiva, son dos de mis preferidos, ¿no?
Pues, los cuentos que me enseñaron a pensar, ¿no?, de Jorge Bucay.
Pues, generalmente, pues, bueno, en los viajes y... y no en mi casa, ¿no?
Y casi siempre, pues, en la cama, ¿no?
Nota del cos tècnic, però, es queda amb Coelho i els contos de Bucay.
Xavi Bartoló prefereix algunes publicacions específiques de futbol.
Qüestió d'aprendre cada dia.
Sí, revistes una mica especialitzades en el meu tema de preparació física,
amb temes tàctics, temes relacionats, bàsicament, amb els de la meva feina.
És el que, imaginadament, llegeixo.
No sé, s'està parlant molt, no l'he llegit, però aquest és el Código Da Vinci, ¿no?
Que diuen, me n'han parlat força bé.
No l'he llegit, però me n'han parlat força bé.
Un cop coneixem els títols més recomanables,
no volíem tancar el dibuix d'aquest Sant Jordi 2005,
sense plantejar una dicotomia habitual entre Sant Jordi i Sant Valentí.
Sant Jordi i Sant Valentí no em diu res.
a mi em sembla que és una cosa comercial que no una cosa que sigui part de la societat
i la gent, dels costums de la gent.
Sant Jordi, per contras, jo trobo que és una cosa, jo crec que està molt més arraigada.
Els dos són dates assenyalades una mica per la gent que té parella, que té mares,
i qualsevol de les dues és bona.
Jo Sant Jordi, a més coincideix que tinc un germà que es diu Jordi,
pot ser millor Sant Jordi.
Bé, jo és Sant Valentí, evidentment, que com t'he dit abans,
jo soc gallegui, no es festeja d'esta forma.
Sant Valentí no ho celebro, Sant Jordi totalment.
jo, per tradició, Sant Jordi no ho havia celebrat mai, la veritat.
Sant Valentí, doncs sí, sempre ho havia celebrat,
però ara que estic a Catalunya, doncs m'he de adaptar a les costumbres d'aquí
i també ara a Sant Jordi.
A mi m'agraden les dues, tot el que sigui, celebrar, el que sigui,
jo crec que està molt bé, no?
Esperem haver ajudat algú a triar algun títol per regalar dissabte,
o com a mínim haver donat una imatge diferent d'un vestiu de futbol
massa vegades etiquetat des de fora i tancat des de dins.
Doncs ja ho sabem, per Sant Jordi, la rosa i el llibre.
Deixem enrere ja el reportatge i saludem els tertulians
que avui hem convidat aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
el Juanjo López, Juanjo, bona nit.
Bona nit.
I el Jordi Arroyo, Jordi, bona nit.
Bona nit.
Abans que res, els hi volem demanar disculpes
perquè porten una bona estona esperant.
Tot i això, crec que s'ho ha passat bé, no?
Aquí escolten l'Usserreta, la seva mare, el reportatge...
Ben acompanyats, ben distrets.
Sí, sí, la mare té bé.
Amb el Jordi Arroyo i el Juanjo López
volem fer petar la xerrada aquests darrers 20 minuts de programa
fins a les 10 del vespre, també amb les trucades al 977-24-4767.
La pregunta és obligada.
Quines sensacions tenen del partit d'ahir?
A veure, del partit d'ahir em preguntes exclusivament.
Exclusivament.
Després ja parlarem més de la temporada.
No, a veure, jo crec que ahir es va demostrar una cosa
que amb el sector de la grada on estic jo ja fa temps que comentàvem.
I és que l'anàstic té un equip, per estar a mitja taula com a màxim,
que aquells mesos que vam estar més amunt
doncs eren un somni del qual ens havíem de despertar algun dia
i ens vam despertar del tot i de cop i alguns sense adonar-nos-en pràcticament.
L'anàstic està fent una grandíssima temporada
i ahir es va demostrar que davant equips ben plantats darrere
té molt pocs recursos ofensius
i crec que és un tema que ara l'any venent suposo que s'intentarà millorar.
Juanjo.
Bueno, jo hi penso que ahir no va ser un bon partit, no?
Però jo el que eliminaria van ser els xiulets, no?
Que es va donar en els moments del partit.
Jo crec que durant el partit no es té que xiular.
