Sempre Nàstic, l'actualitat del Nàstic, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, aquí comença el Sempre Nàstic, el programa de Gada,
la informació del Nàstic a la ràdio de la ciutat en aquesta desena temporada en antena.
Aquest és el 35è Sempre Nàstic d'aquesta temporada que fa possible tècnicament
els estudis centrals de Tarragona Ràdio i Lluís Comas.
Aquí, des de l'IES de Campclar, el Joan Maria Bertran té cura de tota la so tècnic,
amb el Joan Andreu Pérez, el Quim Pons, i qui us parla Jordi Blanc,
compartint aquest programa especial.
Avui celebrem, per un costat, la permanència matemàtica del Nàstic
i també comencem a celebrar els 10 primers anys de vida d'aquest programa,
del Gada, la informació del Nàstic a la ràdio de la ciutat.
Per tant, doncs, comencem, ho fem, repassant molt breument
el que ens ha deixat aquesta darrera jornada del Nàstic.
Des d'ara i fins a les 10 del vespre per parlar de tota l'actualitat grana
i del balanç d'aquesta 35a jornada de Lliga en un partit
on els granes van trencar la ratxa de 7 jornades sense guanyar davant el Terrassa.
Els granes van guanyar per 3 gols a 1 i es va certificar la permanència.
Com deia Luis César, tothom hagués signat el mes de juliol passat
quan va començar la pretemporada a tenir ara mateix 49 punts de manca de 7 jornades.
El tècnic ja apuntava que ara hi ha un altre objectiu,
és acabar sisens a la Lliga.
És un dia important, no?, per l'Nàstic de Tarragona.
Hoi és...
Jo crec que tenim 49 punts, el equip està salvat a falta de dos meses,
pràcticament de competició i a falta de 21 punts en juego.
No?
Todos los que deseábamos que el Nàstic diese una campaña sin sobresaltos,
pues, hubiésemos, como hemos dicho otra vez, firmado esto, no?
Que a falta de 7 jornadas, pues, el equipo tuviese la salvación conseguida
y que tengamos el billete comprado para militar el año que viene,
otra vez en segunda, en esta Liga tan bonita y tan dura, no?
Si hacemos un final de Liga bueno, que podemos hacerlo, cogerlos esto.
y está ahí a 50 puntos o 50 y poco.
Nosotros tenemos 49, entonces eso es lo que quiero.
Un dels jugadors que potser estava més observat dissalta,
aquest era l'Abel Boades,
i és que a banda de voler agradar al públic grana,
com cada partit tenia dos representants de clubes anglesos,
un al Tottenham de la Premier League
i l'altre al Birmingham de la First League,
que sembla es volen interessar per ell cara a la propera temporada.
que pensen que Mato está en FEN, ¿sabes?
Y yo, pero bueno, lo importante es que han guanyat
y prácticamente es una emergencia con divisió.
Sí, bueno, porque no están surtint bellas cosas
y bueno, y el gol, pues,
por lo menos se me ha reforzat un poco moralmente
para continuar venido.
No sé, pero bueno, no surco con tenguí del tema de chopper,
partí que fes, pero bueno, lo importante es,
conté, que prácticamente Nastic está salvat
y bueno, no hay que felicitarnos
para la temporada que estamos haciendo.
Un altre que també ja coneix el seu futur
és el migcampista de Manolo,
que ja ha renovat per dues temporades
i que com ja havia avançat,
les seves intencions eren de continuar
en el tema, Nastic, on se sent cada dia més valorat.
Sí, yo, como me te comenté,
la falta que iba a tener prioridad
ante cualquier otro, porque bueno,
me siento aquí valorado y muy contento
y la verdad que tanto el cual me llevo en el vuelo
porque bueno, todos hemos querido
y los otros contentos, supongo.
I si abans escoltàvem Abel Boades
qui també va parlar del jugador valencià,
va ser el president del Nastic, Josep Maria Andreu,
diu que Abel té la renovació sobre la taula
i que el club espera un parell de setmanes
la seva contestació, això sí, però no més.
Bé, l'Abel Boades, com altres,
com altres, està negociant amb ell,
Xalufer la renovació,
és un jugador que li interessa al Nastic
i estem també mirant altres jugadors,
és un jugador que evidentment ens agradaria
que jugués, que juguïm nosaltres,
però ells ho està pensant,
nosaltres donarem uns dies de plaç
perquè s'ho acabi de pensar,
però tampoc esperarem gaire més.
Nosaltres hem de seguir,
com te deia abans,
el futbol no val el romanticisme,
hem de seguir treballant,
hem de seguir fent el que pensem
que hem de fer i també podria passar,
també podria passar que si a l'Abel Boades
al final decideix marxar del Nastic
per circumstàncies,
perquè això és futbol,
però els que tinguin menys minuts
i fins a final de temporada
també podria arribar a passar,
perquè això és així,
per això dic que ara en aquell moment
això són circumstàncies del futbol.
En un minut saludem els jugadors del Nastic,
avui compartiran programa amb nosaltres,
també tindrem la Núria Cartanyà
amb el seu control antidoping,
el Pablo Lussarreta amb la seva secció
al Rincón del Trutxa
i ja entrada a la segona hora
també ho farem parlant
amb els companys de la premsa escrita
que segueixen habitualment al Nastic,
com són el Miqui Tono del Diari de Tarragona
i Òscar Massagué del Nou Esportiu
i també farem petar la xerrada
amb el Jordi Haria i el Jordi Tingena
i amb totes les opinions aquí a la sala.
És dilluns 2 de maig
i aquestes són les notes del dia.
Sempre nàstic, el suspens del dia.
El suspens del dia és per l'actuació de Clos Gómez.
L'Aragonès segueix demostrant partit a partit
que és un àrbitre molt dolent
i que no es mereix estar a segona divisió
i potser fins i tot en categoria nacional,
tot i que aquest dissabte va xiular
afavorint el Nastic.
La seva forma de xiular no convence ningú.
Molt dubte, és d'aquells que ens piten
en un 89% de les vegades.
I que si l'havia de pitar algú nou a l'estadi
havia de ser Clos Gómez, no?
O no?
Home, pot ser que sí.
I atenció, perquè el pica a Diego,
que pot ser pitxitx i si marca.
Un penalti en esos momentos,
cuando el partido acaba de empezar,
está abierto,
nosotros se ha visto que íbamos a por él.
si ellos no han llegado,
es que no habían llegado,
es el primer balón largo que ponen arriba
y les pitan un penalti así,
pues bueno, pues es una ayuda.
No quiere decir que hayamos perdido por el penalti.
I l'aprovat del dia és pel Nàstic.
30 anys feia que els granes no aconseguien
mantenir la segona divisió.
Des de la temporada 74-75,
els granes no aconseguien
aquesta permanència.
Tant la temporada 79-80
com la 2001-2002,
el Nàstic havia baixat l'any següent
de aconseguir pujar a segona divisió.
Aquesta temporada manca de set jornades.
Els granes ja sumen 49 punts
que de ben segur han de servir
per mantenir la categoria.
Però jo vull dir
que avui soc una persona feliç,
igual que tota la gent del Nàstic,
per haver sumat aquests tres punts
que es donen pràcticament la permanència
i podrem continuar un entrany a segona.
Avui tots els del Nàstic
som gent feliç.
Per nosaltres és un partit molt important
i hem de guanyar.
Nosaltres som professionals
i avui és un partit per guanyar.
Dos minuts seran un quart
de nou del vespre.
Fem una pausa per la publicitat.
Tot seguit ens atem al Semprenàstic.
Com?
Que encara no coneixes
els talons Weekend Plan
del Comviajes?
Doncs no saps el que et perds.
Mira, per només 36 euros
tens un taló que pots fer servir
per gaudir d'una nit d'hotel
per a una o dues persones,
llogar un cotxe,
entrar en un parc temàtic
i així fins a 20 usos alternatius.
A més, pots comprar-los d'un amb un
i tens un any
per poder-los gastar.
Després de tot el que t'he explicat,
te n'adones del que t'estàs perdent?
Home, m'ho podies haver dit abans.
Dóna'm el telèfon
de Alcom Viajes
que ara mateix hi trucaré.
Pren nota.
Alcom Viajes 902 300 600.
Weekend Plan
d'Alcom Viajes.
Perquè a la vida
hi ha coses que no et pots perdre.
Promociones José Luis.
45 anys d'experiència i servei
ens avalen.
A Promociones José Luis
sempre ens tindrà el seu servei
amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per postea
Països Catalans
a la zona Universitat
i la Vall de la Rebessada.
Som a l'Avinguda Roma
número 6
i Vall de la Rebessada
carrer Josep Carné
número 3.
Promociones José Luis.
Fem ciutat.
El bar Petit Tarracó
és considerat
el rei de les tapes
a Tarragona.
Però el Petit Tarracó
és molt més que tot plegat.
Els seus menús del dia
no tenen comparació
i sens dubte
és un lloc idoni
per als vostres dinars
i sopars d'empresa.
Vine i comprova-ho tu mateix.
Bar Petit Tarracó.
Baró de les quatre torres
primer baixos.
Telèfon 977-22-81-98.
Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant Perí i Sant Pau
t'apropen al Nàstic
a Segona A.
Tota l'emoció del futbol
en directe
al 96.7
i al 101.0
de l'FM.
Segueix les millors transmissions
esportives
amb Jordi Blanc
i Quim Pons.
El Nàstic es viu
a Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant Perí i Sant Pau
amb el suport de Bayer.
Ciència per a una vida mejor.
Tarragona Ràdio
et presenta l'equip
que canviarà
la decoració
de la teva llar.
Mantes
Adredons
Draps de cuina
Tovalloles
Fundes nòrdiques
Cortines
Tot i més en complements
per a la teva llar.
A roba de casa
Jaume i Albert
Carrer Sant Francesc
12
Telèfon 977-24-94-70
Roba de casa
sempre amb el Nàstic.
Ematza
l'empresa municipal
mixta d'aigües de Tarragona
treballa per la millora
del medi ambient.
Ematza
amb el Nàstic.
Per una bona neteja,
limpieza escosta d'aurada.
Neteja i manteniment
de petites i grans superfícies,
locals comercials,
naus, apartaments,
xalets,
tots els dies de la setmana,
inclòsos diumenges i festius.
Limpieza escosta d'aurada.
Està autoritzada
pel Ministeri de Sanitat
a netejar
a desinfectar torres
de refrigeració
i circuits
d'aigua sanitària
i dutxes
a fi d'eliminar
la temuda a la junela.
Si vols més informació,
truca'ls.
977-55-0535.
Vin a la botiga del Nàstic.
Tota la roba i complements del Nàstic
els trobaràs a l'Avinguda Catalunya
número 31.
Samarretes,
xandals,
pins
i tot el merchandising del club.
A més,
també podràs adquirir
entrades per als partits
i renovar el teu abonament.
La botiga del Nàstic
ja al centre de Tarragona,
a l'Avinguda Catalunya
número 31.
Regala, Nàstic.
Regala il·lusió.
Sempre Nàstic.
Dos minuts passant ja
del punt d'un quart de nou
del vespre.
Sempre Nàstic
sintonia de Tarragona Ràdio
al 96.7
de la freqüència modulada
i Ràdio Sant Pere i Sant Pau
al 101.0
de freqüència modulada.
Abans que res
volíem saludar
a l'auditori
que tenim aquí avui
a l'Institut de Camp Clar,
que no estan massa pendents
de nosaltres.
Hola, bona nit.
Hola,
hola,
hola,
ara,
ara,
ara,
ara,
ara sembla que sí,
ara sembla que sí,
que estan ja pendents
de nosaltres.
El que sí us demanaríem
a partir d'ara
és una mica de silenci
perquè així
aniran entrant els jugadors
amb els que podreu parlar,
els que podreu fer-los
les preguntes que vulgueu
i recordeu-vos
que tenim una llau
de regals
per tots vosaltres.
Després anirem
analitzant una mica
els vostres coneixements
futbolístics,
us anirem formulant
alguna pregunta
i doncs
els podeu emportar
important regals
com són samarretes,
xandalls,
pilotes,
en definitiva,
tot un estoc
de material del club
que el Lluís Fàbregas
com a representant
del Nàstic,
com a cap
de la marca Nàstic,
avui ens han portat aquí
i a més a més
el Nàstic
vol agrair
la vostra fidelitat
i a l'acabar el programa
a les 10 del vespre
us donarem
un tiquet
que serà
per poder veure
el proper partit
del Nàstic a casa.
serà d'aquí 15 dies
davant l'Eiber,
el Nàstic us convida
a veure
aquest partit
de Lliga.
