Tocará este año festejar el Sant Jordi en Tarragona.
Nunca lo había hecho y este año debutó por primera vez.
Suposo que les paraules d'un tècnic que s'estrena en aquest Sant Jordi
serveixen per començar a parlar d'una de les festes més populars de Catalunya
i amb com la viurà a mitges, això sí, al vestidor grana.
Una festa amb dos elements prou diferenciats, la rosa i el llibre.
Comencem per les flors.
En el momento compraré una a mi madre, una a la novia de mi hermano
y otra a la medio novia mía.
Junto y con una suficiente.
He de regalar a la meva dona, a la sogra, a la mare,
varias, varias, normal, s'ha de complir una mica la tradició.
A la gent, a les senyores els fa il·lusió aquest detall, no?
Una a la meva dona, claríssim.
Sí, la meva dona i les dues nenas.
No, una rosa, nada más.
A mi mujer le regalaré, pues, me parece que es un libro y una rosa, no?
Me imagino que le tocará a ella.
Pues, como a mínim, tres o cuatro, seguro.
Pues, a la meua dona y a la mare y a la sogra, eso.
¿En cuántas se regalan? Una, supongo, y me imagino que a la novia.
Y bueno, si está mi madre, pues, le regalaré también otra.
A veure, ara que sabem que els jugadors compleixen com cal
i compren les roses a les pertinents nòvies, dones, mares, filles i mitges nòvies,
anem a veure com va l'altre aspecte de la festa, els llibres.
El primer en parlar és en Toni Pinilla, un dels fideus lectors
a qui no li agrada caure en ofertes comercials i prefereix els grans clàssics.
Normalment vaig una mica per ratxes, una mica de tot, novel·la i, bueno,
normalment, doncs, sempre que tinc el dubte de les novel·les i tal,
com jo crec que la publicitat manipula una mica quins són els bons llibres
i quins no, doncs, sempre prou de mirar i de llegir llibres que són clàssics, no?
Que això jo crec que són clàssics i han estat molt de temps a la memòria
i el que és la història de la literatura som serà per alguna cosa.
Un cop entesa la filosofia de Pinilla,
recomana a ell mateix alguns títols en castellà i català per aquest dissabte.
Suposo que en la literatura catalana, doncs, suposo que La pell freda és un bon llibre
i, bueno, la literatura castellana, bueno, en castellana.
Suposo que Ruiz Zafón també l'ha escripta en català,
però, bueno, l'ombra del vent, la sombra del vent, és un bon llibre
i, bueno, jo crec que el més important és que la gent veieixi
i que agafi aquest hàbit, no?, que és el més important.
Bueno, sempre prou de llegir amb tranquil·litat
i aquest és el millor moment per llegir amb tranquil·litat
és, un cop ja la cana és d'anar al llit i estar tranquil·la a casa,
doncs, assegut en un sofà, doncs, ell entra en clave.
Continuen traient etiquetes, escoltem ara a un dels que la clava,
un Lluís Codinac afirma que no és que els futbolistes llegeixin poc,
sinó és que l'hàbit de la lectura es va perdent entre tothom.
Tot una mica, una mica de novel·les, d'intrigues i una mica,
o m'enganxo una mica més amb aquest.
A veure, espera, que els últims...
És que l'hem passat vaig dir La sombra del viento
i després ara, bueno, que ho digui la Vinci també està molt bé.
Sobretot per a la gent que potser li costa més llegir aquests dos llibres
són, per començar, jo crec que almenys enganxen.
Després hi ha un altre tipus de lectura que costa més, ja és més específica.
Llegeixo al vespre i al sofà.
No, home, jo no és que el siguin el futbolista,
jo crec que es llegeix poc en general i, bueno, amb el futbol també passa.
Lluís Miguel Carriona ens sorprèn amb les seves propostes policíques
per a aquest Sant Jordi.
Pues, a veure, m'agraden las novel·les policíacas.
No, a mi m'agraden...
Bueno, he comprado varios libros de un autor que se llama Henning Mankel.
