Avui hem marxat de Remember When, hem fet un feedback en el temps
i ens hem volgut vestir de blanc i negre per veure aquell so que tenia la ràdio antiga.
Un so d'antigues tardes de futbol, de l'Avinguda Catalunya i dels primers partits del nou estadi.
I uns primers partits que, com explica el president José Luis Calderón, no van ser gens fàcils.
Tenen en compte que la inauguració va ser procedida també de quantitat de problemes,
com per exemple que no tenia, les instal·lacions no tenien accés,
perquè ni l'Ajuntament ni ningú havia realitzat allà accés de cap classe.
I havíem de armar-nos de valor, coger una màquina d'aquestes cartes de pillar
i dir, bueno, de aquí fins a la carretera no hi havia més que un camí de carro,
pues se amplía esto para que se pueda pasar.
Lo que pasa es que tuvimos la mala suerte de que el día de la inauguración llovió
y como que aquello simplemente era tierra porque ni estaba asfaltado ni nada,
ciertamente aquello fue un verdadero barrizal el que se organizó con la acumulación de coches
y personas que pasamos por allí.
Tanto es así que luego cuando se celebró después de la inauguración del campo,
que había, en fin, se celebró una cena a las autoridades,
todos venían de barro hasta la rodilla.
La Junta que presidia Calderón va haver de lluitar per poder fer un canvi
que en aquells moments la majoria de socis no acabaven de veure amb bons ulls.
Era un clamor de toda la ciudad de Tarragona el de que, lógicamente,
el campo de la avenida Cataluña se estaba quedando anticuado
y que realmente se tenía aspiraciones para la construcción de un nuevo campo.
Pero lo cierto es que en aquella época, ciertamente,
el club gimnástico no tenía subvención de ninguna clase,
no solamente no tenía superávit para afrontar cualquier realización de cualquier obra,
sino que, además, estaba endeudado como consecuencia de ciertas deudas
que existían todavía de antiguo, incluso una de ellas nada menos
que era la de toda la iluminación del campo de la avenida de Cataluña.
Després de la requalificació dels terrenys,
la Junta va haver d'aconseguir posar-se d'acord
per situar en un indret concret les noves instal·lacions del nàstic.
Tras buscar por todos los aledaños de Tarragona,
se buscó y se encontró como más adecuada la zona de la budallera,
en donde existían terrenos suficientes para poder construir,
no solamente el campo de fútbol, sino también todas las instalaciones deportivas
con las que soñaba el club gimnástico, se buscó esta zona,
que tenía la gran ventaja no solo de la principal,
que era la de practicar sanamente una actividad deportiva,
sino que, además, tenía una perspectiva de futuro
que permitiera que, con el paso del tiempo,
los nuevos componentes del gimnástico y los socios,
sobre todo, que son los que mandan, pues pudiera en un determinado momento,
al paso de los años, encontrarse con un patrimonio
que le permitiera también volver a realizar nuevas inversiones,
nuevas mejoras, etc.
En fin, una de las finalidades, que era el de dotar
de un patrimonio saneado al club gimnástico,
bueno, pues no ha podido lograrse,
pero son ya, no nos incumbe a la Junta,
que entonces llevamos los destinos del club gimnástico.
El proper 12 de febrer, l'antic nou estadi celebrarà el seu 33è aniversari,
des que la Junta, presidida per Calderón,
va decidir fer el pas i canviar de camp.
El camp de l'Avinguda Catalunya,
un camp cèntric d'aquells clàssics de les antigues ciutats,
on tothom hi podia anar a peu,
va portar problemes a l'hora de fer el canvi,
ja que alguns socis es van donar de baixa per la llarga distància
que hi havia des del centre de la ciutat fins a la partida de la Budallera.
Ens explica com va ser aquell canvi Enric Pujol.
Aleshores, era habitual el camp alnàstic,
tenia 17 anys, si no m'equivoco, l'any 72,
i la polèmica la vaig viure com a aficionat,
hi va haver molta, diguem, controvèrsia,
perquè es deia que el camp podia anar a lo que és ara
la part de Sant Ramon a prop de Sant Salvador,
on hi ha el carrer Furt,
o bé la platja de la Raba Sala.
La Junta de Calderon va decantar-se cap allà,
i jo crec que sempre ho he dit els meus llibres,
i tot que, encertadament,
crec que es va trobar un bon lloc.
El que passa és que això va ser traumàtic
per molts socis grans,
que acostumats a anar a peu a la Vingó Catalunya
es van trobar sense mitjà de comunicació
per poder anar al camp al nàstic,
perquè l'autobús deixava allà a la platja de la Raba Sala,
i, evidentment, hi van haver baixes,
que no es va notar massa,
perquè al cap de tres mesos d'anar allà,
l'équip va pujar a segona divisió després de 19 anys.
