Doncs en la veu de Paco Ibañez, que ens serveix per deixar enrere ja el temps de l'entrevista
i presentar-los el reportatge, el reportatge que com cada dilluns ens prepara el Quim Pons.
Quim, avui de què parlarem?
Parlarem de la història del nou estadi i ens va bé la música,
perquè jo recordo aquest disc del Paco Ibañez que sona, que crec que és el de l'Olimpia,
que la portada és en blanc i negre.
Doncs avui també ens posarem en blanc i negre perquè ens anem una mica enrere,
ens anem a l'any 72 aproximadament, quan es va construir el nou estadi,
perquè avui parlarem de l'aniversari del nou estadi, el dia 12 fa 33 anys.
Avui hem marxat de Remember When, hem fet un feedback en el temps
i ens hem volgut vestir de blanc i negre per veure aquell so que tenia la ràdio antiga,
un so d'antigues tardes de futbol, de l'Avinguda Catalunya i dels primers partits del nou estadi.
Uns primers partits que, com explica el president José Luis Calderón, no van ser gens fàcils.
Ten en compte que la inauguración fue precedida también de cantidad de problemas,
como por ejemplo que no tenía, las instalaciones no tenían acceso,
porque ni el ayuntamiento ni nadie había realizado allí accesos de ninguna clase.
Y tuvimos que armarnos de valor, coger una máquina de estas cartas de pillar
y decir, bueno, de aquí hasta la carretera no había más que un camino de carro,
pues se amplía esto para que se pueda pasar.
Lo que pasa es que tuvimos la mala suerte de que el día de la inauguración llovió
y como que aquello simplemente era tierra porque ni estaba asfaltado ni nada,
ciertamente aquello fue un verdadero barrizal
el que se organizó con la acumulación de coches y personas que pasamos por allí.
Tanto es así que luego cuando se celebró, después de la inauguración del campo,
que había, en fin, se celebró una cena a las autoridades,
todos venían de barro hasta a la rodilla.
La Junta que presidia Calderón va haver de lluitar per poder fer un canvi
que en aquells moments la majoria de socis no acabaven de veure amb bons ulls.
Era un clamor de toda la ciudad de Tarragona
el de que, lógicamente, el campo de la avenida Cataluña se estaba quedando anticuado
y que realmente se tenía aspiraciones para la construcción de un nuevo campo.
Pero lo cierto es que en aquella época, ciertamente,
el club gimnástico no tenía subvención de ninguna clase,
no solamente no tenía superávit para afrontar cualquier realización de cualquier obra,
sino que, además, estaba endeudado como consecuencia
de ciertas deudas que existían todavía de antiguo.
Incluso una de ellas, nada menos,
que era la de toda la iluminación del campo de la avenida de Cataluña.
Després de la requalificació dels terrenys,
la Junta va haver d'aconseguir posar-se d'acord
per situar en un indret concret les noves instal·lacions del Nàstic.
Tras buscar por todos los aledaños de Tarragona,
se buscó y se encontró como más adecuada la zona de la Budallera,
en donde existían terrenos suficientes para poder construir
no solamente el campo de fútbol,
sino también todas las instalaciones deportivas
con las que soñaba el club gimnástico,
se buscó esta zona que tenía la gran ventaja
no solo de la principal,
que era la de practicar sanamente una actividad deportiva,
sino que, además, tenía una perspectiva de futuro
que permitiera que, con el paso del tiempo,
los nuevos componentes del gimnástico y los socios,
sobre todo, que son los que mandan,
pues pudieran en un determinado momento,
al paso de los años,
encontrarse con un patrimonio que les permitiera también
volver a realizar nuevas inversiones,
nuevas mejoras, etc.
En fin, una de las finalidades,
que era el de dotar de un patrimonio saneado
al club gimnástico,
bueno, pues no ha podido lograrse,
pero eso ya no nos incumbe a la Junta
que entonces llevamos los destinos del club gimnástico.
El proper 12 de febrer,
l'antic nou estadi celebrarà el seu 33 aniversari,
des que la Junta presidida per Calderón
va decidir fer el pas i canviar de camp.
El camp de l'Avinguda Catalunya,
un camp cèntric d'aquells clàssics
de les antigues ciutats,
on tothom hi podia anar a peu,
va portar problemes a l'hora de fer el canvi,
ja que alguns socis es van donar de baixa
per la llarga distància que hi havia
des del centre de la ciutat
fins a la partida de la budellera.
Ens explica com va ser aquell canvi Enric Pujol.
Aleshores, era habitual el camp alnàstic,
tenia 17 anys, si no m'equivoco,
l'any 72,
i la polèmica la vaig viure com a aficionat
i va haver molta, diguem, controvèrsia,
perquè es deia que el camp podia anar
a el que és ara la part de Sant Ramon,
a prop de Sant Salvador,
on hi ha el carrer Furt,
o bé a la platja de la Rabassada.
La junta de Calderón va decantar-se cap allà
i jo crec que sempre ho he dit els meus llibres
i tot que, encertadament,
crec que es va trobar un bon lloc.
El que passa és que això va ser traumàtic
per molts socis grans,
que acostumats a anar a peu a l'Avinguda Catalunya,
es van trobar sense mitjà de comunicació
per poder anar al camp al nàstil,
perquè l'autobús deixava allà a la platja de la Rabassada
i, evidentment, hi van haver baixes
que no es van notar massa
perquè al cap de tres mesos d'anar allà,
l'equip va pujar a segona divisió
després de 19 anys.
El partit de la inauguració del nou estadi
el vam jugar contra el Barça de Cruís.
El partit d'aquell va ser...
El Barça, llavors, estava de moda,
va ser com el fichat el Johan Cruís,
van guanyar la Lliga
i aquí estaven tots, no?
El Johan Cruís, Sotil, Reixac,
tot aquell bon equip, no?
I van venir a inaugurar-los
i allò va ser, doncs, bueno...
El camp estava ple
i tots vam poder gaudir de la inauguració del camp
i de poder jugar contra el Barça, no?
Les 34 temporades oficials, però,
que portem al nou estadi
les vam començar a comptar
a partir del 12 de febrer del 72
en un partit davant l'Untinyent
amb primer gol de Cinto López.
Doncs sí, va ser el primer partit
que vàrem jugar al Camp Nou.
