L'important en ciència no és tan obtenir nous fets
com descobrir noves formes de pensar sobre ells.
William Lawrence Bach
9,8 milions de partides.
Benvinguts a 9,8, aquell programa que té ganes de parlar de ciència,
de tecnologia i, per què no, d'altres coses també.
No és cosa de quedar-se estancats.
En tot cas, els nostres companys segur que no es queden mai estancats.
Bona nit, Xavi.
Bona nit, Abel.
I bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
Abans de començar, sí que he de dir que sabem que teniu molta il·lusió
per enviar-nos molts mails.
Sentim, l'acudessa de correu electrònica aquests dies no funciona.
haureu d'esperar-vos uns dies i ens podreu enviar tants mails com vosaltres vulgueu.
Una mica de paciència.
Tot està millorant i ja canviarà.
Temps al temps.
I ara sí, anem a donar pas a alguna notícia,
alguna cosa que realment ens pugui interessar.
S'aixequem i ens movem?
Som-hi.
Aixeca't.
I mou-te.
Sí, no?
Alguna notícia, doncs?
Vinga.
Alguna notícia?
Comencem?
Vinga, va.
Comencem parlant de Microsoft avui.
Vale.
Vale.
Saps qui és?
Sí, sí que sé.
Xavi, tu sí, no?
Sí.
D'alguna cosa sona.
D'alguna cosa sona.
La companyia del Bill Gates, el multimilionari...
Això sona més.
Això encara sona més.
Sí.
Doncs molt bé.
La companyia de Bill Gates ha llançat una sèrie de pedaços correctors
per quatre cucs que té el seu fantàstic Windows.
De fet, no hauria d'estanyar-nos.
És una notícia que podria ser bastant habitual.
El que passa és que en aquest cas,
no és que el fet que llenci un pedaç és bastant habitual en Microsoft.
De fet, tots els sistemes informàtics s'acostumen a tenir molts pasos,
però és que per corregir quatre cucs crítics la cosa comença a ser preocupant.
La veritat és que el tema de seguretat en el Microsoft Windows
no sempre ha sigut el seu punt més fort
i aquí es torna a demostrar.
En tot cas, la companyia Microsoft ja diu que se'n mantén actualitzat,
no hi ha d'haver cap problema
i ho dient nosaltres com a notícia
perquè creiem que és important també que ho sapigueu.
Són uns cucs que poden afectar el Windows, l'Internet Explorer,
el Word, el Messenger, l'Excel, l'Exchange...
Una sèrie de programes de Microsoft molt usats
i que realment podria ser un perill.
Perill per què?
Doncs perquè algun informàtic,
alguna persona amb suficients coneixements,
un hacker amb intencions malicioses
podria prendre control total del nostre ordinador
si s'apigués aprofitar aquests petits forats de seguretat.
Que senzillament, en la seva pàgina web de Microsoft,
agafes i et pots descarregar totes les actualitzacions
i no hi ha d'haver cap problema.
En principi.
Ja ho sabem.
Ja ho sabem.
Per un altre.
És com tot, si et volen entrar, t'entraran igual.
Tu, Xavi...
Tan optimista com sempre.
Avui no has portat algú d'escalfament global.
No, no.
No, per això has entrat ara.
Sí, per això dic, mira...
Avui porto les coses positives.
Per molt que el protegeixis, si et volen entrar, t'entraran igual.
Gràcies per recordar-nos-ho.
Deixa'ls entrar.
Vinga, obrim la porta, deixem-los entrar.
Tampoc és això, però...
Va, Xavi, algú optimista tens.
Va, dona'm-se una notícia tu ara.
Doncs bé, home, molt optimista tampoc és,
perquè el que és el telescopi espai al Hubble està una mica espatllat.
Digue'm per què no em sorprèn.
I bé, llavors el Michael Griffin,
que serà el pròxim administrador de la NASA,
va anunciar aquest dimarts que tornarà a revisar la decisió
de cancel·lar l'emissió del transbordador
per reparar el telescopi espai al Hubble,
ja quan torni a funcionar el que és el transbordador.
En principi no el volia fer servir per reparar,
perquè el volen tornar a fer servir com una nova espaial
després de l'incident amb el Columbia,
l'accident que va tenir el Columbia.
