...
Manel Magí, Jordi Ximeno. Jordi, Manel, bona tarda.
Què tal? Molt bona tarda.
Com estem? Contamina molt, eh, l'oli?
Sí. Sí? Vosaltres tampoc ho sabíeu, eh?
No, no. No ho vols unixar.
No tiraré més l'oli que en sobre de la paella...
Ah, ho fas? Sí, ho fas.
Ai, això és veritat, això es fa molt, eh?
Home, si t'obres una miqueta d'oli...
Això es fa molt. Jo ja no cuino.
No, clar, tu directament no cuines.
Per no contaminar ni tan sols l'estómac de la gent que es fa de menjar.
M'alimento de l'aire.
Així està, has fet un figurí.
Sí, sobretot.
Bueno, espero que em porteu notícies més interessants que aquestes,
que el Manel tira l'oli per la higuera i que tu no cuines.
Sí, s'ha mort el papa, ho sabies o no ho sabies?
Sí, ja vam dir... No, l'altre...
No, han enterrat el papa.
Sí.
Però bé.
Justament avui que hi ha una efemèride que té una mica a vora, eh?
Díga-la, a veure, ja.
Avui fa 1975 anys que van assassinar el Jesús de Nazaret.
1975?
I m'està mirant en una cara de la Núria.
Sí, home, si es va morir l'any 30, els meus càlculs m'assembla que...
Vale, sí.
Sí, no?
Sí.
No sé si ho entenc bé.
Avui?
No sé.
Sí, segur que van enterar...
Que no havien passat ja la Setmana Santa?
No, és que la Setmana Santa Maria, cada any.
Però històricament es representa que és avui?
Sí, crec que va ser l'any...
El dia 8 d'abril de l'any 30.
Crec.
Bé, jo no estava, no?
Però...
Ah, no?
Però he llegit.
Molt bé.
Ja veus, i un altre 8 d'abril, doncs, han enterrat el senyor Voltila, allà a Roma.
El que passa és que...
En voltat per unes mesures de seguretat impressionants.
Sí, s'hi veu que la mort de Jesús no va ser tan espectacular, vull dir, no va anar tanta gent a l'enterro ni res,
però han canviat de les coses, la Iglesia ha crescut més.
Mediàtica.
Més mediàtica.
A l'època del romans, això del mediatisme no existia, no?
No, ni els missatges a mòbil.
Tampoc.
No.
Passa-lo, passa-lo.
Clar, la gent no es podia concentrar...
En fi, no ho sé.
Bé, el cara a cara, no?
Que bé, que divertit.
Quin gran goig, quina joia.
Estem fatal, eh?
Va, dèieu, deixeu-nos entrar aviat, córre, va, que volem tenir molta feina.
Home, perquè venim vitaminats.
Clar.
Supermineralizados, com el Superlatón.
I després entrem un quart de la tarda, doncs unes de xinfla.
Va, que ens animem una miqueta.
Música?
Música, vinga.
Música, vinga.
No, don't just stand there, I can see your doubts.
We're playing Operation Tease.
And no, you can't change the rules, there's a penalty.
Qui són, Jordi?
Qui són, són els holandesos Betty Sherber.
A Holanda està bastant el mateix, no?
Jo saludo a l'Anna, l'Anna, l'Anna, amb dues ennes?
No, no, no ens està escoltant.
No, és que està molt bé al cap i no sabia si ballava per la música o no.
Mira, el proper dia entrareu a menys 5, perquè total pel que dieu.
Doncs bé, són Betty Sherber, una formació liderada per la Carol Van Dyck, no?
No m'equivoco.
I que, doncs, seguit any acaben de publicar, o fa un parell de mesos,
un del seu darrer de treball discogràfic, anomenat Atagel.
Iniciaven la seva carrera musical l'any 1990,
però dos anys després publicaven, ah, no, tot això ja ho diré més endavant, no?
Ui, quina hora, quina planificació, mira que heu tingut temps per preparar-vos, eh?
Sí, no, però jo aquí m'enrotllava, en lloc de 5 cèntims, feia el duro directament.
A veure, nosaltres portem el programa preparat per 30-40 minuts,
i clar, al reduir-ho a 15 és mostrar aquí els meus esquemes.
Vinga, va, doncs comencem. Notícies.
Així feu una selecció de les millors.