El partit a la inauguració del nou estadi
el vam jugar contra el Barça de Cruyff.
El partit aquell va ser...
Bueno, el Barça, llavors, estava de moda,
va ser com el fichal Johan Cruyff,
van guanyar la Lliga,
i aquí estaven tots, no?
Johan Cruyff, Sotil, Reixac,
bueno, tot aquell bon equip, no?
I van venir a inaugurar-los, bueno,
i allò va ser, doncs, bueno,
el camp estava ple,
i tots vam poder gaudir de la inauguració del camp
i de poder jugar contra el Barça, no?
Les 34 temporades oficials, però,
que portem al nou estadi,
les vam començar a comptar
a partir del 12 de febrer del 72,
en un partit davant l'Untinyent,
amb primer gol de Sintu López.
Doncs sí, va ser el primer partit
que vàrem jugar al Camp Nou,
aleshores,
doncs, la veritat,
jo hi havia algun partit
que estava ja, com que va ser l'última temporada
que vaig jugar,
que després ja em vaig quedar més a llista,
doncs, el resultat anava una mica,
o sigui, el partit anava una mica ajustat,
i bé, vam marcar,
em sembla que va ser, sí, el 2 a 0,
el primer gol,
doncs, el vàrem fer a la porteria de dalt,
i vam,
anàvem guanyant 2 a 0, em sembla,
i després ens van marcar un gol
al López,
i després vam marcar el 3 a 1,
vam quedar 3 a 1 aquell partit.
De gols al nou Estadi,
però, els que més en saben són Santi Palanca,
amb 47 gols.
Yo, para mí,
el nuevo Estadi, cuando veo ese campo,
representa mucha historia, ¿no?,
y muchos recuerdos, como tú bien dices,
y es un orgullo, pues,
el haber llevado la camiseta del nazi para mí
y que, bueno,
desde que se inauguró ese campo,
que soy la persona que más goles ha conseguido.
Es un honor que lo guardo, pues,
con mucho cariño.
Recordar, a ver, goles,
metí tantos que no sé ahora en especial
cuál a lo mejor te puede venir al recuerdo, ¿no?
Pero, bueno, recuerdo con cariño,
pues, con alegría,
pues, los dos goles al Jerez
en el ascenso que hicimos,
le hice los dos goles,
ganamos 2-0,
al Córdoba 2-0 también
y conseguir esos dos goles.
I Romà Conillera, 46 gols.
Bueno, jo recordo un gol molt especial per mi
per la forma de realitzar-ho, ¿no?
Va ser un partit que es va jugar el dematí
contra el Compostela
i, bueno, va ser una vaselina
per damunt del punter des de fora a l'àrea.
També recordo un altre gol, si em permets,
que quedava poc,
anàvem perdent contra el Lleida,
vam empatar
i la gent
va marxar del Lleida
i res, passant el temps regalamentari,
doncs, vaig ser...
És a dir, vas cap al porter
i sota la porteria la vaig acompanyar amb el cap.
Vull dir, vam marxar a l'afició del Lleida
pensant
que havien tret alguna cosa
i no van tret res.
Aquests dos gols són els més
que recordo ara en aquests moments.
Entre d'altres jugadors
que han trepitjat els dos estadis
hem trobat l'Àngel Garcia.
L'exjugador grana parla
de les diferències que la plantilla
va trobar d'un a l'altre camp.
Sí, la veritat és aquesta, no?
El hàndicap més gran
que han tingut amb aquest camp,
el nou camp,
és que el terreny mai ha estat bé, no?
Després,
aquella primera temporada
que vam jugar
al final
de la temporada de passada
a l'Avinguda Catalunya cap aquí,
el terreny estava molt malament
i després,
les quatre anys següents
que vam estar a segon a nà,
doncs el camp,
inclús un any,
vam estar jugant en camp de terra.
Ha sigut un hàndicap molt gran
el terreny de joc
en aquest estadi.
Malaïda Gespa,
des dels inicis
sempre ha estat el mal endèmic
d'un nou estadi
que encara el patim.
I també hi havíem,
en fi,
algunes ajudes,
com, per exemple,
del Corpo de Bomberos,
que, certament,
ens ajudaven
en el sentit
que quan plantem el césped
en el nou camp,
les dificultats que teníem
era que no teníem
pozos
para poder regar
i baixàbamos
por les noies,
els membres de la Junta
i jo,
i alli,
amb un camió
de bomberos
que ens traien el agua,
ens dedicàbamos
nosaltres mateixos
a regar el campo
per veure
que creixera el césped.
