This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona tarda, 8 i 2 minuts comença el segon sempre nàstic d'aquesta temporada.
Sempre nàstic, el regust de la jornada a Tarragona Ràdio.
Edició d'aquest dilluns 5 de setembre, un dilluns de setembre trist per l'afició grana.
Avui analitzarem la derrota dels granes aquest diumenge amb l'Sporting.
Han venjat dos de dos, 7 gols encaixats en dos partits que quasi bé fan sortir els colors de cara a tothom.
Els nervis han estat presents en la sessió d'entrenament d'aquest matí.
I el plan T ja vol pensar en el proper compromís de Lliga dissabte a Valladolid.
Per cert, que demà els granes coneixeran el rival de la propera eliminatòria de la Copa de la Rei.
Un sempre nàstic que fa possible tècnicament la Núria Cartanyà,
amb el Pau Alcaraz a la producció, el Joan Andreu Pérez, el Quim Pons a la redacció,
us parla Jordi Blanc en aquest dilluns 5 de setembre,
que ens ha deixat molts temes sobre la taula i molts dubtes al voltant de l'equip.
La jornada amb titulars
El nàstic rep un correctiu en el debut a casa i cau per 0 gols a 4 davant l'esporting de Gijón.
El frana van caure en comés en els seus propis errors i van sortir golejats en el primer partit com a locals al nou estadi.
Els jugadors de Luis César no van tenir capacitat de reacció per intentar remuntar el 0-2
que els asturians van aconseguir d'avantatge quan només s'havien jugat 4 minuts de partit.
Hemos puesto 2 a 0 en dos jugadas muy fáciles de contrarrestar, dos saques de Roberto.
Y después, bueno, hemos intentado varias futbolistas, varias posiciones,
intentando que el tiempo que pasase fuese productivo para nosotros.
Un dels il·lustres del futbol estatal, Enrique Castro Quini, delegat i entrenador de l'esporting,
tocava de peus a terra a la sala de premsa Grana.
Per Quini, cap dels dos equips havia fet mèrits suficients pel resultat final.
Ni els Grana ho havien fet tan malament, ni l'esporting era tan galàctic com deia tant el marcador com la classificació de la segona.
O es que hemos jugado muy bien o es que también el Nasti ha jugado muy mal.
Yo creo que ni uno ni el otro, ¿no?
Yo creo que fueron dos equipos que salieron al principio a ganar el partido
y nosotros hemos tenido la fortuna que en las dos primeras ocasiones
los hemos cogido al contraataca muy bien y hemos metido un par de goles.
La defensa va tornar a ser la línia més criticada d'un equip que ja ha encaixat 7 gols en dues jornades.
Un dels centrals titulars, Óscar Álvarez, ha demanat avui concentració i actitud per sortir del POU.
Per Álvarez, l'equip encara està a temps de corregir els errors.
Sobretot en aquests moments és quan els equips tiren amunt, no?
Quan li foten aquestes clatellades fortes, doncs jo penso que els bons equips són els que s'aixecan.
Així que esperem que podem sortir.
El nom del dia en l'entrenament d'aquest matí ha estat el d'Antoni Pinilla.
El de Santa Coloma, juntament amb Marcos, ha d'expulsat de la sessió matinal.
El Pinilla, a l'acabar al partit, reconeixia que hi ha coses que no s'estan fent bé i s'han de corregir.
No, falten coses. Només faltaria que jo ara digués que tot va bé, no?
Hem començat molt malament, sabem que has de millorar moltes coses, això que deia abans.
És a dir, no podem rebre aquest tipus de gols i moltes coses més que al llarg de la setmana suposo que treballarem.
La gespa tampoc es va salvar de la tarda desafortunada al nou estadi.
El terreny de joc va resistir poc més de 20 minuts i ja en l'escalfament previ del partit es va veure com s'aixecaven els tepes de gespa.
A la segona part del terreny de joc es va convertir en un altre hàndicap a tenir en compte per veure bon futbol.
Estava previst que podia passar que s'aixequés.
Tots sabíem que faltaven dues setmanes per carrelés bé.
La prova està que el camp d'entrenament de dalt està en perfecte estat.
i aquí faltaven dues setmanes, no?
No ens ha ajudat tampoc gaire el temps de fer molta calor.
Vuit de la tarda, sis minuts. Repartim les notes del dia.
Sempre nàstic, el suspens del dia.
Si la setmana passada el suspens li donàvem a pràcticament tot el que havien vist a l'Eliodoro Rodríguez López,
aquest, tot i que motius en sobren per repetir, canviarem i li donarem els canvis de Luis César.
Buscant una solució al que està veient sobre el terreny de joc,
el Gallec va treure de l'equip els dos laterals per donar entrada a Merino i Pinilla
abans d'arribar al descans, just quan l'equip començava a recuperar-se.
Luis César va reaccionar segurament massa impulsivament
en un intent d'adreçar una nau que no navega i que no funciona ni amb laterals ni sense.
Li doy importancia a la derrota.
Quiero entrenar y mejorar las cosas que hacemos mal.
Y han pasado dos partidos.
y realmente en eso me centro, ¿no?
No que ya hemos perdido 0-4, o 0-8 o 0-12.
Al final, hemos perdido tres puntos hoy, ¿no?
No estaría más contento por perder 1-0, lo digo sinceramente.
Por perder 0-1 hoy no estaría más contento que por perder 0-4
porque analizo lo que ha pasado.
Sempre Nàstic, l'aprovat del dia.
Sense cap mena de discussió, l'aprovat de la jornada se l'emporten els més de 7.500 espectadors
que ahir pràcticament omplien un nou estadi amb obres.
Ni el mal joc de l'equip en el primer partit de Tenerife ni la pretemporada potser poc atractiva
pels ulls de l'espectador van impedir que l'afició un cop més es penjés el dorsal
de jugador número 12 i demostrés que en una altra temporada el Nàstic no caminarà sol.
A mi no m'ha donat gaire bon rotllo.
Al partit de Tenerife, tothom va veure que la segona part més o menys sí que ens va ensalvar,
però que la primera va ser desastrosa.
Creo que va a ser un partit bastante entretenido.
Llutarem per una zona molt alta al final de temporada.
Però jo m'agradaria que quedéssim entre 6 o 7 primers.
Jo espero que he de fer una bona campanya, que no patirem.
Lo vamos a passar mal, mal, mal.
Les 8 de la tarda, 8 minuts.
Fem una pausa per la publicitat.
Tot seguit ja obrim línies pel debat, també per la tertúlia i pel temps d'opinió.
Promociones José Luis.
45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis sempre ens tindrà el seu servei amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per vostè a Països Catalans, a la zona Universitat i la Vall de la Rebessada.
Som a l'Avinguda Roma número 6 i Vall de la Rebessada,
Carnet Josep Carné, número 3.
Promociones José Luis.
Fem ciutat.
No estàs fart de menjar sempre el mateix?
Tasta el nou kebab de Telepizza.
Pa de pita, farcit d'encià amb tomaquet, seba, salsa de iogurt amb 4 varietats.
Pollastre, padella, xai o formatge de cabra.
I atenció a l'oferta especial de Telepizza.
Demana ara una pizza mitjana o familiar i et portem un kebab per només un euro.
Recorda, per un euro més, un kebab amb la teva Telepizza mitjana o familiar.
Tens gana?
Truca a Telepizza.
977-22-1919.
És que sempre va a l'última moda.
Mòbil d'última generació, portàtil lleuger i potent, MP3 de màxima capacitat i cotxe amb motor multijet, la revolució del dièsel.
I quin cotxe és?
El nou Fiat Panda, esclar.
Fiat Panda, ara des de 7.290 euros i amb motor multijet com un raïl de 70 cavalls per 9.590.
Atenció a tots els estudiants amb assignatures pendents.
Ara, si voleu aprovar-les, només necessiteu conèixer una suma.
Insuficient més Aula Magna, igual notable.
Aula Magna.
Us ofereix recuperacions des de primària als darrers cursos de la universitat, amb grups reduïts.
A més de la preparació pels accessos a cicles formatius per a majors de 17 i 20 anys i per a majors de 25 anys a la universitat.
Plaça Alcalde de Lloret número 1, darrere el diari de Tarragona, 977-22-2277, 22-2277.
I al costat del campus Asalades, Aula Magna.
Sempre Nàstic, 10 anys fent costat al Nàstic.
5 minuts seran un quart de nou.
Sempre Nàstic, sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 de la freqüència modulada i ràdio Sant Pere i Sant Pau, el 101.0 de la freqüència modulada i també per internet, www.tarragonaradio.com.
Comencem el repàs, l'actualitat del gimnàstic de Tarragona el dia després d'aquesta derrota dels Grana davant de l'esporting de Gijón,
el que significa la segona derrota consecutiva en aquests dos primers partits de Lliga.
Per fer petar la xerrada al llarg dels propers minuts saludem l'ex-directiu del gimnàstic de Tarragona,
ex-regidor d'esport de l'Ajuntament, Tafú Solitxero. Bona tarda.
Bona tarda.
I també el company periodista d'Ona Catalana, Nacho Carrista. Nacho, bona tarda.
Tarda.
Tarda per dir alguna cosa.
Sí, sí.
Què us va semblar el partit d'ahir?
Bueno, el Tafú l'ha dit abans que el primer gol no el va veure.
No, tot just arribava el seient, va agafar pujant les escales de tribuna
i el va veure com s'abraçaven els jugadors de l'esporting, no?
Però per l'ò que vaig sentir pujant, em vaig entendre que era un gol de l'esporting molt proper, no?
O sigui, molt aviat.
El que passa és que el segon quasi també m'agafa anant al que va el seient, no?
Però el segon sí que el vaig poder veure.
Amb el primer vaig buscar el marcador electrònic, a veure si hi havia una repetició amb un jumbo tron,
però la veritat és que no hi havia ni marcador electrònic, ni grades, ni vaig veure res, no?
Bueno, però vas veure el segon, dius?
Vaig veure el segon, sí.
Com si haguessis vist el primer, pràcticament, eh?
Sí, el que passa que avui tampoc per televisió he pogut veure el primer
i aleshores, doncs, ara intentaré veure els gols del...
Perquè, la veritat és que ahir va ser un espectacle d'entès, no?
Per moltes raons que després no analitzarem.
en sigui, allà de la tertulieta.
Matxo, explicacions de la derrota d'ahir?
Explicacions poquetes.
Què podem dir?
A veure, un equip nerviós.
No és normal que en 5 minuts es facin dos gols, no és normal.
Ahir va passar i a partir d'aquí es va acabar el partit.
No hi va haver capacitat de reacció.
Que si es va canviar el sistema, que si ara juguem en 5 al mig del camp,
que desgastem els...
Re, per mi, re de re.
O sigui, amb el 0-2 l'equip no va tenir idees,
no va saber com reaccionar
i el que és preocupant.
Jo vaig veure jugadors de la línia defensiva,
mirant-se l'un a l'altre, a veure on ens hem de col·locar,
si estem bé aquí, si estem bé allà.
Si l'equip, jo entenc que està treballat,
perquè segueix la línia l'any passat,
no entenc per què els jugadors han d'estar així
i si no estan en forma perquè no han fet pretemporada,
entenc que no han de jugar.
Jo crec que aquí està la base del partit d'ahir,
els 5 primers minuts.
És que a partir d'aquí ja no hi ha res a fer.
És evident que un 0-2 als 5 minuts és una llosa molt gran.
No, és un gran lastre, un 0-2,
però jo pensava que es podia remuntar.
El que passa és que el descurs del partit...
Per mi, el partit acaba al minut 36.
Amb els dos canvis que fa,
el Luis César se la juga,
però de tal manera...
Correctament.
Se la juga.
Podria haver fet un altre canvi
o un altre plantejament,
el que passa és que cadascú tenim un plantejament diferent.
per a ell se la juga
i aleshores li surt molt malament.
I a partir d'aquí sí que s'acaba el partit.
I jo penso que l'esporting
amb nosaltres va ser molt bondadors.
Va haver jugades que va haver-hi haver bondat futbolística
amb els jugadors de l'esporting
perquè es veuran pogut fer un descosit.
Seguirem opinant,
el Toful i el Nacho seguiran opinant,
escoltarem tot el que es va dir després del partit,
també el que s'ha dit avui després de l'entrenament
i també el que ha passat avui en aquest entrenament,
en aquesta primera sessió de la setmana,
però tots vosaltres també podeu participar.
Ho podeu fer de diferents maneres
que ara ens explica el Pau Alcaraz.
Pau, bona tarda.
Bona tarda, Jordi.
Primer de tot, la pregunta que fem avui
és si creieu que hi ha crisi al nàstic.
La manera de participar mitjançant telèfon...
El Nacho ja diu que no, eh?
El Nacho diu que no, doncs a veure.
Els nostres lliurens poden dir si sí,
si no, matitxar.
La manera de participar mitjançant telèfon
977-24-4767
i també poden participar per correu electrònic
a l'adreça sempreanàstic arroba tarragonaradio.com.
Hem de dir que entre tots els mails i les trucades
sortejarem dues entrades per veure el nàstic Eibar
del proper 18 de septembre.
Esperem que tinguin un millor resultat.
Per tant, doncs, que s'animin tots els que vulguin opinar.
977-24-4767
al telèfon del directe.
Podeu explicar-li al Pau què en penseu
respecte a aquesta pregunta que vull us formular
el sempreanàstic i també ho podeu fer
a l'adreça de correu electrònic
sempreanàstic arroba tarragonaradio.com.
Però també convidem a que participin
al joc votant el millor jugador, no?
Sí, això que està últimament tan de moda
que és enviar SMS, missatges als mòbils,
doncs els nostres lliurens poden enviar un SMS
el 5588, repeteixo, 5588
amb la paraula jugador, espai
i el nom del jugador que creuen
que ha sigut el millor del partit.
Aquest divendres sortejarem una motxilla del nàstic
i hem de dir que el guanyador
de la setmana passada ha estat Rubén Torres
i que el jugador assignat com el millor del partit,
Miguel Pérez.
Doncs Rubén Torres que es va emportar
una samarreta assignada pels jugadors del nàstic.
Si vosaltres voleu l'obsequi d'aquesta motxilla
ja ho sabeu, 5588, la paraula jugador, un espai
i el millor jugador del partit d'ahir
que jo no sé si Tòfol i Nacho destacaríeu amb algú.
És que estava pensant ara
qui podria dir, qui podria dir, no sabria.
Jo sé.
Sí?
Per mi va ser Diego Reyes.
Sí, potser sí Diego Reyes, sí.
Però molta diferència.
Si enviessis ara un missatge al 5588,
Diego Reyes ja tindria.
I a Corro.
Una votació i tu et podries emportar
aquesta motxilla del nàstic.
Aquesta és la motxilla oficial
la que els jugadors s'emporten als desplaçaments
com l'altre dia a Tenerife.
Sí, sí, la motxilla s'emporta.
Que és la motxilla amb la que tornen amb un sac de gols, no?
Perdó per la broma, és una broma.
La gespa creieu que va poder perjudicar?
Mira, jo tornava a comentar.
Jo penso que la sortida del camp dels jugadors
estava mediatitzada pel tema de la gespa.
Jo crec que psicològicament els afecta el tema de la gespa
perquè a més al matí ja es parlava del tema de la gespa
i el dissabte es parlava del tema de la gespa
i influeix en l'aspecte psicològic dels jugadors.
Jo vaig veure coses.
A part que ho deia Nacho al començament
que va haver-hi la gent desdibuixada, desubicada,
sense faltes d'idees, com m'hi poso o no m'hi poso.
Doncs, a més a més d'això,
jo penso que la gespa els va afectar negativament
el tema psicològic.
No sabien on posar-se.
Jo penso que no pensaven que es podrien arribar a estar fins i tot
a lesionar jugant amb aquella gespa
i la por a fer el ridícul es va condicionar.
Però es pot entendre que tinguin por a no jugar bé
durant tot un partit,
però això no condiciona que els 5 minuts
ja t'ha tremolint les cames.
Això és un altre aspecte.
Jo dic que com surten al camp,
jo penso que estan mediatitzats pel tema de la gespa.
El por, el ridícul, el jugar malament,
el no poder fer el seu joc de toc,
tot això els provoca el susto al sortir al camp.
I després, els dos gols, és el colófon
per arribar a aquest resultat tan a voltat de 0-4.
A més que els dos gols arriben pels dos laterals,
tampoc volem culpar ningú,
ara és culpa d'aquest que ha fet,
però pels dos laterals que s'havien especulat aquests dies,
que potser serien uns altres.