Un trisbalanç de la pena de mort al món.
7.395 persones condemnades i 3.797 persones executades.
La Xina, Iran, Vietnam i els Estats Units
segueixen encapçalant aquesta tètrica o trista llista elaborada per Amnistia Internacional.
A més a més...
Sembla ser, perdona, Jordi...
Digues, perdonat.
Vale, gràcies.
Sembla ser que aquestes són les xifres oficials.
Les xifres oficials, perquè es veu que a Xina...
Només a Xina, què passa?
Només a Xina hi ha més de 10.000 persones executades sense que ningú se n'enteri,
que són no oficials, per dir-ho d'alguna forma.
Després, per l'altra banda, com tot té la seva cara i la seva creu,
també hi ha les coses bones.
És que hi ha 5 països que l'any passat, són votant Grècia, Samoa, Senegal i Turquia,
van abolir tots els delictes, bueno, van abolir la pena de mort per qualsevol tipus de delicte.
Sí, que hi ha una tendència mundial a la eliminació progressiva de la pena de mort.
O, per exemple, als Estats Units han matat 6 menys que l'any passat.
Sí, sí, això ho he llegit i m'ha sorprès moltíssim.
També diuen, oh, quina gran fita.
Anem per bon camí, no?
Sí, sí, sí.
Després, també, per l'altra banda, és la condemna, és important la crítica a les condemnes a persones innocents,
que és un fet que succeeix sovint també a països com aquest, Xina, Iran i Vietnam, principalment.
Als Estats Units ja no, ja que potser és més fàcil que una persona tingui un judici just.
Sí, per tot i això també s'han donat bastants casos.
Sí, també s'han donat que 20 anys després s'ha demostrat que aquell senyor no havia fet res.
Més que res, perquè hi ha molta gent que no es pot pagar un advocat.
Sí, per exemple.
Un advocat bé, no?, que el defensi de veritat.
Sí, sí.
I aquesta, no sé, crec, si has d'afegir alguna cosa més, Manel, però crec que era la...
Sí, la notícia una mica així principal del dia, que no?
Sí.
N'hi ha una altra de notícia, ja que tenim poc temps, la tens que dir ja.
Sí, ja.
Que m'ha sorprès molt.
Sí, a mi m'ha sorprès també.
Bona, però...
Sí, sí, no, bona, bona, bona, és molt curiosa.
És curiosa i pudent, a la vegada.
Perquè tu ets ben mai a Còrdoba?
No.
Saps que a Còrdoba hi ha una mesquita, no?, a la mesquita de Còrdoba.
Vale.
Vale.
I tu hi has anat, Manel?
Tampoc.
Ja, perquè hi preguntes.
Bueno.
La qüestió és posar un compromís a la gent.
Clar, no?
Tu si anessis a Còrdoba a veure la mesquita...
Va comprar un barret.
A part de comprar-te el barret per sol, què faries?
Aniries a veure la mesquita?
Segurament l'entraries a veure o ho faries?
Pagaries, per començar, perquè s'ha de pagar per entrar.
Tu hi has estat, Jordi.
Sí.
I, bueno, la gent que és de Còrdoba entra gratuïtament.
També pots intentar que et deixin un carnet.
Per això ja primer em compraria el barret cordobès i llavors ja com que donaria el peu...
Home, com que no, no eres de pelo oscuro con ojos negros, no del pego.
Que era, Manel, ja no el barret cordobès quedaria molt bé.
Sí, però no, daria el pego com a cordobesa, jo crec.
Home, no ho sé.
Potser sí.
Fica't de peu i dóna un tom.
A veure, doncs la notícia és que ha estat detingut un noruec de 59 anys,
i el que no sabem és si el delicte ha estat perquè ja és massa gran
i se li va marxar al cap o per altres raons,
que va restregar la seva pròpia, com ho direm...
Caca.
Caca, per dir-ho fi, contra una de les parets de la mesquita de Còrdoba.
Però que no tenen lavabos públics.
No, la notícia no diu si va ser una protesta, si...
Una aposta.
Si va ser una aposta, si va ser simplement contra un símbol de la religió musulmana.
O potser és el que dius a tu, aquest home se li va en el cap.
Bueno, a mi no va ser una aposta.
Estava l'home allà a Suècia o noruega d'on fos,
i m'han fet, escolta, que tu no ets capaç d'anar a la mesquita de Còrdoba
i cagar-te en els murs, no?, per exemple.