Aleshores,
la veritat,
jo hi havia algun partit
que estava ja,
com que va ser l'última temporada
que vaig jugar,
que després ja em vaig quedar
més a llista,
doncs el resultat anava una mica...
O sigui, el partit anava una mica ajustat
i bé,
vam marcar,
em sembla que va ser, sí,
el 2 a 0,
el primer gol,
doncs,
el vàrem fer a la porteria
de dalt
i vam anar guanyant 2 a 0,
em sembla,
i després ens van marcar un gol
al Untinyent
i després vam marcar el 3 a 1,
vam quedar 3 a 1 aquell partit.
De gols al nou estadi,
però,
els qui més en saben
són Santi Palanc,
amb 47 gols.
Jo, per a mi,
el nou estadi,
quan veu aquest camp,
representa molta història,
i molts recuerdos,
com tu bien dices,
i és un orgullo
el haver llevat
la camiseta del nazi
per a mi,
i que,
bé,
des que s'inaugurï aquest camp,
que soc la persona
que més goles ha aconseguït,
és un honor
que ho guardo
amb molt cariño,
recordar,
a veure,
goles,
metí,
metí tantos
que no sé ara
en especial,
al qual a lo mejor
te puede venir
el recuerdo,
no?
Però, bueno,
recuerdo con cariño,
pues,
con alegría,
pues,
los dos goles
al Jerez
en el ascenso
que hicimos,
le hice los dos goles,
ganamos 2-0,
al Córdoba 2-0
también,
y conseguir esos dos goles.
I Romà Conillera,
46 gols.
Bueno,
jo,
d'acordo,
un gol
molt especial per a mi,
per la forma
de realitzar-ho,
no?
Va ser un partit
que es va jugar
el dematí
contra el Compostela
i, bueno,
va ser una vaselina
per damunt del punter
des de fora a l'àrea.
També recordo
un altre gol,
si em permets,
que quedava poc,
anàvem perdent
contra el Lleida,
vam empatar
i la gent
va marxar del Lleida
i res,
passant el temps
regalamentari,
pues,
vaig fer,
s'ha de buscar pel porter
i sota la porteria
la vaig acompanyar
amb el cap,
no,
volíem a marxar
a l'afició del Lleida
pensant
que havien tret alguna cosa
i no van treure res.
Aquests dos gols
són els més
que recordo
ara en aquests moments.
Entre d'altres jugadors
que han trepitjat
els dos estadis
hem trobat
l'Àngel García.
L'eix jugador grana
parla de les diferències
que la plantilla
va trobar
d'un a l'altre camp.
Sí,
la veritat és aquesta,
no?
El handicap més gran
que han tingut
amb aquest camp,
el nou camp,
és que el terreny
mai ha estat bé,
no?
des de l'algo,
aquella primera temporada
que vam jugar
al final
de la temporada
de passar
de l'Avigua de Catalunya
cap aquí,
doncs el terreny
estava molt malament
i després,
bueno,
les quatre anys
següents
que vam estar
a segona A,
doncs el camp,
inclús un any,
vam estar jugant
en camp de terra,
no?
Ha sigut un handicap
molt gran
el terreny de joc
en aquest estadi,
no?
Malaïda Gespa,
des dels inicis
sempre ha estat
el mal endèmic
d'un nou estadi
que encara el patim.
i també
el corp de bomberos
que certament,
bueno,
pues,
no es ajudava
en el sentido
que quan plantàvem
el césped
en el nou
nou
camp,
les dificultades
que teníem
eren que no teníem
pozos
perts
Después de todos los avatares y de todo lo pasado, el sentarte en el palco, y realmente no por el hecho de sentarte en el palco, sino simplemente por presenciar el lleno del campo de fútbol, el entusiasmo de la afición, aquello te compensaba porque pasa en esto como en todo, que de los malos ratos no te acuerdas y solamente te acuerdas de los buenos momentos vividos.
Però anècdotes n'hi han hagut, sobretot amb el tema de la gespa. El nàstic ha tingut que jugar dos partits de Lliga fora de Tarragona, a Lleida, a Lleida els dos partits, precisament per tenir el camp ressembrat.
Ha sigut el gran problema que ha tingut sempre el camp del nàstic, que des d'un principi va estar mal construït el terreny de joc, i la gespa sempre ha sigut un problema molt greu i greu afegit.
I després el tema de l'època de les cotides de tribuna, la tribuna s'ha fet mal més i no hi havia solució fins que va arribar la Junta de José García i juntament a l'Ajuntament ho van solventar.
És un camp vell, és un camp que es va fer a l'època que es va fer al camp del Sabadell, del Girona, és un tipus d'estadi amb molt de ciment, en una època que hi havia luminòsis, moltes construcions d'aquest tipus,
i que el nàstic això ho ha patit.
Sí, el canvi més d'allò va ser que la gespa primer estava molt malament, hi havia molta arena i així com hi ha camps que és de terra una mica tova,
la terra del Camp Nou era una mica arenosa i quan ens llançàvem, escolta, ens quedàvem les caderes plenes de sang, no?
i el problema, el problema més gros era el firme, o sigui, la gespa, que la gespa no agafava bé, hi havia molta,
teníem que posar algun tipus de terra arenosa i, escolta, ens costava llançar-nos a terra que quedàvem plens de sang les caderes.
El temps li ha donat la raó a aquells que van voler canviar de camp i el nou estadi s'ha convertit poc a poc en el Colisseum Grana
per començar a viure grans moments de la història actual.
Set ascensos, un 7 a 0 davant del Fraga l'any 87, la victòria en Copa davant del Madrid,
26 partits invictes de la mà de José Luis Guerra coincidint amb l'any olímpic,
o la recent eliminació del campió de Copa, en definitiva, un bon gravat de sensacions i sentiments
que qui sap quan haurem de deixar enrere.
Home, aquí Parlo n'hem jugat molt a l'allar de la temporada, jugant el Barça contra l'Espanyol,
vull dir, hem anat jugant contra equips de primera divisió,
un que en cadera així és molt gravat, no en tinc cap element, vull dir, sí que han passat grans equips
i grans moments, no?, però respecte exactament un equip puntualment no t'ho sé dir.
Home, el nou estadi ha sigut la meua vida, no?,
jo gràcies al futbol hi he après moltes coses, jo les donaria com a totes positives,
i a l'esport en si m'ensenya molt, el nou estadi porta molts records,
moltes coses realitzades ben pretes,
i sempre se té un carinyo especial al camp que tu has jugat durant el llarg de 12 anys.