Curiosament, jo no sé si la mala sort o l'atzar,
però vaja, han vingut per aquests dos laterals
que estaven, podríem dir, entre cometes,
qüestionats aquesta setmana.
Semblava que Luís Tésar,
després del partit de Tenerife,
almenys el partit de Copa,
va canviar de Copa tota la defensa
i semblava que la millor la podia mantindre
o fer algun retoc cara a aquest partit de Lliga,
però el cert és que va canviar els dos centrals,
però sí que va mantenir els dos laterals.
I va canviar fins i tot els dos pivots de la mig del camp.
I va canviar pràcticament l'equip del de Tenerife,
però és que els dos gols marquen molt.
És un lastre que encara que es podia haver remuntat,
però jo penso que l'equip surt sense idees.
Els dos gols es descol·loquen
i després hi ha altres coses a analitzar a l'equip.
Jo penso que la baixa forma de diversos jugadors,
perquè no han fet la pretemporada,
és una cosa preocupant.
i si s'ha de tornar a fer una altra pretemporada,
doncs engeguem-la ja,
però el que no podem fer tampoc és perdre els nervis,
sobretot hem d'estar calmats.
Tot i així,
entenc la gent que ahir va xiular el camp,
perquè el partit era el de l'esperança,
era el partit del retorn,
era el partit de retrobar-se amb el seu equip,
perquè evidentment no havíem fet la pretemporada,
no havíem jugat cap partit a casa,
poca gent ha pogut veure aquesta pretemporada del Nasti,
perquè a més a més ha fet una pretemporada,
per mi, bastant fluixeta,
i aleshores el partit de l'esperança
es passa al partit de la decepció,
i per tant jo els xulets els entenc.
El que no entenc a vegades són
algunes que altres sortides de to
amb els comentaris que vaig poder sentir després a la tribuna,
ja parlant contra la directiva,
i contra l'entrenador,
i contra algun altre jugador,
i desbarrant.
Som a les erogones jornades.
Per això dic, és massa...
Crec que es precipitem, no?
Es precipitem.
Avui els granes han tornat aquest matí a l'entrenament,
a partir de les 10 del matí,
demà tindran jornada festiva,
i a partir d'inecres prepararan el proper compromís de Lliga.
Què hem dit avui després de l'entrenament, Quim?
A veure, primer el que hem fet a l'entrenament,
com és habitual els dilluns després d'un partit jugat diumenge,
ha hagut una suau sessió pels que van ser titulars.
Estem entrenant ja des de fons quants dies
al camp anex de gespa natural, recordem-ho,
ja hem deixat la gespa artificial de baix,
i els que van ser suplents, doncs aquests han sigut
els que han tingut més feina avui.
Sessió de centrades i rematades pràcticament,
i després partidet entre els suplents del partit d'ahir,
on he destacat un nom, eh?
Espera, que aquest me l'he apuntat per això,
perquè és complicat, eh?
Abdul Rayad Mohamed Ekpoki,
el jugador nigerià...
Koki, Koki.
Sí, pels amics, li direm Koki,
que el tenim a prova,
és aquest jugador que ve d'Helenca de Lluvian Eslové,
i de veritat, pel que he pogut veure avui a l'entrenament,
m'ha agradat força,
l'hem vist amb instint de gol,
n'ha fet tres en el partidet que han jugat,
i a part, en aquesta sessió de centrades i rematades,
l'he vist tant amb el cap com amb el peu,
força bé, no sé què opinarà Luis César,
després li preguntarem quan vingui el programa,
però, vaja, crec que és un jugador que es pot tenir en compte,
no sé què em penseu vosaltres d'aquest possible jugador
que pot arribar al Nàstic,
no sé si l'heu vist ja en algun entrenament...
Jo l'heu veure ahir a la tribuna...
Home, ahir anava fashion, eh, Tòful?
Molt fashion, amb el telèfon mòbil,
per tant, no serveix més.
Nacho, tu sí que avui l'has vist a l'entrenament una estoneta.
El que passa és que jo no acabo de creure en aquestes proves
que fan els equips que porto a provar un jugador,
ves a saber on,
Luis César té la teoria,
i encertada,
a ell li van portar una vegada un jugador,
així també neglet, de Nigèria,
no sé d'on és,
i ara està triomfant a la segona divisió,
i es diu Uche, no?
I va començar així,
pot sortir bé,
però, clar,
s'aproven molts jugadors,
i quan surten més dels que es proven?
Un de cada 50.
També n'hi van portar un altre que es deia,
la vieja.
La vieja,
home,
però aquest ja estava consagrat, no?
Home,
ja tenia una edat.
Home,
el que és cert és que,
sí,
Luis César,
a l'etapa com a mínim del raci del Ferrol,
va provar,
com apuntava el Nacho,
diversos jugadors del mercat africà,
que va poder tenir a prova,
i que ara molts d'ells estan jugant en equips punters,
tant de diverses lligues,
com apuntava també el cas de l'Uche en el regre de Huelva.
Home,
és bo, no?,
que l'entrenador,
fins i tot,
miri per la nostra economia del club,
és un home que no se'n va amb el tema de pressupostos,
és un home que no desbarra tampoc,
no, no.
Però aquí és on m'aperdo jo,
aquest xiquet el demana l'entrenador,
se'l porten perquè el provi,
clar,
la comissió esportiva és la resposta sempre,
però qui realment porta aquesta persona?
Ara li podem demanar a Luis César quan vingui,
com ha anat el tema del coqui,
és que ja l'inomeno coqui perquè això és complicadíssim,
fins i tot a llegir-ho.
Que el porti,
que el porti,
m'assembla bé,
o sigui,
provar jugadors,
per què no,
pot sortir bé com a cas de l'Uche,
però qui el porta,
és l'entrenador realment qui diu
porta'm aquest xiquet a veure si funciona?
Home,
pel que està parant tot l'estiu,
o està passant,
o sortint al mitjans de comunicació,
doncs que l'entrenador ha apuntat una sèrie de noms,
sobretot de vanters,
i malgratament han marxat a altres equips,
evidentment,
doncs aquest senyor,
el coqui,
no sé qui l'ha pogut demanar,
però encara que l'hagi demanat l'entrenador...
En vista no crec,
no surt ni a internet,
el Google no surt,
l'hem trobat,
el vam buscar i el vam aconseguir trobar finalment.
Bueno,
però imagino que la xarxa de representants
es deuen estar molt bé introduïda,
tant també a les oficines
o a la Comissió Tècnica del Gimnàstic,
i el pastís que dóna allí de...
No, de jugadors,
però no a més malament,
per poder anar tallant la tardeta,
doncs deu ser important,
i aquest deu ser un d'ells.
Que per ser,
avui hi havia el representant de coqui
a les instal·lacions del nou estadi,
li han demanat una entrevista amb el jugador,
ha dit que de moment no concedirà entrevista
fins que decideixi el seu futur,
que un cop sigui jugador del Nàstic,
llavors, o no ho sigui,
llavors sí que ja podrà parlar amb els mitjans.
Com Julio César Flores Roldán,
que tampoc podia parlar?
Doncs aquest tampoc.
Ens han dit al representant que no parlaria
fins que prengués una decisió.
Tant si fos com sí, com si fos com no,
coqui, llavors ja parlarà,
i vaja, sabrem què no opina el jugador de Nigeria.
Per la cara que ha posat el dòfus,
em sembla que no sap qui és Julio César Flores Roldán.
Si és que no estàs informat.
És un altre dels jugadors
que van estar a prova al Nàstic.
Que és algun cantant?
Sí, suposo que ara dic això.
Senyor, sempre el segon nom del dia,
que ha estat el d'Òscar Álvarez.
Òscar tornava a ser titular
després que Tenerife no ho fos i sigo ho fos en copa.
En Luis César es va decidir ahir
per fer la parella David García i Òscar Álvarez.
Òscar avui ha parlat dels problemes
que ha tingut l'equip,
d'aquests problemes en defensa
i dels que ha tingut en aquesta arrencada de temporada
pel central barceloní.
Això de moment no és preocupant,
els problemes arriben d'hora
i per tant l'equip de moment té força marge per corregir.
Pel mateix Òscar Álvarez apuntava
que l'equip ha de demostrar
que és un bon equip aixecant-se d'aquesta minicrisi.
És bo que hagi passat ara,
que no en el transcurs de la Lliga,
però a ningú li ha agradat començar així.
El que està clar és que no hem de mirar enrere,
que hem de ser forts.
Jo penso que tenim un grup maco
per fer un bon treball
i d'aquí jo penso que,
sobretot en aquests moments,
és quan els equips tiren amunt.
Quan li foten aquestes clatellades fortes,
jo penso que els bons equips
són els que s'aixecen.
Així que esperem que puguem sortir.
Esteu d'acord amb això que apuntava l'Òscar Álvarez?
Totalment.
Que els bons equips,
quan els cau la clatellada,
deia ell textualment,
són quan s'han d'aixecar?
Us ho escribeixo al 100%.
Doncs aviam si té raó
i a Valladolí comencem la remuntada.
I és bo que els jugadors fins i tot se piquin per això.
Avui, jo comentava abans amb el Teufo,
tu estaves davant,
ha vingut un futbolista,
per què m'has puntuat així avui a la crònica?
I s'ha picat.
I jo trobo que això és bo,
que es piquin els jugadors
i que diguin el proper dia
intentar una miqueta que es piquin.
Un dels que no estava picat,
encara vosaltres apuntàveu
que havia estat potser el millor d'ahir,
fins a cert punt,
fins que el míster deixia de fer un canvi tàctic,
era Diego Reyes,
el volant esquerre del Nàstic.
A Diego Reyes l'he educat respondre
potser la pregunta del milió de dòlars.
Era complicadíssim que respongués.
Se n'ha sortit aviam com ha pogut,
podríem dir.
Li hem preguntat
què n'opinava del canvi de sistema de Luis César
i si havia sacrificat
a les dues bandes amb aquest canvi.
Escoltem què deia Diego Reyes.
Bueno,
fue lo que decidió el míster,
poner ese sistema
y la verdad que
por detrás tenía a David García
y la verdad que
yo creo que
mientras que estábamos 11
yo me encontraba bastante bien.
Luego ya pues la verdad que
al ser pulsado Oscar
ya me metió más de lateral,
cuando hizo el primer cambio
me metió de carrilero
y luego me metió de lateral
y la verdad que bueno
ya una vez de lateral
ellos la tocaron
y fue mucho más difícil.
Ja ho he apuntado
al començar la tertulia.
Què en penseu d'aquest canvi
que va fer Luis César
sacrificant tant a Diego Reyes
com a Miguel Pérez
que van jugar
desplosar més ofensius
i que van haver de treballar
molt en defensa
i van perdre
potser aquest caràcter ofensiu
una mica.
T'ha dit que el partit
es va acabar el menú 36
quan van fer els canvis.
Se la van jugar,
Reyes es va
completament desfonsar,
va perdre tot el fons,
perdó meu,
i quan un jugador
no té recursos
o està molt limitadet
doncs al final
ho reflexa
el seu futbol, no?
Què ben es pot dir?
Però és que
alguna cosa s'havia de buscar,
o sigui,
tal com estava jugant l'equip
no estava funcionat,
s'havia de buscar alguna cosa,
un canvi,
un revulsiu,
el que fos.
Jo el que passa
ara que parlem d'aquest tema
jo hauria fet un altre canvi,
perdona'm que ho digui.
Jo hauria canviat el...
Però com tu,
els 7.000 entrenadors
més que hi ha al camp.
Jo penso que ahir
Urzun estava...
no estava.
Doncs és el jugador
que més va rematar porteria,
eh?
Sí, però de quina manera?
Bueno,
ho va intentar,
és que...
Els jugadors
que més van rematar
o l'ernicament
van rematar porteria
van ser els de la mitja part
del gol del penal.
Quantes vegades va rematar
Diego Torres,
per exemple?
No,
però un remat,
o sigui,
remat no és buscar el gol,
ell va tindre l'oportunitat,
precisament de Diego Reyes,
li va fer un passe
de la mort,
un passe enrere,
que allò ho has de posar
a la cama
per rematar,
entrar pilota,
jugador,
tot ho he de tenir en compte.
I en canvi,
hi ha posat la cama fluixa,
li va donar les mans
del porter.
Jo, ahir,
realment,
ho has canviat
els cinc minuts
a l'Irurzun.
No estava en el partit.
I jo pensava
que podria ser
el revulsiu del partit,
perquè els seus companys
es coneix...
Però realment
no estava l'Irurzun,
però qui estava
ahir sobre el camp?
Diego Reyes.
És que la resta
no estaven tampoc.
Estava David García,
estava Òscar Álvarez,
estava Carrion.
que aquest seria...
És que ni València,
és que va fallar a València,
fins i tot al tercer gol.
És que no estava ningú.
Però que aquest ho ha sigut
el meu canvi,
perquè després
és que s'atropellaven.
Pel mig del camp,
jo crec que els jugadors,
va haver-hi un moment
que s'atropellaven entre ells
i ningú ho va entendre.
Fins i tot va haver-hi un moment
que tu vas comentar-ho
durant la retransmissió
que el míster
els va rectificar tres vegades
com havien de jugar
4-4-1,
després de l'expulsió
de l'Àlvarez.
Jo penso que això
va ser tot molt...
No estava estudiat
aquesta tàctica,
que jo com a entrenador
ho he fet un altre canvi.
Luis César coneix
evidentment molt bé
els seus jugadors
i la seva plantilla
i sabia el que volia fer.
Li va sortir malament
i van perdre el partit.
Sembla que no ens posem d'acord
l'any passat
que si no feia canvis,
que si esperava massa tard
a reaccionar...
Ara reacciona abans
i també se'l critica.
Us vaig a donar un detall.
És el primer partit
que Luis César canvia
dos jugadors
abans del minut 54.
No havia passat
en tota la temporada passada,
tampoc en aquests partits
d'aquesta temporada
en què portàvem.
Per tant,
no és una dada plus significativa
per avaluar tal com va anar la cosa.
Jo crec que ho va fer
més amb el cor
que no amb el cap
els canvis d'ahir.
Possiblement.
Sí, sí.
Va ser un cop d'efecte.
A Tenerife, en canvi,
no fa cap canvi
a la primera part.
És que ahir,
tal com estava el marcador,
amb 0-2 en contra,
arriba a ser fora de casa.
Jo crec que tampoc
no hauria fet els canvis
al minut 36.
No, ell fa un cop d'efecte.
Vol canviar el rumb del partit.
O potser buscar la heroica.
Sí,
d'alguna forma.
Un 0-2 no és un cap resultat
no remuntable.
I a més a més,
el minut 5 de la primera part.
Pots remuntar-ho,
el mateix que t'han fet dos gols ells,
tu pots fer tres.
Passa que,
ja et dic,
conforme el desenvolupament del partit,
els jugadors no tiren endavant
i ell fa el canvi aquest,
crec jo,
provocat perquè els jugadors
no reaccionen
i ell busca una reacció,
busca canviar el partit.
El que passa és que li surt malament.
Li surt malament
perquè els jugadors
continuen agarrotats,
continuen mediatitzats
per una sèrie de coses,
pels nervis,
pels xiulets,
pels 0-2,
perquè no estan en forma,
perquè, ja et dic,
hi va un moment
que allò semblava la Rambla
al mig del camp del Nàstic.
És que no sabien on jugar.
Si a la Belboades
desapareix el camp,
Manolo,
perquè el retras una miqueta,
però desapareixen del camp.
Són jugadors
que per l'Nàstic
són vitals.
Depenen d'ells.
I aleshores desapareixen.
I què fem?
Doncs,
ja dic,
el 0-4 em sembla curts.
I hem de tenir en compte una cosa,
l'esporting jugava,
es va tancar darrere
i ja està,
i per aquí no passa ningú.
Una línia de sis jugadors
de temps se va fer.
Això també compta.
Deixem-nos semblar
l'entrenament d'avui
perquè han sigut dos jugadors.
Queda un nom del dia
però el tractarem després.
Anem a escoltar
el que deia ahir
Luis César,
que parlava
que tot li va girar l'esquena
al Nàstic
des dels primers minuts ja.
Hem de recordar
que el primer gol
va arribar al minut 1,
gairebé 2,
i el segon
abans dels 4 minuts.
Per tant,
que tot li va girar l'esquena
molt ràpid al Nàstic,
que el temps de reacció
era complicat
que l'equip
s'aixequés
d'aquesta bufetada
tan d'hora.
I el Gallegg
també reconeixia
que l'equip
havia potser
pagat massa cars
als errors
que havia comès.
El partit
s'ha posat al revés
de com ho queríem.