I ara sí que us agrairia
a mesura que vagin
entrant els jugadors
del Nàstic
el rebeu
amb un fort aplaudiment
jugadors que venen ja
al costat del Quim Pons.
Quim, bona nit.
Bona nit Jordi,
estem aquí al passadís
de l'Institut de Camp Clar.
Són autèntics
cracs mediàtics
aquesta gent del Nàstic.
Han estat aquí,
han estat firmant autògrafos,
han estat fent fotografies,
han firmat pòsters,
si et sembla,
els farem,
ho intentarem fer entrar
perquè no paren de xerrar
amb la gent.
Vinga, va, anem.
Agafem ja el Cudina,
el Diego Torres,
el Marco,
el Bolo i l'Abel Boades
que avui són els protagonistes.
Tot i així,
Lluís Cudina
s'acaba de parar
a fer-se una foto
i a firmar un autògraf
i, vaja,
que no paren de fer coses.
Entrem ja en aquest auditori
a veure com el reben
a veure si els aplaudeixen.
Aviam, vinga, va.
Tots aplaudeixen.
Aviam, aviam si aplaudeixen
els jugadors
que ens han donat
la permanència aquest any.
Doncs,
mai m'havien aplaudit
tant entrar en un lloc,
eh?
T'ho diuen en sèrio, eh?
Bueno, jo crec
que estaven aplaudint
l'Abel,
el Marco,
el Lluís,
el Diego,
el Bolo,
jo crec que a tu no t'aplovien.
M'aparto, m'aparto ja.
Bueno, doncs,
van arribant els jugadors
del Nàstic
fins la nostra posició.
Saludem els diferents jugadors
del Nàstic.
Abel, bona nit.
Això sembla que s'acobla una mica, ara.
Marco, bona.
També saludem
el Lluís Cudina.
Lluís, bona nit.
Bona nit.
El Diego Torres, Diego, bona.
Bona.
I el John Pérez, bona.
John, bona.
Bona, bona.
Doncs els jugadors
del Ginàstia de Tarragona
que avui compartiran
amb nosaltres
aquest programa,
aquesta mica de festa
que vol fer Tarragona Ràdio
per la permanència del Nàstic,
des de fa temps,
des de fa temps
estàvem preparant aquest programa.
Jo no sé si els jugadors
del Nàstic
havien encadenat
aquestes set jornades consecutives
sense guanyar
per coincidir amb avui
amb el programa
que fèiem aquí.
Abel, què en penses?
Estava tot preparat, eh?
Aquestes set jornades
sense guanyar, dèiem,
perquè vinguin aquí
a començar
a celebrar aquesta permanència,
una permanència
que el club la celebrarà
en gran
el proper 27 de maig
amb un concert
a la plaça de Braus.
Quim,
que ja pots anar avançant
detalls o encara no?
Bé, ja se sap,
dos grups dels que vindran,
que seran
M. Clan
i l'Exambusto,
la resta encara està
tota en l'aire.
El club farà, suposo,
la presentació oficial
d'aquesta festa
en els propers dies
per convidar tothom
a aquesta festa
que s'organitzarà
a la plaça
de Braus de Tarragona.
Aquesta serà,
sens dubte,
la celebració,
la gran celebració
que la directiva
del Ginésia de Tarragona
està preparant
per tots vosaltres,
pels aficionats
del Nàstic,
per poder celebrar
aquesta permanència
que el Nàstic,
recordem,
feia 30 anys,
avui ens hem despertat
llegint el nou esportiu,
un article
del nostre company
Òscar Massaguer,
que d'aquí una estona
estarà també aquí amb nosaltres,
feia 30 anys
que el Nàstic
no aconseguia
la permanència
des de la temporada
74-75.
Anteriorment,
els altres dos ascensos
del Nàstic
a la segona divisió
mai havia aconseguit
la permanència.
La temporada 79-80
no va aconseguir
aquesta permanència,
una temporada
va ser l'equip ascensor
i la 2001-2002
del record
més proper
de tots els aficionats
que tots ja sabem
el que va passar
i que el Nàstic
va tornar a baixar.
Amb aquests 49 punts
que ara som al Nàstic
pràcticament
la permanència
està feta.
I per una altra costat
també volem celebrar
el desè aniversari
d'aquest programa,
aquest sempre Nàstic
que es posava a caminar
un dilluns del mes de setembre
de 1995
i que aquest proper mes de setembre
farà 10 anys.
Al llarg d'aquest 2005
volem celebrar
aquest desè aniversari
del programa de referència
de la informació del Nàstic
des de 1995
cada dilluns.
El sempre Nàstic
us ha informat
de tota l'actualitat
del gimnàstic de Tarragona.
Després en parlarem
amb la Joan Andreu Pérez
que pertany a la redacció
d'Esports de Tarragona Ràdio
des de 1995
va veure néixer el programa
i per tant
ens podrà explicar
detalls
i característiques
d'aquest programa
que ha estat
en referència
a la ràdio
de la ciutat.
Jo ara sí que voldria
que comencéssim
a parlar ja
amb els jugadors
del Nàstic.
Abans que res,
l'Abel diu
que comencem pel bolo.
Començarem pel bolo.
Joan, buenas.
Hola, buenas, què tal?
Oye,
los 49 puntos
nos dan ya esa permanencia,
¿no?
Porque todos
lo estamos celebrando
a los grandes?
Apostamos que sí.
Hombre,
yo creo que sí,
¿no?
Lo que pasa que, bueno,
matemáticamente todavía
hay posibilidad
de los de abajo
de si ganan
todos los partidos
de cogernos,
pero, bueno,
prácticamente imposible,
¿no?
Y además nosotros
también vamos a seguir ganando
así que, bueno,
yo creo que hay que pensar
ya que vamos a estar
otro año más en segunda.
Diego,
ayer volviste a marcar.
Parece que últimamente
te están saliendo las cosas,
¿no?
Pues a ver si sigue así
y lo que quiera.
Esperemos que,
sobre todo,
seguir jugando titular
y luego,
por segundo,
ya que gane el equipo
a ver si podemos quedar,
bueno,
sobre todo,
como dijo el mister ayer,
¿no?
Más o menos
a ver si podemos alcanzar
a sexto
para hacer una campaña
pues bastante buena.
També tenim el Lluís Codina.
Qui no coneix el Lluís Codina?
Lluís,
molt bona.
Dic que aquí no et coneix
perquè estàs molt involucrat
a la ciutat.
De tots els que hi ha aquí
és el jugador
que més temporades
portes a la gimnàstic
de Tarragona
i dels que hi ha aquí
ets l'únic que queda
d'aquella temporada
de 2001-2002.
Sí, home,
la veritat
és que he tingut molta sort
de poder viure
dos ascensos seguits
amb el nàstic
i sobretot una mica
de la importància
del segon,
després d'haver baixat
de categoria
tornar a estar
a la segona divisió
i el més important
sobretot aquesta temporada,
consolidar l'equip
a segona divisió.
Marco,
els jugadors del nàstic
estàs acostumbrats
a anar a actos
com aquest,
instituts,
a lo largo de la temporada
són moltes les salides
que hacéis.
què destacàries
d'aquests actos
a les quals
sois partícipes
i d'aquesta unió
que teneix
amb els aficionats
del nàstic
i amb la ciutat
en general?
Jo crec que
acercar-nos
el nàstic
a la juventud
i crear
afició
perquè l'equip
sempre
està acompanyat
cada domingo
en el nou estadio.
I l'Abel Boades,
un home
que aquest darrer partida
estava seguit
de molt a prop
per representar
els anglesos,
després
l'intentarem punxar
una mica més
perquè ens expliqui
més coses,
però abans ja,
quan arriba la dona,
t'estàs convertint
en el jugador
més mediàtic.
No, no,
el que passa és que
vosaltres sou un poquet
pesa-eig.
Sí?
Tu creus?
Un poquet?
No, no,
que va,
és broma.
Bueno,
han sigut
notícies
que,
bueno,
vosaltres
s'ha publicat,
s'intentava dur,
però a més
que no s'enterà ningú,
però, bueno,
són coses
que no se poden amagar
i estan ahí.
Però no n'hi ha
que donar
la major importància.
Ens entenem
de quasi tot, eh?
Sí, sí,
home,
és normal
dir la vostra feina.
Es nota
que sou competents.
Tenim el Quim per aquí,
no sé on és.
Quim?
Aquí, aquí,
al final he marxat.
Es marxa molt lluny, no?
Sí,
és que ara els estava veient
aquí dalt
i de veritat
no els havia vist mai
aquí dalt,
fan bona fila
tots ficats aquí.
Semblen allò
que vagin a fer
una conferència seriosa i tot, eh?
Sí, no?
Escolta,
el que podíem fer
és començar a parlar
amb els alumnes
de l'Institut de Camp Clar,
que aquest és un dels motius
que han vingut aquí.
Després, si volen,
també els aficionats del Nàstic
que ens acompanyen
un grapat d'aficionats
del Nàstic,
representants,
molts d'ells,
de penyes del club,
doncs també podran intervenir,
no?
Però jo crec que
podem començar a parlar
amb alumnes d'aquí,
de l'Institut de Camp Clar
i després també
anirem fent alguna pregunta
perquè així
anirem donant
algun d'aquests regals
que tenim aquí
que el club
ens els ha donat
i el Lluís Fàbregas
prendrà bona nota
de tot el que anem regalant.
Que per cert,
el Lluís m'ha dit
que en honor a tu
et porta la samarreta
que tant t'agrada.
Ja l'he vist,
ja l'he vist,
ja he parlat
amb el Lluís Fàbregas
anteriorment.
Ara que es preparin
perquè ara l'Abel comentava
que nosaltres som competents
que ens entrem de tot
però jo no sé les preguntes
que donen tenir per aquí preparades.
Jo et sembla que començaré
per la primera fila.
Algú vol fer alguna pregunta?
Aviam, això...
Ell vol fer la pregunta?
Home, la vols fer?
Sí?
Vinga, no tens cap pregunta.
Algú que tingui alguna pregunta
interessant per fer als jugadors?
Vinga, va,
començarem per aquí.
Com et dius?
Joshua.
Vinga, què li vols preguntar?
Que...
¿Por qué el Diego Torres
s'ha pelado así?
Diego, tú mismo.
Nada, no ha sido ni
por una apuesta ni por nada.
Simplemente que cogí
la maquina el otro día
del vestuario
y me rapeé simplemente.
Doncs ja ho saps
per què s'ha rapat així
el Diego Torres.
Alguna pregunta més
per fer?
A qui sigui, eh?
Vinga, va,
com et dius?
Oscar.
I què els preguntaries?
Oscar.
Que...
Que...
Que como se sintieron
cuando se volvieron a segunda A.
Els que vau pujar,
jo ho heu sentit.
Bueno, home,
per qualsevol jugador
aconseguir
un ascens
amb un equip,
sobretot
els que hem pogut viure
amb el Nàstic
i veure...
Sobretot a vosaltres
i a les aficionats
que estiguin tan contents
i el que significa
per una ciutat
l'ascens, doncs...
És una emoció
i veure-te
al balcó de l'Ajuntament
amb tanta gent
i amb la festa
que es va fer després,
doncs...
Val la pena
tot l'esforç
d'una temporada
perquè té recompensa.
T'ha convençut el Lluís o què?
Sí.
Alguna pregunta més?
Vinga, va.
Som-hi.
Qui s'anima?
Tu t'animes?
Qui s'anima?
Aquí s'animen?
Vinga.
Com et dius?
Alejandro.
Què els preguntes, Alejandro?
Si el bolo
se va a quedar
l'any que viene aquí.
John,
esta es para ti,
eh?
Si te vas a quedar
l'any que viene.
Esperemos que sí, no?
Yo creo que
si la gente quiere
aquí seguiremos, no?
Porque tengo un año
más de contrato
y tanto mi familia
como yo
están muy a gusto
y bueno,
esperemos estar aquí
un año más
y vivir un año
tan bueno como este.
¿T'agrada el bolo?
Sí.
