Un altre dia més, tot i que amb alguna irregularitat
torna'm a tenir amb nosaltres l'Andrés d'Andrés.
Andrés, com te trobes?
Bé, ja he passat tot l'espant, l'esglà i el susto.
L'Andrés diu que va estar una mica malaltor ahir, per això no vam tenir secció,
però no, va, digues la versió de veritat, que et va tocar la loteria.
No, no diguis que m'ha tocat la loteria, perquè llavors vindrà tothom a demanar-me préstecs,
i no és veritat, no és veritat que faci préstecs.
També jo em pensava, Andrés, que te n'havies anat amb la Niki, no?
Allà a veure món i a la ciutat aquella.
No vaig estar fent proves i per això, esclar, em vaig caure de l'escombra.
Clar, i et vas fer, porta un blau aquí al cul, l'Andrés de caure de l'escombra.
No, però això és els problemes dels directes, que a vegades et trobes en aquestes situacions,
i esclar, va ser ja impossible.
I, bueno, avui, en vez de fer la Niki, que seguirem ja demà,
avui farem una miqueta d'explicació del que és tot això.
Hi ha hagut gent que m'han preguntat que si la cançó que surt al començament d'aquesta pel·lícula,
que està gravada en disc, jo no ho sé, jo des d'algú no l'hi he vist en cap catàleg,
però no vull dir que no hi sigui.
Però, de totes maneres, per les notícies que jo tinc,
és que no està gravat, no hi ha cap disc que estigui al mercat amb aquesta cançó.
O sigui, com que és una pel·lícula que encara que és molt maca,
no ha sortit com un gran fet històric ni comercial,
perquè hi ha pel·lícules que no se'ls ha donat bombon i platillo
i són més bones que unes altres que, bueno, les fan a...
Això tot és qüestió de calorons, al final.
Sí, totes va ser de promoció, per això es fa.
Doncs jo he de dir amb aquestes persones que m'han preguntat
i amb altres que, en fi, se'ls hagi ocorregut el mateix,
que realment no puc dir que estigui al mercat el disc de la música,
o sigui, la cançó de Niki, l'Aprendit de Bruja.
De totes maneres, per aquelles persones que ho vulguin,
jo he anat dient que el que el vulgui,
doncs avui, precisament, ho he estat comentant,
el que vulgui que ho gravi, perquè la posarem d'aquí una miqueta.
Molt bé.
Llavors, per si alguna persona que en Bullons sintonitza avui
no sap de què va, és que des de fa uns dies
estem passant una pel·lícula que es diu Niki, l'Aprendit de Bruja,
és una pel·lícula de dibuixos animats japonesa,
i que, bueno, l'estem retransmitint,
i aquella gent que no ho veu, doncs això que ho fem.
Senyors, ja en aquests moments entren aquí una espècie d'espelma,
perquè ens hem quedat a fosques.
¡Cumpleaños! ¡Felic!
Moltes gràcies.
La nostra hostesa, l'hostesa del programa,
hostesa, seu i digues unes paraules, sisplau.
Aquí l'hostesa que tenim els de tardes t'ha portat un pastís.
De Sílvia i Núrgia, tanto munta, munta tanto.
És que no ho hem dit, va, diguem-ho, Andrés, digue-ho tu.
Eh, els anys que tinc.
Avui fa anys l'Andrés d'Andrés.
Sí, però no em tractis com una persona de 67 anys, dona,
no em tractis així, que només en tinc 66.
Ni 66 tens.
Que has de tenir tu 66 anys.
Ah, que t'ensenyo el carnet d'identitat i et quedes bocabadada.
Després me l'ensenyes per la foto,
que les fotos dels carnets d'identitat sempre són perioses.
Ah, a tu t'he quedat la foto a l'edat.
Sí.
No, dona, que tots molts m'enfomen de mi,
tothom vols riure de mi.
No pot ser, això no pot ser.