Perquè també sí que portem sis partits sense guanyar
però van portar una ratxa que tothom estava content
amb deu partits sense perdre.
O sigui que la gent no podem ser, o els aficionats no poden ser tan variables.
O sigui, hem entrat en una dinàmica, sigui perquè el jugador,
l'objectiu, per exemple, ja ho tenim, quasi ha aconseguit,
que ara, bueno, portem aquesta ratxa que no crec que sigui molt rellevant.
Ara mateix guanyem el diumenge a punt de vedre i tothom content.
O sigui, jo no crec que sigui tan rellevant.
O sigui, tenim ara mateix 44 punts?
No, 46.
46 punts.
O sigui, ja quasi, quasi, quasi ja està el sac lligat.
Aquest ratxa que ara que deia el Juanjo de Cispa,
jornades consecutives sense guanyar,
tres partits sense marcar un gol,
per què creuen que ve donada?
A veure, jo estic convençut, una mica el que he dit abans,
que l'equip durant molts mesos va rendir per sobre de les seves possibilitats.
I ara una miqueta estem tornant a la realitat
i al final de la lliga cada equip està al lloc que li pertoca.
i al final de la lliga estarem, doncs, el 8, el 10 o el 12,
que és el lloc que com a màxim el Nastic havia d'aspirar aquest any per planter
i sobretot i els planters.
És a dir, si jo veig per darrere nostre el Poliagido
o el Tenerife o l'Almeria o el, no diguem, Múrcia i Còrdoba
i és que pràcticament qualsevol jugador d'aquests equips el fitxaria
o pel Nastic de l'any vinent.
Per tant, escolta'm, estem molt bé.
Potser l'haver rendit durant molt de temps per damunt de les expectatives
que s'està apagant, no sé si físicament o anímicament,
o hi ha hagut una certa relaxació per tota l'atenció pròpia de tota la temporada
i suposo que ens estem acabant de reubicar o recol·locar el lloc que ens pertoca,
que és això, mitja taula.
No creieu per això que un cop el Nastic té fets els deures,
perquè, vaja, és el que pensem tots, que els deures ja estan fets,
que tenim la salvació a la mà,
s'hauria de dir, potser, un Nastic més ofensiu,
un Nastic que jugués amb menys pressió,
perquè és el que s'acostuma a dir,
que els futbolistes no tenen tanta pressió
un cop ja tenen feta o complert l'objectiu a priori.
Voleu dir que no és també un Nastic potser massa conservador
davant les expectatives que es podien haver creat
un cop ja tens a solida la permanència?
Bueno, sí, sí, perquè, diguéssim,
quan estàs lluitant per un motiu que el nostre seria, en aquest cas,
salvar la categoria,
però, bueno, es pot anar massa tant, no?
Ara mateix ja ho tenim quasi, quasi, quasi,
per no dir ja del tot lligat,
també es podria sortir amb una altra alegria, no?
Sense sortir amb aquesta por de no poder definir les jugades, no?
Perquè ahir mateix les pilotes,
quan les enviaven, diguéssim, Abel i Manolo,
és que no arribaven,
ni el vol es podia enxampar o no tenir el seu dia,
David Cuellar tampoc tenia el seu dia
i Benània va estar d'aquella manera,
o sigui, que no es va poder definir,
o sigui, ni les cornes també,
quan es tiraven el segon pal,
no ho sé, això hi va haver una cosa que hi havia de sempre,
no hi havia gent,
o sigui, no ho sé,
es podria jugar amb un altre tipus de dinàmica
i també es podria donar entrada a jugadors
que fins ara estan un 0 a l'esquerra, diguéssim.
Amb el tema dels corners,
el que comentava el Juanjo és preocupant,
perquè jo no recordo en tota la lliga
cap partit on haguem centrat
més de tres pilotes ben centrades dins de l'àrea,
o sigui, hi ha pilota parada o en jugada,
i ostres, és un tema greu,
perquè tenim bons extrems,
tenim un bon remató de com és el Bolo,
i si ho fem tot bé
i l'última passada que és la centrada,
som incapaços de fer-la més enllà del primer pal,
o la fem al segon pal quan no hi ha ningú,
és greu que aquestes alçades seguim amb aquest pecat.
Un minut seran tres quarts de deu del vespre,
tenim una trucada al 977-24-4767,
saludem el Guillermo Mateu.
Guillermo, bona nit.