Ciertamente lo que pasaba entonces es que el equipo de fútbol iba muy mal
y entonces el planteamiento que se nos presentaba era que íbamos a construir una jaula de oro
pero que no teníamos pájaro, claro, evidentemente, bueno, tuvimos que acusar al ingenio
porque no teníamos un real, tuvimos que inventarlo todo.
Els nous projectes de remodelació o de canvi del camp
deixaran tensors per la memòria col·lectiva de tots aquells
que en un moment o altre han revitjat el nou estadi
els moments bons o dolents que han passat a la gespa, a la grada, a la llotja
o potser a les cabines de premsa.
I que aquests minuts de nostàlgia serveixin també com homenatge
el que va començar a fer petit el nou estadi, Pablo Gallastegui.
Un Pablo Gallastegui que ens va deixar fa pocs dies
i el qual el club va retre l'altre dia un homenatge
guardant un minut de silenci en la memòria del que fora jugador del gimnàstic de Tarragona.
Un reportatge que ha elaborat el Quim Pons i del que m'ha pres força
amb detalls del que va ser el traspàs de l'Avinguda Catalunya al nou estadi
i principalment amb tot el que ens ha comentat l'expresident José Luis Calderón, entre d'altres.
Entre d'altres perquè hem d'agrair també la col·laboració del Romà Conillera,
de l'Àngel García, del Cintu López i del Santi Palanca
que els heu pogut sentir tots en aquest reportatge
i la col·laboració inestimable sense la qual no hagués pogut fer el reportatge
de l'Enric Pujol que una vegada més ens ha fet de mestres cerimònies al reportatge.
Doncs a 5 minuts de dos quarts de 10 al vespre, fem una mínima bosa per la publicitat,
després saludem els convidats avui a la tertúlia.
Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Perí i Sant Pau
t'apropen al Nàstic a Segona A.
Tota l'emoció del futbol en directe al 96.7 i al 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El Nàstic es viu a Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau
amb el suport de Bayer.
Ciència para una vida mejor.
E-Matsa, l'empresa municipal mixta d'aigües de Tarragona,
treballa per la millora del medi ambient.
E-Matsa col·labora en la retransmissió d'aquest partit.
E-Matsa amb el Nàstic.
Què fa Spiderman a Telepizza?
Tens gana?
Truca a Telepizza 977-22-1919.
Ven a tu concesionario Fiat
i descobre la gama Punto Diesel Multijet Common Rail.
La revolució del diésel.
Con motores de hasta 100 caballos de potència
y consumos desde 3,9 litros.
Fiat Punto Diesel Multijet desde solo 9.500 euros.
La revolució del diésel.
Tienes un Fiat Punto desde 7.900 euros.
Vine a provar-ho amb motor 23,
polígon industrial francolí,
parcel·la 14, Tarragona.
1995-2005.
10 anys de Semprenàstic.
Semprenàstic.
La veu del soci.
3 minuts seran dos quarts de 10 de l'espre.
Semprenàstic, sintonia de Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Saludem ja els convidats de la Tertúlia,
que fa una bona estona estaven aquí amb nosaltres
compartint i escoltant aquest reportatge
que ens ha elaborat el Quim Pons.
Saludem avui a dos socis i aficionats del Nàstic,
el Joaquim Royola, Joaquim, bona nit.
Hola, bona nit.
I Albert Ciordi, Albert, bona nit.
Hola, bona nit.
També obrim ja el telèfon al 977-24-4767
per la participació de les trucades
i també per les votacions al millor jugador del Nàstic.
Després de 10 jornades sense perdre,
arriben aquestes 3 derrotes.
Jo no sé, avui suposo que donant un cop d'ull a la classificació
s'heu tornat a quedar tranquils, no?
Per allò que heu vist que les diferències a baix,
que són les interessants, es mantenen.
Sí, lo que nos interesa es eso, no?
El tener cuanto más lejos mejor la zona de descenso
y no preocuparnos de los puntos que haya en la zona de descenso.
Primera, no, porque tampoco es nuestra guerra esa, creo.
Creo.
No me preocupa tanto el haber perdido este partido contra el Celta
porque al fin de cuentas yo creo que el Celta
es uno de los candidatos al ascenso por plantilla
y por presupuesto y por equipo.
Me preocupa más el pensar que llevamos cuatro partidos
en los que solo hemos marcado un gol y un gol de penalti.
La carencia de gol me preocupa no tanto el estilo de juego
porque yo creo que ya nos conocen todos.
Esto también habría que empezar a tomar ya alguna medida
de ver, de tomar algún cambio en la forma de jugar
y bueno, esperar a ver qué...
Hemos notado también mejora de todas maneras, no?
Porque sí que vimos un partido horrible en Murcia
porque fue un partido horrible
y el sábado en Tarragona pues vimos dos partes muy diferenciadas.
O sea, la primera yo creo que todos estábamos bastante...
Yo por lo menos estaba muy satisfecho
con el juego que estaba desarrollando el gimnasti, no?
O sea, estábamos llevando el partido muy a gusto
y no había agobios.
Y en la segunda parte, pues bueno,
a raíz de creo yo un cambio,
la cosa se empezó a complicar
y nos encontramos a un equipo que se ha puesto las pilas de verdad
y que está empezando a pensar en que su sitio
tiene que estar junto con los de arriba, ¿no?
Albert, com ho veus després d'aquestes tres derrotes
i principalment després d'aquest partit davant del Celta?
Hombre, penso que ara sí que començo a estar una mica més tranquil
perquè ara veig que n'estic no tranquil, a veure,
en el sentit que quan no estava gens tranquil
és que quan estava a dos, a dos punts de les 100,
això no era normal.
I tant el puig és que la caiguda és més gran.
I ara potser per això estem patint una mica,
però jo crec que no hem de patir tant.
Com he dit aquí el meu company,
el dissabte van tornar a jugar bé.
Van tornar a jugar bé amb l'aigua
i encara i així van demostrar
que li podem plantar cara al millor, no?
Va ser a partir de la segona part
que va començar a caure una mica la cosa,
però bueno, penso que encara hem d'estar tranquils,
no començar a melar el cor ni res d'això
perquè encara que de tota la segona volta
estem en una bona posició,
hi ha un coixín bastant gran de punts
i jo crec que hem de fer el nostre joc
i la nostra lliga que és la de mantindre's,
no res de pujar ni res d'això.
