El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bon dillums.
Bon dillums.
No me faci massa cas, que avui estic una mica tocada, eh?
Bé, doncs deixa'm.
Jo no sé si és tot que és dillums...
Ai, aquesta hora de la tarda, avi, com que estic així una mica mandrosa.
A veure, no sóc l'única, eh?
Perquè la Núria m'ha comentat que també estava així, també.
Estava de dillums, eh?
No, això ja passa.
Ja ho dic, hem d'anar fent una xerrada i fent una xerrada.
No, m'animo, eh? M'animo a parlar amb vostè, avi.
Perquè a més, sí, home.
No, no, jo, si tu t'animes i els que s'escolten també ens aguanten,
ja anem endavant, nosaltres.
Avi, m'ha de parlar, perquè m'ho han comentat aquest cap de setmana.
Diu, sí, sí, molt de jugar a les cartes,
però no heu comentat cap joc de cartes que es podia jugar en aquell temps.
Vostè jugava amb les cartes en aquell temps?
Home, jo pràcticament no.
És que vostè tenia molta feina, és que sempre estava treballant, home.
Jo les cartes, per exemple, doncs, no, no.
A les 40.
Sí, bueno, això de cantar a les 40...
Com es deia que era l'altre?
Com es deia que es jugava molt?
Hi ha el botifarbre, hi ha el solitari, hi ha moltes d'aixòs.
Jo amb això no hi entenc.
Jo sé que jo més aviat això de cantar a les 40,
quan te'n parlaves amb algú i comptaves els cartes.
I les 20 en bastos, de feina com?
Jo amb això.
Doncs, bueno, això que dèiem, no?
De Tarragona, doncs, havia quedat.
I per això et trobes molts carrers del parc aquest, doncs, això.
Però recordem a tota la gent, perquè, clar, avui és dilluns i hem començat,
que estem parlant de carrers de Tarragona, que vam començar amb el carrer Caballers,
que hem anat al carrer Mediona, que hem anat al carrer Comte,
que ja feia el de la batucada, no?
Com era el de la batucada?
L'ambutada.
Això.
Arriba un moment que, escolta, que t'ac, que t'ac, que t'ac,
i m'atres orientes, eh?
No, no, no.
Doncs, ja et dic, llavors el clí era tot això d'aquest barri,
i després també era bonic, perquè quan era el temps del raïm,
Sí.
Perquè llavors, clar, el bis se'l feien ells, clar, aixafant.
I on ho feien? Perquè, clar, devien tenir algun soterrani o any o allò com fer-ho.
Normalment, a terra era de ciment, i a sota, doncs, hi havia com una fossa,
o com vols dir-li, no?
I llavors el raïm, el xafava-li pels costats, anava a sota.
I, clar, llavors quedava la sància que dèiem la panxa,
o com vulguis dir-li, del raïm, el gra, i abans quedava el vi,
i llavors el creia inconvenient per treure'l o el que sigui.
I llavors, clar, la gent, doncs, allí descalços, xafaven el raïm...
Que jo sé que la birra, bueno, això ho ha fet...
Sí, caure de cul, perquè...
Com una altra també manera de xafar-ho, acabia la feina.
No, és que a vegades aquests llocs ja posem unes cordes al teixo,
perquè quan se'l xafaves del raïm...
I llisquis o que no caiguis...
I llavors, clar, també era bonic perquè venien els carros carregats
amb allò d'aquestos, amb bidons d'això, de fusta, eh?
Carregats de raïm, i passaven per allà.
I el meu estaves per allà i...
Eh, té, tasta'l!
I donaven això de raïm...
Boníssim, boníssim.
Em sap com que jo acabo de recollir.
No, és que no hi havia aquest egoisme, aquesta cosa, encara, a vegades...
Perquè també dels abusos veu el que ve, com ha passat al serrall amb el peix,
que t'ho dic i tancar el pòsit perquè es fotia molta gent allí,
i el que no aprenia una cosa, es fotia l'altra.
I clar, van triar un moment que...
Això, l'avi, és veritat, abusem de moltes coses.
I després la persona que de la veritat s'ho mereix, es queda sense.
Jo el que vull és que la gent vegin que si vaig d'una cosa a l'altra
és perquè et digui.
Sí, sí, sí, no hi ha...
Perquè abans els pescadors...
Ho portes, l'avi.
No, no, els pescadors, quan treien les caixes de la barca cap al pòsit
i tot el que sí, estaven per allà,
el meu anava a un conegut, treu el mocador,
i tres el mocador i tu et donaven un croat de peix.
Veus?
Una cosa normal.
No, que s'agraeix, clar.
És cara, com que molts el peix l'agafaven per vendre'l,
doncs clar, en sec una caixa, en sec un grapant d'aquí.
No, o havia avi...
I han hagut que posar guàrdies i tancar el pòsit.
Això és el que anava a dir-li,
que el que vaig llegir al diari que hi havia,
com hi havia 30 persones, com aquell que dius, esperant.
D'una cosa que fas com a favor,
es va transformar en un negoci gairebé.
Doncs això, ja veus que del cas que hem dit...
No, no, no.
Però hem parlat de lo mateix.
Però clar, estàvem parlant de tant que es donaven.
Llavors, clar, passaven els carros bé.
Ara, clar, quan un se descuida,
van pel darrere a veure si poden agafar...
