Fins demà!
Fins demà!
I jous 28 d'abril, Santa Valèria, felicitem a totes les Valèries que hagin anat a Tarragona.
I Sant Prudenci.
I Sant Prudenci.
Ah, mira!
Això és un noi eficient.
Molt bé.
I avui...
Què farem avui?
Avui arriba la gran esperada final de la nostra minigran subsecció, No tenim talent.
A veure, per la gent que no hi deu haver ningú, però per la gent que no us escolta cada setmana i que no sap de què va això, expliquen què és aquesta subsecció des de la secció.
Nosaltres anem pel carrer, com cada setmana a gravar sobre un tema d'actualitat, però també a vegades preguntàvem a la gent si ens cantava una cançó...
Sí, que ens té molta gràcia, molt de salero.
Si ens explicàvem acudit, imitaven algú...
Traieu l'artista que la gent porta a dins, al mig de la Rambla o de l'Empra del Tàraco.
No, necessitaven un poema o qualsevol cosa, i llavors amb tots els guanyadors que setmana rere setmana han anat guanyant aquesta secció, avui ha arribat la gran final.
Rallo, gala final d'Operación Triunfo.
Sí.
I tu diràs, no teníeu tema... No, però tenien que fer això.
S'havia de fer i més val fer-ho ara, allò com més aviat ens ho traguem de damunt millor.
Això vol dir que a partir de la setmana que ve el No tenim talent ja no n'hi haurà, no?
Ves-t'ho a saber.
Potser hi ha una tradició.
O T2 i ara o T4 a Telecinco.
Ah, sí? O T4 ja?
Ja estan fent càstings.
Sí? Que us hi presenteu vosaltres o què?
Ens van presentar i ens van dir som a segons.
Clar.
Ens van oferir un contracte, però doncs diem.
Així que bueno, comencem amb una...
Més que res que us coincidia els dijous a la tarda, no?
Clar.
Bàsicament, bàsicament.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
No, no podíeu.
Avui que anem tranquils de temps, anem tranquils de temps, no?
Anem bé.
Jo us vull preguntar com es va anar el dia de Sant Jordi, perquè no hem parlat des d'aquell dia, no?
No, clar, això va ser dissabte.
Vam parlar el dia de Sant Jordi.
Vam parlar.
El Marc i l'Albert me'n van portar un parell de roses, una rosa cadascú.
Però no les volies.
I la Núria ens va donar una altra.
Però no les volies.
Home, perquè això no es fa.
Sí que es fa.
Però vas fer una cosa molt rara.
Et van donar una rosa i ens va tornar una altra.
Sí.
Sí.
I un llibre.
Us vaig donar un llibre, també?
Sí, i un llibre.
Ai, que generosa.
Això sí, no me'n recordo.
Sí.
Ja l'heu llegit.
I dos petons.
Això és el millor, eh?
Home, de llegir poc, perquè era d'imatges el llibre, però bueno...
Un tanto picantes, no?
Un tanto picantes, però bueno...
Sí, Núria, sí.
Bé, bé, bé.
Escolta, com us va anar, més enllà de tot això, que em vau veure i tal, i em vau donant les roses?
Ma germana em va regalar el llibre.
Aquí s'ha acabat el meu Sant Jordi.
Bé, quin llibre, Albert?
Minoria absoluta, El país del tripartit.
Ah, un dels llibres jo crec que més venuts.
Toni Soler, Cacolovell i Manet Lucas.
I què, l'has començat ja?
Sí, ja m'ha acabat.
Ja te l'has acabat i tot?
És que cap i temps, que temps.
Tampoc et cal.
Un llibre comercial, un llibre divertit i ja està.
Marc, com t'ha anat tu?
Bé, bé, molt bé, molt bé.
Em van dir que em donaria un llibre, encara no me l'han donat, però m'han deixat d'anar que m'assembla que és algo d'un dentista.
Sí.