Bona nit.
Què ens expliques, Guillermo?
Que jo no hi he anat
perquè hi he anat del Cujó a Pamplona,
però hi volia sentir
per la tele,
a la ràdio,
però com que hi havia tantes muntanyes...
No se sentia.
No se sentia.
Que et va agradar a Pamplona?
Sí.
Saps que a Pamplona és el poble del Pablo Luzerreta,
la ciutat?
Mira, a Castelló, no?
Eh?
Per allà a Castelló, no?
Està?
Ara m'has agafat fora de joc, eh?
Jo crec que m'he perdut jo.
No, no, perquè jo...
he anat cap a...
cap a...
al de Celebre.
Ah, cap a Castelló.
Sí, cap a Castelló.
No cap a Pamplona.
No, cap a...
cap allà baix.
Ah, val, val, val.
És que ens havíem equivocat nosaltres,
ho havíem entès malament, eh?
A Penyiscola.
A Penyiscola.
A Penyiscola.
A Penyiscola.
No, no, saps per què?
Ho senten?
Per la ràdio, allà?
i per això jo no me'n recordo, eh?
Molt bé, Guillermo.
Tens el número 1 en el sorteig, d'acord?
Jo, jo no he anat, però jo penso sempre que el Nàstic pugui primer, a primera.
Si no, no, encara pot pujar perquè, si compto bé, poden, el Nàstic pot fer 74 punts.
Això guanyen tots els partits que queden, eh?
74 punts, i jo primer només 60 punts, eh?
Tant de bo pogués sumar tots els punts i podria pujar a primera, eh?
Sí.
Molt bé, Guillermo. Gràcies.
Sí. Adeu.
Adeu, bona nit.
Adeu, si jo.
Doncs la Guillermo Mateo, la primera trucada al 977 24 47 67.
Per cert, que avui és la segona setmana en què us preguntem si creieu que la portaria del Nàstic està ben coberta
entre totes les trucades tant de dilluns passat com d'avui.
Al final del programa sortejarem una samarreta de la segona equipació del Nàstic.
Aquest matí, la tertúlia que feia Tarragona Ràdio es parlava d'un nom propi, el d'Antoni Pinilla.
Abans, l'alcalde de la ciutat, quan parlàvem una mica del futbol i de tal com estava i el Nàstic,
també parlava d'aquest nom propi.
Creieu que el Nàstic, quan Pinilla no està encertat o quan a Pinilla se li fa un marcatge molt a sobre,
perd molt, aquest equip?
Jo penso que el Nàstic es canalitza bastant de lloc per mitjà de Pinilla.
La prova és que ha sigut un jugador que ha donat bon lloc i quan està encertat ha distribuït bastant lloc.
El que passa és que també Pinilla ja no és jugador que sigui tan millor de tot el partit.
ja els anys ja comencen a caure i jo hi penso que si 45 minuts pot aguantar la mar de bé
i en aquests 45 minuts l'equip va per davant, pot ser substituït.
Però clar, ja no té millor la guante que pot tindre quan tenia 25 o 26 anys.
I una altra pregunta que us volia fer en respecte al que estem ficats,
parlant del partit i d'estratègies i una mica de joc que heu vist sobre el terreny de joc.
però creieu que Bolo i Diego haurien de mereixer una oportunitat per jugar junts com a mínim
i poder veure dos davanters junts algun cop al nou estadi?
Home, a veure, jo personalment sóc defensor del 4-2-3-1.
No tal com l'aplica l'OICS, serà exactament, però a més un sistema que m'agrada
perquè crec molt en la figura del mitjà punta.
Sí que ara que el Nàstic està virtualment salvat es podria provar coses noves.
Jugar sense el mitjà punta, jugar sense un pivot, o amb un pivot menys, o amb tres defenses.
Potser seria el moment de provar coses.
Diego Bolo, o Bolo Sergio, o Sergio Diego, és igual.
Però jo crec que sí que cal donar una oportunitat a aquells jugadors que no han tingut minuts
i que han de tenir l'oportunitat de demostrar si són jugadors vàlids pel Nàstic o no.
És que sembla, vaja, com a mínim la visió que ens donava des de fora, no?
És que sembla que siguin jugadors incompatibles, que quan surt una d'entre l'altra
i que han d'anar rutant, excepte crec que el partit d'Iber,
que va ser on els vam poder veure junts, no els hem vist més junts ja.
