El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Avi Ramon, bona tarda de nou.
Bona tarda.
Amb l'avi estem parlant a finals d'aquesta setmana
d'una proposta que us volem fer per diumenge,
diumenge, el dia 6 de març al matí, em sembla,
o no sé si durant tot el dia al matí.
Sí, sí, sí, de 9 a 1.
De 9 a 1 al Pati Jaume I de l'Ajuntament,
trobada a nivell català de tota Catalunya de col·leccionistes.
Podeu anar, pagar una ullada, fins i tot mirar d'intercanviar,
perquè no es tracta de comprar o vendre, sinó d'intercanvi.
Intercanvi, eh, intercanvi.
Sí, perquè això del comprar i vendre, tant que ho explicava jo ahir,
hi ha gent que a vegades es perden per tot això.
També un altre cas, com t'explicava a vida aquest,
jo tenia una peça i un amic col·leccionista,
no col·leccionista, aquest era venedor també, era un tiquari,
i aquella peça, jo també li vaig dir,
i dic, escolta, et dic, home,
dic, bueno, mira, hi ha que d'això és quan me'n dónes,
perquè hi ha coses que no les pots valorar,
perquè hi ha coses que no tenen valor,
hi ha coses que són sentimentals,
que vol més regalar-la a una persona que saps
que això ho recordaràs sempre,
que no pas que t'ho paguin.
i aquest li vaig dir, i em va dir,
home, diu, mil pessetes,
parlem amb números així simulats, no?,
vull dir, no dir quantitats d'això,
home, unes mil pessetes,
i dic, no, home, no,
per això ja ho tinc aquí, d'això.
Bueno, doncs mira,
te'n dono dos mil.
Dic, com és molt just, eh?, no, d'això.
Jo, llavors ja em picardia,
perquè com que era amic i d'això,
ell m'havia dit de cop,
i llavors diu, mira, l'últim, 3.000.
Dic, ara no.
Per què?
Dic, perquè si jo com a amic
t'adono la confiança
que em diguis una quantitat simbòlica,
si tu em podies donar 3.000 de cop,
per què has començat en mil?
Això no és noblesa.
Dic, doncs fora.
Home, que...
No, no, no.
O sigui que hi ha coses que...
Oi, negociar amb vostè és molt difícil, eh, avi?
No, saps què passa?
Sé que té una explicació.
Jo allà en aquell racó
m'havia trobat, doncs,
molta gent que venien,
principalmente els gitanos,
que van pels pobles a comprar coses.
Jo comprava, doncs, més oi, marcs,
jo també restaurava els mars,
que sí que com ara hi ha mars per tot arreu,
va haver una època
que no en feien de mars.
I la gent, doncs, clar,
compraven algun marc antic
i, clar, s'havia de restaurar.
I com que es veu que jo tenia especialitat
en aquesta cosa,
doncs, jo comprava mars
fet molt...
Bueno, vells o trencats,
jo els restaurava,
hi ha venut uns clients
que compraven
i jo els restaurava, saps?
I, clar, això em va fer conèixer
aquest món.
Aquest món.
Jo trobaves, per exemple,
aquests que anaven pels pobles a comprar,
sabies que si els compraves el dissabte
feies el preu tu.
Sí.
Algú dirà...
Ai, què vol dir?
Què vol dir?
Algú dirà,
aquest avui...
Però, bueno, és d'ell, no?
Per exemple, jo sabia
que ells anaven durant la setmana.
Durant la setmana
podien anar a vendre
a diferents llocs.
Poc el dissabte.
I ara l'últim dia.
Era l'últim dia.
I llavors no hi havia ningú
que els hi comprés.
Clar.
Havien de repartir-se
el de la setmana.
Clar.
Passa que quedava menys gènere.
Bueno, però...
Però jo sabia que el gènere
que quedava era el que m'interessava a mi.
Ah, ah, ah.
Saps com vull dir?
I d'això.
I llavors, clar,
era el dia que podies fer
amb la particularitat
que jo havia agafat persona
i dir, escolta'm,
jo el valor d'aquesta cosa
no sé quin és.
Jo te'n dono tant.
Si jo ho venc més car,
jo et donaré part a tu.
I ho he fet.
I això donava confiança
amb ells.
Veien que no anaves amb mala...
O sigui que donava una confiança.
Quan es dien, escolta'm, això així,
o això, això...
A vegades a algú li passava un franc.
Escolta'm,
arregla-m'ho que es vegi,
que no es vegi,
que és nou.
Ai.
Vull dir, tenia un...
I clar, això em va donar aquesta cosa
de conèixer-te
i conegut, doncs,
tots els tipus d'antiquari
aquest de Barcelona,
de la plaça,
de la Rambla,
aquest...