Va, ja, va, ja, mira quin detall, escolta.
No m'ho pensava.
Moltes felicitats.
Mira, t'hem fet venir expressament, eh?
Ja.
Hem dit, va, avui ni pel·lícules ni històries.
Avui celebrem l'aniversari de Andrés.
Voleu empatxar-me avui, no?
Després ho vaig passar ahir, avui voleu tornar-me empatxar-me.
No t'agrada la xocolata, no?
M'han dit?
A mi sí, la xocolata, la xocolata, la nata, tot m'agrada.
Tot el que convinc.
Menys els carmels, menys els carmels.
Bueno, però aquest no té espelmes.
Hostesa, sisplau, queda't, queda't hostesa.
Acaba de portar aquesta hostesa amb mine faldilla que tenim.
Carai, escolteu, escolteu.
I tot, un regalet.
Escolteu, això són dues sorpreses tremendes, eh?
Un regal.
Haig a bufar, sí.
Haig a bufar, hem de posar el micròfon al costat.
Sí, que se senti la bufera.
Aproparé el micròfon aquí al costat de les espelmetes
perquè la gent noti el caliu que desprenen les espelmetes.
Andrés, però ja saps allò.
Ja saps el que diuen que has de demanar un desig, eh?
Demana un desig, sobretot.
Que demani uns desig.
En veu baixa, eh?
Per tu.
S'està concentrant.
Ah, no m'he sentit, no sé el que he demanat.
És igual, sou greu, sou greu.
És broma.
Bueno, preparats que anem a fer la gran bufada, eh?
Això no és un títol d'una pel·lícula, és el que jo faré ara.
Preparats?
Vinga, a la una, a les dues i a les tres.
Gràcies, bravo, bravo, bravo.
Moltes felicitats, eh?
Estic més emocionat.
No volíem, no volíem posar edat perquè no la sabíem
i no som tan així, tan...
Moltes gràcies.
No ho hem preguntat i llavors hi ha dos interrogants
i cadascú que tria el que vulgui.
Per ser un 8 euro anys.
No, és que estava llapant-me'l dit que me l'hem prestifat de xocolata
i ja està més...
Oi, oi, oi, ara tenim un regal.
Un regal que l'Andrés ha d'obrir.
Un regal que l'Andrés ha d'obrir.
Amb una cinta vermella amb estrelletes dourades
que cruza, creua l'envoltori.
Ostesa, ostesa, jo mentre s'obre el regal,
quants anys fa d'aquest 60 i escaig que diu que té?
Quants anys fa que l'Andrés està per aquí amb nosaltres?
66, ja us ho he dit.
Home, però 6 anys fa que està aquí a la ràdio.
6 anys més o menys.
Anava a dir 66, no?
A veure si va néixer aquí l'Andrés.
Fa 6 anys, avui faig 66 anys.
El 6 és un número una mica diabòlic, eh, el 6?
Sí, sí.
Diuen, l'anticripto.
Aviam, que farem el suoll d'obrir el paquet.
En aquest moment estem veient
i apareix una capsa a un plàstic transparent
i a dins, oh, a dins ja un estoig
per posar la botella de Colònia
i el gel de bany.
Colònia bona, eh, Colònia bona.
Així, sí, pensaré en vosaltres.
No dic el nom perquè aquesta gent no ho ha pagat.
Quina Colònia fas servir tu, Andrés?
Que és aquesta? No, deus fer servir alguna altra.
No, no, jo faig una altra.
Ara et canviaràs amb aquesta.
Si vols que et digui el nom, però no pagarà, eh?
Digues, digues, digues.
Sí, Aigua Brava.
Aigua Brava.
Ah, d'aquí, d'aquí.
Que t'impetu que té l'Andrés quan arriba, eh?
Però aquesta del Maximiliano també m'agrada, sí.
Aquesta del Maximiliano també m'agrada.
Molt bona.
