Bona nit
Avui passen 3 minuts de 2 quarts de 9 del vespre, aquí comença el No en vinguis amb història,
després de 15 dies sense haver-nos retrobat en aquest espai dedicat a la divulgació històrica.
Com sempre, Jordi Ximeno, Manel Magí i avui un programa, per cert, bona tarda, Manel.
Si tu ja vas aquí directe, ja passant de tot, no te'n recordes dels amics.
Com ha anat el pont? Bé?
El pont de 15 dies que hem tingut un altre.
Sí, és veritat, tu tens una jet, eh?
Bé, prou bé, prou bé.
Per València, bé, no?
Per València, sí. Una ciutat molt recomanable.
Perfecte. No en vinguis amb històries, tot seguit al nostre sumari.
No en vinguis amb històries, aquesta setmana...
I m'oblidava, que després se'ns enfada, i el control tècnic pilotant aquesta nau, la Núria Cartanyà.
Com sempre, no?
I al nostre sumari, aquesta setmana, com sempre, les efemèrides que tenen en comú,
Jacint Verdaguet, Josep Bonaparte, el cai Jueu de Barcelona i Vasco de Gama.
Tot seguit, avui canviem el nostre petit monogràfic amb una entrevista.
amb una entrevista a l'Àngel Bernal i la Sara Jutart de l'Agrupació Cultural i Centre d'Estudis Pere Virgili de Vilallonga del Camp.
Després, les curiositats de la història, amb l'herència de l'explorador Stanley,
les notícies que ens ha preparat el Manel, la nostra història,
i, si dona temps, com sempre, la ressenya d'algun llibre.
Tal dia com avui, de l'any 1498, el navegant portuguès Vasco de Gama va arribar a l'Índia,
després de contornejar la costa africana.
Els portuguesos, un cop garantit pel Tractat del Cassovas,
el seu dret comercial i de conquesta a partir del cap bujador,
llevat de les Canàries, clar, van buscar l'establiment d'una ruta comercial amb les Índies,
país de les espècies i la seda.
Per aquest motiu, el 1497, Vasco de Gama va salpar de la ciutat de Lisboa
amb quatre vaixells i 170 homes.
Després de doblar el cap de bona esperança, va resseguir la costa oriental d'Àfrica
fins a Tenya, la costa Malabar, prop de Calicut,
una de les principals factories de l'Índia per al comerç de les preuades espècies.
També, tal dia com avui, però de l'any 1348,
s'atacava l'Algema Jueva de Barcelona,
amb matances, saquejos i incendis de propietats.
Es creia que els jueus eren els responsables de l'epidèmia de la pesta bubònica
que assolava Barcelona i Bonapart, també del Principat.
Tal dia com avui, també de l'any 1813,
Josep Bonaparte abandonava Madrid definitivament,
després que uns anys abans,
el que va ser les ambicions de Godoy
i la incompetència de la monarquia bubònica de Carles IV
deixessin entrar les tropes franceses de la península ibèrica.
I també, tal dia com avui, per finalitzar,
de l'any 1845, naixia el poeta català Jacint Verdaguer.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Avui Jordi serà una mica més digerible, no?
Això de l'espai este...
Sempre és digerible.
Home, hi ha dies que potser és una mica més espès.
Avui ens acompanyen l'Àngel Bernal i la Sara Lutard,
que són membres de l'agrupació cultural
i centre d'estudis Pere Virgili
de Vilallonga del Camp.
Benvinguts.
Esta associació, que està funcionant des de fa més de 10 anys
a Vilallonga del Camp,
portant a terme una important tasca
de recopilació històrica, etcètera,
porta publicant una revista
anomenada El Codony, des de fa 10 anys.
No, Jordi?
Sí, com no, Jordi.
Ho van dir ells, no, Jordi.
Benvinguts per començar.
Benvinguts.
Podeu dir alguna cosa.
Què podeu dir d'aquesta associació?
Com i què la va fundar?