Després de tots
els avatares
i de tots els apurs
que havíem passat,
el sentar-te
en el palco,
i realment,
no per el fet
de sentar-te
en el palco,
sino simplemente
por presenciar
el lleno
del campo de fútbol,
el entusiasmo
de la afición,
aquello te compensaba
porque pasa en esto
como en todo,
que de los malos ratos
no te acuerdas
y solamente te acuerdas
de los buenos momentos vividos.
Però anècdotes
n'hi ha hagut
sobretot
amb el tema
de la gespa.
El Nàstic ha hagut
que jugar
dos partits
de Lliga
fora de Tarragona
a Lleida
i a Lleida
els dos partits
precisament
per tenir
el camp
ressembrat.
Ha sigut
el gran problema
que ha tingut sempre
amb el Nàstic
que des d'un principi
va estar mal construït
el terreny de joc
i la gespa
sempre ha sigut
un problema
molt greu
i greu afegit.
I després
el tema
de l'època
de les cotides
de tribuna
la tribuna
s'ha fet malmès
i no hi havia solució
fins que
va arribar
l'Ajuntament
José García
i l'Ajuntament
ho van solventar.
És un camp vell
és un camp
que es va fer
a l'època
que es va fer
el camp
del Sabadell
del Girona
és un tipus
d'estadi
amb molt de ciment
en una època
que hi havia luminòsis
quan moltes construcions
d'aquest tipus
i que
el Nàstic
això
ho ha patit.
El canvi
més d'allò
va ser
és que
la llespa
primer
estava
molt
malament
hi havia
molta
arena
i
així com
hi ha camps
que és de terra
una mica
tova
la terra
del Camp Nou
era una mica
arenosa
i quan ens
llançàvem
ens quedàvem
les caderes
plenes
de sang
no?
i el problema
el problema
més gros
era
el firme
o sigui
la llespa
que la llespa
no agafava bé
hi havia
hi havia
molta
que havien de posar
un tipus
de terra
arenosa
i escoltem
ens costava
llançants
de terra
que quedàvem
plens
de sang
les caderes
el temps
li ha donat la raó
a aquells
que van voler
canviar de camp
i el nou estadi
s'ha convertit
a poc a poc
en el Coliseum Grana
per començar a viure
grans moments
de la història actual
7 ascensos
un 7 a 0
davant del Fraga
l'any 87
la victòria en Copa
davant del Madrid
26 partits invictes
de la mà
de José Luis Guerra
coincidint amb l'any olímpic
o la recent eliminació
del campió de Copa
en definitiva
un bon grapat
de sensacions
i sentiments
que qui sap quant
haurem de deixar enrere
home aquí parlo
n'hem jugat molt
a lo llarg de la temporada
jugat el Barça
contra l'Espanyol
vull dir
hem anat jugant
contra equips
de primera divisió
un que em quedé
així molt gravat
no en tinc cap element
vull dir
sí que han passat
grans equips
i grans moments
però respecte
exactament
un equip puntualment
no procedir
home el estadi
ha sigut
la meva vida
jo
gràcies al futbol
li he après moltes coses
jo les donaria
com a totes positives
i a l'esport en si
m'ensenyen molt
el nou estadi
porta molts records
moltes coses realitzades
ben feta
i sempre se té
un cariño especial
al camp
que tu has jugat
durant el llarg
de 12 anys
certamente
lo que pasaba entonces
es que
el equipo de futbol
iba muy mal
y entonces
el planteamiento
que se nos presentaba
era
que íbamos a construir
una jaula de oro
pero que no teníamos pájaro
claro
evidentemente
bueno
tuvimos que
aguzar el ingenio
porque no teníamos un real
tuvimos que inventarlo todo
els nous projectes
de remodelació
o de canvi del camp
deixaran tensors
per la memòria col·lectiva
de tots aquells
que en un moment o altre
han trepitjat el nou estadi
els moments bons o dolents
que han passat
a la gespa
a la grada
a la llotja
o potser a les cabines de premsa
i que aquests minuts
de nostàlgia
serveixin també
com a homenatge
al que va començar
a fer petit
el nou estadi
Pablo Gallastegui
Orduan beste bat naiz
Zuzarena
Zarena
Zuregan aurkitu
N'ha idut mirar i espíliu a
Eta urduan bèxte bat nàis
Su sarenà, sarenà, sarenà
Sarenà, sarenà
Sarenà, sarenà
Sarenà, sarenà
Sarenà, sarenà