Llavors bé, segons Griffin,
diu que una missió robòtica de reparació
estava ara fora de lloc,
doncs seria un repte massa tecnològic
per poder acabar-ho a temps.
Llavors, doncs bé,
han d'haver de reconciliar la decisió,
però segurament al final no...
l'enviant a...
No crec que el reparin, però bé.
Bueno, han avisat que potser sí.
Potser sí, però...
Potser sí, potser no, ja veurem...
Mentrestant anem dient coses.
Mentrestant està espatllat.
Sí, molt bé.
Més o menys és bastant correcte.
Doncs bé, un invent bastant interessant.
La Universitat Autònoma de Barcelona
ha ideat un nou analitzador portàtil d'ADN
que asseguren que és més petit,
més ràpid i més barat que existeix.
El nou sensor permet realitzar proves
com les de paternitat,
la detecció de focus de salmonella o legionella
o identificar cadàvers i obtenir-ne resultats
en només minuts o hores
que actualment per fer aquestes coses
necessiten dos o cinc dies.
O sigui que és bastant interessant l'avenç.
I el pròxim pas seria industrialitzar els sensors
i començar a comercialitzar-los.
Llavors, en un futur seria interessant
perquè, per exemple,
les organitzacions de consumidors
o els particulars que tinguessin un aparell com aquest,
doncs en pocs minuts a casa seva
podrien saber quins aliments són transgènics
i quins no.
A més, el pròxim brot de legionella
en dos minuts es podria controlar
perquè si els analistes tinguessin
aquests detectors portàtils
podrien saber quina és la font del contaminant
en no res en un moment.
Sí, a part de saber-ho a hores
és molt diferent de saber-ho.
Tinc que esperar dies
que potser ja ha passat.
I llavors, la manera de com aplicar aquest sensor
és molt fàcil.
Has d'aplicar un fragment del que tu estàs buscant,
d'ADN, del que tu vols trobar.
Si vols trobar la legionella, doncs la legionella.
I llavors, posar-ho a l'element que estàs investigant,
com per exemple seria la mayonesa.
Llavors, si dona positiu,
doncs els dos ADN s'interaccionen
i s'activa un sensor electroquímic en poques hores.
Això explicat així sona molt estrany,
però segur que tu a simple vista pots veure
que aquí hi ha la legionella o aquí no hi ha la legionella.
Però si hi ha d'haver mostres,
o sigui, per portar-ho a casa tampoc és,
perquè clar, això suposo que es farà servir a laboratoris
i això que tindran les mostres per poder-ho comparar.
Bé, això també, però...
Vull dir, potser el cost també és molt barat,
és entre un i dos euros per anàlisi.
O sigui que, no sé,
que en pocs minuts jo crec que si això es va evolucionant,
que crec que és un bon invent per...
Allò típic que van a programes
d'aquelles de les màquines de la veritat
per saber si deixa el padre,
llavors amb la prova de paternitat
tu agafes a casa teva,
t'ho fas en un minutet i en un o dos euros
i saps si ets el pare o no ets el pare de la criatura.
Això ja serveix en coses més trivials.
Més trivials, però també serveixen per això.
Totes les coses per això són útils.
Clar, estic dient que és molt útil.
S'ha d'aprofitar al màxim.
Per això que encara que sigui més trivial,
és molt important.
És molt útil aquest invent, estic veient.
Ara falta comercialitzar-lo.
A més, avui anem tots a bòlits.
O sigui, ha de ser allò pim-pam, tot de pressa.
Què d'esperar-se un dia?
No, no, dos minutets i ja està.
I barat.
Això és importantíssim també.
Molt important realment amb els temps que corren.
Què en ven de notícia?
Un meteorit.
Tu què fas?
Jo et pregunto.
Tu què fas a les 7 i 10 del matí?
Un, diguem-ne, un dimecres.
No ho sé.
Dormim.
Encara dormo ja a les 7 i 10.
Doncs mira.
Ara sé el que faig.
Dormo.
Molt bé.
Doncs si a les 7 i 10 d'ahir
haguessis estat desperta mirant el cel...
Què hagués passat?
Que haguessis vist un meteorit.
Oh, mira, me la sol.
El que t'has perdut, no?
El que estava jo al llit.
I Xavi, tu el vas veure o no?
No, però bé, si no cau allò i impacta contra alguna cosa,
tampoc no té...