Deixeu-me saludar la primera trucada
que tenim al 977-24-4767.
Saludem el Francesc Martorell.
Francesc, bona nit.
Bona nit.
Què li va semblar al partit de dissabte?
M'ha de semblar que...
Bueno, a l'aigua va ser la causa
que no es va veure un bon joc.
Després a aquest nàstic a la defensa
li falta actitud que no tenen
i gràcies a València
no es van marcar una golejadera d'escàndol
perquè va salvar bastant el partit.
Molt bé, les seves votacions?
Doncs pel Juanjo València i pel David Cuellar.
Per David Cuellar i Juanjo València
té el número 1 al sorteig, d'acord?
D'acord, bona nit.
Gràcies, bona nit.
Francesc Martorell parlava
que li falta actitud a la defensa.
Esteu d'acord amb això que ha dit el Francesc Martorell?
No sé, jo no.
O sea, lo que no podemos empezar
es a culpabilizar una línea en concreto.
O sea, yo creo que esto es un juego de todos
y lo mismo que podemos culpar a la defensa
también podemos culpar a los errores
de los delanteros de cara a gol.
O sea, no...
Es cierto que los goles vienen por errores defensivos.
pero si eso lo contrarrestamos metiendo goles
pues lo fácil es que los partidos acaben 2-2, 3-2...
En fin, habrá más opciones.
No podemos empezar a cargar las cintas contra la defensa
porque esto es un juego de equipo.
Son 11 los que juegan,
son 11 los que tienen que dar la cara
y son 11 culpables en un momento dado
de perder o ganar los partidos.
Por lo tanto, no estoy para nada
de acuerdo con el señor Martorell.
¿Li falta actitud a la defensa?
No, no crec que li hagi faltat actitud.
Potser una mica, de tant en tant, una mica d'ordre,
una persona que sàpiga manar els companys,
potser sí, però és el que diu el company,
que l'equip són 11 jugadors,
la defensa és la penúltima línia de l'equip
i després està el porter
i si amb una mitja i una davantera
no arriben gaires pilotes arrere,
doncs jo crec que és tot un conjunt.
Si te fan gols i tu també n'ha fas,
doncs ja tens més possibilitats.
Saludem el Guillermo Madeu.
Guillermo, bona nit.
Hola, bona nit.
Ja et vas disfressar o què?
Què?
Ja et vas disfressar?
Sí, i per aquesta raó no he anat a Carnaval,
ahir no he anat a veure fútbol.
Bueno, i què et sembla la situació del Nàstic ara mateix?
Eh?
Què et sembla la situació del Nàstic?
Mira, abans, a les 8 menys quart o així,
jo ho he sentit.
Vas sentir que perdia el Nàstic?
No, no.
No, he sentit les cròniques d'abans,
a les 8 menys quart.
I deien que estaven a 9 punts de baixar
i a 9 punts de pujar.
Eh?
Sí, senyor.
I jo dic que jo penso que pujarà, eh?
Segur, eh?
Tant de bo sigui així.
Guillermo, que tens el número 2 en el sorteig, d'acord?
D'acord?
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Doncs el Guillermo Madeu,
més trucades al 977-24-4767.
Abans el Joaquín deia que aquest Nàstic és previsible.
Creus que es nota tant que és un Nàstic previsible?
D'acord, eh?
Antes lo hablábamos aquí, ¿no?
Que hemos estado durante varios partidos haciendo prácticamente lo mismo.
Hasta en los cambios, hasta en los minutos de los cambios.
Eran cambios evidentes.
Ya sabíamos que se iban a tocar las dos bandas,
que iba a salir Angulo y que iba a salir por la otra banda Codina,
y ya sabíamos que se iba a tocar la punta.
Ibas a sentar a bolo y iba a entrar Diego Torres.
Y lo mismo que lo sabíamos nosotros, lo saben todos los entrenadores de segunda.
Un entrenador...
Bueno, y si se pierde, se cambia el medio centro y entra Diego también en la media punta.
Sí, bueno...
¿No? Así es el cambio.
Sí, sí, también se podía hacer esto.
O sea, eran opciones de estas.
Sí, es previsible.
Y yo creo que Luis César también se tiene que estar dando cuenta de...
A mí me parece que los cambios que ha hecho esta semana no ha sido algo así al tuntún.
Yo creo que ya lo tenía más o menos el de la semana anterior.
Yo creo que la semana anterior contra el Murcia igual no quiso meter tantos cambios.
Pero ya lo tenía en la cabeza.
Me da esa impresión. Es una impresión mía, particular.
Y este partido contra el Celta se han concretado entre necesidades,
porque también las había,
y para ver si el equipo funcionaba de otra manera.
Empezamos viendo un equipo...
Porque yo me extrañó un poco ver el principio del partido.
No sabía muy bien si Boades iba a jugar donde jugó,
de punta, de medio punta.
Y no sé, en un principio pensé que iba a jugar con tres centrales
o con tres en el medio campo.
O sea, me resultó rara ver la alineación así.
Y cuando en definitiva vi que la función de Boades iba a ser la de medio punta,
organizador o ofensivo,
quería llamar porque era una cosa un poco rara, pues...
No sé, yo creo que tiene otro...
Bueno, tampoco quiero hacer el papel ahora de Mixta, ni mucho menos,
pero yo creo que hay otras alternativas,
que igual otros jugadores hubiesen desempeñado mejor esa labor.
És que potser això és el que ens va sorprendre a tots,
aquella alineació de Luis César que durant tota la setmana,
tota la premsa, tothom que seguim habitualment al Nàstic,
apostàvem per veure jugar per fi a la doble punta amb Diego Torres i Bolo
des del principi,
i Luis César ens va sorprendre ficant un tribot pràcticament al mig del camp
amb Abel Boades a la mitja punta.
I això, jo us ho volia preguntar a vosaltres,
potser aquesta va ser la sorpresa més important del partit,
i creieu que això realment li va donar consistència al Nàstic?
O al contrari,
que vam perdre més en atac que no pas vam guanyar en consistència defensiva
o del mig del camp?
Perquè suposo que els tiros de Luis César anaven per aquí,
de frenar al mig del camp tan bo que del Celta,
perquè ningú se li escapa,
Cajandro, Canó, Borja o Viña,
són jo dos d'un altíssim nivell.