Queríem marcar
nosaltres primer.
Sabíem que el camp
s'hi va posar així
i ha sigut
tot al revés.
Ens hem posat
2 a 0
en dues jugades
molt fàcils
de contrarrestar,
dos saques
de Roberto.
I després,
bé,
hem intentat
diversos futbolistes,
diverses posicions,
intentant
que el temps
que passés
fos productiu
per nosaltres.
Estem tristes
i uns estan contentos.
I hi ha equips
que han començat
molt bé,
que tenen 6 punts
i no han fet res
i nosaltres,
que portem 0,
tampoc hem fet res.
I hem de seguir
millorant,
evidentment.
7 gols
en dos partits
i dels 7 gols
4 de saque
del portero.
Suposo que
a pel tot de veu
denoteu que Luis César
molt, molt content
no estava
i el que tampoc
estava gens content
era lògicament
el president del Nafti,
Josep Maria Andreu,
que s'apuntava
a la teoria
dels errors del Ministeri
i reconeixia
que els gols encaixats
havien potser arribat
massa ràpid
i havien de centrar
totalment l'equip.
El dia de Tenerife
es van fer 3 gols,
penso que
per a rades nostres
i avui
els dos gols primers
penso que també
han sigut per lo mateix,
però és que a part
han sigut molt ràpid
perquè si això
t'ho fan
al minut 15 o 20,
no ho sé,
però tan ràpid,
tan ràpid,
possiblement ha faltat
concentració
i ens ha fet mal
i quan te fan
dos gols
d'una forma tan ràpida
és molt difícil
remuntar.
Els aficionats
que sentíem de fons
lògicament
eren els de l'Sporting
que anaven amb la seva festa
particular.
I quina festa?
Sí,
perquè nosaltres poca festa
podíem fer
i a l'acabar el partit
que és quan recollíem
aquestes declaracions
de Josep Maria Andreu.
Trobeu que falta
concentració,
actitud,
caràcter,
què li està faltant
a aquest equip?
Jo denoto
una falta de concentració.
La temporada passada
jo vaig denotar
en alguns partits
que als començaments
sembla que no vagin
amb nosaltres.
Els jugadors
no surten
des del minut
al 100%,
potser no és bo,
però jo vaig notar
que hi havia
una falta de concentració
durant tot el partit.
És que molts dels problemes
veniu que són
calcats els de l'any passat.
Sí.
Molts.
Molts, molts, molts.
És que per tant
estàs repetint
la temporada,
l'any passat
perquè el partit
de casa
contra el Murcia
vam tindre
la sort de cara
i vam guanyar
després d'un bon partit
2-0
i els vam col·locar
amb els tres primers punts.
Però si us en recordeu
fer un paral·lelisme
a la temporada anterior
l'equip del gimnàstic
va començar a rodar
a partir de la vuitena
novena jornada.
A novena, sí.
Partit vuitena, novena
va començar
a rotllar aquell equip,
però els primers partits
van ser,
escolta'm,
es va col·lejar
el Poli Deportiu Ojido,
es va guanyar
el Màlaga B
amb una canellada
de canella,
de gent dolenta,
una canellada terrible,
a més van demostrar
paral·lelisme
de la temporada anterior.
Si acabem
amb la temporada anterior
jo estic
ja estaria content,
satisfet.
Però potser les sensacions
no són les mateixes
perquè ara
que tu deies
la derrota
contra el Poli Ojido,
les sensacions
en aquell partit
del Nàstic
eren bastant millor
que el que ells va haver
al nou estadi.
Sí, però el Poli Ojido
va arribar aquí com a líder,
com a l'equip
de la revelació de la segona,
a l'equip sensació,
a més no recordeu
que aquí inaugureu
la veïna
el Poli Deportiu Ojido,
i jo penso
que es va fer un traje.
Jo sempre he destacat
a la temporada anterior
com a partit bo
dels visitants
al Poli Deportiu Ojido,
o un dels partits bons
que em van agradar.
I el que deia,
tornant amb els errors,
des del partit
del Tenerife
que estic sentint
tant el Luis César
com a tothom,
el cos tècnic,
que no es poden fer
dos gols
de sac de porter,
que si el tercer gol
és de banda
des del meu costat,
i el primer gol,
ara que he dit la repetició,
doncs se'l fa el porter,
pràcticament.
El primer pas
és el bo,
és el del porter
que li fa
a l'autor del gol,
però si estem
repetint errors.
Ei, Luis César
repetia això,
precisament,
ja sabem tots
aquella frase,
que l'home és l'únic animal
que ens ho pega
dues coses
i no deixa pedra,
però sembla que el nàftig
no dos,
ja en portem set,
més o menys.
Set, set.
I la pretemporada
ha sigut molt similar
també, no?
De tota manera,
els equips de Luis César
i això durant
les estadístiques,
suposo que tu ho saps millor,
no acostumen a començar
bé,
sempre van de menjar més.
Com a mínim
li hem passat va ser així,
la temporada passada,
jo recordo la temporada passada
totes les crítiques
a començar la temporada
anaven cap a la defensa.
Recordo que David Garcia,
per exemple,
s'emportava a tots els pals
quan després es va convertir...
Estava descol·locat.
Exacte,
però es va convertir
en un dels millors centrals
de la categoria.
Sí, però es va començar
a la dreta
i com a lateral
jo vaig ser el primer home
que vaig dir
no explicar què juga aquest home.
El que passa
és que tant a Tenerife
com ahir
el va tornar a utilitzar
com a lateral.
Perquè va fer el canvi...
Com a marcador.
Sí,
com fa el canvi
el 3-5-2.
hem dit
que si us agradava o no
però que l'entrenador
l'ha anat provant.
Els entrenaments
el prova
l'ha provat
durant la pretemporada
quan vol fer el canvi
de deixar això només
una línia de 3
amb Fisitó en Manolo
ahir vam poder veure
jugant de central
o de lliure
podríem dir en aquest cas
i els dos laterals
fent falsos laterals volants
que és un 3-5-2
que és pràcticament
el que jugàvem aquí
quan teníem Noguers.
Per exemple,
recorda molt aquell sistema.
No ho sé.
Això no t'ho puc...
Jo no t'ho puc dir.
Si Barilla podia jugar
amb aquest sistema
Miguel Pérez també, home.
Escolta, anem a l'últim nom
del dia que ens falta avui.
A més, el nom desagradable
podríem dir del dia.
Avui a l'entrenament
hi ha hagut una petita enganxada
podríem dir entre Marco
i Antoni Pinilla
i ha expulsat Luis César
els dos de l'entrenament.
Tant Marco com Antoni Pinilla
demostrant que hi ha com a nervis
crec a l'equip.
Que la tensió que es respira
tan alegrada
que vam poder veure ahir
que la gent ja desfilava
molt d'hora
també s'està podent notar l'equip.
No sé si creieu
que això es pot notar
també en afuncionament de l'equip.
Si creieu que el bloc
és el que ha de tirar això endavant,
si aquests nervis
que es noten, per exemple,
avui Marco i Pinilla expulsats,
això es pot notar
també en afuncionament
d'aquest equip?
Això ha de ser un incident
sense més resò.
Bé, m'explicaré.
El vestidor de l'anàstic,
un grup de 22 o 23 persones,
sempre n'hi ha de moments.
I fixeu-vos-ho
que qualsevol vestidor,
per ben parit que sigui,
sempre hi ha
al llarg de la temporada
algun que altre
enganxava, no?
Ja siguin jugadors
de primera,
de segona o de regional.
L'incident d'avui
imagino que va ser
provocat pels nervis,
no ja del partit d'ahir,
sinó perquè
entraran jugadors també
i en moments de tensió, no?
Si a això li afegeixes
que tots són crítiques,
doncs imagino que
deu ser un caldo
per provocar aquestes situacions.
Però que jo penso
que no tenia...
També vull recordar,
mirant per l'analisme
de la temporada passada,
quan el primer...
van expulsar
l'Antoni Pinilla
d'un entrenament,
ningú apostava per ell,
el míster,
després d'expulsar el body
que el posaria de titular,
que va ser
quan va començar
la pica baralla
entre el míster i Pinilla,
aquella setmana
el va posar de titular
i a partir d'aquí
va ser la pujada
del gimnàstic.
Vull dir,
potser estem parlant
d'una pujada del gimnàstic.
Llavors tots tranquils,
ballar d'un xic de motivació
i arrenquem.
És un xic de motivació extra.
Esperem que sí.
Doncs si no escoltem
què deia el mateix
Antoni Pinilla
ahir a l'acabar el partit,
Pinilla reconeixia
que queda molta feina
per fer en aquest equip
i que seria enganyar la gent
si els mecanismes
estan apresos
i que el futbol
que està fent el nàstic
de moment és bo.
Falten coses.
Només faltaria
que tot va bé.
Hem començat molt malament,
això és evident.
Hem començat
amb dos partits perduts
i això
no vol dir que
un diumenge
no puguem anar
a Valladolid a intentar guanyar.
És a dir,
que això és el que hi ha,
el que tenim fins ara,
però
nosaltres
jo crec que
el que no s'ha de perdre mai
és la confiança
en el teu treball,
sabent que has de millorar
moltes coses,
això que deia abans,
és a dir,
no podem rebre
aquest tipus de gols
i moltes coses més
que al llarg de la setmana
ja suposo que treballarem
i el que està molt clar
és que jo estic convençut
que tenim bon equip,
tenim bons jugadors
i el que cal fer
és treballar
més dur encara
per no prendre confiança
en el que fas,
que jo crec que
és el més important.
Subscriveu també
al que diu Pinilla,
tenim bon equip,
tenim bons jugadors,
s'han de corregir
petites coses,
petits detalls,
crec que està fent malament
aquest nàstic.
Què és el que corregiríeu
d'aquest equip?
Ara això és complicat,
jo ho sé.
Si voleu per línies,
ja per no...
No, és que
jo per exemple,
si estan els jugadors
en forma,
perquè després va demostrar
o van demostrar
que no ho eren,
jo de l'entrenador
ho hauria posat
a la defensa d'ahir.
Amb la salvetat
de potser
el nou fitxatge
del Ruth,
que a més a més
m'ha dit
que és un jugador
que pot
encabir molt bé
a la banda dreta,
doncs amb la salvetat
del Ruth,
jo la defensa
que hagués posat.
Per mi la defensa,
a més en David
la temporada passada
per mi va ser
dels millors
o dels més regulars
jugadors,
i a més va convertir
el gimnàstic
en una defensa
molt segura
jugant de central.
A l'Òscar
ha vingut això,
ha vingut també
a jugar
i aleshores
la salvetat
de la dreta
entre Carrion
ni Ruth.
Però aquesta és la defensa
que jo hagués col·locat,
que després surten
les coses malament.
A partir d'aquí
anem a analitzar,
si voleu,
línia per línia.
La medulla era la mateixa
que la temporada passada,
que tan bons resultats
es va donar.
L'únic lloc
que hi havia
una mica de discrepàncies,
però aquest home
jo penso que
és motiu de discrepància
sempre,
aixecarà sempre polèmica,
que és en voló.
Tant si juga
com si no juga.
Si juga
perquè diuen
que és un totxo,
que no sé què,
perquè no fa gols
i si no juga
perquè la gent el reclama
com a salvador.
Perquè
quan
un barc o naufragi,
el té un naufragi,
com el que estic ahir,
el barc que es va enfonsar,
doncs busques
una taula de salvació,
no?
I ahir la taula de salvació
podia ser en voló.
La gent confiava en voló,
el que passa que
si l'equip no ruïla
i no li feia en pilota
en condicions,
doncs difícilment
un home que
de cada tres pilotes
que rematen falla dos,
a gol me refereixo,
no?
Doncs difícilment
es pot salvar.
Però bueno,
la gent
buscava en voló
com a salvació.
Quan entro i he jugat a titular
i jo dic
jo entro el xiuolant
perquè
no em fa voló
jugant a titular.
Si volem analitzar
l'inesperit,
jo el unic canvi
que hauria fet
va ser el d'Ismail
que el va veure fora,
fora,
però molt fora del partit.
Per on comencem?
Volo,
jo no entenc...
No, comença per la porteria.
Comença per la porteria?
València.
Va tenir una errada
com pot tenir la...
Qualsevol,
pot tenir qualsevol,
o sigui,
no passa res.
La defensa.
Jo estic d'acord
que és la defensa
que més o menys
tothom té al cap.
Quan dius
més o menys
qui serà
la parella
de centrals titulars,
més o menys
tothom és
David García
o Oscar Araberto.
O sigui,
podem entrar
a la discussió
que, clar,
si no han fet
pretemporada
al nivell de la resta
perquè han estat lesionats,
potser no era el moment
encara,
però, clar,
també el preparador físic
i el míster
saben
si poden o no poden.
Jaio va pagar
els plats trencats
de Tenerife
i llera.
Jo encara no sé
què va pagar
perquè per mi
va ser un dels millors
de la Copa Alicant.
Jo crec que Jaio ha pagat
els de Tenerife
i els del partit
del Reus
i els de...
Ja arrossega una miqueta
de la pretemporada,
no?
Només de Tenerife.
I ja potser
també arrossegava
la pretemporada
i potser ha convençut
una miqueta ara
el partit
de l'Hèrcules
però no ha acabat del tot.
I potser per aquesta manca
de confiança
en aquests dos homes
hi ha hagut precipitació
a l'hora de línia
a Òscar Álvarez
i a David García
que potser tenen
manca de arribar
al partit,
no ens enganyem.
És que jo crec
que va haver-se
una manca de confiança
perdó,
ho diré al revés.
Va haver tanta confiança
en què el partit
es faria
a l'àrea del rival
que fins i tot
Luis Tessan
no convoca
els dos centrals
pel partit.
No es posa
ni de reserves.
O sigui,
no hi ha
no es posa de titulars
sinó que no es va
ni convocat
ni de reserva.
Què demostra això?
Una total confiança
cap al partit
que serà d'atac.
Jo penso així,
no?
Perquè no és normal
que deixis
els dos centrals
acabat de fitxar
els deixis l'arregada.
Es pot legionar.
Sí que estava a Serrano
però
i un dels dos
tenia que estar
allà almenys
a la banqueta,
no?
Ni els convoca.
Això perquè es tenia
tal confiança
en l'equip
que cadiria
cap a l'atac
que descuido
la defensa.
El centre de camp,
com deies,
més o menys
el de l'any passat,
aquest any
per fi
visca
tenim bandes.
Si tenim bandes
i durant la pretemporada
han funcionat
amb volo davanter
que volo marcar
gols de cap,
rematava
perquè ara la lliga
no juga.
Quan tenim bandes
per fi,
és l'únic que no entenc.
Hem escoltat
l'opinió
podríem dir
més diferent d'ahir,
l'opinió més positiva
i el que deia
que les úniques diferències
que havia trobat
en el partit
era de cara a gol,
que el Nafti
havia desaprofitat
les oportunitats
i que l'esporting
les havia sabut
aprofitar totes.
Era Ismael Iruzun,
l'itxador de l'esporting,
l'únic que va sortir
ovacionat del nou estadi.
El esporting
de vegades
no hemos metido ningún gol.
Esa es la diferencia,
que hemos pagado muy caro
otra vez
nuestros pequeños errores
y ha significado
que hemos recibido
un resultado muy contundente,
dos partidos
que hemos empezado
perdiendo
y esto acaba de empezar
y hay que seguir trabajando
y nada más.
Penseu que no vam saber
aprofitar las oportunitats
i ells ens han van fer
4 de 5?
Jo penso que ahir
Ismael
no sabía en quina samarretas
jugaba.
Carai.
Està arribant un missatge
que Ismael
te vol convidar a sopar,
no sé si voldrà algo amb tu.
No, Nacho.
A més a més,
jo em vaig agrair molt
pel fitxatge de Ismael
que crec que és un gran jugador
i que es donarà
bones tardes,
molt bones tardes
de futbol
i gols.
El que passa que ahir
no vam tindre
cada oportunitat de gol,
sisplau.
No vam tindre
cada oportunitat de gol.
Jo no sé
quin partit va haver aquest senyor.
Jo vaig comptar
crec un llançament
de Miguel Pérez
si no m'equivoco
la primera part
que d'entrar a Roberto
un centrexut.
Sí, era un centrexut
estrany.
Però bueno,
es podria comptar
com a ocasió, no?
Una ocasió.
I el xut
de l'Ismael
que surt a l'esquerra.
Anem a escoltar,
si us sembla,
què deia Kini?
Tot un gat vell
en el món de futbol.
Ara fa de delegat
a l'esporting.
