.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
les seves empreses, o unipersonal, o creieu que és millor?
No, no, no, no. Treball en equip és fonamental,
no només per crear una empresa, sinó en qualsevol empresa
que puguis anar a treballar, doncs, el treball en equips
és ja una realitat i dona molt bons resultats,
però és que, a més a més, també, no només un equip,
sinó un equip multidisciplinar, és a dir, que un aporti, doncs,
uns coneixements més tecnològics, un altre més humans,
més psicològics, un altre que, doncs, sigui l'expert
en comptabilitat, l'altre, doncs, que sigui el que domini
més les tècniques comercials. Els equips multidisciplinars
donen unes sinergies, uns resultats molt millors
que no pas equips més clònics, no?, de gent molt igual,
doncs, tres economistes, o tres advocats, o tres enginyers,
doncs, un equip multidisciplinar és molt recomanable
i els resultats són molt bons, sí, sí.
De moment és primera hora de la tarda, us hi vau posar ahir a la tarda
i també avui durant tota la tarda, tot i que suposo que
en aquestes jornades s'hi ha d'anar amb preinscripció,
si algú vol treure el cap, ho teniu obert, també?
Sí, sí, bé, hi havia unes preinscripcions, sobretot perquè
els alumnes de la Universitat Rovira i Virgili tenen
la possibilitat de reconèixer l'activitat amb un crèdit
i mig de lliure elecció, i per tant, això sí que hi ha
un nombre màxim d'alumnes, han de fer unes matrícules
a través d'internet, i bé, llavors, al programa ja varen posar
les dates i els terminis i les adreces i tot.
Pel públic en general també es va crear, doncs, una fitxa
d'inscripció a través de redesa, feia la inscripció,
en principi, doncs, tothom ha d'estar inscrit prèviament,
el que passa, doncs, és que bé, doncs, l'accés és obert,
és públic, és gratuït perquè, doncs, hi ha el suport econòmic
de les entitats col·laboradores i organitzadores,
i, vaja, no hi ha d'haver problema, doncs, perquè hi pugui
accedir, doncs, públic en general, no sense estar preinscrit,
diguéssim.
De moment, a nivell d'assistència i d'acceptació,
com va anar la jornada d'ahir?
Bé, molt bé, estaríem parlant d'uns 200 alumnes i potser
unes 50 persones de públic en general, i avui normalment,
per les dades que tenim, doncs, ja parlaríem dels mateixos
200 alumnes, i hi ha unes 100, 150 persones de diferents àmbits,
polític, empresarial, sobretot del camp de Tarragona,
de la nostra zona, perquè, doncs, les entitats,
la Càmera de Comerç, la CEPTA, RDS, també aporten els seus
col·laboradors, gent que coneixen, etcètera, no?
A banda de què, també, com que està l'entrega de premis,
hi ha presència política de l'Ajuntament, etcètera,
doncs, també, doncs, té una repercussió més gran
i també, doncs, crida més, més públic existent, en aquest sentit.
Si us crida el tema, si ho voleu passar a treure-hi el cap
aquesta tarda, encara trobareu part de les jornades
al Palau de Fires i Congressos de Reus, no?,
a partir de les 4 de la tarda.
Sí, sí, des de les 4 fins, més o menys, cap allà a les 9.
Explica'ns una miqueta, Albert, en què consisteix
el plàning per aquesta tarda.
Sí, hi ha una primera presentació d'Agustí Sagarra,
que, de fet, és catedràtic de la Universitat Rovira Virgili,
i hi ha des de fa un parell anys que va entrar com a director
del CIDEM, de la Generalitat,
i bé, és un càrrec, a més a més, polític, però molt important,
a més a més, és un centre en el qual sempre ha treballat molt
no només per desenvolupar a nivell tecnològic tot Catalunya,
sinó també a nivell empresarial, foment d'empreses, etcètera,
i ens farà, doncs, la seva presentació.
Després hi ha tota una taula rodona,
hi ha la Carme Ruscallé de la Rosa Clarà,
que han volgut triar empresàries emprenedores
d'àmbits diferents perquè poguessin aportar la seva visió,
perquè també, des del punt de vista de les dones emprenedores,
ens convé també reforçar-ho i destacar-ho molt.
I després hi ha una taula rodona de lo que són empresaris
a nivell local, més de la zona, diguéssim, no?,
per diferents àmbits, restauració, indústria, metal·lurgia, etcètera.