És un llibre de catàleg de protes i és algo així, m'assembla.
Pel que sé, sí, rotllo broma, suposo que deu ser.
Però Marc, espero, no?
Una de les noies més guapes de Tarragona et va a regalar una rosa.
Veritat.
No li ha cartanya.
Molt bé, amb això ja no vaig poder dormir tota la nit.
Amb això ja estic prou feliç, ja no vull remes durant 10 Sant Jordi's i ja en tinc prou.
Però bueno, comencem aquest final del No Tenim Talent amb una ronda de codits.
¿Por qué los de LEPB ponen un tarron con frutas en medio de la televisión para ver el canal Tutti Frutti?
¿Por qué los de LEP ponen la teleballó para ver la que te cagas?
Què li diu una cama a la altra? La del mig s'ha quedat curta.
Un mudo le dijo un sordo que un ciego le vio fumar. Es un poco malo, eh?
M'agrada, eh? Però l'olocal que és aquest nen, és un poco malo.
Sí, bueno, han arribat a la final però evidentment no guanyen, ho sento molt.
Clar, clar.
Xistes de LEP són molt dolents.
Sí. Quants anys fa que deuen haver Xistes de LEP?
Des de que es va inventar LEP?
Perquè jo era petit, des que tinc raó, ja.
Bueno, bueno.
Xistes de LEP i encara segueixen, eh?
I són els mateixos, perquè ens han inventat nada.
Ens estem oblidant d'una cosa. 9, 7, 7, 24, 47, 67.
Tothom que truqui es pot emportar algun regal.
Un regal.
Un regal.
Tenim CDs, no?
Tenim CDs, tenim estris per la platja.
No pensem què és, un sorteig. És un regal.
Bueno, és igual.
És un regal bonic d'Arragona Ràdio.
Que truqui i que voti, no? Jo crec que hauríem de votar a veure què els agrada més.
Sí, o que ens cantin una cançó allí.
També que participin.
O un acudit, sí.
Vinga, 9, 7, 7, 24, 47, 67.
24, 47, 67.
No ho sé, amb el 9, 7, 7, 7.
Tant si teniu...
Tant si teniu...
Tant si teniu...
Tant si teniu...
Tant si teniu...
Perfecte.
Els acudits d'aquests 11, fora?
Fora, eliminats.
I aquest acudit, sentint-ho molt, va ser que també.
Amigo, por aquí se va a Sevilla.
Ni ninguna de las dos cosas.
Y qué eso, que ni usted amigo mío ni por ahí se va a Sevilla, hombre.
Aquest és més bo.
Almenys, home, ell té més gràcia, no?
Sí, però ja cau, pel seu propivert ja cau, també.
És un...
A veure, és un acudit...
De sèrie, és un acudit.
Revisible.
Però l'home tenia molta gràcia.
Sí, però...
L'aquest és d'haver vist explicat-lo.
És d'aquells que se us devia apropar, que devia dir...
Sí, sí, sí, es va passar per davant, es va parar...
Estava...
Mentre una noia ens cantava una cançó, es va quedar davant, com un estaquirot parat...
Esperant el seu torn.
I es va dir, ¿qué puedo cantar?
També, bueno, aquest home també està a aquesta gran final cantant una cançó.
Ja el veurem, ja el veurem.
Vosaltres recordeu tota aquesta gent que anirà anant sortint per aquí, els teniu a la batxa de la memòria?
Un darrere l'altre.
Un darrere l'altre.
Bé.
Bé.
Doncs ara escoltem un altre acudit.
S'obren les cortines i es veuen unes noies jugant al joc de les cadires, no?
S'encen la música, corren al voltant de les cadires, parlen la música, seuen i hi ha una que es queda sense cadira, agafa una pistola i es mata.
Nom de la cançó?
Ante, muerta, que sencilla.
Molt bé.
Molt bé, em manda sonora i tot, eh?
Clar que sí, efectes especials.