Bé, ahir feia de delegat,
entrenador,
fins i tot de massatgista.
Jo crec que hauria sortit
l'Enric Astor Kini.
Necessitem un davanter.
Quico Ramírez
a la prèvia del partit
deia que Kini
encara podria ser
un bon jugador
per rematar pilotes
pel Nàstic.
Home, doncs
amb una oferta
li podríem fer, no?
Home, ell estava
a força disposició, eh?
Kini deia que
ni el Nàstic
ho va fer tan malament
ni l'esporting
que eren els galàctics
aquests que s'havia de suposar
que era l'esporting
després d'aquest 0-4.
Escoltem si us sembla
que deia Kini
en sala de premsa.
Bueno, la verdad es que
cuando un equipo
gana 0-4
pues todos son elogios
y todo, claro,
o es que hemos jugado muy bien
o es que también
el Nàstic ha jugado muy mal.
Yo creo que ni uno ni el otro, no?
Yo creo que fueron dos equipos
que salieron al principio
a ganar el partido
y nosotros hemos tenido
la fortuna
que en las dos primeras ocasiones
os hemos cogido
al contraataque muy bien
y hemos metido
un par de goles.
Entonces, eso quiere decir
esto para el Nàstic
ha sido, bueno,
impresionante, no?
Para la gente,
la afición
incluso no tiene gana
ni de animar.
Eso pasa a cualquier equipo, no?
Y nosotros, la verdad, pues
hemos estado bien
en todas las líneas generales.
Don Gio Santita,
a Kini, suposo que
una opinión força válida, no?
per un...
Tot un gat vell
del món de futbol,
exjugador,
ara ficat en la disciplina
del cos tècnic de l'esporting.
I té raó en una cosa,
que l'esporting tampoc
va fer un gran partit, eh?
I quin és un senyor, eh?
Després d'aquestes regalacions,
quin és un senyor?
Jo deia una cosa ahir,
que ho vaig dir també
durant la retransmissió,
i avui també ho comentà
amb la tertúlia,
que em va fer molta enveja
de l'esporting,
o el que més enveja em va fer
va ser veure tot aquell equip
ple de jugadors
sortits del mareo.
Sí, però nosaltres
no podem sortir
i jugadors de la pobla.
Però em va fer
és una cosa d'aquestes
que et fa...
No?
Per què no?
Que no es treballa bé
a la cantera?
Que sí,
però que no poden sortir.
No en surten,
no en volen,
no en volen.
Quan l'altre dia
algú apuntava
que el jugador 21,
20, 21 i 22
podien ser perfectament
del filial, no?
De moment no els tenim.
Escolta,
demà l'equip no entrena, Jordi,
demà tenen dia de festa,
dimecres tornem als entrenaments
en sessió habitual del matí,
l'equip surt divendres
cap a Valladolid,
perquè hem de recordar
que juguem dissabte
a dos quarts de nou
en aquest horari discuteguer
que ja ens estan acostumant
a jugar.
Ves a saber quina hora
acabem també aquest partit,
menys mal que aquí n'hi haurà
ni pròrroga ni penals
i que demà també
estarem tots pendents
que a les 12 del migdia
la Real Federación de Villar
en company
fa el sorteig
de la Copa del Rei,
creuem dits,
cames,
el que vulguem,
no vull anar a Canàries,
no vull ni el Tenixa
ni la Unió Deportiva
a les Palmes,
per favor.
Demà a partir de les 12
aquest sorteig
a la seu de la Federació Espanyola
de Futbol,
el Nàstic el que sap
és que jugarà
el dijous 15 de setembre
i que ho farà
lluny del nou estadi.
Suposo que per això
també és el partit
aquest a Valladolid,
no?,
dos quarts de nou,
en aquest horari.
Perquè estem acostumant
a jugar a la Copa,
suposo que és això.
Doncs a tres quarts
i un minut
ara mateix
de nou del vespre,
el que volem fer ara
és descobrir
una nova secció
al Sempre Nàstic.
Dilluns passat
estrenàvem
a temporada
la Sempre Nàstic.
Algunes seccions
encara no les teníem
del tot perfilades,
però avui sí que
ja estem al complet.
Tenim,
per dir-ho d'alguna manera,
la plantilla tancada
i avui presentem
una nova secció
que cada dilluns
ens portarà
el Jordi Haria.
Jordi,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Lliure indirecte
amb Jordi Haria.
Una secció
que es diu
Lliure indirecte
i que,
si vols,
ens pots explicar
una mica més
què és el que ens aportaràs
cada dilluns
en aquest espai?
Alegria.
Alegria,
molta alegria.
No, en sèrio,
no, la idea és que,
vaja,
es tracta d'aprofitar
una mica el mitjà
i aleshores,
en lloc de fer
el típic billet d'opinió
que en cabatón
sempre acaba sent
una mica
portar un format escrit
o un format,
diguem-ne,
audiovisual,
el que farem
és en lloc
que parli jo
posarem un tema
que d'alguna manera
intenti descriure
l'actualitat
del nàstic,
espero que també
ens ho posi
més fàcil
que ens ho han posat avui.
No des del punt de vista
de buscar-lo,
sinó des del punt de vista
que ens doni una mica
de bon rotllo,
que no es passa el cas avui.
Escolta, vull portar alegria,
un dia de pena
com avui,
és interessant.
Sí,
i difícil,
i complicat,
que diria el president.
En fi,
no,
la idea avui és,
bueno,
jo us veig
que esteu tots
molt calmats
i molt bé,
jo no vaig tenir
aquesta assenciació ahir,
potser perquè jo
em vaig quedar sol,
ja no vaig tenir
ni companys ahir
quan vaig acabar el partit
perquè tothom
es va aixecar
i va marxar.
Aleshores,
doncs,
la gent que va marxar
no feia massa bona cara,
la gent que es va quedar,
doncs,
tampoc massa bona.
De fet,
jo crec que això
va estalviar
una xulada a l'equip
i jo crec que
la paraula
que podria descriure
tot això
i almenys
l'agradaria
on jo estava,
doncs,
és una mica
consternació,
no?
La gent estava
consternada,
imagino que avui
doncs ja
ho vam païnt
i això
i aleshores,
doncs,
la idea era,
doncs,
si la gent
està consternada
doncs,
els posarem una peça
que justament
es diu
consternation,
però
com també estem
a la jornada
número dos
i tampoc cal dramatitzar,
doncs,
és una peça
de Tito Puente
i així rotllo
Latin Jazz
i tal,
que, en fi,
la peça es diu
consternation
però és més animada
i perquè n'hi ha
molt més dures
que aquestes,
tant des del punt
de vista musical
com des del punt
de vista,
diguem,
de missatge.
I te s'havien passat
pel cap
portar-les avui o no?
Home,
jo crec que era prematura
però hi ha alguna
que,
en fi,
que si l'ill
continua així
doncs,
caurà
en algun moment o altre.
Home,
hi havia un altre
que per descriure
el joc de l'equip
no estava malament
que es deia
Deambulation
que vulguis o no
doncs,
també s'ajusta
bastant
al que vam veure
i al terreny de joc.
Un altre
que tenia en compte
doncs allò
que arribes pim-pam
després de fer una cua
està a punt de caure
allà
a la formigonera
aconsegueixes
arribar a la teva localitat
i ja van dos a zero.
Ai,
que dolor,
també.
I algunes més
però bueno,
deixarem això
en consternation
una mica
de bon rotllo
i a veure si la setmana vinent
doncs treiem alguna cosa
de Valladolid,
no?
Museu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Truca Telepizza!
977-22-1919!
Promociones José Luis.
45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis sempre ens tindrà el seu servei amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per vostè a Països Catalans, a la zona Universitat i la Vall de la Rebassada.
Som a l'Avinguda Roma número 6 i Vall de la Rebassada, carrer Josep Carné número 3.
Promociones José Luis. Fem Ciutat.
És que sempre va a l'última moda.
Mòbil d'última generació, portàtil lleuger i potent, MP3 de màxima capacitat i cotxe motor multijet, la revolució del dièsel.
I quin cotxe és?
El nou Fiat Panda, esclar.
Fiat Panda, ara des de 7.290 euros i amb motor multijet com un rail de 70 cavalls per 9.590.
Petit però potent.
Vine a aprovar-ho a Motor 23, Polígon Industrial Francolí, parcel·la 14, Tarragona.
Properes convocatòries de 1.900 i 2.100 places de Mossos d'Esquadra.
Sí? Ho has sentit bé? 1.900 i 2.100 places de Mossos d'Esquadra, a més de bombers i agents rurals.
Prepara't amb Aula Magna.
Més de 1.000 aprovats.
Un de cada 7 Mossos d'Esquadra de tota Catalunya s'han format a casa nostra.
Plaça Alcalde de Lloret número 1, darrere del diari de Tarragona.
977-22-22-77, 22-22-77.
I al costat del campus a Saladas.
Aula Magna.
Vine a aprovar el teu Toyota a les noves instal·lacions.
Al carrer de la Caràbia, Isla 11, Urbanització a l'Albada.
Telèfon 977-25-01-71.
Al costat de l'autovia Reus d'Arragona.
Toyota Autoforum.
Així tot, cada dia torna a pols.
Com un llagos de gos en bols.
Sempre Nàstic, el programa de Gà, de la informació del Nàstic a la Ràdio de la Ciutat.
6 minuts seran les 9 del vespre.
Térems ara per repassar el que ens ha deixat aquesta segona jornada a la Divisió de Plata.
Una segona jornada que ens ha deixat 5 victòries locals i 6 visitants.
En aquest cas n'hi ha hagut cap empat, cap X.
En els camps de la segona divisió estatal s'han marcat un total de 32 gols.
Bona xifra, eh?
16 gols locals i 16 visitants.
Se n'han marcat 5 més que la primera jornada.
No està gens malament la xifra golejadora d'aquesta segona jornada.
Clar, que això hi van col·laborar lògicament al 0-4 de l'esporting al nou estadi.
I l'espectacle que van veure el Belmonte al 2-3 entre Albacete i Valladolid,
que deixa els Manchecs amb 0 punts, i el Valladolid amb 6.
Com deia, per dalt, acompanyant el Valladolid estan l'esporting de Gijón,
el Numància, la ciutat de Múrcia i el Llevant.
Tots ens han guanyat tot el que han jugat les dues primeres jornades.
I per baix juntament amb el Nàstic l'acompanyen equips com l'Eibar,
el Castelló i l'Albacete.
Equips que jo no sé si ho sorprenen.
Per exemple, l'Albacete, un equip cridat està dalt de tot,
l'Eibar, l'equip de revelació de la temporada passada,
o el Castelló, que semblava que havia fet un projecte engrescador per aquesta temporada.
Sempre hi ha un equip que...
No tinc micro, ara.
Sempre hi ha un equip que baixa de primera,
que les primeres jornades està perdut.
L'any passat va ser el Múrcia,
ara sembla que li toca a l'Albacete,
però és que, insisteixo,
pel Nàstic és la segona jornada,
però l'Albacete també queda moltíssim.
I el cas de l'Eibar,
aquí a prop de la temporada passada,
que és el canvi d'entrenador,
potser Terrazas no és Mendilíbar o...?
Això anava a dir.
Mendilíbar va fent una feina increïble,
això ho demostrarà també el Bilbao,
és un gran entrenador,
i Terrazas, Carlos Terrazas.
I a l'Eibar, doncs, poc el membres.
Mendilíbar és el millor entrenador del món,
o sigui, és normal.
No està? Doncs el Bilbao, campió de Lliga, eh?
Això que ningú dubti.
Per acabar aquest mínim rebàs a la segona A,
deixa'm recordar-te el que va fer l'altre equip català.
Això ho diu en sèrio o no, el Nacho?
No, no, no.
El que quiera entendre el que entienda.
Deixa'm dir-te el que va fer l'altre equip català de la categoria.
El Lleida, que portava el partit d'encarrilat,
tot s'ha de dir,
perquè anava guanyant per 0 gols a 1,
però al final un gol de Queco al minut 89
va acabar donant la victòria al Polideportivo Ejido,
en el partit que el conjunt de la Terraferma
va acabar perdent.
El Lleida continuava amb els 3 punts que tenia.
dir-te també que només un equip encara no ha marcat,
és el Castelló,
l'únic equip en les dues jornades,
que encara no sap el que és ficar la pilota a la xarxa contrària,
i dos encara no han rebut cap gol.
L'Esporting, el rival ahir del Nastic,
i el Numància,
que són d'aument els equips
que encara no han encaixat cap gol a la seva porteria.
Doncs volíem anar cap al Bacete,
de moment sembla que no tenim aquesta comunicació
amb el jugador Santi Deni,
amb qui havíem quedat per aquesta hora,
de moment l'intenten localitzar,
però no hi és,
però aquí sí hi és,
i està a la redacció del Diari Esport a Barcelona,
és el Lluís Pallarols.
Lluís, bona nit.
Bona nit, senyors.
Què tal has vist aquesta segona jornada de Lliga?
Doncs que, com bé deies abans,
que cal esperar,
i que encara encara només queden 120 punts en joc,
o sigui que tampoc ens hem d'espantar.
Mira, jo aprofundiré una miqueta en les dades
que comenteu abans sobre els equips.
Mira, saps que m'agrada molt les comparacions,
i agafar de vegades com estava la situació de la temporada passada.
I mira, precisament parlant dels equips
que havien baixat de primera divisió.
Havia baixat el Valladolid, el Celta i el Murcia.
Doncs mira, la segona jornada Valladolid i Celta
eren primer i segon,
i eren els únics dos equips que havien guanyat tot,
dos de dos.
O sigui, només hi havia dels 22 de segona,
només Valladolid i Celta
havien aconseguit guanyar els dos partits.
Cosa que aquest any, si us fixeu,
passa amb el Numància i amb el Llevant.
I en canvi, com bé deies,
el Murcia portava 0 de 6.
No havia guanyat res,
cosa que també passa amb l'Albacete.
O sigui que, curiosos paral·lelismes.
I home, ja que ara l'esperança del Nàstic,
esclar que també tenim el Castelló i a l'Iva
és la mateixa situació,
però el Cádiz, dia d'avui, portava 0 punts.
Un gol a favor i 4 en contra.
O sigui que, no sé si voleu creure en paral·lelismes
i aquestes coses, però jo veig aquí el Cádiz,
i l'Albacete no anava gaire millor.
Només havia tret un punt les primeres dues jornades.
o sigui que...
L'esperança aquí queda.
Ara ens has tranquil·litzat una mica més, eh, Lluís?
Sí, no.
Després...
Aquesta nit, Lluís, podrem dormir més tranquils
que aquesta última nit, eh?
Sí, no, i suposo que també
el Departament Jurídic del Nàstic
ja deu estar pensant
demanar a la Federació Espanyola de Futbol
que suprimeixi les primeres parts, no?
Una cosa així, ho dic,
perquè últimament els començaments no és que siguin gaire bons, eh?
Escolta, Lluís, la setmana passada
et vas quedar una mica amb ganes de parlar del Nàstic,
no tenia massa temps.
Com has vist aquestes dues primeres jornades?
Home, que quan estàvem parlant que mancava gent davant
i que, diguem-ne, quedava aquest últim recurs
que sembla que Lluís Tessar volia,
volia agafar un nou,
i ara estem veient que també els problemes
potser no és que estiguin davant,
els problemes que estan darrere,
i com comentava abans,
estan amb els començaments dels partits juny,
no sé si és que manca una mica de concentració,
què és el que passa,
o si és que encara estem en vacances, diguem-ne,
però la veritat és que veient la tònica
que d'aquests dos primers partits,
doncs sembla que estàvem,
diguem-ne,
el problema de la teulada,
diguem-ne,
els fonaments del pis
estan darrere
i potser és per aquí
on estan feien les coses,
però és el que diem,
és que acabem de començar,
i acaba de començar el Nàstic
contra el Tenerife,
que és un equip, home,
sempre complicat al seu camp,
i contra un Sporting
que es veu que al 60 veig això de no cobrar,
escolta'm,
la temporada passada van estar a punt de desaparèixer,
amb problemes de la plantilla,
i ara,
fixa't tu com han començat la temporada.
I solucions?
Perdó?
Solucions,
d'aquest nàstic,
em veus així?