A veure, la fundar va ser una idea
d'unes quantes persones d'allà del poble
que es van retrobar
i van començar a pensar de fer una revista
que es tractessin temes sobre el poble
i els pobles veïns,
en concret d'una zona determinada
que es deia El Codony,
que abarcava diversos pobles d'allà al voltant,
com són Perafor, la poble de Mafomet, Morell,
la selva, Vilallonga.
I, bueno, arran d'aquí, l'any 93, si això va ser,
que ens vam començar a trobar
i al 94 vam començar a publicar la primera revista.
O sigui que ja fa, sí, més de 10 anys.
Porta-ho ja que hi ha 12 anys, no?
La revista es porta per nom El Codony, no?
Correcte, sí.
És una revista que surt cada trimestre?
Sí, trimestral.
Des del principi ja la vam fer així, trimestral,
perquè, bueno, som un grup de persones
que no ens dediquin professionalment,
sinó que és una ficció que tenim, no?
I, bueno, clar, una revista cada tres mesos,
doncs encara l'ana.
Podríem anar traient.
Molt bé.
Agrupació Cultural i Centre d'Estudis, Pere Virgili.
Qui era Pere Virgili?
Per abans ens ho he explicat fora de micro
i la història és força interessant.
Hi ha molta gent que no ho sap, segurament.
A veure, Pere Virgili és un metge
que va néixer a Vilallonga del Camp el 1699
i arrel d'això van fer tota una commemoració
als seus 300 anys del naixement
per donar a conèixer aquest personatge,
que resulta, doncs, que va ser un dels fundadors
de les principals escoles de medicina de Cádiz,
de Madrid, ja que va ser metge de l'acord,
va ser metge de l'armada,
i gràcies a ell, doncs,
diguéssim que es van instal·lar una miqueta més
les normes per ser un bon cirurgià,
que fins llavors només hi havia, doncs,
el barber cirurgià, que tant podia ser
que arreglés una mica com que acabés d'espatllar.
Molt bé. I l'any 99
em deies que havíeu fet els 300 anys
del seu naixement.
preparar tot un seguit d'actes
per celebrar, doncs,
els seus 300 anys del naixement, perdó,
per donar-ho a conèixer arrel a tothom,
a tothom del poble.
Sàpia que teníem aquest personatge
que era tan important
i també a tothom, doncs,
que ens ho havia demanat també,
gent de l'armada,
gent que estava molt involucrat en això
i necessitaven que es donés a conèixer aquesta figura.
Sí, és que sembla que sí que és una figura
molt important i molt coneguda
més fora d'aquí, no?
Aquí a la seva terra natal
no és massa coneguda.
És un personatge molt de pes històric, no?
Sí, i en canvi aquí potser
es desconeixi una mica,
el que comentàvem abans per a la micro,
que hi ha un bus de Peri Virgeli
aquí a la façana de l'Ajuntament de Tarragona
i molta gent, doncs,
segurament que ho desconeix qui és, no?
Potser s'ho miren i diuen, bueno,
i qui és aquest senyor d'aquí dalt?
Sí, hi ha diversos gustos que sí,
que no hi ha cap nom ni res.
Exacte.
I, bueno, la importància rellevant
que ha dit la Sara, no?,
que va ser el fundador
de les escoles de cirurgia
i, bueno, arran d'aquí es comencen a estudiar
una miqueta el que és el tema
del cos humà, no?,
per poder intervenir,
que abans, doncs,
s'ha fet ja com es podia.
S'ha fet ja com es podia,
el resultat també devien ser, bueno.
I sembla ser també
que ha obert un museu
a Vilallonga,
ho va obrir en...
Sí, arrel d'aquesta comemoració
es va buscar una miqueta gent interessada,
fos...
A veure, sí que va partir la idea,
potser, d'alguns...
i gent que estava involucrada
en l'agrupació cultural
i gent que no,
però que igualment els interessaven
aquests temes
i llavors va crear una comissió,
una comissió honorífica,
una comissió, pues, de treball,
hi havia molta gent repartida,
tots treballant pel mateix
i al final es va crear, doncs,
el museu,
els seus estatuts i tot.
I al museu s'hi van encabir, doncs,
totes les petites mostres
de cosetes
que servien per estudiar,
doncs, en aquella època, no?