Molt bé. Tampoc passa, no? Jo crec que aquest acudit és dels primers que va sortir sobre la Maria Isabel, que sí.
A veure, és un acudit comercial, d'actualitat, però tampoc ho sento molt.
Actualitat, ja això.
Per cert, per cert, que per donar-li una mica tal·licient amb aquesta gran final del No tenim talent, que doneu de premi a qui guanyi.
Qui guanyi que segurament ni se n'entrarà que guanyar.
Sí, sí, se sabrà, aquest guanyador sortirà avui.
El tindrem aquí en directe.
I el premi a qui nos tiramos a la piscina, és un viatge al Carip per dues persones una setmana en tots els gastos pagats.
I 30.000 euros per gastos allí.
Personals.
Sí.
Està molt bé, està un premi molt gentilès de viatges.
La Maria està començant a tremolar la sua, o Fredericao, pel front, no sabem com pagarem això, però bueno.
Jo sempre ho dic, eh? No ens som responsables del que diguin els nostres col·laboradors.
Aquí Tarragona Ràdio us felicitarà aquest viatge.
Vaja, que això està més avanyat.
No.
No, el que passa és que hi ha un sentit dels tals que ficarem i veiem que aquesta persona té molt de talent, Núria, té molt de talent.
Nosaltres no hem...
És així indiscutible.
Mai, no, ho vam amanyar un dia, el qual jo em vaig fer passar a la final i ja està.
Canta per dos segons, eh?
Sí, i ja està.
I ara, bueno, el que serien els acudits ja els finiquitem, acabem aquí amb els acudits.
Per tant, no hi ha cap acudit seleccionat?
No.
Sentim-ho molt.
Clar, després parlarem de com és el jurat, perquè clar, vosaltres aneu dient, però així jo tinc un altre criteri.
Tu no tens criteri.
Sí, també.
Ah, no, som naltros.
És igual.
Vinga, va, aquí que toca, que toca.
Ara una poesia d'una dona que li va recitar el Marc.
Si piensas que yo te quiero porque te miro y me río, tengo los ojos guazones, tonto, no me has comprendido.
Marc, quines coses que et diuen, eh?
Però el que no veus que m'estàs rebutjant, home.
Fes un anàlisi d'aquest poema, m'estàs rebutjant amb aquest problema.
Clar, i a més és dolent.
I te l'estava dient a tu, a mi no m'està dient.
No, te'l va dir a tu.
Jo tenia el micro i et va dir, vine...
Jo a les àvies els agrado, no m'ho pot dir a mi això.
Bueno, un té unes coses que els agraden a les àvies i nosaltres els agradem a les noies maques joves.
Però bueno, és el que passa, no?
El que passa és que és molt dur també de dir, vinga, va, que t'he recetat un poema.
I tu t'esperes a dir una gran cosa i t'esperes a dir que és un poema de rebuig.
Aquest que ve ara, a mi m'agrada més, és bonic.
No l'havíem sentit mai, el teníem allò a la recàmera, un munt de dies, un munt de dies...
És inèdit.
I no teníem temps, i no teníem temps, i ja ha passat a la final, sentim-lo.
Las tardesitas de Buenos Aires tienen ese...
Que sé yo, viste?
Salís de tu casa, por arenales.
Lo de siempre en la calle y en vos.
Cuando de repente, de atrás de ese árbol me aparezco yo.
Me esclarrara de penúltimo linchera y de primer polizonte en el viaje a Venus.
Medio melón en la cabeza, las rayas de la camisa pintadas en la piel,
dos medias suelas clavadas en los pies y una banderita de taxi libre levantada en cada mano.
Te reís, pero solo vos me ves, porque los maniquíes me guiñan,
los semáforos me dan tres luces celestes,
y las naranjas del frutero de la esquina me tiran azaares.
Vení, vení, que así, medio volando y medio bailando,
me saco el melón para saludarte, te regalo una banderita y te digo...
