.
Avui hem volgut buscar aquells personatges menys mediàtics,
els qui, ni segurament els més malalts de futbol,
aturen pel carrer per demanar cap autògraf ni cap fotografia.
Però tot i estar envoltats d'aquest sorprenent anonimat
en el món del futbol, no deixen de ser dues peces claus
per l'engranatge del club.
Cadascú amb la seva visió personal ens expliquen
com és o ha sigut el seu dia a dia amb el nàstic.
Bueno, el dia a dia, por el nàstic,
era sempre venir por la mañana temprano,
preparar la ropa al jugador,
després preparar la pelota, lo cono, lo peto, todo.
Después salía en el campo.
En el campo antes tenía...
Bueno, l'any passat estava Bartoli.
Tenía otro sistema de Rafa,
cuando estaba otro entrenador físico.
Y antes estaba, se estaba un poco mejor,
que después, la última temporada no ha estado tan mejor
como estaba antes,
porque no me ayudaba nadie, ¿no?
Sosteixen preparar la roda,
les pilotes,
les botes,
ingressar-les una mica,
abans, dues hores abans del partit,
o tres,
a vegades vinc més aviat,
al dematí,
si el partit és a la tarda,
vinc al dematí,
ho preparo tot,
fins al partit,
preparar el cafè,
preparar...
poc de coses.
El primer va ser el mestre,
nascut al sud d'Itàlia,
a la regió del Benevento,
a poc més de 100 quilòmetres de Nàpols,
Giovanni Colesanto,
va arribar des de Suïssa,
ara fa més de 20 anys,
per convertir-se en un dels emblemes
dels últims ascensos grana.
El talismà italià va arribar a ser l'home,
que més en sap del vestidor granat dels darrers anys.
Això sí,
ell mateix reconeix que amb una mica d'endoll.
Mi historia que aquí tenía el físico Valentín,
era compañer de mi hijo que jugaba en el baloncesto,
mi chica le ha preguntado,
dice,
Valentín,
¿hay algún sitio allí para mi padre que quiere trabajar?
No,
porque me vino de Suïssa,
¿no?
Estuve allí dos años en el par,
me vino aquí,
¿no?
Dice,
sí,
dice,
buscan a uno,
dice,
porque no aguanta nadie,
¿no?
El menú fue aquí,
¿no?
El millor moment de la setmana
arriba,
com per tota la plantilla,
el diumenge,
un dia de partit,
un partit que a Gio li agradava preparar el dia abans.
Yo,
normalmente,
el sábado,
cuando me iba,
le preparaba toda la ropa a los jugadores,
si era como cao todo,
le ponía todo en la taquilla,
no a Bartoli,
no,
que entrenaba,
y después,
cuando venía el domingo,
iba a buscar la fruta,
el café,
ponía la tovalla a l'albitro,
l'acuario,
todo preparado cuando venía el delegado,
ya tenía todo preparado.
Abans de marxar,
Giovanni va poder solir un ascens que somiava després del mal regust de boca de l'única temporada segonà,
i ara recorda amb la mirada perduda els seus millors moments amb l'equip que sempre portarà el cor.
El mejor moment en l'ascens,
perquè he estat tres anys sofrient,
que el primer año,
la primera parte,
la primera vuelta,
no quedamos con 18 puntos,
no,
eh,
y después,
en el último,
por un punto,
no,
nos bajamos de categoría,
no,
después,
he estado tres,
los dos años siempre sofriendo,
no,
las ilusiones del año pasado,
que estábamos trabajando como un burro todo,
para el equipo a veces se subía,
y después tuvimos suerte que subimos,
estuve llorando,
no,
el último día,
Després de quatre temporades a l'equip,
Giovanni Colesanto va decidir penjar les botes
i deixar la córra per recuperar les pilotes que es perdien als entrenaments.
Abans,
però,
el club va buscar el que seria el seu substitut natural,
del mestre italià,
i es va fer factiu el primer fitjatge de la segona A,
sense encara haver aconseguit l'ascens.