Sí, sí, pero es que entonces ya no entiendo,
si era esto lo que realmente buscaba Luis César,
el amarrar un poco más en el medio del campo,
tampoco entiendo por qué se jugó tanto con la defensa tan adelantada,
dándole tantos espacios al Celta,
no entiendo por qué renunciamos al medio del campo
a partir del cambio de Manolo Martínez
y después para darle un poquitín más de emoción a la cosa
también sientan al Serrano,
dejando solo a Abel Boades que tenía en el medio del campo el Celta a Jandro
i no recuerdo quién era el otro,
i a Canovio, si no estoy equivocado.
I Borja o Viña.
I Borja o Viña, o sea,
yo creo que fue temerario,
que ayer, antes lo decíamos también,
que el profesor había ganado al alumno aventajado,
ayer el Celta demostró lo que es reaccionar,
lo que es decir vamos a hacer una segunda parte de verdad
y vamos a llevarnos el partido
y al Nastic nos pillaron un poquitín cazando moscas.
Deixeu saludar una altra trucada,
Juan Sánchez, bona nit.
Sí, bona nit.
Què tal, com va haver-lo el partit de dissabte?
A veure, jo el partit el vaig veure en dos parts molt diferents.
La primera part, molt bona, per part del Nastic,
molt ben ficats al camp,
alguna que altra oportunitat,
i bueno, plantant-li cara a tot un celta de viu, no?
Però, bueno, la segona part no va començar gaire bé,
vam fer el primer gol
i el Nastic es va descomposar,
o sigui, es va desfer, es va desfer totalment, no?
I després els canvis,
la veritat és que no van ser gaire afortunats, no?
Perquè si l'equip ja es va desfer una mica
després del primer gol,
els canvis no van ser la solució
per remuntar un partit, no?
I el que sí que passa, em sembla a mi,
és la facilitat mental d'aquest equip, no?
Li fan un gol
i en tota la temporada
me'n sembla que només una vegada
han remuntat un gol,
que va ser a Terrassa.
I després, si es fan un gol,
l'equip contraria,
escolta molt,
escolta molt remuntar
o simplement empatar.
Molt bé, Juan, les seves votacions?
Bé, jo, si poguéssia,
faria els dos vots per el Juanjo València.
Sí, suposo que no ho pot ser, no?
No, a més n'hi posem un.
Bé, doncs llavors,
un per el Juanjo València
i l'altre per el David García, eh?
Doncs molt bé,
per Juanjo València i David García
té el número 3 en el sorteig, d'acord?
Molt bé.
Gràcies, Juan.
Vinga, gràcies.
Abans parlàveu
que en aquest cas el professor
li va guanyar la partida a l'alumne.
Li va guanyar el professor
la partida a l'alumne
o l'equip, en aquest cas,
diguem-ne,
van ser els noms
que també van guanyar, diguem-ne,
davant d'un bloc com el Nastic
molt més modest que no pas al del Celta.
A veure,
està molt clar que estem parlant
d'un equip que l'any passat
estava jugant Champions.
Crec que, si no recordo malament,
gairebé,
gairebé tota la plantilla
encara són aquells.
Vull dir, amb això,
ja que ara que no fos així,
pensem que
a la Champions no et jugué qualsevol.
Només que tingui 4 o 5 persones
que organitzin l'equip,
amb l'experiència que això et dona,
ja t'estàs plantejant un equip
molt fort.
En Nastic, jo crec que
o tots pensaven
que sortiria
a plantar cara
pel tema del professor
i l'alumne.
Jo crec que
el Luis César
volia, diguem,
sorprendre'l'hi,
però el zorro viejo
és zorro viejo
i no va sortir bé.
I el Cuellar, per exemple,
ningú l'ha anomenat,
però el Cuellar
va fer unes
escapades tremendes
i més
per la banda
del tribuna
i que és
on almenys
se podia jugar.
Jo crec que això també
s'hauria de tenir una mica en compte.
Sense que serveixi per menysprea
David Cuellar,
que crec que va ser un bon partit,
trobo que aquell també és el punt
més feble que té el Celta,
l'altre a l'esquerra,
Israel,
per mi va ser dels J2
més fluixats d'aquest Celta,
així com la resta,
jo crec que tenen un gran nivell,
possiblement el Celta,
l'altre a l'esquerra
és per on va més coix,
actualment.
I això, per exemple,
no ho va veure el Luis
per ficar més pilotes per allà?
De fet,
és per on va atacar el Nàstic,
per això,
per la banda dreta,
tot el pes va anar
per la banda dreta,
va ser l'unil lloc
on vam intentar atacar.
Vull dir que sí que ho sabia,
suposo.
Perquè la banda esquerra
va ser bastant inoperativa
i ho ve sent
en les darreres jornades.
Lástima que al final
no se concretasen
buenas centradas,
porque creo recordar
que tuvo una centrada
en condiciones
y las demás,
pues también hay que decir
que el estado del terreno de juego
no ayudaba a lo más mínimo,
pero en fin,
lástima no haber tenido
un poquitín más de acierto
de cara a la centrada.
El partit es descomposa
o el Nàstic es descomposa
arrel del gol
o arrel dels canvis?
Yo creo que lo ha dicho
la última llamada
ha comentado
lo de la fragilidad.
El señor Juan Sánchez
ha comentado
lo de la fragilidad.
Y creo que sí,
que ese gol,
en fin,
yo no me inquieté
en exceso
cuando nos metieron
en el gol
porque miré
el marcador
del estadio
y vi que era
el minuto dos
y que en un momento dado
sí que es cierto
que no hemos remontado
prácticamente más.
Bueno,
ese partido
en Terrassa,
¿no?
Pero bueno,
ayer era un partido
para que los jugadores
se diesen todo
y diesen una alegría
a la afición
para no empezar
a pensar
en que ya llevamos
tres partidos
sin ganar
y en que hay
mucha sequía goleadora
y se descompuso
y además
yo creo que el otro,
el señor Fernando Vázquez
vio que se descomponía
y aprovechó
sus cartas
ni más ni menos.
Vuelvo a repetir,
Luis César
yo creo que se precipitó
con los cambios,
creo que no estuvo muy acertado
y creo que el medio del campo
ayer era una baza
muy importante a jugar
y la descartamos
prácticamente al principio
de la segunda parte.