Ya sé que estoy piantao, piantao, piantao,
no ves que va la luna rodando por callao,
que un corzo de astronautas y niños con un vals
te canta alrededor baila vení volá.
Ostras, això és qualitat.
Aquesta noia sí que va venir ella,
i nosaltres passàvem, es van girar, ens van cridar,
vam anar i la xica es va ficar a recitar aquest.
Això és un tango, és un tango, una cançó recitada.
Molt bé, i a més que parla d'Argentina,
i a més amb aquesta noia que devia ser d'allà,
queda molt integradeta, molt bonic.
És molt maco.
Passa la final o... va, deixem-lo passar.
Estem a la final, Núria, encara no t'has d'artar de com funciona el d'avui.
Aquests són els finalistes.
O sigui, els altres havien estat derribles.
Aquí no hi ha quarts de finals.
Aquí no hi ha ni preliminars...
Ja entrem directament.
Escolta, no podem votar per missatge?
Allà enviem un SMS?
A quin número?
Al 57893210.
No me'l facis repetir.
Vinga.
Ara, que bé, Marc, que bé.
Doncs ara tenim...
La primera participant...
Sí, sí, espera un moment.
Ara hem passat un capítol de lo que seria literatura, poesia,
i ara passem a lo que és la cançó.
Curt per entre banda, no?
Curtíssim el capítol.
Curtet, curtet, comprimit, perquè aquí està el millor de tot el que tenim.
I a partir d'ara tenim lo que és cançó.
No.
Sí.
Tenim imitació.
Bueno, però és cançó.
No.
Tenim una petita imitació del nostre...
Bueno, et poseu d'acord o no?
Marc, mira't el guió abans d'entrar a l'estudi.
Gràcies.
Però si ho estic mirant, ho tinc davant.
Tenim una petita imitació...
Ah, veritat, tenim una imitació.
De la primera participant del No tenim talent.
Porque yo todo lo...
Yo no me equivoco nunca.
Y hemos dedicado el tiempo ayer por la noche y esta mañana a trabajar en ello exactamente.
España va bien por ellos, desgraciada.
Ui, amb opinió, eh?
Amb opinió i tot.
Amb opinió.
Ara hem fet tal.
Aquest petit lapsus que he tingut.
Ara sí que tanquem...
Et perdonem, Marc, et perdonem.
Un petit lapsus i tanquem el que seria l'apartat imitació, ja pensem en el que seria la gran final, on està el lo millor de lo millor.
Estàs d'acord, Marc, així o no?
Estic d'acord, estic d'acord.
Totalment d'acord.
El que seria el mètode cançons.
I escoltarem ara...
O sigui, lo millor de lo millor seria l'apartat de cançons?
Sí.
La gent se suelta a mà, saps?
Home, discrepo.
A mi m'agrada molt l'Argentina recitant a poca.
Sí, però és que l'Argentina...
Ah, que aquí hi haurà...
No, no, l'Argentina ara tenim ara, escoltem-la.
De tanto y tanto quererte, me ha entrado miedo, miedo de perderte, no puedo darte reposo, estoy enamorada y estoy celosa, mezcla de dulzura y de tormento, es este amor que tanto quiero.
De tanto y tanto quererte, me ha entrado miedo de no verlo más.
Aquesta realment és la...
A mi ja m'agrada, el que passa que em fa ràbia.
No és digne, trobo, de guanyar el premi del no tenim talent, perquè home té una mica de talent.
Ja.
Llavors, clar, és massa bona, no?
A veure, és la guanyadora virtual.
Bueno, ja pensem que hi ha tongo, ho sento molt.
Sí, però ja ho sabia.
Ja ho sento molt.
No guanyem naltros, val a dir-ho, no som tan tongueros, no?
Però per mi crec que el viatge el farem nosaltres, no?
Què dius?
Ja ho veus.
Ja ho veus.
Ja ho veus.
És igual.
Naltros, el viatge li proporcionarem al guanyador.