Al final hi ha una participació dels dos guanyadors
dels Premis de Creació d'Empreses,
que s'entregaran avui mateix també,
i hi ha un comiat i una cloenda per part de les autoritats,
bàsicament és això.
Doncs Mireia, que fa referència als Premis,
explica'ns una miqueta qui els ha guanyat aquest any.
Es tracta de Premis que es donen precisament a empreses de nova creació?
Sí, sí. De fet, en guany és la segona edició,
s'han presentat uns 25...
Inicialment presentaven tothom qui ho volia,
universitari i públic en general,
la idea de negoci resumida, eh?
Només la idea, no calia que el negoci estigués en funcionament.
No, no, no.
Després els vàrem oferir des de la universitat un curs
en el qual els assessoràvem i els formàvem
en el que era la redacció del pla d'empresa.
Tenien també una sèrie de tutors
durant el període de realització del pla d'empresa
per si tenien algun dubte o alguna qüestió que se calgués aclarir.
Varen entregar el pla d'empresa
i aleshores durant un mes hi va haver un comitè avaluador
amb representants de les diferents entitats, participants,
i varen seleccionar una sèrie de plans d'empresa.
Pràcticament doncs els varen anar llegint tots,
es varen seleccionar sis finalistes,
es varen entrevistar els emprenedors,
perquè també és important veure no només el pla i la idea,
sinó també l'equip de persones que hi ha al darrere
i el seu esperit emprenedor,
i es varen triar dos guanyadors
i quatre finalistes,
que són els que avui s'entregaran un diploma
de reconeixement als finalistes
i el premi als guanyadors.
Els guanyadors són de dos tipus,
l'un que és el grup de les Mossaranyes,
que va sortir inicialment aquí a Reus
a partir de la fila del trapeci,
però és un grup de dos nois i una noia,
però que ja han creat la seva pròpia empresa
relacionada amb el món del circ.
Fins i tot ara tenen previst ampliar les instal·lacions
amb una carpa i van fent diferents activitats
amb un producte molt variat.
Varen trobar interessants, sobretot des del camp de l'oci,
la cultura, però poder tindre un negoci i una empresa.
L'altre és IFR Automotiv,
que de fet ja va presentar l'any passat una mica el seu producte.
Ara per ara és un equip d'enginyers
que estan assessorant en el camp de l'automoció,
però el seu projecte a curt termini
és ja, ubicat a Reus,
tindre ja una pròpia planta de producció
pràcticament artesanal d'automòbils
de luxe, amb una motorització
i amb unes prestacions força interessants.
El projecte és el que es premia?
Després s'exigeix que aquestes empreses es duguin a terme?
Sí, en les bases dels premis, ja ho diu,
els dos premis són de 5.000 euros,
més un descompte del 50% al primer any
si es volen ubicar al PIB d'empreses
de Reus de Redessa, però hi ha un 30%
que es cobra de forma immediata
i la resta, l'altre 70%,
se cobra en el moment en què l'empresa
ja està donada d'alta o ja està funcionant.
De fet, el que es premia són o idees
que acabaran sent empreses durant aquest any 2005
o empreses que s'han creat durant l'any 2004.
En aquest cas, aquests dos guanyadors
són empreses que s'han creat durant aquest any 2004,
l'any passat, diguéssim.
Per l'experiència que teniu
en funció de les altres dues edicions
d'aquestes jornades d'emprenedors,
n'han sortit a diferents projectes,
premiats o no?
Alumnes vostres que hagin acabat
i gràcies a això, doncs sí,
hagin dut a terme la seva empresa.
Sí, el que passa és que també veiem
no només que els alumnes presenten plans d'empresa,
sinó que també que el que veiem
és que molts dels plans d'empresa
que presenten geniar 30-35 anys
i amb experiència en el món laboral
són antics alumnes de la universitat.
Això sí que es veu
i és important.
Quines qualitats creus, Albert,
que s'han de tenir
per muntar la teva pròpia empresa?
A part de les més físiques,
podríem dir que ja les deies abans,
no?, experiència i butxaca.
Home, són molt,
com comentava ahir,
un dels ponents amb molt bon criteri
és molt de sentiments,
és a dir,
tindre fe en el projecte
i creure-hi i abocar-s'hi, no?