Abans parlàveu dels canvis
que havia preparat
Luis César
per aquest partit,
parlàveu inclús
que potser
eren canvis
que ja volia fer
a Múrcia
tot i que potser
pel que sigui
no es va acabar d'atrevir,
alguns d'ells
en aquest cas
l'altre dia obligats,
la defensa
va tornar a Tortolero,
us va agradar
la defensa
més o menys formada
pels clàssics
Marco, Alfonso Vera,
David Garcia
i en aquest cas
Tortolero
ocupant el lloc de Serrano
i desplaçant el cap
i al mig del camp
el doble pivot?
Mira, jo
de la defensa
encara enyoro
una miqueta
l'Osserreta,
encara l'enyoro,
no sé què fa,
però...
Nosaltres també
l'enyorarem,
perquè avui havia de...
Però bé,
en aquest cas
si el minister
ho va creure convenient
dic jo
que tindrà alguna raó,
però encara així
encara així
no ho tinc molt clar.
Jo no sé,
jo en el tema
de la defensa
jo crec que ayer
estuvo,
antes de ayer
estuvo obligado
també a hacer
alguna variación
en defensa
i, claro,
lo que parece evidente
és que Serrano
és una pieza
importante
en els equipos
de Luis César
i sempre va
a tenir un sitio
a no ser que
desmejore
molti
su forma
o...
Llavors jo crec
que més que nada
estuvo obligado.
Tortolero
empeixó muy ben,
lo hizo muy ben,
tuvo...
Perdió su...
Jo crec que foi
por sanció
que perdió
su sitio
en la defensa...
Per la lesión.
Per la lesión.
Per la lesión.
Per la lesión.
Per la lesión a Murcia
contra la ciudad de Murcia.
Sí, señor.
Y en ese momento
fue Serrano
el que ocupó su plaza
haciéndolo bastante bien
porque de hecho
si algo teníamos
bastante bien
era que no recibíamos
muchos goles.
Sí que es cierto
que no los hacemos
pero no los recibíamos
tampoco.
Hemos sido un equipo
difícil de batir
en cuanto a eso.
muchas veces
por el acierto
del portero
pero la gran mayoría
de las veces
por el acierto
de los defensas.
Ha entrado
Tortolero
lo ha hecho
bastante bien.
Se ha vuelto
a recuperar
una defensa
que ya habíamos visto
pero que tampoco
desmerece
la defensa
con Serrano.
Ara comentabas
Joaquín
sobre el tema
que Luisés
s'ha anat obligat
aquesta setmana
a la variant defensiva.
La setmana
que ve sobre
un altre interrogant
la baixa
d'Alfonso Vera
deixa bacán
al lateral dret.
Quina creu
que serà
l'opció del técnico
perquè li donarà
minuts a Carrion
que quan ha sortit
ha fet molt bé
ha frenat
a jugadors molt bons
o desplaçarà
David García
perquè aquesta és
l'altra opció.
Jo David García
lo veo
hoy por hoy.
Hoy por hoy
lo veo central.
Él tiene que estar
de central.
Por lo menos
es lo que a mí me parece.
Está demostrando
que es un gran central.
También lo hizo
cuando jugaba
de lateral
pero yo creo
que tenemos a Carrion
y que Carrion
merece jugar,
la afición
merece ver a Carrion
y las veces
que Carrion
ha jugado
la verdad es que
lo ha hecho
a un buen nivel.
Yo creo que sería
lo justo
ver a Carrion
porque es su sitio natural.
De fet,
repassar amb els partits
que ha jugat Carrion
aquest any
que van ser
a Balaidos
on va haver de marcar
Gustavo López
va jugar davant
del Saragossa
si no recordo malament
es va haver d'encarregar
de Galeti
ni més ni menys
i davant de l'Aleti
de Madrid
tot li va tocar ballar
amb Nano.
Vull dir gairebé
res del que ha fet
Carrion
en aquesta temporada.
Veurem
si finalment
aposta per Carrion
o no.
Tres quarts de doble
véspera saludem
el Francesc.
Francesc,
bona nit.
Com va haver el partit
de dissabte?
A veure,
anem a veure,
abans de comentar
el partit del dissabte
deixa'm dir
una cosa.
Feu el favor
de dir-li
al senyor Andreu
que no deixi entrar
més els vestuaris
l'Àngel Fernández
perquè des que ha entrat
aquest senyor
els vestuaris
del Nàstic
estem perdent
tres partits consecutius
i això
és una vergonya.
Aquest tio
no tindria ni
que entrar
al nou estadi.
Primera aquesta.