Jo crec que la solució és temps,
és una mica de temps,
i una mica, doncs,
conscienciar-se que això ha començat,
i que s'han de posar les piles,
s'han de posar les piles,
tot i que,
clar, tu mires una mica el calendari
que ve ara,
i veus que has d'anar al camp del Valladolid,
i al Valladolid,
ja va veure ahir el partit
que va fer el camp de l'Albacete,
i els números que porta,
també dos de dos,
i home,
la veritat és que,
no convida gaire a l'optidisme,
dius,
veure que tens davant el Valladolid,
i que a la següent jornada de competició,
si no en feien els calços,
ve l'Eivar,
que també d'un dia d'un altre ha de reaccionar,
tot i que,
jo crec que l'Eivar ha canviat massa la cara,
no només amb l'entrenador, eh?,
amb la plantilla,
perquè de la plantilla de l'any passat,
de la plantilla que va estar a punt de pujar,
i de donar la sorpresa,
de pujar a la primera divisió,
queda molt poca gent,
i això s'ha de conjuntar,
no és gens fàcil,
no és gens fàcil,
i a sobre li va tocar debutar a casa la setmana passada
contra l'Eivar,
que l'Eivar va guanyar,
va demostrar potser que tenia més conjunció que l'Eivar,
i aquesta setmana ha anat al camp del Múrcia,
es van ficar un gol en pròvia porta,
que és el que el Múrcia només marca
si li fiquen gols en pròvia porta,
perquè crec que és el primer gol que marca
per l'Eivar aquesta temporada,
o sigui que l'Eivar també ha de reaccionar,
de manera que el que cal
és que es posin una miqueta a les pides,
i potser, doncs,
sobretot,
pensar què és el que passa quan surts al camp,
perquè sembla que aquí ha estat el problema.
Un moment, Lluís,
de seguida t'acomiadem,
però ara sí que voldríem saludar
el jugador de l'Albacete,
Santi Dénia.
Santi, buenas noches.
Hola, buenas noches.
Què li està passant a l'Albacete
en aquest arranque de campionat?
Bueno, la verdad es que no hemos comenzado nada bien.
Creo que hay una...
Tenemos una buena plantilla,
hay un buen equipo,
pero quizás estamos pagando un poquito
el descenso aún,
la aclimatación a la segunda división,
donde hay muy buenos equipos,
gente muy buena
y bueno,
nos han dado, digamos, dos bofetadas
y hay que despertarse, ¿no?
Pero bueno,
teniendo la plantilla que te decía de buen equipo,
pues creo que se puede,
se puede conseguir, ¿no?
Santiago,
lo comentaba,
Lluís Bayerol,
que queda mucha liga,
que queda mucho por andar aún,
para tranquilizarte,
para salvarlos.
Podéis perder aún 70 puntos, ¿eh?
Más o menos,
pero supongo que el objetivo de este Albacete
es subir.
Sí, sí,
es el objetivo que se ha planteado el club,
creo que,
que hay plantilla,
hay plantilla para eso,
lo que pasa es que, bueno,
lo de que queda mucha liga,
siempre lo oigo y,
y los puntos que se fueron ayer del Valladolid,
esos no vuelven,
esos no vuelven,
esos no vuelven.
Entonces, bueno,
hay que,
esto del fútbol,
si te enseña algo,
es que es el presente
y el partido de,
de la semana.
Como mires mucho más allá,
pues, pues,
estás perdido.
con tu experiencia,
¿qué te parece esta segunda?
Pues, bueno,
si ves las plantillas,
yo creo que hay,
hay muy buena,
muy buena gente,
mucho,
mucha gente de,
que ha pasado por primera división, ¿no?
Y eso quiere decir que,
que hay un nivel,
un nivel alto y,
y donde los equipos están muy igualados.
Yo creo que el primero puede ir a casa del colista
y,
y perder y,
y así,
no creo que es la igualdad,
es la que,
lo que va a predominar en,
en esta segunda división y,
y,
y los pequeños detalles y,
y el estado,
ese entusiasmo que pueda tener un equipo,
es lo que,
lo que,
lo que puede,
lo que puede darte el objetivo, ¿no?
La última, Santi,
nos puede contar el secreto,
cómo intentar ganar a Valladolid,
ya que vosotros ayer,
pues,
no pudiste saber qué,
qué es lo que hicisteis mal para,
para no poder ganar,
que nosotros lo vamos a aplicar el próximo sábado.
Yo, bueno,
creo que,
que el orden,
que la,
en la segunda división es lo que,
lo que prima,
y bueno,
y la estrategia,
que es lo que,
lo que fallamos nosotros,
nos hicieron los tres goles,
aunque fueran dos penaltis,
pero bueno,
los tres goles,
a,
a,
uno de un rechazo y una falta,
y bueno,
en estrategia son,
son fuertes,
lo que,
lo que,
lo que hay que intentar resolverle, ¿no?
en tu experiencia,
¿cambia mucho el fútbol de primera,
segunda?
Sí,
sí,
cambia,
pero,
pero bueno,
creo que,
que en segunda también hay ya mucha calidad,
donde,
el jugador,
con,
con una ocasión,
dos ocasiones,
te hace un gol,
creo que antes no pasaba,
yo hace cuatro años creo que he sido con Atleti,
y para que un equipo te hiciera,
te hiciera,
un gol,
pues tenía que tener tres,
y ahora creo que ha cambiado,
y en primera división, por ejemplo,
pues Ronaldo tiene una y te mete una,
o tiene media y te sigue metiendo una,
entonces, bueno,
pues es lo que es,
es la calidad, ¿no?,
de los jugadores.
Muy bien, Santi,
jugador de l'Albacete,
muchas gracias por acompañarnos.
Gracias.
Que haya suerte.
Gracias.
Pues es el Santi Dénia,
el jugador de l'Albacete,
avui també hem volgut acotxar una mica
quina era l'opinió
d'aquest veterà jugador de l'Albacete,
un Albacete que, com dèiem,
está a la zona de baix de la,
de la,
de la classificació.
Encara tenim, crec,
el Lluís Pallarols.
Lluís?
Aquí jo, sí.
Deia, el Santi,
deia una mica la,
la complicació, no?,
d'aquesta segona divisió A,
que potser els equips,
no se'n donen compte,
almenys els equips acostumats
a jugar primera,
fins que realment,
es topen amb la divisió de plata.
No, no,
és que és una,
és una guerra de jornada,
darrere jornada,
i a sobre són quatre jornades més
de les que et trobes a la primera divisió,
i de manera que,
que la cosa és més,
és més complicada.
Home,
un dels secrets per guanyar el Vallaudit,
per cert,
ha marcat el que marcava sempre
al començament de temporada passada,
se'n recordeu,
la Duritz,
que sembla que marca el seu primer gol,
i Víctor,
que també està tan inspirat,
o sigui que,
vigilar,
perquè sembla que els hi ha quedat
molt força penals,
almenys,
van estar bastant encertats
en aquest aspecte,
el partit d'ell,
o sigui que,
també serà un dels secrets,
però és que, clar,
evidentment aquesta categoria
és complicadíssima,
i queden molts partits,
però,
jo això de del Santi,
sí,
és que aquests dos puntos
no se recuperen,
no, evidentment,
i tots els que puguis perdre
jo les valoracions de la jornada 2,
semblen massa agosserades,
jo no seria capaç de dir
qui pujarà a aquestes jornades,
no seria,
no sé,
el Mago Fèlix,
o aquell d'altres i l'astròleg,
i no ho soc.
Lluís,
ja per acabar,
estàs tot preparat per demà
el sorteig de Copa?
Pel trofeu Ângel Villardieu,
no?
És que jo,
em nego a dir-li Copa del Rei,
és que,
jo del Rei,
jo no anava a la final, eh?
Jo,
jo,
jo és que,
em quedava veient los teleñecos,
o los pitufos,
no anava jo a l'estàdia,
jo a fer,
a entrar aquest trofeu,
després de la pantomima
que han creat aquesta temporada.
Ja.
Em negaria.
No, preparadíssim, sí,
ja, em pot sorprendre,
no sé,
potser pescaran los macarenos del Bajo Llobregat,
algun equip d'aquests,
que ja poden fer el que vulguin,
escolta'm,
o això,
o el Cosmos de Nueva York,
amb Pelé i amb Xinaglia,
no ho sé.
I han arribat a un acord
per repartir-se el pastís
als equips de segona ve,
o tampoc?
Encara estaven reunits,
la darrera notícia que tenia
no sé,
per fer alguna,
per prendre accions,
jo no sé si que es despullaran tots allà
al mig de la plaça Catalunya
i faran una protesta,
o sortiran a la tríleg
a un programa d'aquests
de,
al Salsa Rosa,
però la veritat és que
ho tenen molt complicat,
la veritat és que,
jo és que em temo qualsevol cosa,
o que arribi a les semifinals
i potser a Villar no li agraïn aquests equips,
no ens digui,
mira,
mira vostè,
repesco perquè el fútbol és així,
repesco a aquest equip
perquè m'agusta,
perquè m'he de la gana.
No ho sé,
és que ho trobo tan fals tot el que ha passat,
o tan brut el que ha passat
amb aquesta Copa del Rei,
que la veritat és que,
m'ensenc,
m'ensenc,
ho sento,
però no sé si.
Però això són coses que ja en Villar
ens té acostumats.
La dimensió desconeguda,
companys.
Molt bé, Lluís Pallarols,
moltes gràcies.
Vinga, bona nit.
Doncs la Lluís Pallarols,
acabem de parlar una mica
d'aquesta Copa del Rei,
que demà ens podem trobar
en qualsevol sorpresa.
Heu escollit rivals ja,
Toful, Nacho?
És que no sé ni qui entra,
de veritat.
Hi ha un munt d'equips de segona B
que et poden tocar.
Va, l'Alcoiano.
L'Alcoiano,
ara està l'Alcoiano?
Sí, sí, sí, sí.
Vinga.
Me lo pido.
Bon rival.
Millor el Cambrils,
per demanar.
No està, eh?
Home, jo crec que els més propers són
Hospitalet i Terrassa,
que ens poden tocar.
Home, aquests estarien,
jo crec que estarien bé, eh?
Hi ha proximitat geogràfica en aquest sortell?
No, no, no existeix això.
Ah, no?
Es veu que això ja no existeix.
Igual et pot tocar.
Si és per fastidiar, va, direm un canari, va.
Tampoc altres.
No, hi ha només dos canaris, eh?
L'Unió Deportiva de Les Palmes
i el Tenixa, de tercera divisió.
Tenixa.
Però hi ha el Zamora, eh, també.
Hi ha el Real Unió en Tirun,
i hi ha...
Bueno, un d'equips d'aquests, això.
Ui, trobar Zamora és molt complicat.
Hi ha més aquí a prop.
Doncs, hem sobrepassat ja el punt
de les 9 del vespre.
Agrair al Toful Solichero
que ens hagi acompanyat en aquesta tertúlia,
també al Nacho Carrizo.
Gràcies.
I us esperem un altre dia.
Un pla.
També a la Jordi Haria,
que es queda aquí compartir el programa
amb nosaltres una estoneta més.
Gràcies, Jordi.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
9 del vespre, 8 minuts.
Pausa per la publicitat.
Tot seguit saludem a Luis Tessar.
Vinc a aprovar el teu Toyota
a les noves instal·lacions.
Al carrer de la Caràbia,
Isla 11, Urbanització, l'Albada.
Telèfon 977-25-01-71.
Al costat de l'autovia Reus, Tarragona.
Toyota Autoforum.
Promociones José Luis.
45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis sempre ens tindrà el seu servei
amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per vostè a Països Catalans,
a la zona Universitat i la Vall de la Rebessada.
Som a l'Avinguda Roma, número 6,
i Vall de la Rebessada,
carrer Josep Carné, número 3.
Promociones José Luis. Fem ciutat.
No estàs fart de menjar sempre el mateix?
Tasta el nou kebab de Telepizza.
Pa de pita, farcit d'encià amb tomaquet,
seva, salsa de iogurt,
amb quatre varietats,
pollastre, padella, xai o formatge de cabra.
I atenció a l'oferta especial de Telepizza.
Demana ara una pizza mitjana o familiar
i et portem un kebab per només un euro.
Despita, despito del...
Recorda, per un euro més,
un kebab amb la teva Telepizza mitjana o familiar.
Tens gana?
Truca a Telepizza.
977-22-1919.
És que sempre va a l'última moda.
Mòbil d'última generació.
Portàtil lleuger i potent.
MP3 de màxima capacitat.
I cotxe motor multijet,
la revolució del dièsel.
I quin cotxe és?
El nou Fiat Panda, esclar.
Fiat Panda.
Ara des de 7.290 euros.
I amb motor multijet com un rail de 70 cavalls
per 9.590.
Petit però potent.
Vine a provar-ho.
A motor 23.
Polígon industrial francolí.
Parc de la 14.
Tarragona.
Aula magna.
La resposta al teu futur.
Pròximes convocatòries d'auxiliers administratius.
Cos superior per a la Generalitat i per ajuntaments.
Cos d'auxili i tramitació judicial per justícia i molt més.
Informa't a Aula Magna, plaça alcalde de Lloret número 1.
Darrere del diari de Tarragona.
977 22 22 77.
22 22 77.
I al costat del campus de Salades.
Aula magna.
Sempre nàstic també a internet.
www.tarragonaradio.com
Cinc minuts seran un quart de deu del vespre.
Sempre nàstic.
Sintonia de Tarragona Ràdio al 96.7 de la freqüència modulada.
Ràdio Sant Pere i Sant Pau al 101.0 de freqüència modulada.
I també per internet.
www.tarragonaradio.com
Recordeu, tenim el telèfon obert al 977 24 47 67
per acotjar les vostres opinions i també l'adreça de correu electrònic
sempre nàstic arroba tarragonaradio.com
I avui compartim programa amb l'entrenador del gimnàstic de Tarragona,
amb el Luis César.
Luis, bones noces.
Bones noces.
Amb el Luis César avui als estudis de Tarragona Ràdio
després que el passat dilluns no va poder estar amb nosaltres
perquè com vostès ja saben a darrera hora
va haver de viatjar cap a Portugal per veure un jugador
del que avui ja no li preguntarem
perquè ja li hem preguntat prou al llarg dels darrers dies
però sí que li volem preguntar de tots els temes d'actualitat del nàstic
i per a començar te tenemos que preguntar del partidor de ayer
24 hores després.
Sigues haciendo la misma lectura que hacías en la sala de premsa
cuando acabó el partido?
Bueno, el partidor de ayer ha sido...
No he cumplido el guión, no?
Desde los primeros cuatro minutos ha sido un partido desagradable.
Queríamos darle a nuestra afición tres puntos
y desde los primeros minutos, pues bueno,
se nos puso ya muy cuesta arriba, no?
Ha sido un día duro, tengo que reconocerlo
y lleno de equivocaciones.
Lo que nos queda y lo que me queda a mí es corregirlo, no?
Evidentemente.
El nàstic lleva dos partidos de liga en los que no ha ganado ninguno.
Y hemos estado así otras veces, no?
Y le decía a mis futbolistas en el estuario que levante la mano
quien no ha perdido dos partidos seguidos, perdón.
Y ninguno levantó la mano, no?
Y después de las derrotas vienen las vitorias, corrigiendo lo que se hace mal.
Y en eso estamos, no?
Sé que ninguno de los que estamos aquí esperábamos que en la segunda jornada de liga
el nàstic tuviese cero puntos.
Y lo que tenemos es que afrontar la situación, no?
Yo no veo ninguna tragedia.
No vengo aquí a quitarle yerro a las cosas porque no es mi estilo quitarle yerro a las cosas.
Me gusta ser coherente y utilizar el sentido común.
Ese principio que tenemos todas las personas y que debemos de utilizar siempre
cuando las cosas van bien y cuando las cosas van mal, no van tan bien.
Voy a decir mal, porque las cosas no van tan bien como yo esperaba, no?
Y el día de hoy, pues soy un entrenador preocupado
porque soy un responsable si no lo fuese, porque van dos partidos y el nàstic tiene cero puntos.
Pero soy un entrenador confiado, no?
Y como he estado en estas situaciones muchas otras veces y peores, mucho peores y en el nàstic.
Soy un 4x4 y he estado ya en terreno pantanoso y terreno de todo tipo, pues
pues arreglar para adelante, corregir y exigir y nada más, no?
El equipo estuvo por debajo de lo que tú pensabas que tenía que estar?
O sea, si lo comparas con el rival, con el Sporting, el equipo daba la impresión que estaba por debajo,
que no tenía la motivación necesaria para estar a la misma altura que el equipo asturiano.
Bueno, yo creo que el partido de ayer se habla de un 0-4, 0-4.
Parece que el Sporting pasó por el Tarragona y pasó como el huracán Mitch, no?
No pasó ningún huracán.
Lo que ocurre es que el Sporting, pues, ha realizado dos acciones que no han tenido respuesta en el nàstic
y se han convertido en dos goles, no?