Ja està.
Aquesta dona realment val... ho feia molt bé.
Molt mal.
Però clar, aquí estem...
Ai, veu que de grata i va.
La secció es diu, no tenim talent.
I clar, hi ha massa talent aquí.
Però bueno, és que aquesta nena també podria ser una altra bona guanyadora.
El problema és que també té massa talent i massa salero per l'edat que tenia.
El pintalabio, toque de ribe, moldea del comun artista de cine, peluqueria, crema hidratante i maquillaje que veig al instante.
Abre la porta que no pago a la calle, que a qui li importa lo que digan por ahí.
Antes, muerta que sencilla, ay que sencilla, ay que sencilla, antes muerta que sencilla, ay que sencilla, ay que sencilla, y la verdad, porque somos así y nos gusta ir a la boda.
Que puta presuny, que más nos da, que digas tú de mi, de Londres de Milano.
Que vos vení, yo bailar, para reír y disfrutar, después de tanto y tanto trabajo.
Aquí estem ballant aquí amb aquesta nena.
Balles tu sol, que de veritat t'hi hagués a ballar.
Ja, el que podria ser és, noia, per una altra edició, no tenim talent, intenta cantar sense riure.
N'hi ha hagut paraula en la qual no sé si escapés una.
Però mira, té dos mèrits, un que s'ha vingut a accelerar la cosa cap al final, en plan de vinga, no cansem.
No cansem, gràcies, l'hi he agraït, des d'aquí ho volem agrair.
I per altra banda que és de les poques que ha aconseguit dir la tornada, diguéssim, la frase, antes muerta que sencilla, deia sencilla.
Però és que això li costa molt als crius, eh? Jo he sentit versions de tot.
Antes muerta que s'ho cilla, per exemple, també es dona molt.
I sencilla també n'hi ha molt.
Sencilla, sí, de fet sí.
Se n'ha fet un acudit i tot.
Què, massa talent aquesta nena. Quants anys devia tenir, recordeu?
Cert? No sé, jo vaig tenir por.
Quan aquesta nena em va venir, tenia por.
Jo recordo. A més, no era una nena, era un...
Era un grup de 53 noies.
Sí, ja hem sentit els riures de fons i que l'animaven una miqueta, no?
Sí, sí, sí. I el dia que estàvem naltos per la Ramla gravant, va venir aquesta nena amb una esquadrilla de 50 més...
Ens van rodejar.
Gràva-me, gràva-me, naltos. Vale. Canta-me la cancion.
Llavors, ens la va cantar i després ens va agredir verbalment dient-nos que o l'oponíem o els denunciava.
Molt fort.
Aquesta nena, eh?
Sí.
O l'oponíais o els denunciava.
Sí, exacte.
Ah, sí. Aquesta nena, si ens està escoltant, que no ho crec, en aquestes hores encara estan a col·le i no hi han sortit.
És probable.
Si ens està escoltant, que ens truqui, sisplau, eh? 977-24-4767.
Aquesta o qualsevol altra persona.
Ai, que és sencilla. Ai, que és sencilla. Ai, que és sencilla. Antes muerta que és sencilla. Ai, que és sencilla.
Doncs ara, Talia, l'home aquest que explicava la coqueta aquest de...
Amigo, per aquí se va a Sevilla, ningú de les dues coses. I això què? Que ni per aquí se va a Sevilla ni este mi amigo.
Calia repetir-lo bé.
Ole.
No calia, no calia.
No ho pots millorar.
No ho pots millorar.
Perquè veiessis la meva capacitat nemotècnica.
Recordem ara una cançó que ens va cantar aquest home, en Fandango.
Bé, seguim. Acá nos encontramos con...
No va a ser que no, ¿sí?
Ah, és veritat que ja fa la introducció.
Sí, ja, sí.
Sí, ja, sí.
Es una equivoca total.
Ay, José.
75 años.
Jo, barato, barato, José.
Barato, barato.