I l'home va fer-ho, va guanyar la cosa.
Sí, però sembla que també va ser més o menys net,
perquè va agafar un coixí, primer va embrutar el coixí i després restregava.
Ah, doncs llavors no era una nada del cap.
No s'embrotava la mà, eh?
No era una nada del camp, no era premeditat.
Una nada del camp tampoc.
A la millor intentava fer un rebossat de la paret.
Sí, potser hi havia escletxes.
I va dir, tapem-ho bé, que això, el mur caurà.
Però és desagradable, no?
Perquè imagina't, tu arribes allà...
Si estàs tenint fotos i dius, oh, quina porta més maca.
I veus un tio aquí que està rebossant la paret.
I a més diu que ho fèiem amb els pantalons abaixats.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, vull dir...
És curiós.
Diu, i ara s'haurà de netejar...
És que tinc la informació que me l'hem passat.
Sí, home, clar.
Diu, s'haurà de netejar per una empresa especialitzada.
Per serveis especialitzats no poden anar.
No serveix un mangarasso d'aigua.
No, home, no, perquè es poden carregar.
Bueno, també pots deixar que se seque i en dos anys desapareixerà.
És matèria orgànica?
No, perquè potser d'aquí uns anys vindrà el govern norueig
que voldrà ficar una placa commemorativa.
Aquí cagó el nostre ciutadano lustre.
No se sap mai.
En fi, són coses que passen.
És bonica, però la mesquita, Jordi?
Sí, és molt maca.
Val la pena visitar-la.
L'he visitat virtualment, en fotos, que sembla que sí, no?
Sí, sí, no?
És impressionant.
Tornem a Betty Sherbert i més informació tot seguit.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Bona nit
Betty Sherbert, des de Holanda.
Betty Sherbert, també ens podries parlar tu sobre aquesta informació.
No, perquè no sé res.
A veure, la veritat, darrerament l'estem mimant molt, eh?
La setmana passada Nick Cave, que oh, Nick Cave, avui, aquesta setmana,
Betty Sherbert, oh, Betty Sherbert!
Com que m'abandonareu aviat, per això em feu la pilota.
Sí, també pot ser.
A veure, l'àbum porta per títol Atagel, està publicat aquest any,
i, a veure, una formació, com hem dit abans, crec que és un quintet, si no recordo malament,
líder per la Carol Van Dyck, ha creat l'any 1990, van esclatar amb un treball excel·lent que portava per títol Palomain,
l'any olímpic per Barcelona, l'any 92, i darrere, doncs, li han seguit tota una sèrie de treballs,
entre els que podem destacar el Dust Bunnies, l'any 97, o els treballs ja d'aquest 2000,
el Private Suite, de l'any 2000, o Lock 22, o 22, no?, de l'any 2003.
Les influències a Rem, els Pretenders, com a la veu, o a la contundència de la Crissi Hein,
com escoltarem amb el tema que tancarà el cara a cara,
i, sobretot, també a la Velvet Underground, amb els quals s'han tingut, sovint, moltes comparacions,
sense més, l'any 1998 van publicar un àlbum titulat
Betty Sherbert Plays, Venus in Force, Another Velvet Underground Songs,
és a dir, interpreten Venus in Force i altres cançons de la Velvet Underground,
i, no sé, jo crec que és una formació d'aquelles que no estan mai a primera línia
del pop rock internacional, etcètera, etcètera, però és una formació ben maca.
Doncs ara els continuem escoltant, però, si us semblen,
encetem ja les efemèrides històriques, amb el temps que ens queda.
Vull encetar-les, o no, Manel?
Encetem-les, encetem-les.
Què li farem, no?
Descortxar-les.
Tu no trobes que hi ha falta llum avui aquí?
Sí, que està una mica a l'espós, que segurament no hem donat l'intervento a l'entrar.
Segurament.
És que és deductiu, Manel, eh?
És lògic, lògic.
A veure, un 4 d'abril de l'any...
Quin any?
Tu en portes o no?
Sí, clar, en porto.
Perfecte.
De l'any 1847.
S'inaugurava el Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, clar.
I mira, un altre 4 d'abril de l'any 1969 se va fer el primer transplantament de cor al món.
1969.
Sí, fa 36 anys.