Dos acciones tan previsibles y tan rudimentales como son dos pelotazos de su portero, no?
Que nos hacen daño.
Nos ha hecho daño el portero del Sporting, nos ha hecho daño el portero del Tenerife,
porque nos marcó un gol igual y casi nos mete otro, no?
Y yo lo que tengo es que entrenaré esas situaciones, que las entreno,
y yo pienso que están mecanizadas y automatizadas y no lo están.
A partir de ahí, imagínate el papelón.
Ante nuestra afición, primer partido de liga, minuto 4, perdiendo 0-2, imagínate la situación que hemos vivido, no?
Hemos intentado corregirlo, hemos hecho todo lo posible desde dentro del campo para remontar ese resultado.
Los jugadores se han esforzado muchísimo y después nos hemos encontrado con una expulsión, ya?
Entonces ya mis jugadores y yo y todos los que estábamos allí, vosotros incluidos, ya sabíais que íbamos a perder, no?
Y saber que se va a perder significa dos goles más.
Ahora, al día de hoy, no pienso en eso, pienso en que el Nastic tiene cero puntos en dos jornadas, no?
Que no ha ganado en dos jornadas, no?
Yo creo, y como te he dicho antes, todos hemos pasado por esto, todos hemos estado dos jornadas sin ganar o dos jornadas perdiendo
y lo que hay que extraer son conclusiones y la realidad es que los que han ganado dos partidos al día de hoy
no han conseguido absolutamente nada y los que hemos perdido dos partidos al día de hoy, pues no ocurre absolutamente nada.
O sea, ocurre que unos están muy contentos y otros estamos tristes, no?
Y estamos preocupados y sabemos que vamos a corregir las cosas que no hacemos bien para ser mejor equipo, no?
Y eso está clarísimo.
El otro sábado al salir de Tenerife, decías que reconocías que el equipo no había estado bien en defensa,
te preocupaba porque siempre decías que tus equipos si alguna cosa tenían era que estaban muy bien trabajados en defensa,
hiciste unos cambios en el partido de Copa, para el partido de este domingo volviste a hacer otros cambios,
yo no sé si alguna de las defensas te ha convencido.
Bueno, yo en el partido después de Tenerife decido en Copa poner a los chicos que no han jugado, no?
A mí me interesa ver a Yera que no ha jugado, me interesa ver a Marco cómo está, me interesa ver a los futbolistas que no han jugado, no?
Y he hecho cambios. Bueno, en la primera parte en Alicante no hemos estado bien como yo pensaba, en la segunda sí,
y en este segundo partido de Liga lo que ha hecho es poner a hacer una mezcla de alineaciones, no?
Y está claro que no hemos estado bien y resulta que estamos en una dinámica en que nos equivocamos y encajamos, entiendes?
Es que cometemos errores y nos marcan gol, no chutan fuera porque muchas veces ocurre eso,
porque el Sporting tuvo un montón de errores ayer en Tarragona, tuvo un montón de errores,
el Sporting tuvo un montón de errores en el primer partido con el Albocete y tiene 6 puntos.
Pero bueno, a mí no me consuelan los males de los demás, no?
Al día de hoy las cosas no van como yo pensaba y lo que tengo que hacer, y voy a hacer como he hecho otras veces,
y ya te digo, en Tarragona he estado en momentos muchísimo más deligados que estos,
y en Ferrol, y he estado con rachas negativas, con rachas positivas,
y yo sé lo que es el fútbol y sé lo que es la competición, no?
Y las cosas no van como yo pretendo y lo que tengo que hacer es trabajar más, más, insistir más,
y a lo mejor también elegir a otros, no?
Y eso es lo que voy a hacer.
Antes que nada, buenas tardes Mister.
Déjame decirte que menos mal que fuiste el lunes pasado a Lisboa a ver a Cafú,
porque si no ayer te tocaba ir a Kinshasa a ver el República Democrática del Congo contra Cabo Verde,
donde jugó Cafú y perdió 2-1 contra el Congo.
Menos mal que fuimos a Lisboa y no a Kinshasa ayer, eh?
El viaje era más largo.
Pues sería un viaje atractivo, eh?
Un viaje atractivo.
Luis, ayer durante la retransmisión nos sorprendió los cambios que hiciste durante el partido,
antes de acabar la primera parte, en el minuto 35, que entraran Pinilla y Merino,
en cambio de los dos laterales, retrasaste además a Manolo,
esto hizo que las bandas, que era quizá la parte que nos estaba explotando el equipo en ese momento,
con Miguel Pérez y Diego Reyes, acabaran hechos polvo directamente,
que el recorrido fuera demasiado largo y que el equipo perdiera la poca profundidad que está demostrando hasta el momento.
Esto pareció como mínimo en ese momento que se hacía más con el corazón casi que con la cabeza, Luis.
No, en absoluto no, vamos a ver yo.
Cuando las cosas no van bien, vamos minuto 35 de la primera parte y perdemos 2 a 0, ¿no?
Podemos ir igual o podemos hacer algo.
Entonces yo decido retirar una defensa.
El Nastic tenía cuatro defensas y ahora se queda con tres.
Se queda con Manolo, con Óscar Álvarez y con David García.
Tres defensas.
Se queda con dos pivotes creativos, que son Abel y Merino.
Se queda con dos medias puntas, conseguimos más pases interiores,
conseguimos más pases por dentro con Pinilla e Ismael y con un punta que es Diego Torres, ¿no?
La intención es mejorar lo anterior. Es que lo anterior era nefasto.
Y lo único que hace es variar un poco, abanear el olivo, como dicen los andaluces, ¿no?
Hay que abanear el olivo a ver si cae alguna aceituna.
Y es lo que ha hecho en el momento 35 de la primera parte.
Que no me ha caído ninguna aceituna, ¿vale?
¿Y quién lo sabía?
Opinar después de lo que ha ocurrido el partido, pues bueno, es ventajista.
Y es la realidad, bueno, pues a lo mejor si hubiese quitado el portero y poner un defensa de portero.
Es que eso ya...
Yo lo he hecho con una intención.
Yo veo que vamos dos a cero, minuto 35 en la primera parte.
Y decido jugar con tres atrás, con dos pivotes, dos chicos abiertos, dos fullistas de recorrido
porque Diego Reyes y Miguel Pérez son chicos de recorrido.
Dos medias puntas y un punta, ¿no?
Es una decisión arriesgada, ¿no?
¿Que el equipo empeoró? Yo creo que no.
El equipo empeoró cuando nos expulsan a Óscar Álvarez, ¿no?
Entonces ya el equipo queda desequilibrado porque ya pasamos a jugar 4-4-1.
Los carrileros pasan a jugar de laterales.
Diego Reyes y Miguel Pérez pasan a jugar prácticamente de laterales.
Y el equipo en ese momento, cuando nos expulsan a Óscar Álvarez, sabe que ha perdido ya.
Como lo sabemos todos.
Y llegan dos goles.
Y ayer lo he dicho en la rueda de prensa.
Si dura diez minutos más, nos meten cinco.
No íbamos a meter nosotros uno.
El partido estaba entregado, ¿no?
Y ahora decir, es que si hubiese hecho aquello, si hubiese...
Sí, es posible que sí.
Pero bueno, eso...
Yo estoy ahí para tomar decisiones.
Y yo veo que hasta el 1-35 es lamentable.
Estoy jugando con cuatro atrás y dos pelotazos desde su portero me han marcado gol.
Y yo lo que estoy ahí es para tomar soluciones y sin saber a ciencia cierta si voy a acertar.
Pero dime tú el entrenador que sabe cuando hace algo si va a acertar o no va a acertar.
Era una situación crítica y tomar la decisión de no perder más tiempo, ¿no?
Y incorporar otro medio a punta.
Aquí se ponía Pini para que encontrara a Pini y ya la espalda del pivote del Sporting podía ser una solución.
Y si era capaz de lanzar a Diego Torres, tanto él como Ismael, podría ser una posibilidad.
Y así lo ha hecho, ¿no?
Ahora, yo creo que no hemos perdido el partido porque yo en el 1-35 quítase los dos nacerales.
¿Qué quieres que te cuente?
Hubo dos frases de la rueda prensa del viernes que me quedé con ellas.
Una, el cóctel finalmente Luis fue molotov, ¿eh?
Sí, fue molotov.
No, no, es verdad, ¿no?
Nosotros afrontábamos el partido con la ilusión de ganar y tener tres puntos en la clasificación hoy.
Y la cosa no ha salido bien, ¿no?
Y estamos pagando los mismos errores, ¿no?
Yo veo los goles del Tenerife y son pelotazos de 60 metros al balón parado,
tanto de Kelemen como de Domolla.
Veo ayer los dos primeros goles son pelotazos de Roberto, el portero del Tenerife,
tanto de balón parado, saque de meta, como de saque de portero.
Veo el gol que me marca en Reus y es un pelotazo de Roberto, páramos de saque de meta.
Y la verdad es que estamos cometiendo los mismos errores, ¿no?
Entonces algo estamos haciendo mal, ¿no?
Pues son jugadas muy sencillas y los rivales nos ganan pues haciendo juego de mortero.
Como en la guerra, ¿no?
Como en la guerra, ¿no?
Juego de mortero o fuego de mortero.
Y nos hacen fuego de mortero y nos matan.
Y entonces yo estoy aquí para tomar soluciones, para darme cuenta de lo que me pasa.
Porque lo peor en el fútbol no es lo que te pasa, ¿no?
Es darte cuenta de si te pasa o no te pasa.
Muchas veces es como las enfermedades, ¿no?
¿Qué me ocurre?
Diagnóstico, el verdadero y remedio y medicación.
Y yo estoy aquí para diagnóstico, remedio y medicación y te puedo asegurar que esos goles en el Nafti se han acabado, ¿no?
También el viernes comentabas que Manuel Ruz habías hablado con él, que podía entrar en convocatoria, que tú hacía prever que entrarían en convocatoria.
Finalmente no entró el último fichaje del Nafti, que se dio por el Valencia.
¿A qué se debió entrar Ruz?
Si vosotros preguntáis por Ruz, cuando el otro día en la rueda de prensa yo digo la verdad, ¿no?
O sea, me parece un chico súper preparado, un chico con una gran inteligencia.
Pero entiendes que nos sorprenda, ¿no?
No, pero vosotros me preguntáis y yo soy sincero.
Vosotros me preguntáis, ¿tiene posibilidades de entrar?
Y yo os digo que sí.
Lo que pasa es que vosotros hacéis conjeturas y decís, cuando he dicho que sí, Luis César, es que lo va a poner.
Claro, yo os he dicho que sí.
Ruz es un chico con una gran cultura táctica, un chico muy formado.
Me tiene sorprendido porque un chico con 19 años tiene un nivel de formación intelectual y futbolística.
y futbolística importante.
Lo que pasa es que yo hago mis cuentas y digo, bueno, Luis, hablo conmigo mismo.
Luis soy yo.
Y digo, Luis, dos días de entrenamiento.
Es un chico para poner...
Conoce todo el funcionamiento del equipo en defensivo y ofensivo como para que tú lo pongas.
No será un poco precipitado.
¿Y si te sale mal?
Porque si me sale mal, como el otro, como el domingo, hoy estaríamos aquí.
Tú me estarías preguntando, oye, ¿y poner a Ruz, que lleva dos días entrenando y dejar fuera Carrión no ha sido precipitado?
Y yo que te tenía que contestar, ¿no?
Pero claro, estaríamos hablando siempre en función del acontecimiento pasado, ¿sabes?
Y el acontecimiento pasado, pues, es desagradable porque es derrota del Nasti y estamos hablando de lo que se pudo hacer y no se hizo
cuando lo que hay que hacer es, en el momento, pues, tomar decisiones y los que tomamos decisiones nos equivocamos.
Y los que no toman decisiones y obedecen nunca se equivocan porque hacen lo que le mandan, ¿no?
Te voy a hablar de futuro. Bueno, no sé si será futuro o no será futuro.
Hoy hemos visto entrenar por segundo día Ekpovi, creo que se llama.
Yo le llamo Coqui, ya está.
Raza, Raza, se llama Raza.
Yo le llamo Coqui. ¿Qué tal? ¿Qué sensación está dando? Es un jugador que puede estar en el Nasti.
A nosotros nos ha gustado.
Sí, nos ha gustado porque remata con todo y mete goles y nos ha gustado, evidentemente.
No, es un chico con...
Claro, es Dios. Solo vemos eso nosotros también.
Es un chico que tiene una buena capacidad física, técnicamente está muy bien dotado, elige bien.
Técnicamente, ¿no?
Técnicamente está bien dotado, elige más o menos bien, ¿no? Eso es muy corregido.
Lo que ocurre es que tiene muy poca participación, ¿no? Está muy parado, ¿no?
Yo creo que lo vamos a arreglar, vamos a hablar con él y le vamos a decir que, bueno, que no puede estar sin participar dos, tres minutos cada partido, ¿no? Cuando esté jugando.
Viene otro fútbol, yo lo entiendo perfectamente, es un chico de Nigeria que ha estado en Malasia.
Se ha ido a Eslovenia a jugar un fútbol que juega a 50 por hora, él juega sobrado.
Pero aquí no tiene que jugar a 50 por hora, aquí tiene que jugar a 80, 90 o 100, ¿no?
Pero... me transmite buenas cosas, ¿eh?
¿Empezamos a preparar la camiseta con Coqui?
No, no, no empezamos a preparar la camiseta, pero realmente tiene gol, es rápido, es potente,
y si conseguimos que sea trabajador y que se involucre, si conseguimos todo eso, es un futbolista fichable, ¿no?
Es un chico con 22 años, casi un 90, remata con la izquierda, con la derecha,
todos los gestos futbolísticos los realiza con una gran economía, le cuesta poco bajar el balón.
Lo que tenemos es que, pues, tratar de que sea un futbolista competitivo, ¿no?, en el fútbol español.
Y ser competitivo significa tener mucha más movilidad en ataque y tener voluntad de sacrificio en defensa, ¿no?
Si no tienes eso, ya puedes ser un malabarista con balón que no eres competitivo y no sirves, ¿no?
Volviendo al partido de ayer o a estas dos primeras jornadas de liga, decías que había mucho trabajo todavía para hacer,
para tener el equipo totalmente en garantías.
¿Cuándo crees que ese equipo le podremos ver a cien por cien?
Yo creo que no falta mucho trabajo.
Faltan dos cosas.
O sea, yo lo que veo es que a mi equipo le hacen daño cuando le pego un pelotazo de 60 metros, ¿no?
O sea, que caigamos en fuera de juego, Diego Torres o Bolo, uno de banda y que me peguen un pelotazo.
Que cabemos una jugada y ya caben fuera de meta y que me peguen un pelotazo.
Me falta eso, ¿no? O sea, que el equipo se sienta seguro con eso.
Y al final es algo, es una situación que no debe de hacernos daño.
No nos ha hecho el año pasado ni nos va a hacer este año, estoy seguro, ¿no?
Pero hasta ahora no se está haciendo daño.
O sea, los rivales sin atacar, sin mover el balón, sin hacer nada, nos consiguen hacernos gol, ¿no?
Y eso voy a poner remedio y se va a arreglar, pero ya, pero ya.
Y hoy estamos en un día triste, ¿no?
Porque vemos que no están las cosas, los partidos que han paseado son dos y hemos perdido y estamos a disgusto, ¿no?
Y lo que tenemos que hacer es, como te he dicho antes, diagnosticar qué nos pasa y ponerle remedio.
Y yo digo, hemos perdido 4-0, pero vamos a ver, si hablamos del 4-0 vamos a hablar de todo, ¿no?
Es decir, claro, si alguien ha visto el partido pensará que por Tarragona pasó Robinho, Ronaldo y compañía, ¿no?
Y no ha sido así, ¿no? Hay que matizar muchas cosas y tenemos que ser un equipo sin fisuras, ¿no?
Y sin fisuras es que no te peguen un pelotazo de 50 metros y que se convierte en ocasión de gol.
El equipo que vimos ayer, por eso, presentaba 5 caras nuevas, si no creo mal, en la once titular.
Las muchas caras nuevas que ha incorporado el Nasti, que es uno de los hándicaps que estás encontrando
en el momento de que el equipo sea el equipo que quiere Luis César.
Bueno, las caras nuevas significa que hay chicos nuevos que se tienen que adaptar un poco a lo que queremos, ¿no?
Pero bueno, yo creo que no es problema de caras nuevas.
O sea, las caras nuevas no están rindiendo al día de hoy como esperábamos, ¿no?