Una vegada només, però bé, és que també quan comença el partit i a la segona part fa els canvis,
ja tothom sap els canvis.
O sigui, són una fotocòpia de cada diumenge.
I l'altre canvi que també, bé, que ara aquest partit ens va fer, és el Codina per el...
Cuellar.
Per el Cuellar.
Però els altres dos, ja està, el Diego Torres per el Bolo i el Iberania per l'Angulo.
I d'aquí no sortim.
Home per home, però bé, no ho sé, es podia provar d'una altra manera.
El que estàs dient tu aquí amb el Bolo i Diego Torres, tots dos junts.
Però bé, fins ara me sembla que això encara no s'ha fet.
Pel que dieu, crec que, o interpreto com a mínim, que potser falta una mica de saber llegir el partit
quan l'equip ens planteja aquest tipus de joc tancat, o no?
Perquè ahir els preguntàvem als jugadors que per què el Nàstic mai sabia jugar-los amb aquests equips.
Potser és això, que no se sap reaccionar a temps, o...
Jo crec que hi ha dos qüestions aquí.
Una, que com diu el Juanjo, els canvis són molt previsibles.
No és que sempre siguin els mateixos, és que els canvis, de vegades ens han anat bé així,
de vegades ens han anat malament, però és que els canvis mai aporten un canvi de dibuix tàctic a l'equip.
És a dir, canviem home per home, busquem més fons físic,
però mai busquem una lectura diferent del partit amb els canvis.
Rara vegada ho ha fet Luis César, i de vegades li han anat bé així, de vegades li han anat malament.
Després, els equips que s'han tancat nul, jo segueixo dubtant que el Nàstic tingui tanta qualitat
com per desbordar tranquil·lament defenses o dues línies de 5 i 4 homes posades a la frontal de l'àrea.
Ho dubto moltíssim, i fins fa molt poc al Nàstic se li jugava de forma molt oberta,
perquè era un equip que acabava de pujar,
i des de fa un parell de mesos que ens vam convertir en un teòric aspirant a la primera divisió,
se'ns està jugant d'una altra manera.
I dubto que el Nàstic es pugui plantejar, ara per ara, amb la plantilla que té,
anar a obrir joc pels extrems alegrament, perquè sempre té dos defenses allà tancats.
Però, home, sí que és cert que potser s'hauria d'intentar fer lectures diferents del partit
i de buscar alternatives tàctiques, no?
Deixa'm a saludar l'Albert Ciordiel.
Albert, bona nit.
Hola, bona nit.
Què va semblar el partit d'ahir?
Bof.
Un avorriment total.
Calcat, calcat el de Tenerife.
Un avorriment total.
Et vas avorrir amb el del Tenerife també?
També, també.
El que passa és que el Tenerife va haver una mica bastant més de joc, eh?
Bé, però...
Potser sí, potser una mica més, però...
Però l'avorrit, si el de Tenerife ja vam dir que era avorrit aquest, potser més.
Què creus que s'ha de fer?
Què és el que tu penses que no acaba de funcionar?
O si l'equip s'ha relaxat?
A banda que es pugui haver relaxat una miqueta,
que podria ser que sí, pel fet d'estar, diguem, a terra de ningú, no?
Que és el que diem, que estar al mig de la taula, de vegades és terra de ningú.
Potser sí que s'ha relaxat una miqueta.
I abans d'això, jo també, el que estàvem comentant per aquí,
el que faria...
Provaria a posar dos puntes i fotre aquesta parella,
provar aquesta parella que dèiem, no?
Potser sí que seria una solució,
o per almenys donaria una miqueta més de joc, no?
Jo crec que les pitades del diumenge va ser...
Potser no justificades, no?
Perquè no...
Un equip que portes el cot no l'has de xiular,
però potser sí que el joc una miqueta s'hauria d'espavilar una miqueta.
Molt bé, Albert, tens el número dos en el sorteig, d'acord?
Molt bé, gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Doncs amb l'Albert Ciordi, amb les trucades al 977-24-4767,
hi ha vuit minuts per arribar a les deu del vespre,
a parlar una mica de l'actualitat del gimnàstic de Tarragona.
Estàvem parlant del partit d'ahir,
abans el Jordi deia del partit d'ahir,
una mica en general de la temporada,
el global de la temporada.