Vull dir, des de reproduccions
amb cera de parts anatòmiques
del cos,
com un quadre que hi ha, doncs,
no ho sé, potser hi ha
com una cinquantena
de tipus d'ulls i de malalties
que pot tindre cada ull
i llibres i registres
i les maquetes de...
i això continua estant allà
al museu d'Illa Llonga.
I a més a més, també,
una sala que reproduïs
una sala d'operacions
d'un vaixell del segle XVIII, no?
Sí, allà,
com que també estàvem en contacte
molt amb el port d'aquí a Tarragona,
perquè, clar,
també relacionat amb l'armada espanyola
i tot,
doncs, un mestre d'això
d'aquí de Tarragona
va fer una reproducció
de la sala de cures,
diguéssim,
per poder-ho dir així,
que d'antisèptica
poca cosa devia tenir,
i la tenim allà al museu,
una reproducció a escala
de la que era
doncs dins del vaixell,
amb les peces,
l'instrumentària que hi havia,
les taules,
el poquet que hi havia
és el poquet que hi ha.
Això,
la Llonga del Camp,
convidem a tots els oients
a què,
quan som el cap de setmana,
visitar,
doncs,
el Museu Pere Vigil,
s'anomena així?
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Doncs molt bé.
Després de saber
d'on ve el nom
de l'agrupació,
quines són les activitats
a banda de la revista?
Activitats que realitzeu?
A veure,
des que vam sorgir,
vam començar amb la revista,
això va ser l'any 94,
el 95 ja vam crear
un premi literari
de poesia i prosa,
que aquest any hem fet
la 11a edició,
o sigui que ho mantenim
cada any.
Després hem publicat
quatre llibres
al llarg de la història,
un sou dedicat
a l'ermita del poble,
que és una ermita
molt maca també,
per ser.
Parlem de cadascun
d'aquests llibres,
que els tenim aquí.
el primer ermita del Roser
de Vilallonga del Camp,
publicat l'any 1994,
no?
Sí.
Un parell d'anys després...
No, el mateix any
que vam sortir amb la revista
ja vam publicar
aquest primer llibre,
sí, ens vam engrescar.
Sí, ben fet.
I parla una miqueta
sobre l'ermita
que tenim,
que està restaurada,
per cert,
i la veritat
és que queda molt bé.
Sí, sí.
Després d'aquest llibre
sobre l'ermita,
vam publicar
un llibre
sobre l'església
de Vilallonga,
aprofitant que feia
els 200 anys
de la posada
de la primera pedra.
L'església parruquial
de Sant Martí
de Vilallonga del Camp,
que és part d'una beca,
no?
Sí, sí.
Vam crear,
a raó que feien
els 200 anys,
vam decidir
fer una beca d'estudi
perquè es pogués fer
un estudi més detallat,
no?
Sobre la mateixa església
i, bueno,
llavors vam publicar
aquest llibre.
I sempre editant
amb cosetània.
Sí,
portem amb cosetània
des del principi,
des del 94
amb la revista
i els llibres també
se'ls ha publicat cosetània.
Molt bé, molt bé.
Per Sant Jordi
hi ha algun gran èxit
d'aquests?
Al poble,
com a mínim?
Sí, al poble, sí.
Després d'aquest
vam publicar
un tercer que és
sobre imatges,
que aquest potser
agrada més
perquè ja no hi ha
tant de textes.
Toca més la fibra,
no?
Perquè tothom es busca
dins de la foto,
a veure,
les fotografies que hi hagi.
Doncs mira l'avi,
mira com era aquell xerrer.
Això va ser un bon treball
de recerca, no?
Suposo,
de buscar fotografies antigues.
Sí, aquí vam,
bueno,
agraïm molt l'ajuda
de tot el poble
perquè ells van deixar
fotografies,
clar,
hi ha fotografies
molt antigues,
si ho mireu al llibre
veureu que hi ha
fotografies
de fa molts anys.
Relíquies.
Sí,
i la gent del poble
doncs va col·laborar
deixant-nos fotografies
per poder-les plasmar aquí,
no?
Llavors aquesta és
una primera part
en què surt
un recull
de fotografies
de grups
i de...