No pasa nada. Pero también las caras viejas tampoco están... Hay muchos que no están rindiendo, ¿eh?
O sea, no es decir, no, es que si Romero, es que si Ismael, sí, que si Hayo, es que los nuevos, ¿no?
Y los antiguos están rindiendo. O sea, no tienen por qué ser los nuevos la coartada de los viejos, por decirlo de alguna manera.
No estamos haciendo las cosas bien. Esa es la realidad. Ni los nuevos ni los viejos. Y yo a la cabeza.
Porque yo estoy aquí para que el Nasti gane partidos. Y si el Nasti no gana partidos, yo salto por los aires, ¿no?
Esa es la realidad del fútbol. Entonces lo que yo tengo que hacer es remediarlo y lo voy a hacer como lo he hecho otras veces.
Y he estado dos partidos sin ganar con el Nasti, que he estado ocho sin ganar, he estado tres partidos de liga los tres primeros sin ganar.
Hay equipos que han estado los dos primeros partidos de liga ganando y ahora están en segunda B, por desgracia el Terrassa y nuestro vecino.
El Albacete, que antes hablabais con Jorge del Albacete, el primer año de primera hace dos años los primeros cuatro partidos los perdió y se mantuvo.
Este año pasado no ocurrió eso y bajó. Y esto va así, ¿entiendes?
Y lo que tenemos que hacer es tratar de que nuestro Nasti y yo a la cabeza corregir las cosas que hacemos mal para que nuestro equipo sea competitivo.
Y lo va a ser porque lo va a ser y estoy seguro que lo va a ser.
Estas dos derrotas supongo que habrán hecho daño. No sé hasta qué cierto punto han hecho daño en la plantilla, pero sí que se han visto por lo menos nervios.
Hoy en el entrenamiento has tenido que expulsar a dos jugadores. Supongo que son situaciones que se dan de vez en cuando.
Hoy en el entrenamiento he expulsado a dos jugadores y te puedo asegurar que si hubiésemos ganado el día 7-0 los hubieses expulsado igual.
O sea, hoy he echado a Pini y a Marco. Y bueno, tiene una relación de amor y odio entre los dos.
Se llevan muy bien, pero se pican y están picándose seguido y hoy ha derivado en una situación grave y se han picado de verdad.
Y bueno, si se pican de verdad tengo que excluirlos del entrenamiento, pero no pasa absolutamente nada.
Pero hay cosas que yo no puedo consentir, porque si no, si los dejo, pues a los 5 minutos le paso a otros dos y aquello se convertirá en una feria.
Pero es un poco la relación que tienen entre los dos, aunque se llevan muy bien, pero todo el día es como el perro y el gato.
Y hoy el perro y el gato, pues el perro ha querido morrer de verdad al gato y el gato lo que ha querido es sacar la zarpa.
Entonces sacó al perro y al gato del entrenamiento.
¿Y eso afecta al régimen interno?
No, no afecta nada. El miércoles próximo entrenamiento hablaré con ellos y les diré lo que hay.
Y no puede ser. Y más si, pues si hay... No es por mí, pero es por el resto de los compañeros.
Yo no puedo consentir eso. A mí me da igual que se piquen entre los dos, porque no ha ocurrido nada.
Seguramente que hace media hora estaban tomándose una Coca-Cola juntos.
Pero bueno, entre los compañeros yo estoy allí para mantener un poco el equilibrio del vestuario.
Y más si hay público. Estabéis vosotros delante y yo no lo puedo consentir.
No porque es desde delante, pero es que si realmente yo se lo consiento a Pini y a Marco, tengo que consentírselo mañana a Álvaro con Carrión o a...
Porque ellos son los primeros que me van a decir, ah, o sea que a Pinilla y a Marco se lo consentiste y hoy a mí no.
Entonces como no quiero que me echen en cara eso, lo que tengo que ser es intransigente con esas cosas.
Pero conmigo no hay ningún problema en absoluto.
Ahora que hablábamos del régimen interno, hace unos días en el diario Marca, en la contraportada,
salía que el Nastic iba a multar a los jugadores que salieran a partir de las 12 de la noche con 3.000 euros.
No es exactamente cierto eso, pero bueno, el Nastic va a castigar a los que salgan de noche.
Porque si sales de noche no estás cuidando tu cuerpo. Si no estás cuidando tu cuerpo le estás restando gasolina.
Si le estás restando gasolina llegas a los partidos con el depósito por la mitad.
En definitiva, estás perjudicando a tu club. Y los jugadores, aparte de entrenar y hacer las cosas bien,
tienen que cuidar su físico y aplicarse los métodos para llegar a los entrenamientos y los partidos con las máximas garantías posibles.
Y lo que no quiero, y no quiero, y que nadie quiere, es que tengo que mis futbolistas sean los reyes de la noche.
Y el futbolista está para entrenar, para sacrificarse, el futbolista está para cobrar, para entrenar y para ganar.
No está para salir de noche. Si le gusta salir de noche tiene que dedicarse a otra cosa, a otro oficio, si le gusta salir de noche.
Y es una norma que me parece correcta. El que quiera arriesgar, que le arriesgue y que lo pague.
Y esto es así. El futbolista no solamente es ir hora y media y aguantarlo a mí, o ir hora y media por la tarde y aguantarlo a mí otra vez.
El futbolista tiene que tener un entrenamiento invisible, que llamamos los profesionales.
El entrenamiento visible es el que vosotros veis en el Nastic, y el entrenamiento invisible es aplicarse el descanso adecuado
y la alimentación adecuada para que ese cuerpo tenga la gasolina, tenga los depósitos llenos de combustible
para poder competir y estar al más alto nivel cada domingo.
Yo soy intransigente, porque si no, lo que estoy haciendo es tener mi propio enemigo en casa.
Para el que no salga de noche hoy, que era dormir mejor que supongo esta última noche,
hoy Luis Fireholz, ahora hablábamos con él antes, decía que quedan 120 puntos en juego,
por tanto, aún podemos perder 70 si el objetivo continúa siendo los 50.
Yo este año, vamos a ver, se ha hablado de muchas cosas, de objetivos, de que si primera, que si tal.
Mi objetivo es ganar, y llevo dos semanas que no gano, dos semanas, que es una tragedia.
Esto es como lo que quiere pensar cada uno. Aquí hay un acontecimiento, y el acontecimiento es que el Nastic lleve dos semanas sin ganar.
Esa es la realidad, eso no es opinable, eso es la realidad, dos semanas sin ganar.
Y a partir de ahí podemos transmitir y empaparnos de pensamientos negativos, positivos o coherentes.
Yo llevo dos semanas sin ganar y me transmito pensamientos coherentes.
Tenemos que mejorar.
Si me transmito pensamientos negativos, me desesperaré, creeré que es un desastre todo.
En Albacete pensarán que ya descienden, en Tarragona se piensa que descienden, en Lorca ya piensan que ascienden,
porque llevan ganado en Elche, y esto es la realidad.
Nosotros vamos a ser un buen equipo y vamos a hacer mejor liga que la anterior, estoy seguro.
¿Que lo que hemos hecho hasta ahora no transmite eso?
Pues es verdad, claro que no. Transmite todo lo contrario.
Pero esto, quedan 40 partidos, se van dos.
¿Es que 4-0, es que 1-3-1 en Tenerife? Sí, un desastre.
Y realmente el equipo no ha respondido a lo que esperábamos, ¿no?
Y yo soy el responsable de todo esto.
Pero que el equipo lo va a hacer, estoy seguro.
Porque sé lo que hace el equipo mal.
Porque yo cuando pierdo el Nastic, sé por qué pierde.
Eso es lo bueno, saber por qué perdemos y saber por qué ganamos.
Y nosotros hemos regalado y estamos regalando.
Y son regalos sucesivos, ¿no?
Pero son sencillos de resolver y lo estamos pagando con un castigo enorme, ¿no?
O sea, nos equivocamos y nos meten en gol.
No tiran al palo, no tiran por fuera.
El Tenerife se equivocó un montón de veces el otro día contra nosotros, ¿no?
Pero bueno, nosotros nos encontramos con Kelemen el otro día.
El esporter se equivocó muchas veces.
Su portero ayer ha tenido de todo.
Y nosotros nos equivocamos y lo pagamos.
¿Que a mí no me consuelan los demás? Por supuesto que no.
¿Que estamos en una situación desagradable? Sí.
¿Que es una tragedia? No.
Yo creo que no es una tragedia.
¿Que tenemos que mejorar? Sí.
¿Que vamos y tenemos que empezar a espabilar y a subir?
Pues claro que sí, lo vamos a hacer.
Nada que corrijamos todas estas cosas.
Vamos a ser un equipo competitivo que hemos sido siempre.
Y el Nasti va a ser un equipo difícil de batir, como ha sido el año pasado.
Vamos ya contra el reloj para ir acabando.
Mañana toca sorteo de copa.
¿Algún rival?
No.
Los he imprimido, por si lo quieras ver.
Los rivales creo que no se respeta la proximidad geográfica.
Y bueno, que no tengamos que viajar mucho.
Que no tengamos que ir a Canarias.
Más que nada porque tenemos que volver.
Está el Ceuta, Luis, que es atractivo también.
Ceuta es atractivo, sí.
Es bonito también.
Ceuta está cerquita.
Mi último viaje a Ceuta fue terrible.
Viaja a Marbella, a Málaga y de hora y media de barco y vomitón incluida.
Aquello fue un desastre.
Fue un caos.
Tú, Luis, ya has pasado por este programa en diferentes ocasiones a lo largo de la temporada pasada.
Ya conoces a Nuria.
Sí.
Además, me parece que hoy ha tenido el placer de comer en el mismo restaurante.
Yo no volvía a ti.
Hemos comido juntos pero separados.
Sí, bueno.
Espalda contra espalda.
Ya me ha puesto un aviso que hoy me iba a torturar.
Pues yo te la presento, ya la conoces.
Y no sé, quiere contarte alguna cosa.
Luis, ¿a qué te pongo?
¿Fideos, ensalada verde o ensaladilla rusa?
Ah, ensalada verde.
¿Y pollo o sardinas?
Las sardinas son de Tarragona, ¿eh?
Peix blau.
Son mejores que las de Reus, ¿no?
Las sardinas de Tarragona.
Ya que sí.
Comencemos con el control antidoping.
Bueno, pregunta obligada, después de todo este tiempo, Luis, ¿qué tal las vacaciones?
Bien, desconectando de la competición y a lo mío, ¿no?
Mi aire, tranquilidad, fútbol poco y...
Y mucha fiesta.
Yo no sé dónde estabas el 16 de agosto.
¿El 16 de agosto dónde estaba?
Pues estaba en Tarragona, ya.
¿Sí?
Ah, es para y tal, puchesí, ¿no?
Y a tu cava.
Sí, sí, sí.
O sea, que te perdiste las fiestas de San Roque.
Ah, de Villa García de Arosa, sí, la fiesta del agua, sí.
Estoy documentada, ¿eh?
Ah, yo te cuento que yo fui uno de los pioneros de la fiesta del agua, ¿eh?
Hace 22, 23 años que se inició.
¿Pero qué hacéis, tipo, aquí por San Maggi?
La rebeldia.
Hace 22 años, el 16 de agosto, el 15 de agosto es festivo en toda España, ¿no?
15 o 16.
15, 15.
El 16 es en Villa García de Arosa, ¿no?
Entonces los rezagados, que no queríamos irnos para casa, pues empezamos a pedir agua.
Ah, sí.
Y la gente nos echaba agua.
Y la gente nos echaba agua.
Y desde esa, pues se ha iniciado la fiesta del agua, con bomberos, fuentes y todo eso, ¿no?
Hace muchos años.
Es que hemos encontrado muchas...
Era joven yo.
Imagínate, hace 25 años, tengo 39, no, 22 años ahora, sí, más o menos.
Bueno.
Que hemos encontrado muchos paralelismos entre Villa García de Arosa y Tarragona.
La rabel de Ramullada, podría ser, tenéis a restos romanos también, creo.
Hay idea.
Algo hay.
Sí, sí, pues sí, sí.
Una idea.
Hemos descubierto que sí.
Y nada, que Galicia es, no sé, en general yo diría, es una de las tierras más exportables.
El patronato de turismo se lo ha montado muy bien y nos estáis colmando a los tarragoninos de gallegos.
Entonces, ¿qué pasa en el mundo del deporte a nivel, pues, eso, un gallego?
Pues que tienes un competidor.
Más o menos.
Que tengo un competidor.
A ver, otro entrenador de la ciudad que también es gallego.
Ah, sí, del básquet.
Del básquet.
Del básquet.
Del básquet.
Sí, señor.
De Orense, sí, señor.
Que lo conozco.
Diego Campo, ¿te cae bien?
Es buen chico, ¿tú qué crees?
Es buen chico.
Los gallegos somos todos buen chicos.
Somos gente preparada y buenos chicos.
Diego, ¿qué piensas tú de Luis César?
Buenas tardes.
Hola, buenas tardes.
Queríamos hacer un cara a cara, bueno, voz a voz, para que os deseéis suerte esta
temporada.
Hace mucho que os conocéis, pero...
Pues este verano, pues.
¿Antes no nos conocíais?
No, personalmente no.
Yo fui a él un poco por la prensa, ¿no?
Desde que entré en ese rol y el año pasado aquí.
¿Habéis ido ya a tomar una cervecita juntos o algo?
Bueno, que seamos gallegos no significa que nos conozcamos todos, ¿eh?
Ya, pero no sé.
Tenéis coincidencias.
Digo yo que en Tarragona, todos los de Tarragona no se conocen, ¿no?
Imagínate Galicia, él es de Orense y yo soy de Pontevedra, de otra provincia,
estamos alejados, ¿no?
Sí, es diferente el carácter también, se nota.
Yo creo que somos todos diferentes en todos los lados, ¿no?
Yo creo que hay catalanes, los catalanes no son, no se puede ponerle la etiqueta al catalán
y se le puede ponerle la etiqueta al gallego, ¿no?
Hay de todo tipo y somos todos, pues, diferentes, ¿no?
Diego, ¿qué le dices, qué le dirías a, bueno, qué le dices ahora mismo
a Luis César de cara a esta temporada que acaba de empezar?
Bueno, pues eso, que es una temporada que acaba de empezar,
que ya he visto que los resultados de estas dos primeras jornadas
no han sido positivas, pero que sí quedan muchos puntos
y muchos partidos por disputar, y yo le deseo desde mi persona,
y desde así, la mayor suerte posible, que siga trabajando así,
y confiado en que sacará el equipo adelante.
A Luis te toca.
El tópico típico, ¿no?
Exacto.
Bueno, pues nada, lo que tengo que decir es agradecerle
y lo que le deseo a Diego es que tenga muchos éxitos, ¿no?
que empieza una nueva temporada, un nuevo club de primer entrenador.
Es un chico preparado y cuando uno hace las cosas bien,
tarde o temprano van a llegar, ¿no?
Y tanto él como yo, pues, vamos a tener suerte,
nos va a acompañar y nos van a salir las cosas bien.
Diego, muchísimas gracias porque además te hemos hecho esperar aquí al teléfono.
De nada.
Has estado un buen ratito.
Oye, te pasas un día, aunque esto va de Nastic y tú vas de CBT,
pero te pasas un día por aquí, ¿vale?
Bueno, muchas gracias.
Hacemos un antidoping contigo.
Gracias, Diego.
Un abrazo.
Un saludo.
Hasta luego.
Esto era un truco.
Yo pensaba que hablando dos personas de Galicia os saldría más el acento
y veo que no.
Lo tienes un poquito ya para adentro, ¿eh?
Sí, yo tengo acento gallego muchísimo.
Ay, pero no sé.
El año pasado te veía más.
Sí, cuando me escucho yo no me reconozco.
¿Haces ya tus pinitos en catalán o no te lanzas?
Sí, pero palabras sueltas, ¿no?
Me bromeo mucho con eso, ¿no?
Lo que está claro es que ya entiendo prácticamente todo.
¿Sí?
Y eso es muy importante, ¿no?
Bueno, hay que ir con cuidado, pues ya, ¿eh?
No, no.
Si habláis catalán y habláis de mí, pues os pillo el momento, ¿no?
Acostumbrar el oído es complicado y ahora me falta, pues bueno, pues el lenguaje oral, ¿no?
El tema candente de estos últimos días, Portugal, yo lo toco, pues como siempre, desde el otro lado.
¿Te has traído algún regalito?
No, no tuve tiempo.
No tuve este tiempo.
Estaba ya todo cerrado.
Ha sido una semana dura, ¿no?