¿Es el teu jodo
preferit de l'equip o qué?
Sí.
John,
este es una camiseta
luego le firmas, eh?
Vale?
I anem a seguir preguntant.
Com et dius?
Armando.
Què els hi preguntes, Armand?
Para vosotros
cuál es el mejor jugador
del mundo.
Tots, vinga, va.
Abel Boades,
que és el més internacional.
Ara, saps que el volen
els equips anglesos?
En serio, eh?
Abel, per tu.
Per a mi.
los 24 de Nástic.
¿T'ha agradat?
Sí.
Tenim alguna altra pregunta
per fer?
Seguim?
Vols fer alguna altra pregunta
o què?
No?
Alguna altra pregunta
per fer, algú?
Aquí, vinga, aquí davant.
Som-hi.
la primera línia.
Jordi, avui estic caminant, eh?
Allò d'estar assegut a la taula.
S'està millor a la taula, eh?
Som-hi, com et dius?
Ángel.
Ángel, què els hi vols preguntar?
Com ho va sentir quan va guanyar,
quan va guanyar el Real Madrid?
Era copa?
Aquí, dels que va guanyar el Madrid,
crec que només n'hi ha un
i que va ser el que va...
Ell, saps?
És el que va fer la centrada
que el Caranca,
ell solet se la va ficar a dins.
Pregunta-li, pregunta-li.
Com us va sentir
quan us va guanyar el Madrid?
El que passa que vosaltres no conec...
Jo tinc la sort de conèix
l'Aitor Caranca,
també el coneix al Bolo
perquè és de Vitoria
i el conec
i em va ajudar una mica,
vaig centrar i va fer el gol.
La veritat és que, bueno,
el va fer el gol
però la centrarà per Santi Castillejo
que si no hagués fet Caranca el gol
l'hagués fet Santi.
El resultat ha sigut el mateix.
Bé, bé, el de Caranca ja...
Després vam anar...
Aviam, com et dius?
Sara.
Sara, què els vols preguntar?
Que com que us va acudeixer
fer una cançó
per als aficionats.
Els de la cançó.
Algú sap el tema de la cançó?
El coronita, Marco.
La cançó.
Com us haurà fer la cançó
la temporada passada de l'ascenso?
El portí ese.
No, fue idea de Alfón Muñoz
i després contó
con la col·laboració
de los jugadores
para cantarla
i así hacer un homenaje
al Nati el día del ascenso.
A veure, el Quim...
És que ara m'han perdut, eh?
Aquí em senyala a tothom...
Aviam, qui vol fer la pregunta?
Tu vols fer la pregunta?
Vinga, aviam, què els dius?
Que...
Que...
Que com empeza su carrera
como jugando a...
Joder de fútbol?
Esto a qui le preguntes?
A uno solo, a todos?
¿Cómo va esto?
A Diego.
Diego.
Pues yo, pues bueno...
Yo creo que como vosotros, ¿no?
Aquí, primero en el colegio
y luego en el equipo del barrio
y así año por año, pues bueno,
firme por el Valladolí
y a partir de ahí, pues bueno,
fui en distintos equipos
hasta que he acabado aquí.
Això és com fer de safata, eh, tu?
Pels llocs aquí, vinga, va.
Digues el nom.
Javi.
Javi, què les quieres preguntar?
Que si l'any que ve
pujareu a primera divisió.
Toma, venga.
A veure, qui l'agafa aquesta, va.
Qui l'agafa la responsabilitat, va.
Va, va, va.
El qui vulgui, eh.
Home, això és posar una mica de pressió, ja.
Però, home, el que està clar que
aquest any s'ha fet una cosa molt important
que després de pujar és consolidar, no?
I suposo que la mentalitat de tothom
a nivell d'aficionat, de club i de jugadors,
home, és una motivació extra
encara que és molt difícil, no?
Pujar a primera divisió, però, clar,
però s'ha d'intentar.
Al final, la temporada és molt llarga
i hi ha equips que sempre són revelacions
i fan bona temporada
i el Nàstic, doncs, està en un bon camí
per poder aconseguir un ascens.
A primera, eh, Lluís?
A primera, a primera.
Vinga, va, ho apuntem, eh?
Digues.
Que si hi ha...
Aquest repeteix, eh?
Si hay alguno que os sentéis mal con él
en la plantilla.
Això no crec que t'ho contestin,
però, vaja.
Aviam.
Això us atreviu a contestar-ho?
Si hi ha bon rotllo dintre la plantilla,
deixem-ho així.
Jo crec que això és una de les claves
del buen año que hemos hecho,
de que ha habido una gran unión en el vestuario
y de que todos los compañeros
nos llevamos fenomenal, unos con otros.
Jo crec que ara hauríem d'anar buscant ja
de donar algun regal, no?
Perquè em sabria greu que Lluís marxés
altra vegada amb el cotxe ple, eh?
Espera't per això, perquè faré sortir
on està Lluís Sabragas, vine, que no t'escaparàs.
Vine, vine, vine.
Ell és el director de màrqueting del club,
per qui no el conegui, jo l'aplaudiria.
És el Lluís Fàbregas,
que és la marca Nàstic.
Hem de recordar que el Nàstic porta una marca pròpia
des de quan faia, Lluís, d'això?
Aquest és el segon any.
Segon any que tenim marca pròpia,
hi ha altres clubs que ho porten,
Joan i l'Aleti també lo lleves a la marca pròpia,
lo copiem d'allí, creo, mas o menos, eh?
Però el club, com que té aquesta marca pròpia,
el Lluís Fàbregas ens fa l'entrega
d'aquests obsequis i la marca Nàstic,
que vaja, que anirem repartint, Jordi.
Si et sembla, tu mateix pots fer les preguntes
i per què no fa el Lluís de safat una mica?
Per anar-me'n inocent,
perquè així a mi no em tocarà anar a passar gent per aquí.
Bueno, mira, si et sembla el primer que podíem donar,
jo crec que l'essència del futbol és la pilota, no?
Sí.
Doncs anem a donar aquesta pilota
i jo preguntaria...
Abans parlàvem de l'Abel.
Quins equips anglesos s'han interessat per l'Abel Boades?
Qui ho sap, aviam.
Manta gent, eh?
Ui, quantes mans.
Lluís, Lluís, un moment, Lluís, sobre.
A quina mà anem?
Quina mà creus que pot saber-ho, això?
Vinga.
El del final?
La primera fila?
Vinga, va.
Aviam.
Això ens ho ha de confirmar el mateix Abel, eh?
Sí, home, l'Abel ho dirà després, eh?
Quins equips estan seguint l'Abel Boades?
El Birmingham i el Tottenham.
Ep, un 10, eh?
Molt bé, eh?
A la primera, eh?
Impressionant, eh?
L'encertada, eh?
L'encertada, eh?
Doncs s'emporta la pilota del Nàstic.
Molt bé informat, eh?
Com es diu aquest noi?
Espera, li preguntarem.
Com et dius?
Sergio.
Doncs el Sergio s'acaba d'emportar la pilota del Nàstic.
T'agrada la pilota o què?
Eh?
T'agrada la pilota?
Fa xula.
Doncs, apa, ja en tenim una en pilota, eh?
Va, anem a fer una mica, una de més complicada.
Ara tenim la samarreta, aquesta samarreta blau cel,
la que el Quim se'n portaria cap a casa seva
sense pensar-ho dues vegades.
El Nàstic va jugar dissabte, davant del Terrassa,
va guanyar per 3-1 a 1.
Quina va ser l'alineació que va posar Luis César?
Complicada aquesta, eh?
Aquest noi, vinga, va.
A la primera, eh?
Aviam, eh?
Poc a poc, som-hi.
A la porteria.
València.
Vinga, va, la defensa.
Ivon Begoña,
el Serrano,
calla,
i el David García.
Espérate, me falta uno.
Va, abans, abans, abans...
el Diego te'l començava a xivar, ja.
Vinga, al mig del camp, el doble bivot, qui jugava?
Manolo Martínez i Abel Boade.
Vinga, ara les mitges puntes, les 3 mitges puntes, va.
Las 3...
Bueno, va, vinga, per l'esquerra, qui jugava?
David Cuella, el...
I per la derecha.
I van ània, i van ània, i van ània, i arriba Bolo y Diego.
Molt bé, eh?
Molt bé, eh?
Això era...
Això era per una samarreta?
Sí, sí, sí.
No, no, jo, Lluís Fàbrega, si saps que aquesta te la deixo regalar a tu.
Com la samarreta Blaucel del Nafti, que són indumentària.
Després te la signaran, després te la signaran.
Ara tenim unes quantes bufandes.
Ara no fa massa fred, però, bueno, les bufandes sempre fan de bon portà
per anar a l'estadi i donar culo a les graderies.
Aquestes són més fàcils.
Tenim 3 bufandes.
En farem... Va, en donarem un parell.
Una és...
Quin dursal porta Juanjo València?
Qui ha sigut el primer, Jordi?
Tu els culos millor.
Qui?
El de blanc?
El de blanc? Vinga, va, aviam.
Quin dursal porta Juanjo València? Va.
El 13.
El 13, molt bé, perfecte, perfecte, cap problema.
Doncs un aplaudiment.
Va, una altra pregunta.
D'aquestes per la segona bufanda.
Vinga, va, la segona bufanda, va.
Qui va fer els 3 gols del Nàstic?
Qui va fer els gols del Nàstic, va.
Contra el Terrassa.
Ara m'han dit que miri cap aquí, eh? Vinga, miro cap aquí, va, vinga, va.
Qui va fer els gols del Nàstic, va.
Un Diego Torres.
Du, du, saló.
Eh?
Una altra Codina.
No.
Ah, no.
Pinilla.
No.
Un moment, que s'ha davalat una mica, eh?
Pots tornar a començar, vinga, a poc a poc, eh?
El primer anàvem bé, va, vinga, va.
Diego Torres ja el tenim, ara falten els altres dos.
Un, et donen una pista, està en aquesta taula, eh?
Abel.
Abel, molt bé.
I l'últim, un que va fer de vaselina.
Cuella.
Molt bé, perfecte.
Vinga, va.
Doncs una altra bufanda.
Ara, si us sembla, el que podem fer és tornar a parlar una mica amb els jugadors del gimnàstic de Tarragona
d'aquesta permanència i de què ha de fer ara aquest nàstic en el que resta de temporada.
Ahir el míster, no sé si era, ahir no, dissabte, no sé si era per començar a posar una mica de pressió,
parlava d'intentar acabar sisens a la classificació.
Ho veieu factible?
Amb aquestes set jornades que resten?
Vinga, Marco, anima-te.
Sí, jo crec que ara mateix és acèsible i quizà després d'haver acès el objectiu de la permanència
debem marcar nosaltres i jo crec que aquest és el més valent i el repte més important que podem aconseguir,
aconseguir un gran puesto en la clasificació al final de temporada.
La temporada, John, la temporada ha sido dura o ha costado de pasar estas últimas jornadas?
Lo digo por todo lo que ha envuelto el equipo, quizás la presión, los comentarios, el hecho de que no llegaban esos 49-50 puntos.
Dura, dura no ha sido, no?
Está claro que durante una temporada siempre vas a tener momentos difíciles y, bueno, lo más importante es que el equipo ha superado esos momentos, no?
Está claro que estos siete últimos partidos, el no ganar, el no conseguir esos puntos que nos dieran la permanencia,
pues bueno, la verdad que la gente se estaba poniendo un poco nerviosa y nos estaba contagiando a nosotros, no?
No estábamos desarrollando el juego que veníamos haciendo durante todo el año, no?
Pero bueno, el sábado ya conseguimos ganar y esperemos que estos últimos partidos, pues vamos a ilusionar a la gente con el juego, con las victorias
y, bueno, como estamos comentando ahora, pues quedar lo más arriba posible, no?
Que hemos estado hablando que es una temporada histórica para el Nastic, vamos a estar otro año en segunda y lo más importante ahora
es quedar lo más arriba posible por todo el mundo, no? Por la afición, por el club y por nosotros mismos, no?
Que tenemos que ser ambiciosos y mirar lo más arriba posible.