Segona,
el partit
del dissabte
al mig del camp
del Nàstic,
a la segona part
un desastre
perquè l'Albert Boades
fluix, fluix, fluix
va canviar el Martínez
i ens vam quedar
sense mig del camp
perquè hasta ara
el Serrano
a la defensa
encara ho fèiem mig bé
però és que al mig del camp
a venir dos homes
com el Jandro
i el Canovio
el que no es podia fer
és tindre
un mig del camp
com es va tindre
perquè els dos gols
aquells homes
van entrar
dintre de l'àrea
sense que ningú
els marqués
i això és el que no pot ser
el que no pot ser
el que no es fes li falta
tots es van quedar parats
igual com el gol
que els van fer
al camp de l'Elba
el mateix
aquell home
va entrar sol
vull dir
i són bons jugadors
i per tant
jo considero
que amb equips
com el Celta
que tenen jugadors
de primera divisió
i amb categoria
el que no es pot fer
és deixar
aquests dos homes
que lliurin
pel seu propi mitjà
no es pot ser
no pot ser això
i gràcies a Déu
que només ens en van fer dos
que ens haguéssim volgut de cinc
m'entens
i després una altra cosa
jo
primer
estau parlant
o estan parlant
del camp
que si no el camp
que si això
que si lloc
mira escolta'm
deixem-se d'està d'històries
i quan sigui el moment
ja en parlarem
de tot això
perquè els socis
jo crec que són els que
tenen que tindre
l'última paraula
de tot això del camp
perquè tot això
s'està fent
una demagogia terrible
perquè el camp
del nàstic
com ho dit vosaltres
i jo
jo ja tinc uns quants anys
i l'he vist construir
el nou
doncs
jo crec que
escolta'm
tenim un camp
per exemple
com el camp de l'Iber
que és pitjor
que el del nàstic
i en altres camps
de segona divisió
que són pitjors
que el del nàstic
i aquí sembla
que si tinguem
que tindre
o fem un camp nou
aquí
hi ha una catàstrofe
no
a veure
primer consolidem
l'equip
a segona divisió
que és el que és important
i després ja en parlarem
de tal o de més
ara
si aquí
hi ha altres interessos
polítics
i a més a més
d'interessos
d'altra índole
que no vull dir
doncs aleshores
canvi tot això
però primer
assegurem l'equip
a segona divisió
i després
ja en parlarem
si és necessari
fer un altre camp
o remodelar
o d'allò
o d'això
són
són buitjors
i cartes velles
tot això
ara
si voleu
si és qüestió
d'omplir diaris
i és qüestió
que la gent
doncs
mira
es vagin mentalitzant
i tot això
però jo em sembla
que el primer
és l'equip
i l'equip
actualment
no torna a funcionar
no torna a funcionar
aquest és el meu parer
i la meva manera
de pensar particularment
molt bé
Francesc
les seves votacions
vol votar
per algun jugador
a València
molt bé
gràcies
té el número 4
adeu
doncs
l'opinió del Francesc
en aquest cas
ha donat
la seva opinió
abans estàvem parlant
una mica
dels canvis
que podria fer
l'UiS César
si donaria entrada
a l'UiS Miguel Carrion
o no
però parlàvem
d'aquest equip
que va plantejar
aquest dissabte
davant del Celta
i en principi
sembla que
pels canvis
que va fer
per la baixa
també
de Pinilla
va apostar
per jugadors
que més minuts
portaven ja
en l'equip
o sigui
donant la entrada
a Tortolero
a la mitja punta
tu abans
o que parlaves
que potser
hi havia altres opcions
en canvi
va apostar
per Abel Boades
que és un home
que venia a jugar
tots els minuts
quan el míster
les ha dado
tantos minuts
és perquè la confiança
la tenen
aquests jugadors
jo no sé
com ho tomaran
els que no jueguen
perquè
al fin de cuentas
estaran treballant
també
per fer
el bé
i per entrar
com a titulars
i per tenir
la oportunitat
en això
sempre diré
que és el míster
el que decide
els que tenen
que jugar
els que després
estén de acord
no és un altre tema
jo crec que
hubiese sido
un bon dia
per veure
altres opcions
per veure
altre tipus
de juego
en el gimnàstic
i per veure
altre tipus
de coses
si el míster
considero
que era així
com tenia
que jugarlos
també
li ve un tip
intel·ligent
i supongo
que se ha dado
cuenta
dels fallos
que cometió
ese dia
i com a solucionarlos
de cara
als siguientes partidos
ara téne
una bona
ocasió
vamos a jugar
a su ese equipo
i se supone
que tiene que conocer
a los jugadores
con los que
nos vamos a enfrentar
i se supone
que tiene que conocer
el terreno del juego
i conocer
como piensa
ese equipo
ya veremos
vamos a darle
el margen de confianza
i a esperar
a ver si
estos tres partidos
sin ganar
pues sirven
para
que cuando juguemos
con el Racing
pues darnos
un poco de moral
y traernos
como mínimo
un puntito
y si es posible
por los tres
una cosa
ara que ya estem
tocant més de peus
a terra
que ja estem
potser
on realment
hasta que n'estigués
temporada
lluitant
per la permanencia
i ja no somiem
amb la primera
com hem estat
aquestes últimes jornades
aquesta setmana
un dels temes
una de les reunions
que hi va haver
la setmana passada
va ser la renovació
del Luis César
renovaríeu el Luis César?
Jo crec que
sense dubtes
no dubto
vaya
totalment
yo igual
soy un poquitín
más
no estoy poniendo
en duda
que sea un buen
entrenador
pero igual
no es el momento
para plantear
ni siquiera
el tema
de renovación
y no renovación
pero ya no solo
por
ni por unos
ni por otros
o sea
yo creo que
Luis César
ahora tiene que estar
pensando
que el equipo
lo tiene que mantener
en la categoría
tiene que hacer
su trabajo
hacerlo profesionalmente
y dejar pasar
por los meses
cuando empecemos
a ver si las cosas
funcionan en serio
si esto ya es
un equipo serio
si va a tener
margen de maniobrabilidad
para las próximas temporadas
porque
todo
si renueva Luis César
yo supongo
tendrá que renovar
también con una serie
de condiciones suyas
impuestas por él
y para que un entrenador
llegue a imponer
alguna cosita al club
imponer me vengo a referir
en el sentido de
él hacer su elección
en cuanto a jugadores
decir que es lo que
las carencias
a quien tiene que dar bajas
a quien tal
ahí tendrá que tener
también su palabra
igual es un poco pronto
para hablar del tema
de la renovación
y rápidamente
¿quina hora de las prioridades
le doy a la renovación
del camp?