No té gràcia.
Oh, jo prefereixo veure el passar, eh?
Doncs es va veure un meteorit.
Jo també diré que estava dormint a aquella hora.
Dius, poca feina.
Oh, si m'hagessin avisat, potser m'hagués aixecat a veure.
Clar, però és que no t'avisen aquestes coses.
No ve el meteorit i et truca a la porta de casa i dient
Ei, que demà passo.
Bé, si et truca a la porta és que...
És que entra, es queda a casa, no?
El Xavi faria una festa, diria...
Oh, ha explotat.
Sí, llavors és que seria ell perquè diria que no l'he avisat.
És que és un perill, aquest home.
Doncs bé, realment, ahir a les 7 i 10 del matí
van veure uns meteorits.
Es creu que era un meteorit perquè la gent que va trucar informant-ne
van dir que havien vist una gran bola de fot de color verd.
Verd.
Eren les característiques d'aquest meteorit, sí.
ara s'està estudiant i estan preguntant a tota aquesta gent
per veure si són capaços de descifrar cap on ha caigut aquest meteorit
i anar-lo a buscar.
Jo veig molt difícil, eh?
Al final ha caigut.
Sí, sí, va caure, va caure, Xavi.
Però tu no ho vas veure.
Sí, que molt gran no devia ser per caure i que no ho notés ningú.
Sí, molt gran no devia ser.
Però bé, de totes maneres, una mica de pressa devia anar, no?
Són entre 35 i 75 quilòmetres per segon.
I, però, vull dir...
Molt ràpid.
Això anava a dir, però va caure per aquí a prop.
Més o menys la zona, se sap qui el va veure.
No se sap, però és greu.
Alguns s'afirmen que el van veure caure al mar.
Per tant, molt lluny no devia anar.
Com la gran majoria de meteorits.
Sí, més que res perquè la Terra o tres quartes parts són aigua,
per tant, hi ha més possibilitats que caigui a l'aigua
que no pas a la Terra.
En tot cas, s'està investigant a veure si es pot recuperar aquest meteorit
i fer-li les seves corresponents investigacions.
Un fenomen que tampoc és excepcional,
donat que es poden passar normalment unes tres vegades l'any,
s'hi pot acostumar a veure un meteorit per aquí.
O sigui que tampoc és tan excepcional.
Però, en tot cas, és divertit perquè, entre altres coses,
veuràs de Tarragona.
Mira, això és interessant.
Jo crec que sí.
Si m'has despertat.
Mira, ja saps què et passa.
No dormis tant, es veus sols.
Clar, però no el caurà cada dia, eh?
Tampoc.
No cal llevar-se aviat cada dia.
Però no li diguis, a veure si aconsegui cada massatge a aquesta hora.
Només per tocar els nassos.
Javi, què portes? Canviem de tema.
Doncs bé, parlarem d'una mostra sobre dones científiques a la història.
Crec que m'agrada, això. Digues.
El Museu de la Ciència de Valladolid,
o sigui, fins al 14 de juliol,
o sigui, acull l'exposició
Les Tirpedicis, dones a la història de la ciència.
Les Tirpedicis?
Bé, les Tirp.
Ah, les Tirp.
És que anava dint castellà, tal com està.
Creia que tenia un nom així molt especial.
Sí, no, però després he dit, va, però si ho tradueixo, ho podré dir.
Doncs bé, és una iniciativa promogut d'haver organitzada
pel programa OREAL UNESCO,
For Women Incients.
I hi ha mons que posa de relleu
el que és la destacada aportació de les dones científiques
des de l'inici dels temps fins a l'actualitat.
O sigui, és una exposició dirigida a tots els públics,
especialment als més joves,
pel seu caràcter interactiu, gràfic i dinàmic,
i consta de 19.ells
que descriuen diferents disciplines científiques,
aspectes diferents destacats,
així com també dates rellevants
protagonitzades per investigadores.
Està bé, no? És interessant, realment.
Jo trobo molt bé, una cosa, ara farem el discurs,
trobo molt bé que es faci una exposició sobre dones científiques,
perquè ara m'està fent un senyal de com que parlo massa,
però trobo que està molt bé dir-ho.
Que trobo molt bé que es faci una exposició sobre dones científiques
perquè es conegui, que realment també hi ha dones científiques,
però també trobo que no caldria fer una exposició de dones científiques.
