You can hire great lawyers, you can speak to your friends...
Doncs amb el Jordi Burnals ja ens trobem,
i Jordi, m'hauries de dir per on comencem a fer aquest passeig.
Hola, mira, el Nàstic és un club que està a prop dels 120 anys d'història,
llavors això és simplement un recull d'algunes objectes,
fotografies i documents de la història del Nàstic.
Llavors ens trobem aquí en primer lloc,
a una sala on hi ha les fotografies de 28 presidents
que ha tingut el Nàstic des del començament,
des del senyor Estiles, passant per Tarín,
i els darrers que són José Luis Calderón, el senyor Pons,
el senyor Vallverdú, José Luis García i l'actual Josep Maria Andreu.
Aquí estàvem comentant en broma que evidentment el Nàstic
necessita un nou estadi perquè les fotografies ja no hi caben aquí,
el següent ja no sabrem posar-lo.
Tenen totes les fotografies ficades, la paret s'acaba
i el darrer és el del Josep Maria Andreu.
D'aquests presidents el que s'ha de cridar més l'atenció
és un que està amb el tors descobert, amb els braços creuats,
que aquest ben bé qui és.
Sí, aquest és el Tarín, era un gran esportista
i es veu que la fotografia se la va fer aquí així, amb el tors nu.
I és curiós el veure un president perquè la veritat és que la resta
tots estan amb la seva corbata.
Jordi, per on seguiríem aquest passeig pel museu?
Jo voldria dir que aquí tenim moltes fotografies antigues del Nàstic,
dels anys 20, de començament de segle,
i les tenim recollides amb àlbums.
No estan totes aquí, hi ha un altre lloc on tenim un magatzem
on hi ha una sèrie de fotografies,
i estem treballant per fer la digitalització de totes aquestes fotografies,
que seria una cosa que podria estar a l'abast de tothom.
Creiem que el Nàstic és una cosa de la ciutat
i és una cosa que la gent de la ciutat ho ha de disfrutar.
I aquesta és una de les activitats que ho fem.
Al llarg de la història del Nàstic,
la sensibilitat per aquestes coses
i pel guardar de les diferents directives ha anat variant.
I s'ha guardat el que s'ha pogut.
Abans de passar a l'estança de les copes,
ens quedem continuant amb la mateixa estança,
on hi ha les fotografies,
i hem trobat el llibre de signatures.
El darrer en signar és Àngel Maria Villar,
però hi han signat molts d'altres.
Sí, aquesta és l'última visita que vam tenir.
Hi ha signatures d'antics presidents de la federació,
del president Pujol,
i d'altres personalitats que han vingut a l'estadi
i hem aprofitat perquè signessin aquest llibre.
És un record bonic pel club,
és un record d'aquests emotius que queden,
i és un record que està en aquesta primera estança,
igual que aquestes fotografies antigues
que parlava el Jordi Gornals,
i d'aquestes fotografies també penjades a la paret
dels diferents presidents
que ha tingut el Nàstic al llarg de la seva història.
Canviem d'estança i passem a l'estança
que és una mica més gran,
l'estança que ha estat arreglada darrerament,
i trobem ja la primera vitrina amb les grans copes.
No per la importància de les copes són més grans,
n'hi ha de petites molt més importants,
n'hi ha de grans que són de tornejos menys importants,
però sí que veiem aquí algunes copes també
de la nostra Catalunya, etcètera, etcètera.
Quina és la copa potser que destacaríem més?
Sí, home, jo crec que aquestes del nostre Catalunya
són de les copes que en presència i en prestigi són importants.
De totes maneres, jo diria que les més antigues
d'aquests campionats de tercera divisió,
que el Nàstic en té un munt,
són les més significatives.
La història del Nàstic la coneixem tots,
ha estat uns anys a primera, molt pocs,
ha estat uns anys a segona,
i això és el que s'ha anat recollint.
Aquí al museu actualment hi ha unes 150 copes,
que són només un referent del que hi ha,
i hi ha hagut moltes copes que al llarg del temps
s'han degradat i les han tingut que llançar
perquè no tenien a part un gran valor.
Però aquí hem guardat el millor,
i en tenim algun altre al magatzem.
però les més significatives estan aquí.
Veiem també en aquesta mateixa vitrina,
on trobem les primeres copes,
dues samarretes en comemoració del partit,
que es va jugar amb benefici de l'UNICEF,
amb l'esponsorització de tot joc,
que també estan aquí al museu,
suposo que també és un record molt especial.
Sí, nosaltres intentem, a partir d'ara,
evidentment, anar recollint tots aquests objectes
que formen part de la història del Nàstic.
Llavors, aquí hi ha una cosa que és molt interessant,
que és el llibre fundacional del Nàstic,
que està datat aquí l'any 1897.
La fundació realment va ser l'any 1886,
però aquest és un dels llibres d'actes que es conserven.
Al magatzem tenim tota una sèrie de llibres d'actes,
també, que estem ara mirant de portar-les en un arxiu.
Llavors, volia fer un comentari aquí,
que a nosaltres ens agradaria anar guardant objectes històrics del Nàstic,
que segur que hi ha moltíssima gent que té petits objectes a casa seva.
I igual que aquí un soci, com per exemple el senyor Pere Gran
i el senyor Salvador Coc, ens han portat objectes que tenien.
El primer és una tovallola de quan el Nàstic
estava a primera divisió amb l'escut del Nàstic.
I l'altre, un retall d'un diari de quan el Nàstic va jugar
en la castellana a l'estadi Xamartín amb el Madrid.
datat als anys 50.