De l'evolució urbanística
del poble
i de tots els grups
que hi ha hagut,
des dels esports,
des de fòrums,
des de grups,
associacions de joves,
de recreatives,
molta gent així.
Sí, sí,
la foto més antiga
del 1900,
suposo,
un segle d'imatges,
1900 i 2000,
és tot un segle d'imatges
i llavors
ja preparats,
estem preparant,
vaja,
un segon llibre
sobre això
que ja parlaria
més del tema
de l'economia
del poble,
l'escola,
sí,
de festes religioses
i locals.
Perquè em recullim
molta, molta,
molta també
documentació
i sobretot
moltes imatges
i clar,
a la gent,
a tothom li agrada veure's
i són imatges
molt antigues
i és una miqueta
d'un àlbum de família
però per tothom.
Sí, sí,
la gent ha participat molt,
vull dir,
vam crear aquest llibre
i vam dir,
bueno,
et trobarem un altre
perquè teníem
tantes fotografies
que ho vam repartir
en temes diferents
per això,
perquè no podíem
encabir-ho.
Molt bé,
i també tenim
aquest quart llibre,
no?,
Apunts per a la història
de Villallonga del Camp,
que és un recull
d'articles
que heu publicat
a la revista
Al Codony.
Sí.
Home,
de fet,
la revista
està estructurada
en principi
com a...
La primera part
és les notícies
sobre el Codony,
que fa referència
a la petita història
que tenim nosaltres
i normalment
la redacció
la fa un membre
de la redacció
o qualsevol persona
que vulgui col·laborar
amb nosaltres
sempre que les coses
estiguin ben col·laborades,
no?,
perquè són fets històrics.
Llavors,
hi ha fets del trimestre,
la revista,
hi ha col·laboracions,
hi ha l'Agústia,
hi ha algun apartat
de l'Ajuntament,
coses que a tothom
m'interessa el poble,
però nosaltres
donem molta importància
a això de les notícies
del Codony
perquè és la nostra
petita història
i per això
ara m'ho memoraran
els nostres 10 anys
de la revista,
el que hem volgut
és plasmar-ho tot
en aquest llibre,
si no m'equivoco
és a estar ordenat
cronològicament
i llavors,
doncs sí,
són apunts
per la nostra història
perquè tothom
llegint-ho
coneix realment
el nostre origen,
l'origen de Vilallonga
i, bueno,
d'on eres?
És que és una forma
de la història d'aquí
molt propera a la gent,
no?
A vegades
quan fan històries
més universals
o tal
te toca més de lluny,
no?
Però quan és això
podria ser
el trepassat meu
o tal.
Sí,
o més universals
o agafen un volum
d'una història de Catalunya,
per exemple.
Exacte.
I és difícil
potser trobar notícies
no ho sé,
a petita escala
o de Tarragona
potser
perquè s'entra moltes vegades
a Barcelona
doncs imagineu-vos,
no?
Clar.
Llonga.
Sí,
això ja és més concret
en el poble
sobre la gent
que, clar,
que evitava el poble
l'aparteix des que
des que es van repartir
doncs la gent
del camp
que abaixa de les muntanyes
per poblar la plana
i tot això
del camp de Tarragona
com va sorgir
d'aquests homes lliures
doncs començar
a poblar el poble
no?
És una bona forma
de preparar la història
de la gent
no?
Sí, sí.
Perquè la gent normalment
és bastant...
I de fer memòria.
També.
També, també.
Molt bé.
Quatre publicacions,
una revista trimestral,
l'obertura d'un museu
i algun premi no també
que heu rebut?
Sí.
Sí, l'any 96
i el 2003
vam rebre el premi
Ventura Gasol.
El primer, el 96
per la publicació
que fem tot en català
vull dir
per mantenir
tota una estructura
que hem mantingut
des del primer dia
més o menys
amb
alguna adaptació
amb alguna millora
en la revista
però
sempre hem seguit
més o menys un esquema
i el 2003
se la vam aconseguir
el Premi Ventura Gasol
per una publicació,
bueno,
un estudi
que hem fet
sobre l'impacte
socioeconòmic
i paisatgístic
del que suposarà
l'AVE
a les nostres contrades.