Amb una exposició de científics hi hauria d'haver suficients dones,
però no he de fer una exposició de dones científiques.
Suposo que m'heu entès.
T'he m'entès? A veure...
Demà comences a estudiar alguna carrera de ciències?
No.
Doncs vinga, ja saps què et toca, per promoure-ho, dona, per promoure-ho.
Oh, però també, la ciència és un apartat, hi ha molts altres apartats.
Però bé, aquesta és la meva idea.
Em sembla molt bé.
A veure, segons la comissària de la mostra, Victoria Toro,
o sigui, ho fan perquè es desconeix molt que hi hagi tantes investigadores.
Això és el que dic jo. Molt bé.
Llavors és una mica per jo per donar nom a totes les investigadores
que n'hi han hagut moltes.
M'alegro d'aquesta notícia ja, bé, en sèrio.
Bé, porto una altra jo.
És que aquesta m'agrada molt.
Una cara de felicitat en aquest moment.
És que m'agrada molt aquesta notícia, en sèrio, trobar dones científiques...
Ni que et sentissis acomplexada en aquest programa.
No, jo la ciència a mi no... Mira, però ho trobo molt bé.
Un any, un descobriment.
Un any, un descobriment.
Llavors avui tenim secció doble, no?
No, només porto un descobriment, que ho sapigueu.
Molt mal fet.
Molt mal fet.
Hauries de tenir-ho tot previst, Anna.
Si són dos vegades l'indicatiu, has de portar tot això.
Això no pot ser.
S'acumulen. La setmana que ve en porto dos.
Vinga, va, a veure si és veritat.
Molt bé.
Bé, avui us porto el ciment.
També és un descobriment.
Algú l'hauria d'inventar el primer.
I tant.
Llavors, el terme ciment Portland,
que ara Portland és una marca de ciment,
doncs originàriament es deia ciment Portland,
va ser utilitzat per primera vegada el 1824
pel fabricant anglès de ciment,
ja existien fabricants de ciment,
és que em fa gràcia tot això,
que es deia Joseph Asp Dean.
I degut a la seva semblança amb la pedra Portland,
que era molt utilitzada en la construcció alemanya,
doncs el ciment es va dir ciment Portland,
perquè s'assemblava, no sé com deu ser aquesta pedra,
però s'assembla al ciment, que ho sapigueu.
Ja ho sabem.
Llavors, el primer ciment Portland modern
va ser produït a Gran Bretanya també en 1845.
I en aquella època el ciment es fabricava en forns verticals.
I els primers forns rotatoris van sorgir ja cap al 1880.
I el ciment Portland s'utilitza avui
en la majoria de les estructures de formigó,
o s'hauria d'utilitzar això,
en la majoria de les estructures de formigó.
Llavors, actualment la major quantitat de ciment
es produeix en els països més poblats o industrialitzats.
Però també hi ha països que són menys desenvolupats,
que tenen una gran indústria del ciment.
Llavors, els països més importants en la producció de ciment,
que d'això també n'hi ha,
doncs són Rússia, Xina, Japó i, com sempre, els Estats Units.
Aquest home anava a dir.
Aquest país produeix de tot.
És que és molt gran, eh?
És molt gran.
També diguem-ho.
A cada sector hi ha alguna cosa que produeixen.
Clar.
Llavors també hi ha Alemanya, França, Itàlia, Espanya i el Brasil,
que també són importants, però no arriben tant com els altres.
I fins aquí el curt descobriment del ciment, que n'hi ha pertot arreu.
Curtíssim, eh?
Curtíssim, però és que és un...
Mira que a sobre...
O sigui, et sona doble.
Ens porta són...
És que clar, avui me l'heu ficat doble,
per mi que m'ho he fet expressament,
perquè sabíeu que era curt.
Però a veure, el ciment...
M'he compinxat amb el Lluís avui.
El ciment està pertot arreu.
És molt important, i, bueno, important sí, perquè si no...
Vull dir, el veiem pertot arreu,
però el seu descobriment és molt bàsic.
Molt simple.
Vull dir, d'una cosa molt simple, tot el que s'arriba a fer,
que ho sapigueu.
Mira, quines coses, tu.
Quines coses, fins aquí.
Parlem-ne.
El joc per excel·lència, probablement.