Suposo que a principis de temporada tothom hagués signat
a trobar-se aquí on es troba ara mateix el nàstic.
El que passa és que veieu encara aquesta permanència?
Queden nou partits, però la veieu lluny encara?
Haurem de suar sang, com ahir va dir el president?
No.
Perquè sembla que anem puntet a puntet ara,
tot i que està molt apropet, no?
Punt a punt tindríem bastant punts, no?
I podríem llograr la mar de bé, no?
El que passa és que, bueno,
s'ha entrat en una petita dinàmica de no guanyar,
però, bueno, jo he dit, com he dit abans,
no hi crec que sigui preocupació per estar preocupat, no?
No surten les coses com han de sortir.
Coincideix amb que des que va firmar Luis Ángel no es guanya,
però, bueno, això, diguéssim, pot quedar com una anècdota, no?
Però, a dir, portàvem la ratxa de deu partits
i ningú es queixava, i tothom estava la mar de content,
tothom deia que estem més a dalt del que podíem estar.
Ha sortit això?
Bueno, doncs ara es pot viure del coixí de punts que tenim.
Si les coses es venen malament, bueno,
doncs viuen del coixí aquest.
El que no ha fet els deures,
doncs està enrere, com molts equips,
amb pressupostos molt més grans que n'altres.
Deixa'm a saludar Jesús Ramiro.
Jesús, bona nit.
Hola, bona nit.
Què passa amb el partit d'ahir?
Doncs uno más de la sèrie.
Aquí estamos, o está echándose casi toda la culpa en los jugadores,
pero hay más culpables, eh?
Y a buen entendedor, lo que la permanencia,
Juanjo decía que estaba casi llegada,
de llegada real, eh?
Porque fíjate qué partidos se quedan.
Pontevedra-Nàstic, Pontevedra se juega la vida.
Nàstic-Tarrasa, idem de idem.
El Jerez-Nàstic, bueno,
este...
Nàstic-Eiva, que se puede jugar aquí,
plaza de ascenso.
Lleida-Làstic, de Lleida no esperemos nada.
Nàstic-Almería, otro que se puede jugar la vida.
Nàstic-Alabés, otro para el ascenso.
Sporting-Làstic, este puede, mira, de aquella manera.
Pero luego un Nàstic-Recre, que ojo,
el Recre puede estar con opciones de subir en el último partido.
O sea, que de fácil nada.
La dinámica que se ha cogido es una espiral, pero hacia abajo.
Vamos a ver lo que todo el mundo dice.
En casa al menos, eh?
Afuera ya es otro cantar.
A ver si de una puñetera vez y por una vez se sale con dos puntas.
Lo que es absurdo, que empecemos el partido con un solo hombre en punta,
que se pegue la gran paliza arriba-abajo.
¿Qué queremos?
Que coja la plata de mediocampo,
se haga la jugada, él se centre, él se remate, él.
Es que eso fracasa el mejor delantero centro del mundo.
Y en los últimos cuartos de hora, que más o menos se centran más balones,
amigo, entonces está en el banquillo.
Hombre, intentemos en casa jugar con dos puntas alguna vez,
sin que se lleva de precedente, pero que lo intentemos.
Es que es sota caballo y rey, y de ahí nos animos.
Hombre, y ojo, eh, que ahora,
lo que se está haciendo ahora,
aunque está la permanencia casi conseguida,
es sembrar para el año que viene,
y a este paso, el último partido,
estaremos 3.000,
y si no al tiempo, ¿cómo no mejoren las cosas?
Porque la gente,
al fútbol va dos cosas,
o a sufrir, o a disfrutar.
Pero es que con lo de ayer no fue, ni sufrir,
porque lo tenemos ya más o menos hecho,
y vamos, ya lo de disfrutar,
eso ni soñarlo.
O sea, que se pongan las pilas quien corresponda,
y a veces esto mejora un poco,
porque si no, están echando a la gente del campo, eh.
O sea, que ojo al parche,
que no está todo el pescado vendido, eh.
Muy bien, Jesús.
Pues queda aquí la teva opinión, ¿vale?
Vale, gracias.
Gracias.
Doncs el Jesús Ramiro,
també posant el seu punt de vista
i el seu parer
a la situació de la gimnàstia de Tarragona,
almenys el seu parer particular
sobre aquesta situació.