El otro día se estaba hablando, se comentaba esto, no? Que en el mes de junio o mes de julio cuando se empezó la pretemporada
todo el mundo hubiera dado por hecho que a falta de siete jornadas el Nastic tuviera estos 49, 50 puntos
más que nada pensando también lo que pasó hace tres temporadas y quizás en las últimas jornadas se ha estado hablando de casi todo
menos de esa realidad, no? Quizás hoy es el primer día que nos damos cuenta de esa realidad en que sí
No, bueno, yo creo que el objetivo de este equipo, pues que era la permanencia y creo que estábamos cumpliendo sobradamente
Lo que pasa es que claro, una vez te ves cómo iba este equipo, que en teoría era fuera de lo normal para lo que se había planteado
pues claro, todos queríamos más, pero nosotros éramos los primeros que éramos conscientes que estábamos haciendo una temporada digna y buenísima
Lo que pasa es que, bueno, te plantas con siete partidos que no ganas, pero hay que ver la imagen y los partidos y los rivales contra los que se había enfrentado
el Nastic de Tabagona, que en teoría como potencial de equipos eran muy superiores al del Nastic y económicamente también
Pero bueno, eso se ha superado ya y lo importante es que el Nastic año que viene va a jugar en segunda A
y ahora vamos a intentar ir partido a partido y porque no, si podemos conseguir de los siete que quedan seis victorias, pues mucho mejor
Lluís, la afición del Nastic es muy exigente, el entorno del Nastic, ya no parlo de más de la afición, más de la prensa, es más exigente
Quina explicació se'ls pot donar, per exemple, en que Cas Bolo, que és un dels que hi ha aquí, que és nou d'aquesta temporada
Jugadors que han vingut aquí els han dit, no, no, és que l'objectiu és la permanència, no?
I aquesta permanència pràcticament a tocar i que hi hagi hagut tota aquesta sèrie de crítiques al voltant de l'arquí
No, jo crec que l'aficionat tingui exigència, penso que és positiu, no?
Perquè si no fos així, penso que al camp aniria la gent amb tranquil·litat i passaríem com a una indiferència, no?
Que és igual si guanyem, que si perdem. Vull dir, que hi hagi debat, que es parli, que hi hagi una vegada pitos
i altres dies hi hagi aplaudiments, també és positiu, no? Que s'estigui parlant del Nastic és bo
i està clar que l'any que ve igual la impaciència doncs sí que hi haurà, no?
Perquè l'exigència serà superior i penso que serà més difícil l'any que ve que aquest any
Com generalment passa sempre, no? Quan fas una temporada molt bona, la següent sempre dius que és la més complicada
i com deia jo, en aquesta n'ha sigut, tens moments durs però n'ha sigut una temporada dura, no?
Hi ha moments de davallada però ha sigut una temporada doncs acceptable en aquest sentit psicològicament.
La temporada de set taula ha fet potser aquesta en certa manera davallada de públic
al nou estadi a llarg d'aquesta temporada. Tu recordes ara fa tres temporades
que el Nastic va lluitar quasi tota la temporada per no baixar
i que pràcticament al nou estadi en molts partits estava quasi quasi ple.
Però això passa, ho havíem comentat inclús al vestidor, no?
Que quan un equip està a mitat de taula que sembla que no pugui arribar ni a dalt ni a baix
doncs bueno, provoca doncs a dir, no hi ha alicient, no?
I el futbol doncs si es perd això doncs l'aficionat no ho viu de la mateixa manera.
Estem veient per exemple, vam anar l'altre dia a Pontevedra amb un equip
doncs una situació molt semblant a la que havíem estat fa tres anys
i el camp estava ple, la gent entregada, perdonant tot, amb entrega, amb il·lusió
per intentar salvar l'equip. Una mica la mateixa situació ens va passar
i tenien enveja nostra, no?
Que diu, vosaltres heu perdut una mica l'ambient aquest, que és lògic,
però ens agraï de nosaltres també tenir-ho.
Una mica d'enveja tenen els altres equips del Nasti.
Diego, cuando han llegado los jugadores, los que han venido nuevo este año,
les contabas yo un poco el ambiente que había el año pasado,
en cierta manera ha habido un poco de decepción por eso de que no,
de que la gente quizás no apoyara tanto como en principio se esperaba?
O quizás por la tranquilidad que daba la clasificación?
Sí, de excepción, no. Lo único que, que lo que siempre se ha hablado en el vespario,
es decir, el año pasado, entradas que había como este año,
prácticamente, es que en segunda vez ha habido las mismas entradas que en segunda.
Entonces, bueno, compañeros como Codina o Serrano,
que habían estado otros años en segunda en el Nasti,
y que había entradas pletóricas, no? Casi de lleno.
E incluso estando el equipo en descenso, pues bueno,
nos comentaban ellos que el año de segunda iba a reventar, que tal.
Entonces, bueno, un poco de decepción por el aspecto de que, bueno,
cuando empezó la liga había entradas muy flojas.
Entonces, bueno, lo que se me veía en la mente, bueno,
la gente estaba de vacaciones, iban pasando las jornadas y la gente seguía sin venir.
Entonces, un poquito, pues ha sido eso, de llegar los domingos y ver 7.000, 8.000 personas
que han sido las mismas entradas que las del año anterior.
Entonces, bueno, yo creo que a ver si entre todos hacemos un esfuerzo
y el próximo año, pues podemos ver el estallo de Nasti, pues repleto, no?
¿Tú te acuerdas dónde estabas el 3 de mayo del año pasado a estas horas?
¿El 3 de mayo del año pasado?
Pues estábamos en Norella, en Norella, en Norella.
Bueno, pues estaba...
Estabas en Lanzarote o en Madrid.
No, estabas en el Semprenastic, en un programa que hicimos desde la antiga audiencia,
que era un poco para celebrar que ya estábamos casi en el playoff,
pero veníamos, fue el día después de perder en casa contra el Alicante.
¿Te acuerdas?
Cuando perdimos contra el Alicante.
Sí. Bueno, pues...
Sí, sí, sí.
Vale, pues ahí estuviste con nosotros en un programa que nosotros esperábamos
que todo fue para celebrar ya que estaban prácticamente en el playoff y la decepción...
Estaba el alcalde, ¿no?
Exacto.
Muy bien, muy bien.
Buena memoria, ¿eh?
Hubo...
Bueno...
Algunos puñales por la mesa.
Algunos puñales por la mesa hubo...
Algunos puñales por la mesa hubo...
Y hay muchos aficionados del Nasti, que aquel día estaban compartiendo el programa
con nosotros y hoy en tornen a ser.
Y cómo ha cambiado el Nasti, cómo ha cambiado Diego hace un año, ¿eh?
De aquellas estábamos que, si entramos o no entramos en el playoff,
nos obligaba a ir a la penúltima jornada a ganar en Villajoyosa y ganar en casa en Lleida.
Subimos, hicimos el playoff, subimos y ahora a falta de siete jornadas ya tenemos la permanencia.
No nos podemos quejar.
No, es bueno lo que ha dicho antes mi compañero.
De cuenta que el socio y entre...
Bueno, la afición, pues, es lo que ha dicho Abel.
Claro, el objetivo de...
¿Qué era del Nasti este año?
Era la permanencia.
¿Qué pasa? ¿Qué pasa en las jornadas?
Se va ganando 11 jornadas sin perder.
Nos vemos ahí en cabeza, pues...
Por eso digo que, bueno, que el socio, la gente, la afición, pues,
un poquito, un poquito egoísta porque, bueno, nos quiere ver a todos en primera y nosotros igual.
Pero bueno, yo creo que el objetivo está hecho y entonces, bueno, hay que mirar ya con vistas al próximo año.
Estàvem parlant de programes que ha fet el Semprenàstic, al llarg d'aquests deu anys de vida han fet moltes i moltes coses,
han tingut seccions noves, en definitiva, han dant creixer i esperem créixer molt més en els propers anys.
Ens han parlat amb el Quim Pons, però sí que m'agradaria saludar el Joan Andreu Pérez, que el veig per allà al final,
perquè el Joan Andreu Pérez és l'home que ha estat en aquests deu anys de vida del Semprenàstic sempre al costat del programa
i m'agradaria que m'expliqués, abans de saludar la Núria Cartanyà, que és una companya que s'ha incorporat aquest mateix any al Semprenàstic,
el Semprenàstic, doncs voldria saludar en aquest cas el periodista, el redactor més veterà del Semprenàstic, Joan Andreu.
Aquest faig que s'aguanti al micro ell, d'acord?
Sí, que s'aguanti, que ja està acostumat. Joan Andreu, bona nit.
Bona nit.
Explica'ns, home, alguna d'aquest cas de les anècdotes, algun d'aquells detalls que t'has quedat al llarg d'aquests deu anys, tu que vas veure néixer aquest programa.
Doncs ara mateix me'n recordo quan m'has preguntat a la tarda que anés pensant a veure alguna anècdota
i la primera que ha vingut al cap fa pocs minuts, la veritat, és una en què hi havia un jugador de Mora d'Ebre, que es diu German Inglés,
com a component de la plantilla del Nàstic, i tant s'estimava la seva família aquest jugador que hi havia una secció dins del programa
que eren les votacions del millor jugador del Nàstic, i cada dilluns anaven fins al capdamunt de Mora d'Ebre,
que era l'únic lloc on s'escoltava Tarragona Ràdio, dins de Mora d'Ebre.
I trucaven cada dilluns per tal de votar-hi al German Inglés perquè ell fos el millor jugador del Nàstic aquella temporada.
Ara, no ho sé, però crec que aquell any va arribar a ser el millor jugador del Nàstic aquella temporada,
però vaja, allà va estar a punt de ser-hi el millor jugador del Nàstic, vull dir que la seva família el va ajudar
que fos el jugador més regular, evidentment molts altres oients de fora de Mora d'Ebre el van votar,
però va tenir el suport familiar, el suport més proper de la seva família, per tal que el German Inglés
doncs estigués allà en els primers jocs de la llista per tal de ser dels millors jugadors del Nàstic d'aquella temporada.
Però el més és que no en ve el cap gaire senyor dursa, simplement el que Tarragona Ràdio,
a través d'aquest espai, sempre s'ha volgut obrir a la ciutat, i evidentment programes des de la Rambla,
des del mateix Petit Tàrrec, un dels llocs claus del naziquisme a Tarragona,
doncs s'ha obert a la ciutat fent espais com el que avui fem aquí, en aquesta zona de la ciutat de Tarragona.
Gràcies Joan Andreu. Va estar pensant alguna anècdota més, que després hi tornarem.
Un moment, jo ara li volia preguntar a Lluís Codina si a Taradell també s'escolta el sempre nàstic des d'un punt al salt,
perquè ell també va guanyar el millor jugador, no?
L'any passat és el vigent campió.
Per això.
Doncs no, l'únic que hi ha per escoltar a través d'internet, no?
A través d'internet sí que s'escoltava l'emissora i era l'única manera quan no puguem venir a veure els partits
per seguir al minut el que estava passant al camp.
Doncs si parlàvem amb la Joan Andreu Pérez, el redactor que des de l'inici sempre n'estic,
sempre ha estat a la redacció d'aquest programa, ara qui volem saludar és a un fitxatge d'aquesta mateixa temporada.
Vam dir, bueno, fitxem en algú que sàpiga de futbol.
Vam dir, bueno, realment no.
Algú que sàpiga d'altres coses que no sigui de futbol, perquè de futbol ja en parlem nosaltres, ja en parlem els jugadors.
A més a més, els cinc jugadors que hi ha avui aquí, tots ells han passat pel programa.
Aquesta temporada crec que pràcticament hi han passat quasi tots.
ens en queda algú, per exemple, aquest migdia parlàvem Felipe Baqueriza, serà un dels que properament passarà pel programa.
Tots ells han passat, la Núria va fer una secció novedosa, diferent, i tots ells es van comprometre a certa cosa quan es aconseguís la permanència.
Avui això no els havíem avisat, en certa manera, avui els hi posem aquí una mica entre l'espai i la paret i saludem la Núria Cartanyà.
Núria, bona nit.
Jordi, bona nit, que bonic això que has dit de mi, eh?
Eh que sí.
Molt.
Escolta, la Núria Cartanyà ho sent molt però no pot estar aquí amb nosaltres.
Tema professional, eh? No m'escaquejo, és tema professional.
No, no, ja, la Núria s'ha tingut que quedar als estudis de Tarragona Ràdio, els jugadors, crec que l'esteu escoltant ja, eh?
Estan tots aquí pendents.