Almenys el d'estratègia.
Ah, anava a dir el futbol.
No, no s'ha d'anar a dir l'StarCraft.
Molta gent diria això.
Les què, eh?
L'StarCraft.
No sé quin joc que és.
És un joc d'ordinador.
Ah, molt bé.
Un joc d'ordinador d'estratègia.
Segur que no sóc l'única que no ho sabia.
Doncs ara ho expliquem.
Un joc d'ordinador d'estratègia.
Però avui no parlem de l'StarCraft.
D'acord.
Tot i que sí, parlem d'un joc d'estratègia, per excel·lència.
Té uns quants anys més que l'StarCraft?
Bastants més.
Bastants, bastants.
I, de fet, si dium que ser per excel·lència
és probablement perquè segur que s'han jugat
més de 9,8 milions de partides en la seva història.
Parlem dels escacs.
Ara entenc per què han ficat dos vegades
l'un any un descobriment,
perquè jo ja em vaig parlar dels escacs,
el descobriment.
Sí, senyor.
Llavors se recorda que ja n'he parlat.
Era per això.
Era per això.
Era per això, no.
Era perquè volíem que féssim dos descobriments,
però bueno, no cola.
No, passa.
Ja veig que no cola.
Doncs bé,
els escacs realment és un tema una mica, és això.
Es considera un joc, una ciència, un esport, estratègia.
Dius, però què és realment els escacs?
Home, esport.
Bueno, sí, sí que s'hi considera, però...
Clar, dius, és un gran esport.
Moure una peça d'un lloc a un altre?
No, és un esport mental.
Ah, sí.
Però físic no, eh?
Bé, depèn de les hores que t'hi passis,
ha de gotar, està en una cadira.
De fet, pot arribar a esgotar, realment, els escacs.
Un joc molt bonic del qual avui parlarem.
Portem la història, oi que sí, Xavi?
Sí.
Vols parlar una mica de la història dels escacs?
Bé, o sigui, les primeres referències es van...
O sigui, es troben a romances...
O sigui, a romances èpics,
escrits en part l'avi,
que és un...
O sigui, el persa antic.
Cap allà al 600, 625 abans de Cris.
O sigui, estem...
O sigui, parlant del que és el xatrang,
que ja vas parlar...
Que és el xaturanga.
Molt bé, m'escoltes.
Com una invenció índia
que es va portar a l'acord d'aixar.
Llavors, bé, en principi,
a part d'aquest tipus d'escacs,
es veu que n'hi ha hagut diferents.
O sigui, diferents tipus d'escacs
és com si diguéssim una evolució.
Han anat evolucionant, no?
Han anat evolucionant
i llavors l'evolució que quedava
era la que sobrevivia, diguéssim,
i llavors extingia les altres.
És una mica la filosofia de Darwin.
Sí, una mica sí.
Llavors la que es jugava més
era la que quedava
i llavors totes les altres
i llavors desapareixia.
I anaven millorant,
anaven variant fins als escacs avui?
Llavors s'han trobat, allò...
Parlem una mica d'arqueologia,
s'han trobat diferents peces.
O sigui, moltes peces
que, clar, ha costat molt de...
O sigui, costen molt de trobar
perquè normalment
el que era el joc dels escacs,
els taulers i això,
se'n van fer amb fusta
i amb materials que no perduren,
diguéssim, massa el temps.
Sobretot en llocs humits
i així la fusta no...
No durà massa.
No cal durà.
I moltes peces,
si estaven fetes en el que era metall,
es confunien allò per monedes
i també no aconseguia...
O sigui, costa trobar
el que és un joc sencer a peces.
Llavors, per exemple,
al segle II, per exemple,
se'n van trobar dos figures
d'ivori d'origen indi,
o sigui, un elefant
i com una...
com una espècie de zebra,
o una cosa així.
Llavors també s'han trobat normalment,
perquè abans el que eren elefants
també hi havia
el que és els taulells.
O sigui, les figures també n'han anat canviant,
no són les figures que coneixem ara.
Al principi els cavalls
no eren cavalls, doncs?
Eren elefants.
No, també estaven cavalls.
També hi havia cavalls,
però en lloc dels cavallers
hi havia uns elefants.
Clar, perquè si també té origen indi,
allà els elefants són com a molt utilitzats.