Ha sido venir de Tenerife, dormir poco, levantarme, entrenar, viajar, llegar allá, ver un partido,
desplazarme a la vuelta por la mañana, tempranísimo, llegar aquí, ducharme, una hora irme para Alicante.
¿Y ese va a ser el ritmo que os esperáis?
Ha sido como la vuelta ciclista a España, ¿sabes?
Sí.
Es el ritmo que llega.
Pero era la vuelta ciclista a la península, Portugal y España.
Bueno, digo, ¿eso será el ritmo con que se prevé esta nueva temporada o no?
No, no, no, absolutamente no.
Se irán relajando las cosas.
Hemos ido a ver a un futbolista y dos o tres chicos más que juegan ese partido y ha sido una experiencia positiva, ¿no?
Hemos visto lo que allí había y hemos echado cuentas a ver si alguno de esos futbolistas al día de hoy podía echarnos una mano al Nastic y hemos decidido que no.
Bueno, viajas de vez en cuando por trabajo. ¿Se puede decir dónde has pasado las vacaciones?
A mi casa, en mi casa. No me he movido. Estoy cansado de maletas.
¿Pero en Galicia?
En Galicia, sí.
¿Sí?
Sí, sí, sí, sí.
¿Mucho turismo también por ahí, supongo?
Sí, hay mucho turismo.
¿Te has traído ostras o algún marisco?
No me he traído nada. Me suelo traer en Navidad, pero no me he traído nada. Me lo he comido todo allí.
Bueno, ya has agotado las existencias de Marisco.
He agotado las existencias del Percebe. Se ha acabado el Percebe. Entre Ferrol y Coruña se ha acabado el Percebe.
A ver, Luis, que terminamos ya la entrevista. No hay promesa este año porque nadie de tu plantilla, a ver si les pegas un rapapolo, nadie ha cumplido nada.
¿No?
No, nadie. Yo porque no soy exigente y paso. Pero esta temporada me he propuesto otro objetivo, que es que aquí los compañeros del Sempranastic están buscando al mejor jugador de la temporada.
A mí me interesa muy poco la táctica que tenga cada uno. Yo busco al más guapo.
¿Cuál dirías que es el jugador más guapo de la semana?
No, los tengo guapos.
Cada semana, cada semana.
Los tengo guapos.
Los tengo guapos.
¿Me dices uno, dos, tres o no te mojas? No te respeto, eh.
No, de los fichajes.
No, no, de todos. Toda la plantilla entra en juego.
No, los tengo guapos. Los tengo todos.
Todos.
Tengo un término medio alto, de verdad, eh.
También es una cosa que has tenido en cuenta, ¿no?
Tengo alguno feo, tengo alguno feo también, pero...
Para que se noten más guapos los otros.
Sí, no, pero no, no, bien, bien, bien, bien, bien. Este año hay una buena cosecha.
Sí.
Ens quedem amb això i després ja esmullaran els jugadors a programa,
rere programa, que el Luis Tessar ja sabem que és molt diplomàtic amb tot això.
Gràcies, Luis.
Bona tarda.
Gràcies, Núria, també per acompanyar-nos.
Luis, muchas gracias.
No, supongo, a descansar e intentar desconectar un poco.
Y a partir del miércoles buscaría...
No.
No, desconectar, no.
Yo no desconecto.
Ahí la copa.
Bueno, no.
Y bueno, y obviamente, pues como te decía antes, estamos contentos, ¿no?
Pero ya te digo, es una sensación conocida por mí.
O sea, he estado descontento muchísimas veces.
Tengo callo en situaciones de este tipo.
He perdido tantas y tantas veces para mi desgracia.
Y si gracias a Dios espero que me queden muchas veces muchas derrotas, ¿no?
Eso es el que dirá que uno está haciendo lo que le gusta, ¿no?
Y las cosas, pues bueno, resumiendo, las cosas no han empezado como esperábamos,
pero esto va a pegar un giro total y absoluto y llegarán las victorias, ¿no?
Después de las victorias llegan las derrotas, aunque uno no quiere,
y después de las derrotas llegan las victorias.
Y los que hoy saquen pecho porque llevan dos jornadas siendo felices,
pues que no se descuiden porque esto se gira al momento
y los que no están las cosas, no nos han salido las cosas como esperábamos,
se nos van a cambiar, ¿no? Eso está claro.
Mañana te molestaremos para ver quién nos ha tocado en Copa.
Muy bien.
¿Qué opinas un poco?
A ver lo que nos toca.
Eso, el viaje, ¿no? Más que nada el viaje.
No por la ida, sino por la vuelta y pensando que después tenemos que competir, ¿no?
O sea, a mí me da igual ir aunque sea a Indonesia, sí,
pero hay que jugar el sábado o el domingo y eso, pues bueno,
eso es un factor limitador para el rendimiento, ¿no?
y lo que quiero es que mis futbolistas no estén cansados.
Muchas gracias y mucha suerte en la temporada.
Muchas gracias, buenas tardes.
Un saludo del vespre, mínima pausa per la publicitat,
i anem a on és i què fa.
Promociones José Luis, 45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis sempre ens tindrà el seu servei
amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per vostè a Països Catalans,
a la zona Universitat i la Vall de la Rabassada.
Som a l'Avinguda Roma número 6 i Vall de la Rabassada,
Josep Carné número 3.
Promociones José Luis, fem ciutat.
No estàs fart de menjar sempre el mateix?
Tasta el nou kebab de Telepizza.
Pa de pita, farcit d'encià amb tomaquet,
seva, salsa de iogurt amb quatre varietats,
pollastre, padella, xai o formatge de cabra.
I atenció a l'oferta especial de Telepizza.
Demana ara una pizza mitjana o familiar
i et portem un kebab per només un euro.
Recorda, per un euro més,
un kebab amb la teva Telepizza mitjana o familiar.
Tens gana?
Truca Telepizza, 977-22-1919.
Vinc a provar el teu Toyota a les noves instal·lacions,
al carrer de la Caràbia, Isla 11, Urbanització, l'Albada.
Telèfon 977-25-0171,
al costat de l'autovia Reus, Tarragona.
Toyota Autoforum.
És que sempre va a l'última moda.
Mòbil d'última generació, portàtil lleuger i potent,
MP3 de màxima capacitat
i cotxe motor multijet, la revolució del dièsel.
I quin cotxe és?
El nou Fiat Panda, esclar.
Fiat Panda, ara des de 7.290 euros
i amb motor multijet com un rail de 70 cavalls,
per 9.590.
Petit però potent.
Vine a provar-ho.
A motor 23.
Polígon industrial francolí.
Parcel·la 14, Tarragona.
Escolta-ho bé que no ho sentiràs mai més.
Ajuntament de Tarragona.
45 places d'auxiliar administratiu
i 49 places de subalterns.
Inici immediat de cursos a Aula Magna.
Plaça Alcalde de Lloret número 1.
Darrere del diari de Tarragona.
977 22 22 77.
22 22 77.
I al costat del campus a Salades.
Aula Magna.
La resposta al teu futur.
Continuem endavant el Semprenàstic,
a la sintonia de Tarragona Ràdio i Ràdio Sant Ver i Sant Bau
i també a www.tarragonaradio.com.
encetem aquesta secció, la d'On és i què fa,
la secció que cada dilluns se'ns aporta la Joan Andreu Pérez.
Joan Andreu, bona nit.
Bona nit.
Avui coneixerem un altre d'aquests jugadors del gimnàstic de Tarragona
que, sens dubte, també va marcar una època important, no?
Així és.
On és i què fa, amb Joan Andreu Pérez.
Hola, bona nit. Soc Xavi Escaig.
Vaig jugar al gimnàstic de Tarragona a la temporada 87-88.
Va arribar a Tarragona del Blanca a su bur de Sitges
i, després d'acabar en l'etapa juvenil,
s'incorporava a un segon haver com era el nàstic.
Ben aviat va demostrar que el club no s'havia equivocat
incorporant-lo a la que, fins aleshores,
era una promesa que jugava al conjunt del garraf.
Escaig en una sola temporada es va posar l'afició a la butxaca
i l'any que va passar a Tarragona li va servir com trampolí.
L'Espanyol de la primera divisió va ser el seu següent destí.
Una de les raons que deixés el conjunt del nàstic per jugar amb l'equip blanc i blau
van ser els 27 gols que van marcar amb el nàstic.
La veritat és que era la meva primera temporada com a sènior,
després de la meva etapa juvenil,
i el poder jugar amb el nàstic, el poder jugar a segona B, ja era molt important.
Va sortir una temporada molt bona,
si no recordo malament, fa molts anys,
va ser uns 27 gols a segona B,
i això és el que em va donar pas al poder fitxar per l'Espanyol
i al poder debutar a la primera divisió.
Tot i els molts aquí, a més que ha acabat jugant,
Escaig diu que en el seu record sempre tindrà el nàstic,
amb el que evidentment guarda un sentiment especial.
Sí, evidentment que sempre el primer equip on jugues a nivell professional
sempre té un sentiment especial,
perquè si sempre el record d'aquell any sempre és positiu,
això accentua molt més aquest sentiment amb el nàstic.
Escaig és un dels que una vegada finalitzat la seva carrera futbolista,
que podrà dir que ha jugat amb dos equips de la ciutat condal,
com són el Barça i l'Espanyol en la primera divisió.
D'aquest darrer equip, però, és el que guarda millor experiència.
Sí, o sigui, els anys que vaig estar,
la cosa, jo no em puc queixar, podria haver anat molt millor,
però vull dir que estic content com s'ha desenvolupat la meva,
o com es va desenvolupar la meva carrera esportiva.
Els records són molt més bons, evidentment, de l'Espanyol que del Barcelona,
en el sentit que en l'Espanyol, doncs,
pràcticament vaig jugar cinc anys i vaig jugant assiduament,
mentre que al Barcelona vaig estar només una temporada i pràcticament no vaig jugar.
Llavors, quan un es posa a recordar, evidentment hi ha molts millors moments
de la meva etapa de blanc i blau que no de l'etapa del Barça.
De l'etapa blau grana va coincidir amb Johan Cruyff,
el que ha definit com a personatge del futbol.
Els que parlaven de la seva estada a Can Barça
i com és que no va tenir la sort que li va acompanyar a l'altre conjunt de la ciutat.
Evidentment que és una persona del món del futbol,
una persona que té la seva idea amb el que és, com s'ha de jugar i amb el que és el futbol.
I jo suposo que vaig tindre també la mala sort, o no millor,
d'enganxar l'etapa allà on el famós, aquest Dream Team, ja estava en decadència,
era pràcticament l'últim any.
I això, evidentment, que no...
A veure, quan un va amb un equip així,
li agrada també guanyar títols,
li agrada estar sempre ben classificat
i aquest va ser pràcticament el primer any que el Barça,
fins l'última jornada no es va classificar per la UEFA.
O sigui que possiblement, a part de no guanyar títols,
potser s'hagués quedat sense jugar a Europa i tot.
Una lesió a portar escatja que deixés el futbol abans d'hora quan el davanter,
que ara residés a Castelldefels, jugava al conjunt del Murcia.
El més que...
Per la meva causa, o sigui, va ser per una lesió.
Per una lesió en el Tormei,
que ja em van comentar que era la millor opció,
era deixar el futbol si volia...
La frase va ser, si vols seguir caminant,
eh?
Sense acuixar, més va que deixis el futbol.
Tenia el Tormei, doncs,
tenia un desgast a l'articulació del Tormei,
del Tormei,
d'una lesió de la meva època de l'Espanyol,
i això és el que em va accelerar la meva retirada.
Escaig que va tenir com a entrenador Paco Parreño
al conjunt del Nàstic de Tarragona,
va jugar en un total de 6 equips,
el Blanco Subur en la categoria juvenil,
i com hi ha etapa professional al Nàstic de Tarragona,
en el primer moment l'Espanyol Sporting,
el Barça, l'Albacete i el conjunt del Murcia.
En l'etapa del Nàstic de Tarragona se li recorda especialment
amb un derbi que hi va jugar contra el Reus,
que hi va guanyar el Nàstic de Tarragona
amb gols del mateix jugador.
Un, dos, tres!
Doncs amb la Joan Andreu Pérez hem conegut una mica més
el Xavi Escaig,
encetàvem secció el passat dilluns
coneixent una mica més el Jordi Gravolosa,
i avui hem conegut el Xavi Escaig la setmana que ve.
Sens dubte tindrem un altre convidat
en aquesta secció, no, Joan Andreu?
Així és, buscarem en el baú dels records,
a veure qui trobem per tal de veure
què hi fa en el moment actual,
algú que va entrenar o que va jugar al Nàstic de Tarragona.
No marxis, Joan Andreu, perquè d'aquí una estona
ens has d'explicar allò que no es pot dir en l'actualitat del Gimnastí de Tarragona.
Però abans volem escoltar el Pau Alcaraz
amb el resum de tot allò que ha arribat als nostres punts d'opinió
tant pel telèfon com pel mail.
Doncs tenim opinions per tots els gustos,
crítiques a l'entrenador per l'onze inicial que va treure el passat diumenge,
demandes que entri Marco com a lateral esquerra,
i també crítiques sobretot a la línia defensiva.
Maria del Mar diu que no estem en crisi en el seu mail
i que hem d'esperar una mica que segur que el Nàstic pujarà.
Recordem que tenim el concurs obert al llarg de tota la setmana,
el 5588, jugador, un espai, poden votar pel jugador que vulguin,
i ara sí el Joan Andreu que ens dirà allò que no es pot dir.
Doncs anem a fer referència al futur immediat,
del que ens porta al desplaçament al Valladolid.
és que la plantilla del Nàstic ja té els vestits,
que utilitzaran els granes al llarg dels desplaçaments,
però sembla que no el podran estrenar en el desplaçament a Terres Castellanes,
potser, segons han dit,
perquè el desplaçament és en autocar
i no sigui que s'arrugui aquesta roba
que utilitzaran al llarg de la temporada per anar tots uniformats.
La botiga per ser Queralt,
justament al costat d'una de les seus que va tenir el Nàstic de Tarragona,
serà qui vesteixi els jugadors costecnic
i tot aquell que acompanyi el Nàstic de Tarragona
en l'expedició en cada un dels desplaçaments,
però com dèiem,
en el desplaçament del Valladolid
sembla que no s'estrenaran perquè el desplaçament serà en autocar.
Darrers 5 minuts de programa
per reviure el que va ser aquesta jornada negra del Nàstic.
El partido se ha puesto al revés de como queríamos,
queríamos marcarnos nosotros primero,
al revés.
Nos hemos puesto 2-0 en dos jugades muy faciles de contrarrestar,
dos saques de Roberto.
i després, bueno,
hem intentat...
diversos futbolistes,
diverses posicions,
intentant que el temps que passasse
fuese productiu per nosaltres.
estem tristes
i uns estan contentes.
I hi ha equipes que han començat molt bé,
que tenen 6 punts
i no han fet res,
i nosaltres,
que tenim 0,
tampoc hem fet res.
No hem de seguir millorant, evidentment.
7 goles en dos partits
i dels 7 goles,
4 de saque del porter.
El que no s'ha de perdre mai és la confiança en el teu treball,
només faltaria que a l'hora digués que tot va bé,
hem començat molt malament,
això és evident,
hem començat amb dos partits perduts
i això no vol dir que el diumenge no podem anar a Violeta a intentar guanyar,
és a dir,
que això és el que hi ha,
el que tenim fins ara,
però nosaltres,
jo crec que el que no s'ha de perdre mai és la confiança en el teu treball,
sabent que has de millorar moltes coses,
això que deia abans,
és a dir,
no podem rebre aquest tipus de gols
i moltes coses més,
que al llarg de la setmana suposo que treballarem,
i el que s'està molt clar és que
jo estic conèixer que tenim molt d'equip,
amb bons jugadors,
i el que cal fer és treballar més bé encara
per no prendre confiança en el que fas,
que jo crec que és més important.
Y bueno, yo creo que a pesar de que en la primera parte ha habido ocasiones y la segunda se ha empezado muy bien, hasta el tema de la fusión yo creo que ya ha sido definitivo y han hecho lo que han querido.
Doncs les opinions del que ha estat també aquest partit de Lliga. Així ho vam viure ahir en la sintonia de Tarragona Ràdio, Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Per cert que el Xavi Carles s'emporta dues entrades per veure el proper partit de Lliga del Nàstic a casa davant de l'Eiber.
Gràcies per la seva atenció, fins demà, bona nit.
No fue casualidad, yo quería que nos pasara y tú, tú, lo dejaste pasar.
No quiero que me perdones y no me pidas perdón, no me niegues que me buscaste.
¡Sempranastic!