Ja sabem que no és Maximiliano, però bueno, aquest és com la paga.
I això del Necesser, ja que porta un Necesser,
doncs te'l pots emportar munt i avall de quan fas les projeccions.
Sí, sí, per posar pel·lícules.
Ah, no ho dic per posar la Colònia.
La Colònia.
Escolta, Andrés, i quina és la pel·lícula que t'agradaria que et regalessin?
Imagina't, pel meu aniversari, una pel·lícula.
Quina és la que et falta?
La que te'n faria il·lusió molta?
Que no la tenim, ja t'ho dic, eh?
Dona, les que em faria il·lusió no estan editades.
Són algunes pel·lícules que no estan editades.
Però, de fet, totes.
totes m'agraden, eh?
Totes, perquè, mira, si anem a mirar, ja tinc...
L'hostesa està com a nosaltres xerrant,
i aquí l'hostesa del programa està menjant les espelmes.
Ja tinc l'Alejandro, aquest, el Magno.
Tot això ja ho tinc.
Tens l'Alejandro Magno pirata, eh?
Eh?
L'Alejandro Magno, tens aquest que acaba de sortir al cinema, eh?
Ja la tens.
Sí, l'altre, el Puente de Sant Lluís Rey,
i tot això ja, això ho tinc al moment, jo pràcticament...
Però això no es pot tenir?
Com que no es pot tenir?
Jo ho tinc, el que passa és que no es pot projectar por ahí
sense una autorització especial.
L'Alejandro Magno, l'Alejandro Magno.
Ah, però per veure a casa...
Això ara passo por ahí, sense autorització
i sense un permís especial per això,
no passo, però això ja ho tinc.
No és que peratilla, eh?
Però veig que estàs el dia de...
No, bueno, si les tècniques estan així,
escolta, que no treguin aquestes tècniques.
Clar.
Aviam, escolta, mira, ara hi ha un company meu
que s'ha comprat un aparell amb un disc,
que, escolta, allà pot gravar 600 pel·lícules.
Però llavors ja no val la pena ni que anem al cine
ni que veiem pel·lícules perquè dius,
oh, oh, per què?
No ho diguis això, André.
Es potser no val la pena.
Oh, Andrés.
Aquí que em conta contes, que és més emocional
i més divertit.
Pensa que el teu cinema clàssic,
el teu cinema clàssic,
moltes pel·lícules clàssiques
també es troben per internet.
A veure si se t'abuidarà a l'Antiquari.
Mira, ahir vaig fer a l'Antiquari,
a Arakiri.
No em vaig fer a l'Arakiri, no.
Anava a dir, doncs et veig prou bé, no?
Ja diu, mira, t'hi has de veure la panxa.
L'austesa, l'austesa.
No, no, m'he pujat la cremallera del suèter.
Dic, doncs et senta prou bé, l'Arakiri.
No es nota res.
Saps?
Doncs Arakiri és una pel·lícula japonesa.
Que deu fer patir bastant, eh?
Molt bona, molt bona.
I aquí a Espanya, que jo sàpiga,
no està editada, total,
que me l'han enviat d'Argentina.
I on està també editada és a la Xina,
amb xinès i amb subtítols amb anglès.
I aquesta versió que vas passar tu,
que era doblada?
No, no, no.
És versió original,
però he donat compte,
versió original amb subtítols en francès,
però a sobre dels subtítols en francès
estaven els subtítols espanyols.
Quin poti poti, no?
Sí, un poti poti poti.
Però bé, ja per tots els gustos.
És que tenim la sort que els subtítols
que havíem posat en espanyol,
les lletres eren més grosses
i sortien uns segons abans
que sortissin els de francès.
I quan desapareixien els de sota,
els de francès,
encara quedaven l'espanyol uns segons més.
O sigui, que si eres una miqueta lent
en llegir,
et donava temps a llegir-ho perfectament.
Eren més grosses perquè aquí cridem més?