Clar, es fan servir molt.
És lògic, eh?
A part també els moviments
també han canviat.
No han sigut sempre els mateixos.
Però bé.
Han anat evolucionant
fins als cacs avui
que són realment una passió
per qui disfruta
i qui pot jugar.
I també aporta
moltes tipus de beneficis.
Ah, sí?
Que podríem parlar
d'alguns dels beneficis,
home, si és un esport
i és un de tot.
Sí, sí.
Aporta molts beneficis.
Clar, que ho dius.
Perquè treballa un munt de sectors
de la mentalitat i de tot.
Treballa la presa de decisions.
Treballa la previsió
de les conseqüències
abans de fer els actes,
que això és una cosa molt important
que molta gent hauria d'aprendre.
Sí, moltíssima.
Jo, per exemple,
m'hi fico amb aquesta gent.
És interessant.
Llavors treballa la codificació.
Ja saps,
et toca jugar partides d'escacs.
Segur que coneixes algú
que sàpiga jugar a escacs.
Conem molta gent,
però em costa molt, eh?
És això,
l'esforç de seure's
i llavors també treballa
la codificació i l'abstracció.
Desperta la imaginació.
Que dius als escacs,
en teoria,
hi ha aquesta idea
de caps quadrats.
Doncs no.
Desperta la...
O almenys jo tinc la idea
de caps quadrats
i molta gent, suposo,
que us sapigueu.
Llavors afavoreix la capacitat...
Ai, si te sent algú avui.
Que jo sé que hi ha
algú bastant pròxim a tu
que li agraden molt als escacs.
Bé, és igual,
no parlarem d'altres coses,
però desperta la imaginació,
ja ho sé.
Afavoreix la capacitat
de concentració,
reforça les actituds
de silenci,
tranquil·litat i quietud.
O sigui que està molt bé
intentar concentrar-se
per seure
i començar a jugar a escacs.
Reforça les actituds personals
de respecte davant el company
i el material necessari
per al joc
i treballa les igualtats
de sexes i cultures.
perquè és un joc
que es practica
a diferents cultures,
països, estats socials,
sexes i edats.
Per tant, és un...
És un punt d'unió
entre tot el món.
Sí, és un joc perfecte per tot.
S'hauria de promoure més.
Més que el futbol,
més jugar a escacs.
Sí, en vez del yoga.
És com fer un yoga
però més concentrat
perquè és que ho fa tot.
Despertar la imaginació,
la tranquil·litat,
tot, tot.
Està molt bé, crec jo.
I és un joc lúdic
i formatiu
molt interessant pels nens
en edat escolar
perquè els educa
en tots aquests estats.
Molt bé, realment.
I abans d'acabar
voldria fer un petit apunt
perquè veiem
si són apassionants
els escacs
que realment s'han escrit llibres
al seu voltant
com ara el 8
escrit per Catherine Neville
que tot l'argument
es sent en una partida
d'escacs
o per exemple
un altre llibre
és la taula de Flanders.
De Flanders, sí.
De Flanders, perdó.
Flanders.
Sí, que és bastant més conegut.
Bé, bastant més conegut.
És conegut també.
El 8 és molt conegut també.
Sí, per això
m'he rectificat.
Jo me l'he llegit
i a més està bastant bé.
A mi em va agradar bastant.
Bastant de nivell
d'escacs
per poder escriure un llibre
que tot giri
entre els escacs.
Sí, no.
Se n'havia de tenir
perquè realment
es demostrava
que la noia en sabia
però tampoc
crec que tant.
En tot cas
és una història
de ficció
molt entretingudeta
realment
on passen moltes coses
i que realment
es pot disfrutar.
Un bon llibre
per llegir
i per veure els escacs
d'una manera diferent
sinó més.
100% aconsellable.
no.
I woke up late
this morning
The sun was shining
yeah
I had a fresh sensation
Like walking in the rain
The sun was lighting up
in my room
And it would last till noon
I'd like to share this feeling
Final de la partida d'avui, amics.
Esperem que hagueu disfrutat
i que tots n'haguem sortit
vencedors d'aquesta partida
i haguem passat realment
una bona estona.
No, com avui som
Lluís Comas a controls
Xavi Elías
Anna Fargas
i qui us parla
Abel Singla.
Fins la pròxima setmana.
Bona nit.