No vam anar molt lluny a buscar-lo,
i com si d'un nou cas Figo of Tractés,
li vam picar a l'ater rival.
Un utiller amb nom de pilot de motos
i fill predilecte de Montblanc,
Albert Cabastany,
es va convertir en el nou home de confiança de la plantilla
i va canviar a finals de temporada
els colors roig i negre del Reus
per la samarreta grana del nàftig.
El que marxava no li va voler donar consells en obert
al primer fitjatge de la nova temporada,
que semblava tenir clara
quina era la seva funció dins l'equip.
Eso,
yo en eso no me quiero poner,
porque eso es otra cosa,
eso solo tiene que mirar entre ellos,
no, porque yo he hecho siempre mi deber,
nunca le he hecho faltar nada,
he trabajado como un burro,
me pagaban cuatro horas,
he trabajado ocho,
a mí me gustaba el fútbol,
me gustó el fútbol,
en eso nunca he discutido,
no, comprendo.
Pero de eso yo no me quiero poner con nadie,
no, porque lo siento.
Arribar a les vuit del matí,
bueno, yo lo feo el día abans,
arribo a les vuit del matí,
preparo les pilotes,
les influ,
preparo els conos,
les sudaderes,
els jugadors,
i pata rocades més,
i ja està.
Albert Cabastanya en poc temps
ja s'ha sabut guanyar el vestidor,
i tot i que conserva les intimitats dels jugadors
com a un secret de sumari,
ens explica quina és la seva tasca
en un dels moments més desconeguts del partit,
la mitja part.
I esperar que ens vingui la mitja part,
i preparar-ho tot una altra vegada,
si volen una samarata nova,
canviar-la,
ara no es crida gaire,
perquè les coses van bé,
el míster una mica,
es li fan una mica de canya,
està bé.
Jo a veure si hi ha algun jugador
que per la samarreta,
canvis de samarreta,
si se li ha estipat algun mitjó,
una història de queixos,
samarretes, pantalons,
et demanen el millor cafè o alguna cosa.
Sense dir noms,
el deixeble avançat de Gió
segueix les passes del meftre
i ens explica les manies
que han de patir els encarregats de material
per part d'alguns jugadors.
Ui,
en tenen tot,
tots,
un té una cosa,
l'altre entonat,
però com que us coneixo tots ja,
ja sé de quin peu calcen.
Alguns que volen
una samarreta especial a sota,
n'hi ha un altre que als mitjons,
n'hi ha un altre que a mànigues curtes,
no volen mànigues llargues,
trucades d'aquelles,
bueno,
històries d'aquelles.
Sec,
sota el porxo vell,
aixeuplau...
Que bastant que ja ha vist
molts camps aquesta temporada,
també ens va voler parlar
de les instal·lacions del Naftic
que, segons ell,
ja han quedat obsoletes.
Estan una mica antiquades,
que no he vist els camps
que han anat a fora
i tot això estan una mica antiquades.
Camp de l'Alavés,
una passada,
bueno,
tots els camps,
no?
Parc de l'Iber,
poder alterar-se una mica,
tots els altres camps
estan bé.
Treu el cap.
El que sí ens queda clar a tots
és que tant Joan Nicolé Santo
com Albert Cabastany
es fan un fart de córrer
i d'atendre
tots aquells capritxos dels jugadors.
Jo soc italian,
no,
que tenia que treballar
com un burro.
Sois siempre del Nafti,
no,
jo me he hecho socio,
yo mi señora,
que tenia que treballar
com un burro.
I pata rocades més,
ja està.
A veure,
això són coses
de...
del vestidor,
això no es pot dir.
I pata rocades més,
ja està.
Jo puc passejar per tot arreu,
el que passa
és que tinc crepen alguns,
però bueno,
està bé.
I pata rocades més,
ja està.
Sembla que està
a punt d'afluixar
i la natura
la feina atura
i l'ocellam
desvetlla el camp
i certifica
que el cel s'estripa
quan surt el sol
surt per tothom
sense preguntes
ni privilegis
així de natural
és la societat
que pretenem.
nits
a la llar de fora
explicant...