Home, no és tirar-se la piscina sense aigua,
hauries de procurar que hi hagués aigua,
però sí que és una mica
aquesta propensió al risc controlat,
és a dir, una mica la idea és dir,
bueno, hem de ser propensos al risc,
però tampoc no hem de ser ni masoquistes ni suïcides,
és a dir, hem de controlar el risc
i per tant, per exemple,
el pla d'empresa permet d'una manera raonada
mirar quin és el grau de risc
i fins a on pots arribar, no?
Aquesta és la idea,
però s'ha de tindre fe
si hi ha de creure
i lògicament esforç
i capacitat de dedicació i de treball, no?
Creure en una cosa, clar,
si es busca la tranquil·litat
i la comoditat
i pocs problemes,
doncs evidentment no,
però hi ha d'haver una mica
aquest esperit,
aquestes ganes de l'activitat,
de moure's,
de tirar endavant,
de voluntat
i vinga i vinga
i d'empenyar els projectes.
Llencem idees a l'aire
per també els coneixements que teniu, Albert.
Hi ha algun sector empresarial
en què avui en dia valgui la pena invertir
que dius, mira, tira cap aquí.
Per exemple,
feia referència ara al sector de l'oci
i la cultura.
Sí.
No sé si...
Home, ara estan de moda,
clar, lògicament ara des de l'Ajuntament de Reus
està potenciant el parc tecnològic
amb el tema de dietètica,
nutrició, sanitat.
A Tarragona també s'ha de crear un altre
amb el tema més tecnològic.
Això, evidentment,
que és un impuls i és un pol d'atracció,
d'idees i és una incubadora
de noves empreses.
I més a més,
si tenen el recolzament de l'universitat
o del SIDEM i d'altres entitats,
però de focus d'empreses
no en trobem en tots sectors.
És evident que avui en dia,
en general,
el sector serveis
és el que té més creixement
o un creixement més ràpid.
La indústria segueix tenint el pes important,
però el sector serveis
és el que estira més.
I és el que té un creixement més ràpid,
tant en ocupació com en producció.
Les ganes,
un element indispensable,
també una miqueta de butxaca,
el suport que doneu
a nivell d'informar
i de donar les eines
per als estudiants,
des de la universitat,
deia aquest suport que també doneu.
Falta saber si la societat està preparada,
si és en plan esponja,
si pot assumir
tot aquest nou reguitzell d'estudiants
que, vaja,
sembla que la carrera d'empresarials i econòmiques
cada cop va a més,
cada cop hi ha més gent matriculada,
és una carrera que es tira.
Després, quan surten al mercat laboral,
hi ha tot un teixit empresarial i econòmic
afavorit per l'administració
o per les pròpies empreses
que permeti desenvolupar aquestes idees?
Sí, sí,
el que passa que, a veure,
el mercat, lògicament,
clar, hi ha molts més estudiants,
el tindre una universitat al Camp de Tarragona
també ha fomentat que molta més gent
tingués accés a la universitat
i, per tant,
des d'aquest punt de vista
sí que hi ha sectors
que poden estar més saturats.
Però hi ha els bàsics puntals
com poden ser abogats,
metges, economistes, enginyers,
doncs que aquests sempre hi són
i sempre se'n necessitaran,
però també la mateixa universitat
el que està fent ara
és diversificar
i traient nous ensenyaments.
Per exemple, l'any vinent
es parla d'una enginyeria
en biotecnologia,
es parla d'arquitectura,
però, per exemple,
la facultat de lletres
van treure, doncs,
la publicitat,
en fi,
la universitat també
el que està fent
és diversificant
i ampliant,
igual com fan les empreses.
Doncs abans hi havia,
fa uns anys hi havia
pocs productes,
poca varietat
i pocs ensenyaments,
avui en dia
hi ha molts productes,
el mercat,
molta varietat
i també la universitat
el que té són molts productes
i, per tant,
molts ensenyaments diferents.
Potser més especialitzats,
més concrets,
més orientats
en un fi
d'un tipus de treball
molt concret,
però s'està ampliant molt
el ventall
d'ensenyaments, no?
Possiblement,
el percentatge,
el nombre d'alumnes
que estudien
és el mateix,
el que passa
és que es reparteixen
entre ensenyaments.
I, de fet,
vosaltres,
des de la vostra facultat
sempre heu tingut
molt en compte això, no?