Llavors, són coses interessants i si algú té alguna cosa a casa seva,
ho ficarem aquí al museu i ficarem el seu nom
com la persona que ho ha donat.
Hem de dir que la tovallola és una d'aquelles tovalloles
que es veu antiga amb els colors del Nàstic blanc i vermell
i l'escut ja totalment descolorit.
El retall de diari és un retall d'aquells grocs
on sí que es pot llegir aquest titular d'El Tarragona,
perquè no li diu al Nàstic,
vèncer al Madrid en el passeu de la castellana a Xamartín.
Continuant el museu, seguint aquest camí,
continuem a la sala gran, aquesta que s'ha arreglat,
on hi ha la barra de bar,
el que es converteix en zona VIP durant els partits del Nàstic.
Veiem també pòsters, pòsters de diferents equips
que han passat per Tarragona
i tornem a trobar una gran vitrina amb copes,
més copes de les diferents seccions,
perquè hem de recordar, Jordi,
que aquí no només hi ha copes,
tot i que sí que són la majoria de futbol,
però n'hi ha de totes les seccions que hi ha del club.
Sí, sí, aquí a més a més hem volgut deixar un detall
per anar referenciant les seccions,
perquè això ho estem construint,
no és un museu acabat,
a tots els museus els hi passa.
Hi han posat unes paletes i unes pilotes
per anar demostrant que la secció...
Perquè la història del club gimnàstic
no és només el futbol,
però és una part essencial,
però el club gimnàstic té moltes seccions.
Llavors aquí el que estem posant en aquesta banda
entre els dos armaris de copes
són les darreres plantilles del Nàstic
i anem recopilant les fotos i les anem ficant.
La idea que tenim és que les parets
estiguin tot plenes de fotos al final.
Unes fotos de diferents plantilles
que n'hi ha des de l'època en blanc i negre
fins a les més recents, fotografies amb color.
En un racó del museu,
a l'entrada que podrien dir que dona directament
a la tribuna del nou estadi,
trobem més fotografies.
Aquí n'hi ha moltes en blanc i negre,
moltes de l'antic estadi de l'Avinguda Catalunya
i molts retalls d'exjugadors del Nàstic,
d'aquella època de l'Avinguda Catalunya,
quan després fem el pas també cap al nou estadi.
Què signifiquen aquestes fotos per la història del Nàstic?
Aquí hi ha fotos realment molt antigues.
Per exemple, en veig una aquí davant meu de 1917,
on es veu un estadi
que estava situat molt diferent d'on estem ara.
Hi ha una foto aquí sortint amb un camp molt nodrit
que no sé exactament quin camp és,
però surt el Camilo Roig
i a darrere es veu unes imatges típiques de l'època
amb el Guàrdia Civil, etcètera.
És molt curiós.
I llavors aquí hi ha un auca que es va fer del Nàstic
en l'esdeveniment que es va complir els 100 anys
i hi ha un detall,
hi ha imatges importants de la història del Nàstic.
Per exemple, hi ha un titular d'un diari
on hi ha una foto amb el Cidane i el...
I el Jordi Masnou, que era el capità del Nàstic el dia del Bernabéu.
On posa el Madrid trontolla, no?
I a la vegada es veuen fotos també
de quan el Nàstic estava a primera divisió
i jugava també al camp del Madrid, no?
Diu, el Tarragona venció el Madrid,
els catalanes fueron más veloces i resistentes, no?
Hi ha una fotografia aquí de Balmanya,
el que va ser seleccionador nacional,
fotografies dels antics estadis del Nàstic, no?
A part del Madrid també va caure el Barça
perquè fica que el Barcelona ha derrotat a domicilio
en un partit on va marcar Roig, en aquell partit.
Seguint mirant aquest museu del Nàstic
trobem una copa grandiosa,
que és el trofei Ciutat de Tarragona
que vam guanyar la temporada 2002,
que és el que presideix, podríem dir,
totes les vitrines, i és que és el de casa, no?
Imagino que aquest és, per volum des de l'eu,
és molt gran.
A vegades no vol dir tampoc el volum,
la importància del trofei, no?
Però és així, no?
La visita al museu, Jordi, si et sembla,
la podríem acabar davant d'una cosa
que té molt de valor sentimental pel club,
té un valor molt especial,
és aquesta senyera antiga del Nàstic.
Explica'm la història una mica d'aquesta senyera.
Aquesta senyera és molt antiga
i té molt de mèrit pels brodats
i per la pedreria que té, no?
I, bueno, nosaltres la guardem amb molt de carinyo
i l'oferim als socis que ho vulguin visitar,
que el museu del Nàstic està obert a tothom.
Aquest museu es pot visitar a qualsevol hora?
Bueno, en principi no hem organitzat res,
estem acabant-lo, diguem, no?
Estem acabant-lo.
Tots els socis que són socis de la llotja
tenen accés a aquesta zona que hi ha aquí,
com una deferència,
però, bueno, jo el que diria és que
amb els horaris al rodador del partit
i després del partit,
si algun soci està interessat en visitar,
no hi hauria absolutament cap problema.
Gràcies, Jordi, i a continuar fent créixer aquest museu.
Molt bé, moltes gràcies.
Doncs ja ho sabeu,
tots aquells que vulgueu
podeu passar per aquí,
per l'interior del nou estadi,
per comprovar tot això
que acaba d'explicar el Jordi Gurnals,
totes les copes del Nàstic,
les fotografies
i aquells records que ens porta a la memòria
una mica més d'aquesta història del Nàstic.