Bueno, José, ¿cómo anda para vocalizar una cançó?
Bien, un Fandango.
Sí, sí.
Perfecto, justo lo que estábamos buscando.
Gente que canta un Fandango.
¿Se atreve a cantarlo un poquito, aunque sea?
Sí, un poquito.
Vamos, José.
Vamos.
¿Un Fandango?
Sí.
Va, dale.
Como una madre no hay nada, mujer, yo te dije un día, como una madre no hay nada,
tú has ofendido a la mía, yo no te puedo perdonar, vete de la vera mía.
Muy bien.
Una barbaridad, José.
Muy bien, muchas gracias.
Aquesta noia fa una mica de por, eh?
Sí.
No, no, se ve una mica de respecte.
Per el meu, sota el meu criteri, que en tinc poc, per no dir res, jo crec que seré una bona presentadora de tele o de ràdio.
Sí, sí, sí, sí, sí, és molt bona.
Saps allò reluït aquí, automàtic, aquestes coses?
Sí, sí, sí, però sí, allò, amb apeta, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Per mi, realment perfecte.
Ara Tapan és una noia que és que no va cantar, és a dir, llavors va dir una part, minipart d'un estribillo que va sonar molt.
I nosaltres amb les últimes tècniques en edició de so hem fet la cançó sencera.
Perdó?
Bueno, sencera, un trosset.
L'hem begut allargar una mica més.
No, canvie, no, canvie, no, canvie.
Ja està.
Uuuh, un 30, eh?
Increïble.
Tu creus que aquest noia hauria de guanyar? Jo crec que no.
Jo em pregunto com és que està la final, perdoneu.
Perquè van ser aquesta i la imitació de les noies van ser les primeres participants i ens va fer tant il·lusió que vam dir...
A més era una excompanya de classe meva.
Tongo.
Sí?
Però no guanyarà, no guanyarà.
No guanyarà, és veritat.
Segur que li has dit, t'aposo al programa a canvi de favors en espècies, Marc.
Ai, ai, ai, ai.
Li has dit o no?
No, no l'he dit, no l'he dit.
Li hauria sigut d'adioma. Profita, és que no en sabeu.
Amiga, jo sí que sé, jo sí que sé.
Ah, ho has fet això, ho has fet?
Això no se dice.
Això no se dice en directe.
No sé pas com hauran anat amb la vela, que us va donar tants tètes per regalar.
Què vas fer?
Jo?
Bé, bé, bé.
Ara, Núria, Núria...
Tot se sap, tot se sap.
Perdó?
Home, és macot, és un noi macot.
A veure, el següent és de veu, sisplau, que és molt bonic, una cançó de Melendi.
Pànic, pànic, pànic, pànic, em veuen i se'n van.
Ei, que jo sóc un noi genial, si vens d'ambia et divertiràs.
Quan es tracta de vigar, deixeu-me fer a mi.
Tal com diria Melendi, esto es lo que me pone, lo que más me pone, però que Melendi com ha canviat, no?
Has vist quina veu? Ha menjat moltes clares.
Que bonic, això, però no? Un trosset del xinxam.
Sí, sí.
És la típica sintonia que se sap tothom, que sí que ho sabeu vosaltres.
Va, arrenqueu-vos, va, va, va.
Trompa, trompa.
Aquest és l'únic que et saps?
És igual, no, ara sí, escolta'm la cançó de Melendi.
Canta, Núria, va.
Hola.
Bé, però si tu també canta, muller.
Pedirte que te quedes hasta mañana, pedirte que me redeso y en tu pelo, quisieras de la mano, ya está, que llevo de la mano, ya está, que llevo de la mano, y me cuesta tanto.
Tener callado cuando te encuentro, porque te quiero como un mar, quiero hacer que nada adentro, dandole respirar.
Vaya ma'o.
No, no, no, no, de...
Tener callado cuando te encuentro, porque te quiero dibujar.
Tener una lenta, amén.