No, perquè així tapaven bastant més
les altres de sota.
Si ho haguessin sigut igual,
s'ho haguessin armat un cacau que no vegis.
els ulls japos, eh?
Sí, sí, sí.
Els japonesos.
No, s'ha clàmet molt a mi quichicot.
Doncs veiem una mica de sumari
del que han estat aquests 66 anys d'història
de moment.
Tu vols que l'expliqui tot de cop?
No, no, jo vaig a preguntes directes.
No, home, no,
que si no aquí no acabem ni demà.
Perquè, escolta,
imagina't si començo a explicar...
No, no, jo vull saber
que quina és la pel·lícula de la teva vida.
Una, només una.
Ai, la pel·lícula de la meva vida
és molt difícil, eh?
Va, doncs dos.
És molt difícil.
Em poses d'això
perquè, escolta, n'hi ha moltes.
La primera que vas veure,
que te'n recordes?
No, no, no.
Jo només me'n recordo
de quan jo era un criu,
que el meu pare em va portar
una màquina de Pate Babi
del 9,5 de Madrid.
Una màquina de què?
De fer cine,
una màquina de fer cine
de Pate Babi del 9,5,
una pel·lícula que són 9 mil·límetres i mig
i llavors porta la perforació
al centre de la pel·lícula
entre quadro i quadro.
A més, anàvem uns laterals
com estem acostumats a veure.
D'acord.
Està com a doblada.
I llavors, com que vivíem a Barcelona,
anàvem a llogar pel·lícules
en una casa
que es deia,
es pot dir perquè ja no existeix,
que era del cinema familiar
de la Rambles.
Es podien llogar pel·lícules.
I allà anàvem a llogar pel·lícules.
I l'única pel·lícula
que se'm va quedar marcada
d'aquella època
és una pel·lícula
que l'he aconseguit
amb 8 mil·límetres
que és una còmica
que treballen
amb unes obres.
I allà,
amb una casa
que estan construint
i allà
tenen 60.000 peripècies
al que vam a la carretilla
a buscar ciment,
l'altre que s'ho pega
cau dins de la carretilla
plena de ciment...
Pel·lícula muda, doncs?
Pel·lícula muda, amb subtítols.
És la que recordo
de la meva joventut.
Com es diu?
Te'n recordes?
Com es diu?
Te'n recordes?
No, saps què passa?
Que aquest tipus de pel·lícules
cadascú li posava el títol
que volia.
L'obra,
Los paletas.
Sí, o sigui,
Los paletas simpáticos,
això ho invento ara, no?
Obres accidentades,
el que vulguis,
m'entens?
O sigui,
hi ha de tindre un títol,
lògicament,
però cada distribuïdor
a través dels anys
van canviant els títols.
I ara aquesta pel·lícula
que vaig aconseguir
encara té un altre títol
que no me'n recordo com és.
I a continuació,
l'altra pel·lícula
que me'n recordo
és d'un
que ha d'anar enganxant
uns cartells
d'una publicitat
d'una casa,
uns cartells
de tamany quartilla,
i ho enganxa
a tot arreu,
fins a darrere
a l'esquena
de la gent que circula,
ho posa amb el seient
d'allà on hi ha
els limpiabotes,
el que passa,
el que es fa
i el que deixa de ser,
que no passa argument
així mateix.
O és que l'Andrés
ha de ser difícil
anar amb ell al cine
perquè està deus
prendre notes, eh?
No, no.
Bueno, anar a veure
al cine, no?
Perquè diu que no hi va,
a veure pel·lícules.
Escolta, aquesta era la primera
i l'última que has vist,
perquè tu quasi cada dia
em mires o revises
alguna de les pel·lícules que tens.
Sí, l'última que hi vis
ha sigut ara, Kiri,
ahir a la nit.
Clar, el mateix projectar-la
dius, ja me quedo.
No, no, esclar,
amb la Cinta i Marcis.