Però en aquell temps, els pagesos,
fent el seu vi allí,
hi passaven els carros plens,
un de vi negre, l'altre de raïm negre, l'altre blanc...
I sempre portaves aquella ampolleta de torn
que t'havia quedat per poder remplir...
No, hi passaven el raïm...
O la bota, la mateixa.
...i donaven un grapat de raïm,
d'això d'aquestos, com les avellanes...
Però ho venien a granel, aquest vi?
Sí, sí, sí, omplia les botes.
Omplia les botes, per això que després anava com la seva ampolleta,
t'onaves allà, amb la seva garrafeta...
...amb la seva garrafeta, o el que sigui,
i compraves el vi natural i tal com era d'allòs, eh?
L'únic que passa és que llavors últimament,
últimament no sé què passava,
que a vegades aquests llocs que venien el vi de la collita,
que només era una temporada,
llavors no tenien tot l'any ja.
Ara, d'on tu ho treien, com ho feien, ho arreglaven,
això depèn també de la picardia o la picaresca de cada...
I això ja no hi entro.
I aquí és negoci, negoci.
I això ja no hi entro, no?
I era curiós per això,
i aquestes cases van anar ratificant.
Després també, allí al barri,
doncs ja començarà a haver,
i a més ha declarat, cases de prostitució.
Això, bueno, a la banda de Serrallo, no?
Però ha declarat, eh?
A la banda de Serrallo?
No, estem parlant.
Ah, per això deia, dic ara m'he perdut.
Home, t'estem dient dels carros que porten el rim.
Estem parlant dels carros que porten el rim
i fan el vi, el Serrallo no...
Aquí a la banda de Serrallo no la coneixia, jo.
Allí no, d'allò...
Bueno, és a dir, també...
Estem parlant de la part alta.
Sí, que fa per alguna casa que té prostitució declarada, eh?
No, encara et queda, crec.
Una o dues, però crec que queden...
No, llavors aquesta casa que hi havia,
per exemple, hi havia Calacarola,
baixant per avui Calacavallos,
després en l'altra casa feien cites,
per exemple, cites amb fotografia,
llavors que quedaven en concret.
Hi havia el problema que una vegada
un marit va trobar la fotografia de la dona
en una casa d'aquestes.
A mi, en una casa d'aquestes,
anava el fill i troba el pare, eh?
Vull dir, coses...
Això no va passar, això d'entre la família.
Clar, això, amb el temps,
no són coses d'això, no?
I aquestes cases ja t'hi ha declarades
i aquestes senyores d'aquestes cases professionals,
això sí, anaven dos dies a la setmana a Sanitat,
perquè llavors al Camp de Mart,
a fora hi havia Sanitat.
I aquesta obligació de tindre un paper conforme,
estaven declarades.
Sanes ja estan.
Sí que estan sanes, no?
Que no tenien cap malaltia de cap mena.
I per això,
i per això, parlant d'aquesta cosa,
et trobaves a la plaça El Pallol,
que algú ha explicat,
el dia que els tocava anar a Sanitat,
estaven al Portal del Roser,
cap a la baixada del Roser,
baixaven els seminaristes,
llavors hi havia molts que estudiaven els seminaristes,
i imagina't tu aquests xiquets mirant així a terra,
perquè, clar, aquelles noies anaven...
Clar, no, no, anaven provocatives i ensenyant.
Alguns potser que aixecava la vista,
però vull dir que era divertit.
Deia ser divertidíssim.
Sí, sí.
Perquè segurament que elles,
normalment que quan som,
i sap vostè que ho hem comentat algunes vegades,
no les reies quan ens juntem són perilloses.
No, aquestes...
Jo crec que una mica més.
Hi havia, doncs clar, aquestes reien.
I guapo, guapo.
No, no, no, no, això sí.
Aquestes fora del local aquest, pel carrer,
res de provocar.
Ah, perfecte, veus?
No, no, no.
Incluso aquestes,
quan feien una festa major
i a la Rambla feien barbent, eh?
quan a la mitjanit ja tancaven aquestes cases,
anaven a la Rambla a veure si pescaven.
Veus?
Tornem al Serrallo una altra vegada.
Veu com estem anant i tornant?
No, no, al Serrallo no.
Parlo de la Rambla.
Vull dir de pescar.
Parlo, parlo.
A veure si...
O enganxaven a alguna cosa, com vulguis dir.
Amb la xarxa.
Vull dir que tot això ha sigut, doncs,
sempre ha sigut picaresc,
sempre ha sigut coses.
I clar, hi ha potser sí que hi ha bars, no bars,
que si ara no es porta el control,
però en això sí, en aquell temps,
hi havia un control rigorós d'aquestes cases.
Avi, tornem demà, eh?
Oi, l'hem liat avui, eh?
Pujant i baixant amb l'autobús del Serrallo a la Peralta.
I tu m'alegres, que en cert parlo,
un bon batall i et fas quedar...
No, home, no que ho fèiem de broma.
A més, hem de posar una mica d'humor a la vida, avi.
Que deuríeu com estem, eh?
Sí, però a vegades vaig per dir una cosa i em talla,
i llavors ja em perdo, ja no sé...
Ja em despisto.
Fins demà.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Sortia a la mar,
els nois de Calella,
feien un cremar,
feien un cremar,
mans a la guitarra,
solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
べun...
...
...
...