En fi,
en aquell que venia un morter...
de carrer, no?
Sí, sí.
Jo també m'ho deia,
escolta'm, mira,
quan me trobis tot això,
tot el que trobis d'això,
per exemple,
morters de pedra,
en vam haver-hi temps,
que anaven pels pobles,
hi havia de llançats,
hi portaven...
Jo els comprava tots,
perquè hi havia un catedràtic alemany
que aquest col·leccionava.
A Barcelona?
Alemany,
no estava a Alemanya.
Ah, no.
I venia...
Ostres.
Venia per aquí,
uns dies de vacances,
i vam fer amistat,
i jo l'hi guardava.
i jo sabia que aquell,
quan jo...
Algú tenia un morter d'aquests,
me'ls portaven a mi.
I jo l'hi guardava per aquest senyor,
i quan esteu venia,
els prenia a tots,
el preu que quedàvem,
ja està.
Quina és la cosa més estranya
que vostè vés col·leccionar?
O més curiosa?
Perquè, a veure,
el més normal són les monedes,
els segells,
els taps de...
No, no,
hi ha dià de tot.
No, això és col·leccionisme de casa.
Això col·lecciona un noi,
col·lecciona una senyora,
col·lecciona un home,
comença...
Això dels que dèiem dels segells.
Tot això,
tot això és col·leccionisme,
doncs,
afició,
una afició,
col·leccionisme molt interessant,
perquè et fa obrir el d'allòs,
perquè dius que aquest segell
és de l'època tal,
em anava aquest tal,
aquesta moneda és de l'època tal,
és cultura,
és història.
Entens com ho he dit?
Les etiquetes d'això,
de...
De begudes.
De begudes,
de begudes,
en fi,
les targetes,
les escuradents,
en fi,
tot això és història.
els calendaris,
cap els calendaris del 1900 i alguna cosa,
i els d'ara,
veus la diferència que hi ha hagut.
Per exemple,
primer sortien aquelles coses de religió,
els paisatges,
flors,
després ja van sortint noies,
després noies més despoderetes.
Lleugeretes, sí.
O sigui que la història la vas veient
amb aquest col·leccionisme.
Ara,
llavors hi ha un col·leccionisme
més de valor,
de valor ja d'antiguari,
que ja són, per exemple,
pot ser una pintura,
pot ser un gerro,
pot ser...
Fins coses que no te les esperes,
un moble.
Vull dir,
allò ja és d'antiguari,
hi ha coses de senyors,
hi ha col·leccionistes de diner.
Passa que se n'ha de saber,
eh?
De diner.
Perquè, clar,
si no,
et donen gat per llebre.
El que ja saben que d'això...
De totes formes,
això de gat per llebre
va ser bastant
quan van sortir els nous rics.
Clar.
Quan l'època dels Traperlo,
quan l'època dels nous rics...
Que quedava bé,
col·leccionant antiguitats.
Anàvem a una casa,
havien anat a casa d'aquell senyor,
havien vist aquelles coses,
anàvem,
i clar,
segons quins antiquaris,
que no eren antiquaris,
eh?
Que eren brocanters
o coses d'aquestes,
perquè, clar,
depèn de l'època,
el valor és.
Segons l'època que és,
ha estat tal...
Si no és a estar cent anys enrere,
doncs té un valor,
un té un altre,
saps?
I, clar,
aquests nous rics,
doncs vinga,
quadros,
o un quadro,
i clar,
anaven a puestos
que els enganyaven
i van replegar coses
que després no eren.
Ara,
el que hi entén
ja sap el que vol,
el que compra
i el preu que ho compra
que sap que allò
amb el temps té un...
Això és igual
com una exposició,
una exposició
que fem nosaltres ara,
per exemple,
això que fem
amb el Sindicat d'Institut i Turisme,
que presenten
cent pintors,
n'hi ha molts
que comencen,
altres ja porten temps,
altres ja tenen una categoria.
Clar,
molta gent
van i miren el quadro,
aquest pintor té por vindre.
Vinga,
compra el quadro ara ja.
I que saben
que amb el temps
aquest quadro
té un valor.
Però clar,
se n'ha d'entendre.
Avi,
tornem a convidar tothom,
aquest diumenge,
6 de març,
durant tot el dematí,
de 9 a 1 del dematí,
al Pati Jaume I
de l'Ajuntament de Tarragona,
esteu convidats
amb aquesta trobada
de col·leccionistes
arreu de Catalunya.
Gràcies, Avi,
fins dilluns.
Ostres,
un altre,
adéu.
Adéu.