Jo ho miro, no?
Perquè quedaria llet
que en Jufis la Cinta i marxis.
No vol dir res
perquè a vegades
a la nit em poso
encara alguna altra pel·lícula,
no?
Però, esclar,
com que ja era molt tard
i la dona ja dormia i així,
doncs ja vaig posar
a llegir coses de cinema
i fins que...
i escoltant música de cinema,
a més a més.
Ja llegeixo,
escolto música de cinema.
És l'home temàtic, eh?
Podríem fer un parc temàtic,
Andrés i Andrés.
Sí, sí, sí.
Així es fa a l'ambient.
Hem volgut celebrar avui
amb l'Andrés
el seu aniversari
i l'hem fet ben expressament.
Una mica enredat,
per les circumstàncies.
Andrés,
jo no sé si avui
t'aprendràs un descans,
faràs alguna cosa especial,
no miraràs cap pel·lícula
o justament passaràs
l'aniversari
amb companyia de...
Aquest dematí,
a les 9 ja estava allà,
bueno,
a les 8 ja estava al carrer.
He anat a fer
un parell de coses
al magatzem
que tenia a recollir uns casets.
M'han anat al metge,
que avui em tocava
visita mèdica
de control,
de revisió,
perquè jo em moriré igualment,
però almenys sapiguent
de què moro.
Després,
a les 11
m'han anat a Cultura,
que esclar,
Cultura han de fer cinema.
Ja s'ha posat
el projector dels sostres,
s'han posat els altaveus bé,
els cables per sota terra
com mana,
no en plan hortera
com estàvem abans.
S'ha fet un escenari
la Mar de Maco
perquè ja es faran concerts també.
I llavors,
a la 1
m'han hagut d'anar
cap a Reus.
Vindre de seguida
cap aquí.
M'ha arribat aquí
a les dues menys quart.
Dirà un momentet,
a les 3,
jo ja estava aquí
amb vosaltres,
d'aquí marxo de seguida
per estar a Cultura,
que aquesta tarda
han de vindre els tècnics,
a repassar els altaveus
que no funcionen,
unes soldadures
que s'han desfet,
el sistema modern d'ara,
que així es treballa.
O sigui,
que no paro.
Tinc més feina ara
que estic jugant que abans.
Pararàs una miqueta
aquesta nit
i hi haurà sopar especial.
No, aquesta nit
me'n vaig al cine.
Me'n vaig a veure
a l'Aviador aquesta nit,
que feia anys
que no anava al cine.
Molt bé,
molt bé.
Doncs a l'Aviador
val la pena veure'l al cine.
No descans 5 minuts.
No cal, no cal.
Per mi que no parin.
Que no parin,
que continuïn.
Però 3 hores,
que són 3 hores.
Jo em passo vegades
que veig 7 o 8 hores de cinema.
L'entrada superamortitzada,
3 hores,
molt bé.
Doncs ja ens explicaràs
que tinguem l'Aviador
i sobretot demà
continuem amb la Niki
la prenent de la nit.
Sí,
més o menys així.
Andrés,
per molts anys
de tot l'equip
de Tarragona Ràdio
i concretament del Jatar
de Justesa,
digues alguna cosa.
Al veure la Niki,
i al veure la Niki,
Sílvia,
tu no et sembla
que hi ha de tant
passar per aquí
la pel·lícula de Niki
que va amb una escombra
volant,
no et tinc d'anar
a veure l'Aviador?
De veure l'Avalge
i el després?
Algo hem de fer,
eh?
Algo hem de fer, eh?
No, no.
Algo hem de fer.
Doncs Andrés,
el que dèiem,
per molts anys,
moltíssimes felicitats.
Moltes gràcies.
I demà treballar
una altra vegada, eh?
Sempre a l'hospital
quan sigui vellet.
Amb un pastís
d'aquests de xocolata
que et portarem.
a l'hospital