A veure, a veure si em saluden tots a la OA.
A veure, a veure si et diuen.
Tots junts. Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Bona tarda.
Que em trobeu a faltar una miqueta?
Sí.
No, no, perquè no volem cumpir el que de promets.
No me'n recordo.
Sort que no us veig cara a cara, eh? Sort que no us tinc aquí al davant.
Els hi fem una mica de control antidoping un altre cop, Jordi?
Doncs som-hi, vinga.
Sempre n'estic. Control antidoping.
Doncs, a veure, una mica el control antidoping avui. No volem preguntar coses noves perquè, més o menys, ja vam descobrir bastantes coses sobre aquests jugadors.
L'Abel, el Joan Pérez Bolo, el Lluís, el Diego, el Marco, el Lussarreta.
Però el que sí que volem fer és recordar les promeses que van fer.
Esteu contents d'haver mantingut la permanència?
Molt contents.
Molt contents.
Bé, doncs ja sabeu que heu de passar a parlar-ho.
I si sou bons esportistes, allò que es diuen de què s'ha de saber guanyar i perdre, doncs heu de complir les vostres promeses.
Tothom se'n recorda del que em va prometre?
Jordi, tu explica'm quines cares fan.
Es li cau la suor del front?
No, no, no. No ve que ningú massa preocupat.
De fet, ningú ha fet unes promeses...
Bueno, el Diego una mica. Potser és el que està una mica més preocupat.
Perquè el Diego, és que avui està molt bo, perquè aquest matí, quan la Núria...
Eh, eh, diu, no expliquis, no expliquis.
Aquest matí, quan Núria sacaba los cortes de voz, te dijo, pues, yo qué sé, rápate, rápate.
Y tú, no quisiste de ninguna forma ráparte.
Me rapeé por eso.
Ah, ya lo sabía.
Ya venías preparado.
Era por ti, cariño.
Gracias, Diego, gracias.
Pero no es lo que me prometiste y vas a pringar, eh.
Y yo creo que vas a pringar hoy mismo.
Te está hecho eso.
A ver, vamos repasando todas las promeses que ens han fet al llarg d'aquests controls antidòpics
i comencem, per exemple, amb el que va prometre l'Abel Boadas.
Abel Boadas, Abel, bona tarda.
Bona tarda.
O te dic good evening.
Com portem l'anglès, Abel?
Anglès, si no sé ni para el castellà.
Abel Boadas, tu recordes el que em vas prometre?
Sí, sí.
Sí?
Digues, digues.
Bueno, m'esperaré a l'última setmana del campeonat pa fer-la.
L'Abel ens va prometre una cosa que sembla que a ell no és que li faci especial il·lusió
perquè molt endreçat es veu que no és.
Escoltem el que va dir.
La promesa que puguis complir, eh.
Lo típic que es diu sempre, rapar-se el cabell, fer-se un tatuatge, per exemple,
o algo que et resulti facilet.
Que es pugui complir.
Posa la manta a sa dents.
Deixa'm Jordi, no.
No sé, no sé, quina promesa pugui fer, no sé.
Pues...
No tinc ni idea de la promesa que...
Algo que em vinga al cap.
No sé, pues plegar totes les camises dels companys del vestidor o algo.
Jo que sé.
Que du, plegar les camises dels companys dels vestidors.
Sí, home, o col·locar jo un dia d'entrenament quan estiguem matemàticament
tot el material per a entrenar-ho.
Que és una feina dura, no?
Sí, sí.
Escolta, això ho diu ara, que l'Albert Cabastany, l'utiller del nàstic, acaba de marxar.
Clar, clar, perquè no hi ha l'Albert aquí per prendre-ho.
Escolta, l'hi direm, eh, Abel.
Sí, sí.
Que problema.
Estic tan content que ho faria.
Jordi, Abel, teniu per aquí l'Albert Cabastany?
O està fent algun trial d'aquells que fa ell?
Pues jo crec que no.
Bueno, no és el mateix Albert Cabastany.
Ja ho sé, ja ho sé.
No ha pogut venir perquè per problemes familiars està a Montblanc.
però volia venir per prendre-li la paraula a l'Abel.
Ja li podem dir als altres companys de vestidor que demà ja poden llençar les samarretes per terra
que l'Abel se n'encarrega de recollir-les.
Abel, si estan suades les samarretes també ho faràs?
Clar, clar, per supost.
Per supost, per supost, per supost.
Abel, que t'has marcat una data concreta, ens pots dir el dia i l'hora en què ho faràs
per venir a gravar en el moment?
Ja vos avisaré perquè tinc que parlar amb l'Albert,
així li pagaré alguna cosa perquè m'ajudi un boquet.
que és nagrero.
Ell que s'agafi vacances aquí el dia, home, i tu treballes.
Has anat practicant a casa, eh?
Perquè no serveix plegat de qualsevol manera.
Jo com a mínim passaria una setmaneta en una tenda d'aquestes que hi ha a Tarragona.
Què va? Si ho faig tots els dies a casa.
Sí?
No, no, és broma.
Escolta, Núria.
Digue'm.
Tinc una sorpresa aquí per l'Abel.
A veure si la sap plegar, va.
Que tens una samarreta del nàstic?
Veieu la samarreta?
Algú sap de quin club és aquesta samarreta?
Bueno, doncs l'Abel l'hi deixem aquí sobre per veure si la sap plegar, vale?
Bé, a veure si passa el control de plegar samarretes després del programa.
Sí, sí, mira, mira, ja s'hi ha posat.
Mira, mira, mira com la plega.
Domina, eh?
Tranquilitat.
Té el tema controlat.
Recordem que això, Jordi, és una cadena que comença...
Una cadena que comença des que en Luis Tessar la penja perquè s'eixugui
fins que algú que no recordo qui és a la planxa i després l'Abel que la plega.
Ara, Núria, si n'ha de plegar 25 al ritme que ha plegat aquesta...
Passat, eh? Però bé.
Lent, lent. Segur però lent, eh?
Ja estic veient el titular, Abel Boades avui no s'entrenen amb la plantilla.
Oh!
Bueno, ara aquí hi ha alguns aficionats i també hi ha el nostre company,
Mauri, que està fent fotografies.
Demà algú nàstic quan vegi la samarreta amb l'Abel Boades se'n portarà un ensurt important, eh?
L'Abel ja complet podem dir un 1% per dir una coseta de la promesa però li falten les altres, eh?
Totes les del plantier.
Passem ara amb el Jon Pérez. Bolo, Jon, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Yo recuerdo de tu entrevista, Jon, que estuve toda la entrevista llamando te, Joan.
Joan, sí.
Mira, te vaig fer de casa i et vaig portar cap aquí.
¿Recuerdas lo que me prometiste?
Creo que sí. Espero no confundirme. Algo del pelo, no?
Algo del pelo, sí. Vete preparando.
Estaba ahora tomando una Coca-Cola con un par de compañeros. Te van a preguntar esto.
No sé.
No sé.
Expliquem als oyentes que potser no els segueixin cada dilluns, ells s'ho perden, per altra banda.
que preguntem sempre als jugadors que ens facin una promesa si l'equip aconsegueix l'aspiració d'aquest any, que és el manteniment.
Nos vamos a mantener seguro.
Sí, eso seguro.
Entonces promete algo que puedas cumplir.
Algo que pueda cumplir.
Sí, porque lo estamos grabando y vais a pasar todos por el cubo.
No sé, ¿no? Hoy traigo la cresta rubia, ¿no?
Sí, es verdad.
Tienes con peinado aerodinámico, ¿eh?
Sí, claro. Pa' correr más. Pa' peinar el balón.
Pa' romper.
Pues la ponemos roja, ¿no? El color del nastic.
Roja entera.
¿Sí? Roja entera. ¿Cómo vas peinado, John, hoy?
Lo tenemos difícil porque me estoy dejando el pelo largo.
Oye, pues todo el pelo o una rallita.
Perfecto.
Una metja, cualquier cosa.
Eso es.
¿Qué día? ¿Qué día?
Yo creo que el día de la fiesta no estaría mal.
El día de la fiesta parezco con el pelo rojo.
Va, seguro, ¿eh?
Sí, seguro, seguro.
De fet, això de fer-se alguna cosa al cabell o posar-se algun piercing era de les opcions que més van sortir.
No seria l'opció o sí, més o menys, eh?
Per la costa estètica anava també a la promesa del Lluís Codina.
Lluís, bona tarda.
Bona tarda.
I a mi em fa mal de pensar-ho, eh?
I li anava a dir al Jordi que portés avui els estris que necessites ja per fer-t'ho aquí en directe, que la gent hagués disfrutat molt.
Però és que m'he anticipat a tu, ja.
Què dius?
Ja l'he promès, ja l'he fet, ja.
Ja l'has fet?
Ja l'he fet.
Ah, però això ho hem de constatar. A veure, escoltem el que ens fa prometre Lluís Codina.
No, no, que no ens veu ningú. Ens escolten.
Sí.
Lluís Codina, què va prometre?
Bueno, prometo depilar molt pit amb la cena freda.
Vinga.
Està, no?
Sí, sí, sí.
Acabat, acabat.
Igual m'arrepentem.
Lluís, portes el pit depilat ja?
Perdona?
Dic, portes el pit depilat ja?
Sí, perquè...
Tu te'l depiles habitualment.
Els companys, fa poc, fa tres setmanes, hi va anant i així, i em va depilar ja, però amb la màquina.
Esperaré també i creix una mica i em faré amb la cera.
Amb la cera, és que clar, amb la màquina no és el mateix, no fa tant de mal.
No, ja, ja.
Tu t'ho has fet mai però la cera, el pit?
No, no, per això el vaig fer, no? Per fer-la.
A mi m'ha sap com a creu que s'ho faci perquè m'estic imaginant que...
De tota manera pots ensenyar com te queda el pit sense pel ara mateix per tota la gent que està a Campclar?
Jo crec que sí, no? Vinga, vinga. Jo crec que sí, hombre.
Jo t'anava a dir que si ell no s'atrevia Marco havia mirat, però mira, mira, ja està, eh, ja està.
Què diu el públic? Queda guapo Lluís Codina depilat? Què dieu?
Escolteu la Núria.
Què diu el públic? Queda bé Lluís Codina?
Sí!
Depiladet, sí?
Bé.
Bé, Lluís, però em serà freda, eh? Volem sentir els crits des d'aquí.
Molt bé.
Diego Torres, buenas tardes.
Por aquí no hables.
Buenas.
Buenas.
Hola, hola.
Però és que el Diego està a totes, eh?
Està a totes.
Ja s'està posant nerviós.
Hola, hola.
Hola, Diego.
Hola, Diego.
A ver, dime lo mismo, dime hola, pero en un tono mayor.
Hola.
No, más, más.
Hola, así como encantaré ella.
Hola.
Bé, va millorant.
És que el Diego Torres ens va a fer una promesa per la qual jo crec que ha estat assajant.
Però, Núria, no nos hemos salvado, ¿no? Que hay un puntito.
Jo, jo creo que no, yo entiendo muy poco de futbol, pero yo creo que ya estáis salvados, ¿no?
Bueno, venga, vale.
Jordi, sí o no?
Perdona, és que m'està explicant algo en Lluís Codina.
Mira, va, per favor, per favor.
Digues, digues, digues.
Dic que estan salvats, ja no? Tenen la permanència.
Aquest any no baixa, fa tres anys en 49 punts va baixar, aquest any no baixa.
Segur, eh?
Diego, a ver, escucha, escucha lo que me prometiste.
¿Reparte al cero, no?
No, no, eso no.
Ay, no.
Y un tatuaje, ¿no?, que duele mucho.
Bastante duele.
Mira, ¿nos cantas algo?
No.
Ay, qué rajar.
No, porque va a bajar audiencia, ¿no?, aquí de Tarragona Radio.
¿Prometer? ¿Qué podemos prometer?
Dime algo, ayúdame.
Algo sencillito, cocinar.
Por ahí me están chivando un piercing.
¿Un piercing? Ay, pobre.
Allá, a l'altre costat de la peixera té dos bons amics que ya l'están intuint.
Tal usareta que me ponga un piercing en un sitio que no lo voy a decir aquí.
Diego, de verdad, pero nada, cantar un poquito del color Esperanza, tu hit, tu canción preferida.
Vale.
Nada, solo el estribillo.