Molt bé.
Sortirà...
Sí, a veure,
en un principi
aquest estudi
va començar
arreu del museu
precisament,
o sigui,
clar,
ser una població
estem molt lligats
a uns membres
amb uns altres.
Per tant,
és un lloc
com un altre
i a vegades
es barreja...
Sí,
i a partir d'aquí
vam començar
a fer tot un estudi
abans
que es posés
l'AVE
per les nostres contrades
i es va fer
un abans,
un durant
i es vol fer
un després,
el que suposarà
finalment.
I a l'estudi
volíem acabar-ho
doncs quan una vegada
ja comença a circular
l'AVE
a veure com ha acabat tot.
I precisament
el premi
aquest dintre de la Sol
doncs clar,
suposarà
que es pugui acabar
tot aquest estudi
i es pugui publicar.
Molt bé.
I ja que parlem
del futur
de la publicació
d'aquest llibre,
alguna perspectiva més
de futur?
Algun projecte més?
Alguna exposició?
Va anar de seguir
amb la revista
les publicacions?
Home,
hi ha moltes ganes
de publicar
el que és aquest treball
del TAP
i publicar la segona part
sobretot del llibre
de les imatges
perquè la gent
ens el demana,
perquè la veritat
és que ho volíem
publicar
el més seguit
a l'altre
però les coses
no poden poder ser.
El del TAP
doncs
vol dir,
va sortir
com un treball
de camp
que es va prendre
el registre
de totes les terres,
els termes
que hi havia,
els masos,
tot el que per on passava
a l'AVE
doncs tot el que desapareixia
el registre.
Intentem
treure-ho
el més aviat possible
aquest llibre,
aquest estudi,
petit estudi.
No ho sé.
Si voleu afegir
alguna cosa més
que vosaltres que...
No,
en un principi
només donar les gràcies
a tant a la gent
que sempre ens ha seguit
que són membres,
bueno,
gent del poble
sobretot
i gent que és del poble
però que està vivint fora
i continuar
suscrita a la revista
per tenir també
notícies sobre el seu poble
encara que visquin
a Barcelona.
A tots els col·laboradors.
A tots els col·laboradors
i bueno,
ja vosaltres
per donar-nos
l'oportunitat
de poder-vos
transmetre una miqueta
alguna cosa
sobre la
Vilallonga del Camp
sobre la seva poble.
Quan vulgueu
podeu tornar.
Aquí teniu les portes obertes.
Moltes gràcies.
Doncs bueno,
ja sabeu,
avisem a tota la gent
que estigui interessada
en visitar
aquest museu
que hi ha a Vilallonga,
el Museu Peri Virgili
per conèixer una mica més
sobre aquest personatge,
potser poc conegut
encara a les nostres terres
però de gran
transcendència històrica
i no res,
que continuïseu
en l'associació
treballant així
i apropant la història
de la gent
que crec que és molt important.
Molt bé,
doncs Àngel i Sara
moltes gràcies
i està a la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
No en vinguis amb històries.
Curiositats.
A nou minuts
del punt final
del No vinguis amb històries,
avui us parlem
sobre l'herència
de l'explorador Stanley
o part de l'herència
de l'explorador Stanley
per Àfrica.
sembla ser
que en el curs
dels seus viatges
l'explorador britànic
Henry Morton Stanley
va ser infectat
i va propagar
la malaltia de la son
per àmplies zones d'Àfrica
que fins aleshores
no l'havien patit.
L'any 1887,
després de la famosa
trobada amb el doctor
Livingstone,
amb una frase
que segurament tothom recorda,
el govern britànic
va enviar Stanley
a rescatar
l'explorador alemany
Edward Schnitzer
que es trobava bloquejat
al llac Albert.
I seguint el curs
del riu Congo
el va localitzar
un any més tard
dels 646 portadors
nadius
que l'acompanyaven
a l'inici del viatge
uns 400 van morir
a causa de la malaltia
de la son.
Quan els dos exploradors
van iniciar
el seu camí
de retorn cap a Tanganyika
van anar deixant
pel camí la plaga.