Avui en dia és una cosa bastant normal, no?
Sí, sí, jo canvio cada cap de setmana.
Sí, no?
A veure, també un 4 d'abril, que a mi m'agradaria dir-lo, aquesta,
de l'any 1958 sorgia el moviment pacifista,
amb una manifestació celebrada a Londres,
per 10.000 persones en contra de la bomba atòmica.
Oficialment apareixia aquest moviment.
Sempre hi havia hagut veus crítiques, suposo, contra les guerres o contra la violència.
Un 5 d'abril de l'any 1927,
el nedador nord-americà Johnny Bates Muller,
més conegut per tothom com el seu paper a...
Tarzán.
I los monos.
No, los monos.
Los monos eren uns altres, no?
Aconseguir a tres plusmarques del món en un sol dia.
Déu-n'hi-do.
1927, això.
I un altre 5 d'abril, una mica més atràs, de l'any 1614,
va haver-hi una boda entre la princesa índia Pocahontas i l'anglès John Ralph.
Per cert, no hem parlat de la boda que sembla que no es celebrarà,
o, bueno, celebrarà més tard la...
Impressionant, perquè ara resulta, atenció,
que el marit de la Carolina també està malament, o sigui que és impressionant.
Sí, bueno, etílic.
Com etílic, no?
Sí, ai senyor.
A veure, un 6 d'abril, hauríem de fer una secció de Premises Rossa.
Jo crec que sí, disfrutaríem bastant.
A veure, un 6 d'abril, mira, parlant de Premises Rossa,
la Maciel guanya per primer cop per l'estat espanyol
al Festival d'Urbisión, amb la cançó de...
era de Joan Manuel Serrat, no?
La, la, la.
La canteu una miqueta, va, va.
No, no cal, no cal.
La, la, la.
Després van sortir los teletubbies, i el la, la, bueno, en fin.
La, la, pooo.
Mare de Déu.
En fin, venga, va, un altre 6 d'abril.
Va, aquí també m'entens que deixar dir dos,
perquè el 6 d'abril de l'any 1486
naixia el senyor Rafael Osancio,
Rafael, important pintor de naixentista.
Ah, pensava que era una tortuga ninja.
Després se va fer tortuga ninja, sí.
Que va decorar moltes estances del Vaticà,
que ara són de moda, no?
I també un altre 6 d'abril de l'any 1520
el mateix home, el mateix Rafael, moria.
Va morir el dia del seu 37è aniversari.
Ah, curiós.
Un 7 d'abril, jo tinc de la data de 1823,
l'exèrcit francès dels 100.000 fills de Sant Lluís
s'entrava a Espanya per restaurar la monarquia absolutista
de França Té, una pràctica bastant habitual
després del Congrés de Viena i la Santa Aliança
i tot això, en contra de qualsevol règim liberal.
A mi el que em fa gràcia...
Me fa gràcia el nom de l'exèrcit, eh?
Els 100.000 fills de Sant Lluís.
Sí, perquè eren 3.325 soldats.
Sí, el que passa és que Sant Lluís era un tio molt prolífic,
tenim fills.
Ah, senyora.
A mi li van donar un premi a la procreació.
En fi, vinga, un altre 7 d'abril,
en aquest cas, l'any 1860,
naixia un home anomenat Will Kate Kellogg,
que va fundar una companyia de cereals
anomenada Kellogg's.
Ala!
Jo l'he esmorzat, aquest home, avui.
Sí, no l'he menjat per esmorzar.
Vaja, vaja, i has donat beneficis als seus descendants.
Clar.
Vinga, què tenim?
A veure, un tal dia com avui.
Qui comença?
Jo, la meva és més antiga, ja l'he dit abans.
Un minut, pip, pip, pip.
1879.
El tu primer.
L'Eco Farms Diary Company de Nova York
comercialitzava per primer cop a la història
la llet en ampolles de vidre.
Déu-n'hi-do.
Vinga, i el 8 d'abril de l'any 30,
de la nostra era, moria Jesús crucificat allà a Jerusalén,
i també un 8 d'abril de l'any 1994,
moria una altra persona, el senyor Kurt Corbain.
Oh, oh, oh, del 73, el Pablo Picasso.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, adeu-ho, adeu-ho.
Jordi i Manel, gràcies, fins divendres.
See you later.
Adeu.
Fins demà!