No la sé.
Ensayamos ahora.
A ver, seis gemas, seis gemas.
Pero cuando el estribillo tienes la letra aquí, eh?
Qué bonita te ha quedado, Diego, qué bonita.
Qué bonita.
Qué canta.
Ahora, cuando llegue, no te la sabes, no la has oído nunca.
Qué bonita.
Y camina, girando siempre en un lugar.
Sé que las ventanas se pueden abrir.
Ahora dices tú.
Que no se atreve, que no se atreve porque nos demana copyrights y eso no puede ser.
Oye, pero de verdad, si os manteneis, si llegáis al objetivo, te la prendes y me cantas nada el estribillo.
Hecho.
Sí?
De verdad.
Lo has prometido, eh, Diego.
Ya tengo promesa.
Diego, yo te veo en el escenario cuando la fiesta del Nastic te veo en el escenario con el grupo que venga.
Le pedimos que te toquen un poquito la canción y cantándola, ¿sí o no?
Vale, venga.
Delante de todo el mundo, eh?
Sí?
No me queda otra.
No me queda otra.
Pero…
No me queda otra.
De verdad, eh, Diego.
A ver…
Venga, yo si quieres subo contigo y te animo.
Va, subes conmigo?
Sí, venga y te animo.
Va, venga, pues lo cantamos los dos, ¿vale?
Venga, pero en la fiesta del Nastic, eh, de encima del escenario.
Perfecto.
Pero te vas a prender la letra, quieres que te la pase.
Pero el estribillo solo, ¿no?
Hombre, no, no, que la gente se aburre abajo.
Pero… ¿tú sabes la traca que puedo liar?
Va, que la ensayamos antes, Diego.
Yo lo he visto en un karaoke que no lo hace mal, eh.
No, ¿sí?
Escolta, no tenim música de fons, Lluís, per posar-li?
No, déjalo, déjalo en la fiesta, en la fiesta.
En la fiesta común no habrá nadie, eh.
Vale, hecho, Núria, tú y yo.
Venga, la ensayamos antes si quieres y tal.
Va, va.
Molt bé, molt bé, Diego.
Uy, Diego Torres al de l'escenari cantant,
amb un costat de l'escenari codina de Pilar en Salpí.
Bueno, això s'ha de…
I ara anem per unes promeses que, a més,
jo crec que les ampliaria tota la plantilla que fem possible el Tarragón esportiva,
tots els companys, i no són pocs, promeses gastronòmiques.
Marco, buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Hola, ¿cómo estás?
Bien, bien.
Rubito, rubito, ¿todavía?
Sí, sí, bien.
¿No te has pintado el pelo ni te has rapado ni nada?
No, yo lo tengo rubio y no me hace falta.
I es que, amb això, té a veure el que ens va prometre el Marco.
No sé.
Sencillito y que se pueda hacer.
No sé, a ver qué me propones tú.
¿Qué te propongo?
M'ha cogido así en frío.
Jo crec que hauríem d'anar canviant la pregunta, ja.
Perquè ara és molt fàcil, això de la permanència.
Clar, de on tan fàcil que no s'atreveixen a fer la promesa, potser.
Sí?
Vols dir que ja hauríem de votar per l'essència?
És que jo vull que ho compleixin.
Bueno, mira.
Jo, jo tinc una idea.
Dóna-li alguna pista, va.
Dóna-li opció.
Marco, nos invitas a l'equipo de deportes a...
Jo ja m'incloc.
A una coronita, cada uno.
Vale, vale.
Sí, sí.
Y tú también te lleves una.
Yo dos si quiero.
Y tal, lo que convenga.
Marco fácil, ¿no?
Sí, viendo mi compañero, la verdad que yo...
Igual hasta disfruto haciendo mi promesa.
Es que si t'hi has fixat, Núria, això ha anat baixant de nivell, eh.
Jo me'n recordo aquell primer...
Crec que va ser primer dilluns de setembre o darrer d'agost, no me'n recordo,
quan va venir Luis César, que ho devia veure una mica complicat.
Això almenys ho veia lluny.
I es va comprometre a venir a estendre la roba a casa, eh.
Els últims que han vingut, com que ja veien que la cosa anava bé
i que segurament ho havien de fer, ja no s'han mullat tant.
També, val a dir, falta de previsió per part nostra
perquè haguéssim pogut fer una llista de promeses.
I anar-les passant.
I anar-les endossant, sí.
Però bé, tampoc és qüestió de fer-los patir pobres,
que ja han patit prou durant la lliga.
Marco, el día de la fiesta, también, una coronita, pero con Solimón, eh.
Sí, pero si queréis hacemos otro día, que ese día hay mucha gente.
Si no me va a salir con un ojo de la cara.
No, pero cuando queráis, el día de la fiesta, y si queréis antes, antes.
No, hombre, el día de la fiesta nos reunimos todo el equipo de deportes y ya está.
Con Solimón te metes detrás de la barra.
Sí, sí, además, yo la sirvo también, si queréis.
Venga, sí, la sirves, venga.
Escolta, per allà, al fons nord d'aquell costat d'allà...
Lúria, nos negamos.
Que teniu gol de mar y gol de montante también aquí.
Sí, no puede, eso no.
Un cante Marco, que canta muy bien.
Volen que canti Marco, eh.
No tenemos res de música, así, por posar...
Como qué, Marco, qué cantarías?
Qué cantarías, Marco?
No, no, esa promesa era de Diego.
Esa no mi promesa.
Bueno, pero si quieres hacer...
El día de la fiesta también canto, si queréis, pero...
Claro.
No, no, que se tira todo el rato, que no.
Hi ha una lluita de tipo Operación Triunfo aquí, eh.
Sí, sí, sí.
Bueno, me deixeu ja anar per l'última víctima d'aquesta nit?
Pues no.
Ah.
Saps per què?
Perquè no ha vingut.
No, home, no és que no hagi vingut.
Ara el fas deixar malament.
Tenim el director allà al final i el fas deixar malament davant del director.
El que passa és que ja saps que Pablo Lussarreta, ell ja treballa molt la seva secció.
Sí.
Llavors va bé, investiga aquí i allà i deu estar investigant alguna cosa que encara no va arribar.
Però d'aquí una estona crec que estarà arribant.
Fins i tot el Quim el va buscar pel passadís a veure si ve cap aquí i ens explica alguna cosa.
Perquè mira que Lussarreta se curre a la secció i acostumbrà a llegar tarde.
Trabajos de investigación profunda.
Que també l'has fet treballar avui a Lussarreta, també farà la secció des del programa.
Sí, sí, sí.
Dias que hi haguessin papel, dias que...
Bueno.
Ja lo conoces, no?
Ja l'has vist algun dia.
Y alguna otra vez que llama a Lluís Codina por la noche porque no sabe qué hacer.
Eh?
També ha pasado, eh?
També ha pasado, eh?
També ha pasado.
Jo no sé, Quim, si el Lussarreta ja ha arribat o no.
Aviam, com sap sempre, Lussarreta és així de text extraordinari.
I m'acaba d'enviar un SMS, o SMS, com li vulguis dir,
i m'ha dit que està aparcant.
Ah, va.
On no ho sé, l'estic buscant, eh?
Ara t'ho dic.
Doncs, mentre arriba el Pablo Lussarreta, si us sembla que podem fer,
ara mateix són les 9 del vespre i 5 minuts.
És una pausa per la publicitat.
Parlem amb Pablo Lussarreta,
donem uns quants regals més del Gimnàstic de Tarragona
i després fem petar una mica la xerrada
amb els convidats aquí a la taula
i també amb els aficionats del Gimnàstic de Tarragona.
El restaurant, el vestit, el fotògraf, els mobles...
Uf, quin estrès, això, de casar-se.
Sort que del viatge ni me'n preocupo.
Com és això, que no te'n vas d'allonar de mel?
Què dius? Doncs clar que sí,
però la reserva l'he deixat en mans de professionals.
He anat a una oficina del Comviajes
i ells, a més d'aconsellar-me entre un munt de destinacions,
se n'ocupen de tot.
I no t'ho perdis. Ens donen el nostre primer regal,
ens financien el viatge,
ens donen atencions exclusives en destinacions.
Ens, ens, ens, ens...
Para, para, que m'estàs fent una enveja
que estic pensant en dir-li al Pep
que aquest any ens casem.
Mal que sigui només per anar de lluna de mel
amb el Comviajes.
Al Comviajes fem realitat el teu somni.
Truca'ns al 902 300 600 i te'n informarem.
Promociones José Luis.
45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis sempre ens tindrà el seu servei
amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per vostè a Països Catalans,
a la zona Universitat i la Vall de la Rebessada.
Som a l'Avinguda Roma número 6 i Vall de la Rebessada,
carrer Josep Carné número 3.
Promociones José Luis. Fem ciutat.
Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Perí i Sant Pau t'apropen al Nàstic a Segona A.
Tota l'emoció del futbol en directe al 96.7 i el 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El Nàstic es viu a Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Amb el suport de Bayer. Ciència para una vida mejor.
Tarragona Ràdio et presenta l'equip que canviarà la decoració de la teva llar.
Mantes, adredons, draps de cuina, tovalloles,
puntes nòrdiques, cortines, tot i més en complements per a la teva llar.
A roba de casa Jaume i Albert, carrer Sant Francesc 12,
telèfon 977 24 94 70.
Roba de casa, sempre amb el Nàstic.
Ematsa, l'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona,
treballa per la millora del medi ambient.
Ematsa amb el Nàstic.
Vine a la botiga del Nàstic.
Tota la roba i complements del Nàstic
els trobaràs a l'Avinguda Catalunya número 31.
Samarretes, xandals, pins i tot el merchandising del club.
A més, també podràs adquirir entrades per als partits
i renovar el teu abonament.
La botiga del Nàstic ja al centre de Tarragona,
a l'Avinguda Catalunya número 31.
Regala, Nàstic. Regala il·lusió.
Promociones José Luis, 45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis sempre ens tindrà el seu servei
i amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per vostè a Països Catalans,
a la zona Universitat i la Vall de la Rebessada.
Som a l'Avinguda Roma número 6 i Vall de la Rebessada,
carrer Josep Carné número 3.
Promociones José Luis, fem ciutat.
Sempre Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
sertmemgic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
Nàstic.
6.7 de la freqüència modulada i Ràdio Sant Pere i Sant Bau
al 101.0 de freqüència
modulada. Ara mateix són
les 9 del vespre i 9 minuts. Continuem
en directe des de l'Institut
de Campclar, celebrant
aquesta permanència del Nàstic i també
començant a celebrar els 10 anys de vida, els primers
10 anys de vida del
Sempre Nàstic. I ara
aquí, Quim,
estàs per aquí o què? Estic, estic.
És que ara mateix ens han inundat tots els crios,
han vingut tots cap aquí. Tenim el Pablo Lussarreta,
encara no. Potser hem de començar a fer
una nova secció. Sí. Com ho encontrarà
Pablo Lussarreta, es diré. Vale, vale, vale.
Doncs escolta, aquí anem fent una mica
més de concurs, anem fent quatre preguntes perquè
clar, queden alguns regals
sens dubte espectaculars
com és un xandall del Nàstic, una
de suadora. Però què no havíem quedat que era per mi?
El xandall? Sí, sí. O la de suadora?
No, el xandall, el xandall. Jo crec
que no, eh? Jo crec que és per algun alumne
d'aquí de l'Institut
de Campclar. Uf! Has vist, no?
Com m'he envoltat ara? Uf! Bueno, però...
no sé com faré les preguntes ara, eh?
A veure, a veure. A veure. Intentem-vos
asseny o què? Atenció. A veure.
Atenció. A veure. Atenció.
Estaria bé tornar a seure
perquè farem la segona ronda preguntes.
Tothom a seure altra vegada perquè tornarem a fer
més preguntes. Passa que ara estàs demanant
autògrafos. Sí, sí, però... Complicat el tema.
Veurem a veure si... Ara el tema està
difícil, jo t'ho dic ara, eh? A veure.
Després, després,
continuem fent... Després més
autògrafs. Ara anem a fer
més regals. Vinga, va. Aviam.
A veure. El xandall o què? El xandall
està bé, no? Sí, no? El xandall. Vinga, va.
Si no el vol, anem al que du jo. Sí, sí, sí. No hi ha problema, eh?