Els efectes
van ser terribles.
En dos anys
van morir
57.000 indígenes
de les illes Bubuma
situades al llac Victoria
que a la vora d'Uganda
van produir
unes 200.000 víctimes
i al llarg
del riu Congo
fins al llac Albert
més de mig milió
de morts.
L'alemany
Schnitzer
va ser rescatat
però a quin preu?
Notícies
Avui portem
unes quantes notícies
de castell, Jordi.
Informa'ns, Manel.
Vinga, la primera
mos porta a parlar
del castell de Solivella
que de fet
és un castell
que no existís.
Molt bé.
Va existir.
El poble de Solivella
va haver d'aguantar
durant molts segles
l'opressió
de la família Llorac.
Sabeu que era
la família noble
que havia viscut
el castell
que va haver-hi al poble.
Les relacions
entre els nobles
i el poble
sempre havien estat
molt dolentes.
Molt denses.
Molt.
i amb els nou temps
que va portar
al segle XIX
al final
els antics propietaris
del castell
van marxar
i un diputat
denominat Federico Traves
va quedar
amb el castell
el qual va ser cedit
posteriorment
a l'Ajuntament de Solivella
i saps que van fer
els veïns
per avenjar-se
el que havien sofert.
primer van començar
a destruir
els símbols nobiliaris
els escuts
i després
ho van acabar
dinamitant
l'any 1915
i venent
tota la pedra
la runa
a un duro
al carro
que no quedés
ni rastre
de fet
queda ben poca cosa
doncs bé
ara sembla ser
que l'Ajuntament
de Solivella
ha iniciat un projecte
per reconstituir
este castell
restaurar-lo
i almenys
que servis
com a atracció turística
molt bé
i de castell
a castell
de castell
de Solivella
falset
ja que fa uns mesos
ja parlàvem
d'una notícia
sobre les obres
de restauració
que s'havien de dur a terme
al castell
de la capital
del Priorat
ara
durant les excavacions
arqueològiques
prèvies
a aquests treballs
han aparegut
restes
d'època andalusí
d'època islàmica
que no són molt abundants
concretament
un mur
de pedra
que podria
datar entre
els segles XI
o XII
de moment
les excavacions
encara estan
en la seva fase inicial
i es preveu
que encara
puguen aparèixer
moltes noves restes
d'aquesta època
o potser anteriors
i finalment
per acabar
una exposició
sobre el pintor
Ferran Arasa
aquest 2005
se celebra
el centenari
de naixement
del pintor
tortosí
Ferran Arasa
mort l'any 1992
i us recomanem
l'exposició
sobre la trajectòria
artística
d'aquest pintor
de l'Arasa
que es podrà
veure fins al proper
26 de juny
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
Arasa és un dels pintors
amb més mèrits
de les nostres terres
però que menys
ha estat valorat
fins al dia d'avui
també es va presentar
el passat divendres
al mateix Museu d'Art Modern
el llibre
Ferran Arasa
El paisatge
Un camí alliberador
de l'Ena Maria Fabra
la presentació
va córrer a càrrec
del professor
i historiador de l'art
el doctor
Antonio Salcedo
No en vinguis amb històries
La nostra història
Tu que ets una persona
molt religiosa
Jordi
suposo que has arribat
a anar més d'una vegada
a la processa
del Sant Sopà
que es fa
del Sant Enterrament
perdó
Ah, no
és que jo al Sant Sopà
vaig estar a l'original
després ja
És veritat
ja diria jo
que la teva cara
m'hi sonava d'alguna cosa
Sí
Doncs bé
cada divendres Sant
a primera hora de la tarda
els armats de la Sang
es dirigeixen
a diferents punts
de la ciutat
per recollir els passos
que signifiquen
plàsticament
les imatges
de la passió
i mort
de Jesucrist
que són portats
com tu ho saps
sobre les espatlles
o bé
sobre rodes
Tots pugen
per la baixada
de la pescateria
fins al punt
de concentració
de la plaça
a la plaça del rei
perdó
Des d'aquí
al capvespre
s'inicia
la processó
general
del Sant Enterrament
que segueix
un ordre temporal
pel que fa
als fets