Pa' hacer todavía más bonito, más bonito el universo.
Pa' subirme a un tejado, cara de pena, y tocarte una teta sin que me veas, y hacer bien la maleta pa' quédame en casa, jugando un parche con la luna llena, porque estás muy deprimida.
Bé, m'agraden aquestes intervencions a coro. Molta gent, molta gent.
Ah, ho has sentit? T'ha agradat?
Sí, sí, sí, amb les palmes. Molt bé, molt bé.
A les palmes era el Marc, però bueno.
Perdó, jo no era.
Sí, és igual.
Era el novio de la xiqueta aquesta.
L'Andy Lucas.
Ah, l'Andy Lucas.
Era el doble de Andy, de Andy Lucas.
De qui, de Andy o de Lucas?
De Andy.
Sí, està segur?
Sí.
Jo no sé que és el quisqui.
Sí, no, és molt fàcil. Tu veus Andy i Lucas.
Són dos noms, un dels quals és una mica macarrilla i un altre és una mica més normal.
I tu veus el cantant, un macarrilla i un altre més normal.
Bueno, això són cava les que et fas tu, eh, Albert?
No, no, és real. No, no, és una suposició real.
Sí.
Sí, ara no és suposició.
A veure, ara ja el que seria el no tenim talent avanza en nuevos horizontes i ja el que seria abasta l'anglès.
És a dir, anem a cantar en anglès.
I en el qual Marc també es llança i fa la seva aportació i canta en anglès. Escoltem-ho.
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
A mi m'agrada això de The Flower Inside.
The Flower Inside, The Coward in the Flying.
Que es paga coña perquè m'ha trucat el Smash Mouth perquè vaig a cantar.
T'animes a repetir la Marc en directe?
No, sisplau, no puc fer-ho.
No, és igual.
No podria.
Però bueno, ja que... Què t'ha semblat? Aquest crec que t'ha agradat.
A mi m'ha agradat molt aquest, sí, sí, sí, sí.
Me'n vaig jo de viatge, doncs?
Doncs ja ho... No!
Jo ho donaria per guanyador, eh?
No, sí, sí.
Véns amb mi, Núria, de viatge?
Ui, fijo, he hecho, ja està.
Si hem de guanyar, si hem de guanyar, que guanyem ell i jo en el següent, et la veu, i demostrem lo que valemos.
Dentro de ti hay una estrella, si lo deseas, brillarás.
Dentro de ti hay una estrella, si lo deseas.
Brillarás.
Oh, no!
Dentro de ti hay una estrella.
Jo és que no, amb música melòdica no us pecho a vosaltres.
És bo, és bo, eh? Fa gràcies.
Ens pillen el tren. Tenim el guanyador en directe. Bona tarda.
Hola.
Bona tarda.
Què tal?
Vostè és el guanyador. Senti la seva puntuació.
Escoltes, escoltes, escoltes, escoltes.
Me ha dicho tu sacay, que me lo han dicho, primo, tu sacay.
Tu me camela, tu me camela.
Ay, ay, ay, yo he dicho tu sacay, que me lo he dicho tu sacay.
Javi, josa, molt bona tarda. Moltes felicitats.
Escolta, que no tenim temps. Mira, tres segons i són les sis de la tarda. Ens hem d'acomiadar.
Acabes...
Bueno, m'ha encantat el del Flower, eh? O sigui, jo també estic amb la Núria, amb que el del Flower ha sigut de la milloreta del programa.
Javi.
Has guanyat un viatge al Carit per dues persones, una setmana, tot pagat.
El problema és que l'avió surt d'aquí una hora i com no pots venir, marxem al Marquilló, què et sembla?
Bueno, potser tema alguna cosa.
Bueno, una postal, xató, s'acaba el temps.
Marxem, Javi, truquem la setmana que ve i parlem una miqueta, d'acord?
Adéu.
Gràcies, bona tarda.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu a tothom.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.