Com veieu aquestes nous jornades
que li queden a la gimnàstia de Tarragona?
Home, no ho sé,
jo crec que es tracta
des del punt de vista del soci
d'anar a disfrutar tot el que es pugui,
seguir veient equipassos
que passaran per aquí.
Ha de venir l'Alaves,
ha de venir l'Eibar,
ha de venir el Recre,
seguir xalant
i des del punt de vista de l'equip
sí que m'agradaria
començar a veure jugadors
que hem vist poc
i tenir una opinió formada
sobre alguns homes
que han jugat poc
o que han deixat de jugar a l'equip.
Es va parlar de renovacions,
a les sales que estan de temporada
normal seria
que molts jugadors
haguessin renovat ja
o tinguessin ja
alguna cosa feta.
La directiva,
el discurs oficial
que està venent
és que fins que s'arribi
als 50 punts
no es parlarà
d'aquestes renovacions.
hem de tenir renovat
o com a mínim ho espero,
de veritat.
Què creieu de tot això?
A qui renovaríeu?
Si us donessin carta blanca
i manega ampla,
a qui fitxaríeu?
Com veieu que
cada planificat
i aquesta plantilla
el nàstic ja
de cara a l'any que ve?
Bueno,
de moment diguéssim
el que automàticament
li queda un partit
és el Codina
i ara hi ha dos al Pinilla
per renovar automàticament.
Bueno,
és que si
si tenen que comptar
si
no sé,
un partit de defenses
us hauria de fitxar
perquè clar,
si Tortolero
i David García
marxen
es hauria de fitxar.
Un lateral esquerrar
també,
si l'angulo
marxa a Bilbao
també,
o sigui,
i de puntes
bueno,
fer alguna cosa
perquè a veure si
podem trobar
alguna cosa
més resolutiva
amb un altre estil
de joc
també,
perquè és que
si el bolo
no rep pilotes
no les pot anar a buscar
i clavar-les
dintre la porteria.
Si no rep pilotes
per l'estil de bolo
aquest sistema de joc
per mi
no és l'adequat.
Creieu per això
que la directiva
està esperant massa
potser
en dir això
d'aquests 50 punts?
A mi sí
que em fa poc
que algun bon jugador
que hauria d'estar
renovat
ens el prenguin
de les mans
i penso en el Manolo
que s'ha comentat
que s'hi té
una oferta
penso en el David García
que l'any vinent
torna a Can Barça
però que en principi
no s'hi vol
no s'hi vol
cap allà
no ho sé
sí que hi ha
uns jugadors
apetitosos
al Nastic
que convidem
a anar lligant.
Parlem d'aquest futur
del Ginásio de Tarragona
arribem pràcticament
a la recta final
del Sempre Nastic
Jordi Arroyo
Juanjo López
gràcies per haver compartit
aquesta estona
amb nosaltres
us convidarem
un altre dia
que tinguem
una mica més
de temps
i aprofitem
que tenim aquí
el Pablo Lusserreta
perquè la setmana passada
us vam fer una pregunta
al Sempre Nastic
de la setmana passada
creieu que la porteria
del Nastic
estava ben coberta
hem anat rebent
diferents trucades
tant la setmana passada
com avui
que el Lluís
ha anat agafant
i que ha anat
donant el seu punt de vista
en principi
la gran majoria
de trucades
consideren que sí
tot i que
no descartarien
tampoc
fer un fitxatge
cara a la propera temporada
i al Pablo
li tocarà
decidir
quina de totes
les trucades
s'emporta
aquesta samarreta
de la segona equipació
de la Nastic
Pablo
un número
del 1 al 16
és el 10
el 10
el 10
el 10
és la persona
que s'emportarà
la samarreta
és el Joan Alasà
que va trucar
el dilluns passat
per tant
el Joan Alasà
que s'emporta
aquesta samarreta
la segona
equipació
del gimnàstic
de Tarragona
ho hem de deixar aquí
no tenim temps per més
arriba
el resum informatiu
de la jornada
nosaltres hi tornem demà
gràcies
per la seva atenció
fins demà
bona nit
la jornada
i la
llavors
el que
es tothom
aquest
fet
que
els
ràpicação
que
parla
els
les
i
l'allent
995-2005, 10 anys de sempre nàstic.