que relata
Recórrer
primer
el núcle antic
de la ciutat
per després
dirigir-se
a l'Eixample
i prenen part
diferents associacions
religioses
que acompanyen
els passos
o misteris
de la passió
entre els grups
escultòrics
destaquen
per la seva
importància històrica
la primera caiguda
o sireneu
i el natxerè
o verònica
amb dos propietats
de la centenària
germandat
dels natxerens
i obres anteriors
a la guerra civil
espanyola
la Pietat
dissenyat
pel prestigiós
arquitecte
Josep Maria Jujol
i la talla més antiga
de totes
les que processonen
que és el cris
jacent del gremi
de pagesos
que és un anònim
del segle XVIII
els trams
més ancestrals
d'aquesta processó
que antigament
s'havia celebrat
dijous sant
són el primer
o dels armats
presents
des de l'any 1758
que l'obren
sota les ordres
del capità
Manaies
i els dels penitents
que duen
els improperis
o objectis simbòlics
de la passió
i que amb les cucurulles
i les vestes negres
i nombrosos
peus descalços
ens fan ben viva
la imatge
més antiga
i seriosa
d'aquestes celebracions
religioses
tant els armats
com els penitents
formen part
de la congregació
organitzadora
la SANG
que va ser fundada
l'any 1545
i que havia estat formada
pels espardeners
i espartès
i entre les funcions
de la qual
hi havia
l'acompanyament
dels condemnats a mor
cal dir que
aquesta processó
va ser declarada
festa tradicional
d'interès nacional
el 18 de maig
de l'any 1999
molt bé
mil
mil
900
mira demà
demà fa 6 anys
demà fa 6 anys
curiós
arribem gairebé
al punt i final
del nostre programa
però ràpidament
un parell
de ressenyes
bibliogràfiques
la primera
l'hem rebut
avui
i es tracta
sobre
la segona part
de les memòries
de Winston Churchill
el que va ser
en el seu moment
va dirigir
la Gran Bretanya
en contra
la victòria final
contra l'exèrcit nazi
la segona guerra mundial
segon volum
publicat
per l'esfera dels llibres
una lectura
força amena
interessant
del que també
l'any 1953
va ser premi Nobel
de literatura
més endavant
parlarem també
d'aquest llibre
però avui també
ja us volíem fer
un petit
sí
i també un altre
llibre
si et sembla
ràpidament
és un llibre
anomenat
Estem en guerra
escrit
1936-1939
editat per
Cossetan i Edicions
presentat
dins la col·lecció
Memòria del segle XX
un recull
dels millors
articles periodístics
escrits per l'escriptora
Teresa Pàmies
durant la guerra
civil espanyola
així com dues cartes personals
i una postal
escrites per la jove escriptora
des dels Estats Units
fins on va viatjar
per assistir
al segon
Congrés Mundial
de la Joventut
per la Pau
l'any 1938
es tracta d'una antologia
que reprodueix
la memòria històrica
de la nostra societat
amb uns escrits
plens d'energia
molt directes
que ens porten
a fer un recorregut
gairebé diari
pels diferents
esdeveniments de la guerra
un testimoni excepcional
pel fet d'haver estat
l'autora
testimoni directa
dels fets
i també pel fet
de tractar-se d'escrits
redactats
al mateix moment
contemporanis
sense haver patit
cap deformació
motivada
pel pas del temps
estem en guerra
de la Teresa Pàmies
dins de la col·lecció
memòria del segle XX
de Cosetana Edicions
una bona lectura
per qualsevol moment
arribem al punt i final
del No vinguis amb històries
avui hem tingut
les seccions habituals
i també
l'Àngel Bernani
i la Sala Llutar
de l'Agrupació Cultural
i Centre d'Estudis
Pere Virgili
bé Manel
punt i final
s'acaba el temps
o punt i a part
fins la propera setmana
ens veiem
si no hi ha bàsquet
sí
au-siau
adeu
el rellotge del temps
avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
fenomen
partnering
a
harjedratge del torј
qui not
i ho
es
ens
ovent
o
a
i o
e
Fins demà!
Fins demà!