Aviam. Qui vol un xandall del nàstic?
Doncs vinga, a seure. Els que vulgueu
un xandall del nàstic, a seure.
Intentem posar una mica d'ordre
perquè... Sí, de seny, eh? Literalment
ens han envait aquí. S'han menjat
les ulles una mica. Sí, sí. Aviam.
Fem la pregunta i aviam què passa.
A fer la pregunta. Vinga, va.
Aviam. On t'està lluny? Anem a regalar...
Sí, ha marxat, eh? Crec.
Va, hauré de repartir jo. Vinga, va.
Escolta, anem a donar
aquest xandall del nàstic.
A veure, la pregunta... Complicada, va.
Complicada, va. Que sigui difícil, eh? Perquè és un xandall.
Això vol una calenada, eh? És molt difícil, eh?
Ve relacionada amb la temporada passada.
Aviam. Qui va ser
el Pichichi
la temporada passada i quants gols
va fer? Qui va ser el Pichichi
la passada temporada i quants gols va marcar?
I que respongui ell, per això, eh? Deixarem que respongui
ell perquè està en aquesta taula. Està en aquesta taula.
Aviam. Aviam
qui ho sap? A veure. Aviam.
Començaré per allà un moment perquè m'han dit
algú sap qui va ser el Pichichi
de la temporada passada i quants gols va fer?
Qui va ser el Pichichi de la temporada
passada i quants gols va fer? Tu saps?
El noi aquest que ha fet moltes preguntes
a més. Aviam si ho sap, eh?
Diego Torres. I quants gols va fer?
Des i...
Quants? 23.
Diego, tu foste el Pichichi
i 23 goles?
No sap.
Doncs ho ha clavat.
És el xandall.
Doncs ho ha clavat.
Doncs el xandall per ell.
Li vaig a donar el xandall, eh? Espera, eh?
Diego Torres, que va ser el Pichichi
la passada temporada.
Xandall, eh? Xandall sencer, eh?
No fes la teva talla, però...
Xandall sencer del Nasti. Content?
Sí.
Vinga. Apa.
Aviam, va. Ara anem amb un d'aquests facilets.
També té...
També bé relacionat amb els gols,
però d'aquesta temporada. Qui és el jugador del Nasti
que més gols ha marcat aquesta temporada?
I quants, i quants?
I què regalem? Què regalem aquí?
No, aquest és una gorra.
Una gorra? D'aquestes?
Sí.
Una gorra? Vinga, va.
Va, una gorra. Vinga, som-hi.
Qui és el jugador, el màxim golajador del Nasti
que es queixi que aquesta temporada? Qui ho sap?
Per aquí, vinga, va.
Tu ja tens la samarreta. Vinga, va.
Qui és?
Qui és el Pichichi, va?
No, el Diego.
El Diego, el Diego ese.
És Diego el Pichichi?
Sí.
Diego Pinilla.
S'acceptaria les dues, correcte.
Vinga, va, som-hi, va.
Què més tenim? Quin, per què?
Home, queda un barret d'aquests de pescador.
Sí.
Estan bé.
Dos.
Dos.
Ja t'enqueda una altra, també.
Sí, també.
I queden aquestes magnífiques cintes pel mòbil, eh?
Va.
I el polo, oi, búf, que...
Després les anem...
Aquestes les anem a l'altre.
Això sembla el gran pazar, eh?
Va, qui vol un gorret?
Com es diu l'entrenador del Nasti?
Qui sap com es diu l'entrenador del Nasti?
Aquest sector no val, oi?
No, els aficionats, els de tota la vida s'ho saben de memòria.
Allà, vinga, cap allà, va, vinga, cap allà.
Aviam, com es diu, va.
Va, un moment, tu, per començar, quants anys tens?
Dile tres.
Tres.
Tres anys, eh?
Ojo, que ens dirà com es diu l'entrenador del Nasti, eh?
Vinga, va.
Què?
Com es diu l'entrenador del Nasti, va.
No li han xivat.
Molt bé, molt bé.
Luis César, eh?
Luis César.
Mita'l.
Tenim alguna bufandeta més, sí, no?
Fan calor, eh, les bufandes, sí.
Vinga, va, la bufanda.
Ui, aquí ha arribat.
Ojo, ojo.
Ojo, ojo, ojo, ojo, eh?
La gent aplaudeix qualsevol cosa, ja, eh?
Sí, sí.
Lucha.
La gent ho aplaudeix tot.
Luchón.
El redactor del programa que més es treballa a la seva secció.
Luchón.
Bueno, a veure, intentem...
Com es diu aquest jugador del Nasti que ha arribat ara?
Vinga, va, va, vinga, va.
Com es diu?
Lucharreta.
Lucharreta es diu?
Pablo, ¿cómo te llamas de apellido?
Està saturat.
Vinga, va, la bufanda, molt bé, vinga.
Però què ve de...
Jo, però un moment, és que ara vaig a ell perquè ja s'està passant una mica.
Aviam, un moment, un moment.
Quim, què ve d'entrenar o què?
És que no sé d'on ve, no sé d'on ve.
A veure, un momentet, un momentet.
A veure, por favor, tu eres redactor, a los redactores y que hacemos el programa.
Nadie nos ha pedido ningún autógrafo, nadie nos ha hecho firmar ninguna camiseta.
¿Tú qué haces aquí?
Pues tú sabrás por qué.
Algo habrás hecho mal.
Tú tienes que hacer el programa, no firmar camiseta.
Esto, mira, los cinco de la mesa, que son los que juegan, firman camisetas.
Tú, haced el programa, vinga, va.
Yo vengo como redactor, también.
Vinga, va.
Después us firma, después us firma, va.
Pobre que està suat, arriba, arriba suat, camarad.
Vinga, va.
Quim, amb aquesta pregunta li has fet mal, eh, perquè és a dir, los cinco que juegan...
Vinga, va.
Vinga, va.
Un aplaudiment per l'Usserreta, eh.
Bueno, el anem posant per aquí, també, eh.
Li dono el micro amb ell, que faci la seva secció.
Aviam, aviam què ens té preparat.
Jordi, jo m'espero, eh.
Sí.
T'esperes encara.
No, no m'espero, que me'n vaig.
No, no, espera, espera.
Espera, aviam.
Ara ve, mira, ja ve l'Usserreta.
Vinga, va, que segui, va.
Què tal?
Corrient des de Tarragona.
Des de Tarragona?
Corrient.
Hòstia, estàs en forma, eh.
Se pincha una rueda i corrient des de Tarragona.
Hòstia.
Bueno, bueno, és d'agraïda, eh.
Pablo Luzerreta ha vingut des de Tarragona corrent perquè ha punxat una rueda i ha arribat una mica tard.
Pablo, antes estábamos hablando con tus compañeros aquí en la mesa.
Núria les ha ido recordando esa promesa de la permanència.
Era te toca a ti.
Tú també pasaste por el programa un día com a jugador del Nàstic.
Treinta y tantos como colaborador de la casa.
Sí, bueno, no tanto.
Y, no sé, algo le prometiste y se lo quiero cobrar, eh.
Pero, ¿está matemáticamente ya y todo?
Yo creo que sí, ¿no?
¿Tú crees que con 49 vamos a bajar este?
No, bueno.
No, no.
No, pues tengo que hacer unas patatas a la Riojana.
¿Sí?
Sí.
¿Y has traído ya los ingredientes y tal?
Tengo en casa todo, tengo en casa.
Ah, pues luego vamos.
Vengo de la compra, por eso vengo justo aquí.
Oye, luego vamos todos a casa, ¿no?
Perfecto.
¿Sí?
Tendría que echar un poco más de agua.
Pero con lo demás, bien.
La patata es la misma.
Bueno, Núria, ya te ha escolta, eh.
Pablo, buenas tardes.
Bueno, espera, que le pasaremos los cascos.
Los cascos, va.
Pablo.
Es que Núria no ha podido venir.
Ah, no ha podido venir.
No, también ha pinchado la rueda.
Sí.
De la moto, pero...
Yo corro más.
A ver.
Pablo.
Sí, hola.
Buenas tardes.
Buenas tardes.
¿Cómo estás?
Cansado.
Sí.
Es que tienes que pedir a que Tarragona Radio te suba la nómina, a ver si puedes comprar
neumáticos de más calidad y todo eso.
Sí, o otro coche o algo.
Yo te entiendo, eh, porque el trabajo de redactor es muy duro y siempre estás arriba
y abajo, ¿no?
Sí, ya sabes cómo es esto.
Un día arriba todavía estás abajo, yo siempre estoy abajo.
O en medio, que es peor.
¿Eh?
Nada, nada.
Pablo.
A ver, que tienes las patatas a la riojana ya preparaditas y tal, pero ¿qué es eso
de que les echas agua?
¿Tú cueces o enriqueces, Pablo?
Hombre, sí, vamos a ser tantos.
Como no me llega para tanta patata, pues tendré que echarle agua, que es más económico.
Es más económico.
Recordamos tus propias palabras, viniste, a ver, que lo tengo por aquí, el día 14 de
febrero, el día de los enamorados, ¿te acuerdas que llamamos incluso a tu novia?
Sí, me hiciste una encerrona bastante...
Sí, sí, que nos dijo, nos chivató que no le habías regalado nada.
No, pero luego ya lo remedié.
Sí, bueno, para eso sirve la radio, para reconciliar a las parejas.
Pablo Luz Arreta, ¿y se nos da ahí al 14 de febrero?
¿Que pueda cumplir?
¿Y un piercing?
No, no, no, déjate, déjate.
Ay, como duerme.
Me cargo a mi madre ya, si me pongo otro.
Bueno, pues yo os hago unas patatas a la riojana, a todos un día.
Sí, pero a todos, ¿quiénes son todos?
A ver, a ver, a ver.
Se incluye, ¿no?
Sí.
Ah, bien, bien.
Jordi, Kim...
¿Sí?
Sí, sí, sí.
¿A Luis, que está al control?
Por supuesto.
Por supuesto.
Oye, para toda Tarragona Radio.
Hacen con la cabeza que no.
Para toda Tarragona Radio, tú traes aquí una bandeja con patatas.
Hombre, el año pasado ya traje comida, ¿eh?
¿Te acuerdas, no, Jordi?
Que los veías desganados y tal, como...
Sí, es que hicimos una conexión con San Fermín de allá, de Pamplona,
y me pregunto el pacto típico, tal, y dije a la Juarriero y le traje.
Eso son jugadores, ¿eh?
A la Juarriero todavía no llego, ¿eh?
No sé para pasar a la riojana.
Pablo, bien, ¿no?
Ah, sí, muy bien.
Muy bien.
A ver, ¿qué digo yo?
Luis, ya está.
Luis, que el tenim al control un altre cop, ya está salivando.
Ya se imagina las patatas a la riojana.
¿Pero las ha probado alguien alguna vez, tus patatas a la riojana?
¿No os quieres envenenar a todos?
No, hombre, sí, ha hecho la prueba.
¿Quién lo ha probado?
Bueno, pues fue el regalo.
Como decís tú, que no regalé nada a la novia,
pues precisamente le hice unas patatas a la riojana
y creo que no hay que le regalé nada más ya.
Es que tú sí que sabes.
Tú sabes quedar bien, Pablo, ¿eh?
Que digo yo, como el día de la fiesta,
la superfiesta del Nastic,
nos vamos a encontrar con Marco regalándonos coronitas,
invitándonos a coronitas y, bueno, digo, Torres cantando, vamos,
que la mayoría de promesas que podamos
las podríamos concentrar en esta macrofiesta.
Yo te imagino también con dos tuppers.
Si va a cantar Diego, habrá que decirle a Marco
que traiga mucha cerveza.
Si va a cantar Diego.
Para soportarlo.
Sí.
Diego, defiéndete un poquito, hombre.
¿Cómo, cómo? No te he oído.
Digo, defiéndete, ¿eh?
No, lo dicen bromas, hombre.
Ya.
Hombre, la verdad es que hay que traer cerveza
para pillar un poquito, para estar más contentitos.
Pablo, ¿porque estás contento con la permanencia?
¿Quieres cambiar tu promesa?
¿Quieres hacer algo un poco más arriesgado?
Yo es que a ti te veo como con otras cosas.
No te fías.
No, pero es que me saben mal, porque tú eres de los que se lanzan más, yo te veo a ti muy lanzado,
y me saben mal que solo nos prometieras esto.