Sempre heu tingut
a disposició
cursos específics,
fins i tot tracteu molt
d'una cosa
que és prou important
i més pel camp que us toca
que són les pràctiques,
les mateixes pràctiques
en empreses.
Sí, sí,
això ho tenim molt bé
a la facultat
perquè, doncs,
es pot comptar
que cada any
entre borsa de treball
i pràctiques empresarials
uns 300 alumnes
tenen contacte i excés
durant dos o tres mesos
amb empreses
de la nostra zona, no?
Ja sigui en un
o quan tenim una assignatura
que s'anomena
pràctiques empresarials
o bé a través
de la mitjançant
la borsa de treball.
Sí, sí.
Jo no voldria
tancar aquesta entrevista
sense desmereixer
cap dels ponents
i dels conferenciants
que vindrà,
però m'agradaria
fer un incís
i que ens expliquis
com va anar
una conferència curiosíssima
que vau fer ahir
que es deia
La invenció del màrqueting
en el Quijote.
Sí, sí, sí.
És un senyor,
José de Lucas,
que ha tret
entre d'altres
un llibre
que es diu
Quijote en els despatxos.
De fet,
el va treure
l'any 2000,
el va publicar,
però és ara
el centenari del Quijote
que és un moment
per promocionar-ho.
Però en qualsevol cas
sí que el que va posar
en evidència
molt interessant
és que hi ha idees
que avui en dia
s'estan impartint,
s'estan ensenyant
no només a les aules
sinó també
que els grans manuals
i bestsellers
que ens movim
entre els Estats Units
i a tot el món
d'idees
de com gestionar
una empresa,
com gestionar persones
que semblen molt innovadores,
són idees
que en uns llibres
de fa 400-500 anys
o fins i tot 600 anys
però en el cas del Quijote
ja hi havia idees
de gestió d'empreses,
de màrqueting,
de com vendre productes,
de comportament de persones,
de gestió de persones,
idees que avui en dia
semblen noves
i que ningú hi hagués pensat,
doncs ja fa 400 anys
un senyor com Cervantes
ja les havia escrit,
ja les havia traduït
en una situació diferent,
en una època diferent,
en uns personatges diferents,
però l'essència
del comportament humà,
diguéssim,
no ha canviat
i això en aquest sentit
crec que és molt interessant
rellegir-se
si no s'ha fet
el Quijote
o el Quixot
per trobar-hi
aquestes idees,
no?
Doncs mira,
ara que s'acosta a Sant Jordi
ens has donat encara
una altra possibilitat
per rellegir-nos
al Quixot.
Albert Fons,
moltíssimes gràcies
per aquesta entrevista
i jo no sé
si veus aprofitar
els micròfons
de Tarragona Ràdio
dins del que puguin servir
per demanar alguna cosa.
Què us falta
en els estudis d'empresarials?
Què faltaria?
No ho sé,
no ho sé,
podrien ser moltes coses,
tampoc no voldria
ara aprofitar
els mitjans
per començar
a reivindicar
ni no, no,
senzillament
doncs que estem contents
de com va tot
i també el que necessitem
i també agraïm
és el recolzament
de les institucions
públiques i polítiques,
no?
Ajuntaments,
campres de comerç,
confederacions d'empresaris,
crec que això és molt important
i és bo
que anem agafats de la mà
i per exemple
unes jornades
com les d'avui
són una prova
que donen de la mà
i s'assignen
acords de col·laboració
institucions públiques
i privades
i crec que és molt necessari,
no?,
perquè el camp de Tarragona
és petit,
relativament petit
i si no ens ajuntem
i no ens posem d'acord
difícilment ho tindrem
però si ens ajuntem
i ens posem d'acord
la força que tenim
és ajuntaments,
cambres, etcètera
doncs és molt
i es poden fer coses
molt interessants
i projectes molt interessants
poden comptar ja
amb una quarta edició
ja de les jornades
de cara a l'any 20
i si vagi a la voluntat
l'assistència
i la voluntat
de les institucions
és segur que sí
sempre amb l'ànim
de millorar, esclar
i buscar idees noves
i innovadores, sí, sí
Doncs Albert Fons
moltíssimes gràcies
i ja t'emplacem
ja de cara a l'any vinent, eh?
Molt bé, us esperarem
Bona tarda
Adéu, bona tarda