Los viajes, normalmente, como viajamos bastante
i en Autocast, sobretot, pues solo leer ahí.
Els seus companys Diego i Lusa aposten per títols més publicitaris i més...
Nacho Vidal, la vida.
No, hombre, no sé, un libro.
No sé, hombre, ahora estoy leyendo estos que se han hecho famosos
de los de... del Dan Brown este, los de Código Da Vinci y estos.
Estoy leyendo estos y están, la verdad, que muy bien.
O sea, que imagino que...
Que si vale la recomendación a la gente supongo que le gustará.
Quiero vivir, quiero gris...
I arriba l'hora del que s'estrena per Sant Jordi.
¿Qué li agrada al míster?
Sí, Leo, sí.
Tengo a ver todas las noches antes de dormir.
Increíble.
Bueno, pues, estoy leyendo un psicoanalista casi siempre, ¿no?
Que se llama Jorge Bucay, a Pablo Cuello...
Bueno, en definitiva, son dos de mis preferidos, ¿no?
Pues, los cuentos que me enseñaron a pensar, ¿no?
De Jorge Bucay, ¿no?
Pues, generalmente, pues, bueno, en los viajes y...
Y donde hay mi casa, ¿no?
Y casi siempre, pues, en la cama, ¿no?
Nota del cos tècnic, però, es queda amb Coelho i els contes de Bucay.
Xavi Bartoló prefereix algunes publicacions específiques de futbol.
Qüestió d'aprendre cada dia.
Sí, revistes una mica especialitzades en el tema de preparació física,
en els temes tàctics, també relacionats, bàsicament, amb els de la meva feina.
És el que majoritàriament llegeixo.
No ho sé, s'està parlant molt, no l'he llegit, però aquest és el Código Da Vinci, ¿no?
que diuen, n'han parlat força bé, no l'he llegit, però n'han parlat força bé.
Passajant per les paraules amb els ulls oberts.
Un cop coneixem els títols més recomanables,
no volíem tancar el dibuix d'aquest Sant Jordi 2005
sense plantejar una dicotomia habitual entre Sant Jordi i Sant Valentí.
Sant Jordi i Sant Valentí no em diuen res.
A mi Sant Valentí em diuen més una cosa comercial
que no una cosa que sigui part de la societat i la gent,
dels costums de la gent.
Sant Jordi, per contras, jo trobo que és una cosa...
jo crec que està molt més arraigada.
Els dos són dates assenyalades una mica per la gent que té parella,
que té mares, i qualsevol de les dues és bona.
Jo Sant Jordi, a més coincideix que tinc un germà que es diu Jordi, no?
Potser millor Sant Jordi.
Bé, jo estic acostumbrat a Sant Valentí, evidentment.
La veritat és que, com t'he dit abans,
jo soc galleg, en Galicia no se festeja de aquesta forma, no?
Sant Valentí no ho celebro, Sant Jordi totalment.
Hombre, jo, per tradició Sant Jordi no ho havia celebrat mai, la veritat.
Sant Valentí, pues sí, sempre ho havia celebrat,
però ara que estic en Catalunya,
pues me he de adaptar a les costumbres d'aquí
i també haré Sant Jordi.
Hombre, jo a mi me gustan les dues.
Tot el que sea celebrar, lo que sea,
jo crec que està molt bé, no?
i no surti al carrer
veure'm Disney i escoltar
a mi fer el Maratí vol
Esperem haver ajudat algú a triar algun títol per regalar dissabte
o, com a mínim, haver donat una imatge diferent
d'un vestiu de futbol massa vegades etiquetat des de fora
i tancat des de dins.
T'he buscat en un poema i no t'he trobat
que no t'han dit que estaves en una novel·la allà al mig del mar
Poverit enamorat
que et fiques amb els anys
que jo ets príncep a Dinamarca i poeta per Gerard
Si vols, pots navegar en un món de paper
Si vols, pots viatjar
No surti al carrer
Retrobar la rondure de la Montserrat Roig
Al costat de la Carme Ribera
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol
Mai estarà sol