Núria, perdona que et tallo un moment.
Sí.
Que hay un niño que le iba a portar clínex al Pablo porque está suando de tal manera.
Anaba a distaplorando.
Aplaudiu-lo, eh, que le acabo de portar clínex.
Es que está una mica apurat el Pablo, eh, punxar la roda,
se n'ha anat, crec que riu clar.
Pobre.
Pero bueno, ya...
¿Y hay otro instituto más ahí?
Ostras.
Que es el Tauuayas y todo para meterme adentro.
También?
Sí, sí.
S'ha equivocat d'institut.
Yo creo que sí.
Eso es una mica rompetechos, eh.
Bueno.
Pablo, ¿qué vas a hacer hoy en tu sección?
Hoy?
Sí.
Pues voy a hacer algo especial.
Porque, bueno, se lo hace una entrevista y tal,
pero como era cara al público y creo que no iba a poder,
porque me iban a buchear, me iban a hacer algo seguro,
pues casi iba a hacer un concurso.
Así de regalar camisetas y sudaderas y tal.
Sí, voy a regalar una camiseta que me he traído de casa.
Va, va.
Que la tenía por ahí.
Això té bona pinta.
Un altre concurs.
Pablo, muchísimas gracias.
I Jordi, yo no sé, yo toncaría aquí el control antidoping
y así le dono, pego al Luzarreta que faci.
Sí, sí, yo creo que ya podíamos comenzar
con la sección del trucha.
El rincón del trucha.
Bueno, ara mateix aquí estan tots els jugadors
al costat de Pablo Luzarreta
intentant mirar-li una mica les preguntes que es porta preparada.
Això ha canviat molt, eh?
D'aquell primer dia.
Quin quió, eh?
Jo sempre no tinc a recordar aquell primer dia.
Tinc a quatre, això.
Amb el tovalló de, no sé si era de part central o d'algun lloc.
Com ha canviat aquello, eh?
De la primera servilleta, ahora que tienes tu propia mesa
con ordenador, conexión a internet.
Sí, empecé prácticamente de cero y mi...
Lo único que te falta es cambiarte el coche.
Bueno, ahora tengo un folio.
Tampoco te quedas tú que me quedas faltando.
Medio escrito tampoco.
Bueno, va.
Te explico un poco el tema.
¿A mí?
Bueno, vamos a hacer un concursito, ¿vale?
Así ya no tengo que hacer yo mucho.
Y necesito la colaboración de tres chicos.
¿Vale?
Venga, va, tres voluntarios.
Hombre, uno creo que es obligado que sea el que me ha traído los Kleenex.
El de los Kleenex, uno, ¿no?
Los Kleenex.
¿Te hago de azafata, Pablo?
Ya que estamos puestos.
¿Te hago de azafata un poco?
¿Te hago de azafata?
Sí, la azafata, por favor.
Es muy bueno.
¿Al no hay que ha portado los Kleenex?
Tú mismo, eh?
Es tu concurso, eh?
No, no, pero elige, elige.
Bueno, la azafata...
Venga, el de la camiseta de Portugal.
Venga, va, otro.
¿Y el de la camiseta verde te va bien o qué?
Venga, o el del NAF, venga, va, los tres.
Luego, va, luego, venga.
¿Quién?
Lo de la discriminación positiva, que no...
Bueno, tú, tú, venga, va.
Ninguna chica, nada, ¿no?
Solo todos chicos.
¿Vos surtir?
Cuatro, cogemos cuatro en lugar de tres.
Cuatro, pues, venga.
Venga, cuatro.
Cuatro, venga, va, surt.
Venga, va.
Ala, va, Pablo, cuatro.
Todos tuyos, eh.
Bueno, bueno, eso se está preparando.
¡Uy!
Un folio es un blanc, eh.
A mí me fa por, eh.
A mí también.
¿Que contesten al micrófono o no?
Sí, sí o no.
¿Quim me va a ser azafata?
Ah, vale, vale.
Pregúntale los nombres, Quim, por favor.
Venga, va.
Para apuntar las puntuaciones.
Sara.
Venga, la Sara.
Jesús.
Ramón.
Ramón.
Guillem.
I Guillem.
¿Los tienes todos o qué?
Si no, les vuelvo a preguntar, eh.
Bueno, ya está.
Bueno, son diez preguntas, ¿vale?
Uf, uf.
Y os podéis copiar y todo.
Vamos, no importa.
Empieza por uno y luego empiezas por otro.
Y no sabes cómo es.
Pablo, yo no es por ponerte presión, ¿eh?
Pero deberíamos ir un poco rápido.
Sí, ¿verdad?
Pues rápido.
Sí, porque hay treinta.
Se acaba el tiempo.
Perfecto.
A ver, vamos a ver.
Uno de los invitados, esto es todo en relación a ellos, ¿vale?
Es un experto en bailar sevillanas.
Bueno, un momento.
¿Eh?
Un momento, un momento.
Bueno, a ver.
Pido colaboración al público también que no, tal.
Y bueno, vosotros no señaléis tampoco ni os miréis, ¿vale?
Para no dar...
A ver.
¿Qué crees que es?
Marco.
Marco.
Eh, Marco.
Marco.
¿Cómo no sea Marco, Pablo?
Pues sí, es Marco.
Acertado todo el mundo, acertado.
Bueno, vamos a ir un poco más rápido, ¿eh?
Venga, va.
Que el jefe que no...
Venga, va.
¿Quién de ellos ha jugado en el Alavés?
No es rápido, ¿eh?
Eh...
No sé.
Bolo.
Codina.
Codina.
Pablo.
Bueno, pues efectivamente Codina.
¿Vale?
Todos bien, ¿eh?
Muy bien.
Y Luz Arreta.
Y Luz Arreta.
Yo estoy ahora de empleado.
No, no, él no está...
Venga, va.
Seguimos.
Vamos a ver.
¿Quién es el más joven de los cinco?
Diego.
Venga, va.
Diego.
Diego.
Diego.
Diego.
Bueno.
Venga, bien para todos.
Venga, va.
El móvil otra vez.
A otro canal, ¿eh?
¿De quién se rumorea que le ha seguido este último partido un equipo inglés?
Eh, Abel.
Abel.
Abel.
Abel.
Todos bien, ¿eh?
Esto lo saben bien, ¿eh?
Dominan, ¿eh?
¿Y a quién le gustan los caballos?
Venga, va.
De a...
A Boro.
Boro.
Marco.
A Boro.
Creo que aquí han fallado un poquito.
Esta era Abel también.
Esta era complicada, ¿eh?
Sí, era un poco difícil.
Venga, va.
¿Quién es el único catalán de los cinco?
El David.
¿Quién?
El Lluís.
El...
¿Cómo se llama?
El Andrés Iniesta.
Ahí, Andrés.
¡Oy, oy, oy, oy, oy!
¿Qué eliminó?
¡Oy, oy, oy, oy, oy!
El Pudina.
El Lluís Pudina.
Pudina.
Bien, ¿eh?
Todos, venga, va.
Todos muy bien.
Vamos a ver.
Hay uno que, me imagino que como vosotros, cuando come es incapaz de ver la televisión sin comer sus ganchitos.
y sus patatas fritas.
Venga, va.
Rápido, eso.
Este es difícil, ¿eh?
Igual lo habéis visto en la tienda.
¿Cuándo lo compréis vosotros?
Eh...
Tic, tic, tic, tic, tic, tic.
Bolo.
Bolo, venga.
Bolo.
Diego.
Bolo.
Qué fama, Bolo, ¿eh?
Pues nada, era Marco.
Pobre John, ¿eh?
Esto, ¿aciertan todos o fallan todos?
No hay como desempato.
No sé.
A ver.
Venga.
¿Quién es un auténtico viciado de la PlayStation?
Ahora empezaré por aquí, ¿eh?
Venga, va.
¿Quién es el viciado de la PlayStation?
Además del público.
Rápido, John.
Marco.
Venga, va.
Marco.
Marco.
Marco.
Marco.
Aquí se cobió un poco todo.
Venga, también.
Venga, va.
¿Quién va a ser padre dentro de poco?
Venga, va.
Bolo.
No, yo no.
Bolo.
¿Bolo?
Bolo.
Bolo.
Bolo.
Se han cobiado un poco, ¿eh?
Sí, sí.
Es que si contestan todo lo mismo...
Claro, claro.
Bueno, hay dos que han contestado una bien, ¿no?
Creo.
Es que el tema es que han contestado todos igual.
¿Qué hacemos ahora, Pablo?
¿Qué pasa?
Que tienen penaltis.
¿Una pregunta de desempate?
Una pregunta de desempate.
Venga, va.
Venga, va.
De aquí en culo es la segunda equiposidad al Nasti.
La segunda samarreta al Nasti.
Ep.
Tu fes una altra
i el primer que aixequi la mà, jo crec, ¿eh?
Vale, vale.
Venga, va.
Venga, va.
Ho hem dit diverses vegades
durant el programa.
Quants punts té el Nasti avui?
49.
Molt bé.
Ha ganado, Pablo, ¿eh?
¿Qué ha ganado?
Ha ganado de los clines.
Yo creo que es justo.
Es justo, es justo.
Te donen algo, ¿eh?
Una samarreta del Nasti.
que no se'n vagin sense re, ¿no?
Dóna'ls-hi, dóna'ls.
Venga, va.
Pel mòbil.
Perquè portin el mòbil.
Venga, va.
Ja està.
Encara ens queda algun regalet més
que l'anem a donar ràpidament.
acomiadarem ja els jugadors
perquè els hem dit que vinguessin, re,
10 minuts i porten aquí ja una hora i mitja.
I també tenim els convidats aquí a la tertúlia
per fer petar la xerrada.
Què ens queda?
Una dessuadora?
Queda la dessuadora, el polo i un gorro
i després, vaja, calendaris i altres coses.
Tu mateix.
Va, som-hi.
Per la dessuadora.
Vinga, va.
De quin equip ha vingut Bolo
aquesta temporada del Nasti?
Uf, aviam.
Vinga, el de la samarreta del Nasti.
Va, que s'ho mereix.
Que porta estona aixecant la mà.
Vinga, va.
De quin equip ha vingut Bolo, va.
Rayo Vallecano.
Molt bé.
John.
Molt bé.
Una era complicada, ara.
Què tenim per aquí?
Home, queda aquesta bossa que xula, eh?
Vale.
Doncs aquesta pregunta és molt complicada, eh?
Aviam.
Quina és la marca esportiva que vesteix el Nasti?
Cap al final, eh?
Em diuen cap al final, va.
Va, que m'han dit cap al final.
Aviam si ho saben.
Un moment.
Que m'han dit cap al final.
Aviam si ho saben.
Vinga, va, aviam.
La marca esportiva que vesteix el Nasti.
Aviam si ho saps.
Marca Nasti.
Molt bé.
Vinga, va.
Què, ens queden més coses encara o què?
Queda un poló que és xulo, eh?
Doncs vinga, va.
Som-hi.
Vinga, va, el poló, va.
Som-hi a donar el poló amb la...
amb l'última pregunta.
Com es diu el president del Nasti?
Vinga, va.
Passa, això és talla gran.
Ha de ser algú gran, eh?
Ell?
Ostres, complicat.
Aquí, vinga, va, decidiu.
Aquí.
És que és complicat, eh?
Vinga, va, aquí.
Aviam, aviam, aviam.
Vinga, va, aviam.
Ell, va, ell, va.
És que és gran el poló.
Es talla molt gran, eh?
Vinga, va.
Com es diu?
Josep Maria Andreu.
Molt bé, vinga, va.
Doncs...
Després acabarem de donar aquests calendaris que tenim.
Però, per cert, no marxeu,
perquè quan acabi el programa a les 10 us donarem un tiquet
que el podreu canviar el següent cap de setmana,
no aquest, sinó l'altre,
quan el Nastic torni a jugar a casa serà davant l'Eiber,
perquè el Nastic us vol convidar a que el proper partit a casa,
doncs, aneu al nou estadi per veure aquest interessantíssim Nastic Eiber.
El que sí us agrairia és un aplaudiment al Bolo, al Diego, al Lluís,
al Marco, a l'Abel i al Lusa,
que avui han compartit el programa amb nosaltres.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per estar amb nosaltres i que hi hagi molta sort.