también venint
a cor con la trucada
de la senyor Francesc
que nos decía
que potser no hauríamos
d'estar
tan pendentes
de esta renovación
del camp
vosotros creíeu
que este camp
se ha de hacer nuevo
se ha de remodelar
no es cuestión
de una prioridad
está claro
que es una prioridad
potser n'hi ha
d'altres
pero
el nastic
el camp
no está en condicions
ni d'estar
a la segunda
ni si me apretes
a la segunda
porque n'hi ha camps
a la segunda
que está
molt més
millor
que el nastic
a part d'això
el camp
el camp
ara mateix
té unes carences
no de gust
sinó urgents
com poden ser
sortides
d'emergència
instal·lacions
seguretat
el fondo de mar
i tribuna
està tot apuntalat
jo crec que això
és una urgència
vull dir que això
no és que volem
un estadi nou
és algú
que s'ha de tindre
treure aquests puntals
i fer unes sortides
d'emergència
i tot això
jo crec que és bastant
prioritari
potser n'hi ha d'altres
però que està n'hi ha d'una
jo me da la impresió
que el senyor Frances
no
no
no quiero ser
juicio de nadie
però
no té razon
vamos a veure
és evidente
que necessitem un camp
ja no només
perquè ho necessitem
per l'uso
i com està
de hecho polvo
el nostre camp
sino perquè
ens ho van a exigir
no podem presentar-nos
a jugar la altra temporada
en aquest camp
tenim que presentar
un projecte
d'un estadio
en condicions
que cumple
con lo que marca
la Liga de Fútbol Profesional
estoy harto
de leer
bueno
de escuchar
por radios
de leer
en prensa
de foros
de Tarragona
de páginas oficiales
de todo tipo
de páginas
de foros
en los que
se está pidiendo
que hace falta
un campo
es que no es
ningún
yo no sé
si después
esto se puede
mezclar
con asuntos políticos
o con movidas
inmobiliarias
o con pelotazos
urbanísticos
o con lo que
ustedes quieran
se podrá mezclar
si uno quiere
si se hace un campo
se tiene que hacer
con luz y con taquígrafos
con un proyecto serio
y abierto a varios proyectos
y que haya gente
que diga yo quiero hacer esto
y os va a costar tanto
pero necesitamos un campo
y vamos a dejarlo
de pamplinas
Muy bien senyors
que hemos llegado
prácticamente a la recta final
del Sembra Nástica
Albert Ciordia
Joaquín Royola
gracias por acompañarnos
y esperamos que el dilluns que ve
podamos hablar
de una victoria
del Nástica al Ferro
Esperemos
Entremos en la recta final
del programa
El Nástica al Ferro
El Nástica al Ferro
El Nástica al Ferro
El Nástica al Ferro
El Nástica al Ferro
El Nástica al Ferro
El Nástica al Ferro
Intenta baixar la Manoa Martínez
No ho ha aconseguit
la pilota
que li arriba
en aquest cas
a Canovio
Atenció
el xut de Canovio
Quin gol
El xut finalment
ha estat de Canovio
Efectivament
el xut de Canovio
no s'ho ha pensat
dues vegades
Li arriba a la pilota
la frontal
a la banda
esquerra
de l'atac
del Celta
no s'ho ha pensat
dues vegades
ha batut
a Juanjo Valencia
el xut de Canovio
al minut dos
de la segona meitat
el gol
del Celta
com un gerro
d'aigua freda
aquí
I és que li han deixat
un passadís
però tremendo
a Canovio
li hem dit
com si diguem
passa passa
i ja xutaràs
i al final
clar
l'uruguaià
li han deixat xutar
i és un jugador
amb molta qualitat
que té la clave
on vol
per cert
la reacció immediata
de Luis César
di-li a Bolo
que comenci a escalfar
més intensament
perquè entrarà ja
doncs
el gol
del Celta
al minut dos
ara mateix
de la segona meitat
com dèiem
el Celta
s'avança
el nou estadi
el gol
de Canovio
nàstic 0
Celta 1
de Canovio
Nos han metido el gol
y nos han matado
pero yo creo que nosotros
debíamos de haber marcado
antes
a partir del gol
que nos han hecho
que nos saque de meta
de Pinto
nos han metido un gol
desde 20 metros
o 25 metros
y después
el Celta
por momentos
nos ha desbordado
y ha sido
mejor
y en algún contraataque
ha podido marcar
algún gol más
pero
yo
hasta que ha marcado
el gol
veía
veía
las rares de ganar
no estábamos pasando
ningún apuro
yo estaba cerca
del
pero claro
visto ahora
cuando acaba el partido
y ves que
has perdido 2 a 0
y te han hecho
dos contraataques claros
que no podía marcar más
evidentemente pues
hay poco que decir
¿no?
yeah
yeah
yeah
yeah
you
should be all night long
you really can be
you
should be all night long
Atenció, perdó, aquesta jugada per la banda esquerra del Celta.
Atenció, aquesta jugada, la pilota a la frontal per Handro.
Atenció, el sota Handro!
I al fons de la xarxa.
Aquesta és la diferència.
Sí, senyor.
Sí, senyor, aquesta és la diferència entre el Celta i el Nàstic.
Han arribat tres vegades, han marcat dos gols.
El Nàstic es passeja, es passeja, es creen oportunitats.
El debat d'aquesta setmana que no hi havia gol era perquè no hi havia oportunitats.
Avui es creen oportunitats, tampoc no es marquen els gols.
21 ara mateix de la segona.
Alejandro, que acaba de fer el segon gol del Celta de Vigo.
Com dèiem, 21 de la segona.
Això pinta malament.
Nàstic 0, Celta 2.
Sí, en el primer temps, no sé, nos costaba encadenar, nos costaba jugar.
Ellos nos ajustaban mucho, defendían bien, es un equipo bien organizado
i teníem problemes per fer jugades de gol.
Però, fèiem el primer gol i Luis César va començar a canviar jugadors.
Nos donava més llibertat a Handri Canovio.
Els mellors centros, que eren al lloc, detrás de Abel, desapareixeron.
I nostres salides a la contra eren claras.
I vam tenir opcions per fer el segon.
i dic que puc arribar al tercero també.
Hombre, quan hi ha de treballar tant en casa,
lògicament no és bona segal, no?
L'ideal seria passar desapercebido.
Però, desgraciadament, ha habido que treballar bastant mal de la cuenta.
Has salvat una goleada.
Bueno, ha habido que estar ahí,
haciendo un poco lo que se podia.
Y bueno, han sido dos,
y quizás podías haber sido alguno más,
pero bueno, una vez que ya pierdes,
tampoco sirve de mucho, no?
El campo está mal, pero estaba mal para los dos.
Tanto para ellos que vinieron aquí para jugar la pelota,
como para nosotros.
Está claro que la lluvia ha perjudicat
tanto a ellos como a nosotros.
Y bueno, digamos que no hay excusa por lo del campo.
Es cierto que no estaban en las mejores condiciones
para que la gente viese un buen partido,
pero bueno, bien te he dicho,
no hay que checar nada al campo.
Nosaltres hem donat entrada a la tribuna
a tothom que han pogut,
però clar, quan estava plena,
doncs hem tingut que parar,
perquè hi ha per un tema de seguretat, no?
Nosaltres sabem quines són les condicions d'aquest estadi
i sabem que no podia entrar més gent a tribuna, no?
Ni que t'adolgui, ni que t'adolgui amb l'ànima,
però això és així, no?
I després, bé, està clar que el terreny de joc
és el que tenim
i que algo s'ha de fer, no?
Algo s'ha de fer perquè un equip a segona
no pot tindre el terreny de joc que tenim nosaltres, no?
Que arribem al punt de les 10 del vespre,
que ho hem de deixar aquí,
que el Juan Sánchez té dues entrades
per veure el Nasticadis el proper 20 de febrer.
Gràcies per la seva atenció.
Fins demà. Bona nit.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.