.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què busques ja per aquí?
Ja estàs demanant papers?
És que sempre va bé més carregat aquest bon home.
Home, vaig a donar una bona informació,
vaig a buscar bones músiques.
A més, a més, s'ho prepara, jo que es diu,
concienzudamente, eh?
Home, aquí està, aquí està el detall.
Si no, per què vinc jo aquí?
No, no, que t'ho agraeixo moltíssim.
Però si hem de començar, ni tu ni jo, crec, eh?
Que acabaríem malacudit.
Bueno, avui no tenim cap cine per anar dels meus,
vull dir, podem anar amb uns altres, com és lògic, no?
Aquí hi ha la tria, és gratuïta.
Exacte.
A veure, la tria, l'entrada no, eh?
Exacte.
L'entrada no.
Estem fent aquí una sèrie de temes musicals
del Richard Rogers,
i hem estat fent durant aquests dies
la banda sonora del teatre, per dir-ho així,
la banda sonora.
Exacte.
De la pel·lícula Sonrises i Làgrimes,
que, en fi, va tindre un èxit tremendo,
i d'aquí va ser que el van passar després amb el cinema.
Andrés, fem un petit clicat.
Ara mateix estem tornant a treure una altra vegada
de la pel·lícula Sonrises i Llàgrimes perquè hi ha un aniversari o alguna cosa.
És que m'ha semblat veure-ho.
I no sé si fa uns 40 anys o...
I torna una altra vegada a reeditar la pel·lícula.
Sí, podria ser perquè la qüestió econòmica sempre es rendeix
i llavors torna a treure els nous formats amb CDs i DVDs i coses d'aquestes
i sempre estan renovant.
Però, bueno, vam estar parlant d'aquesta pel·lícula,
que ja es va acabar el divendres,
i ara, si no et sap greu, tornem amb uns altres...
No, no, no, no.
Tornem amb els altres temes que aquest home, Richard Rogers,
i Òscar Hammerstein II,
que era el que escrivia les lletres de les seves músiques o cançons,
va fer un altre gran èxit també a Broadway,
que va ser Carrussell, de l'any 1956.
Aquesta obra teatral i després pel·lícula
va ser cantada originalment per una dona que es deia Clara Me Turner,
amb la pel·lícula d'Henry Keane.
Aquesta celebèrrima cançó està preparada més que res
per, en fi, la manera com van fer-ho era per donar coratge
a l'eroïna Julie Jordan, que va ser Shirley Jones,
després, això amb la pel·lícula, després de morir el seu marit,
que era Gordon McRae,
i es repeteix aquesta cançó després, al final de la pel·lícula,
amb una versió amb cors, amb molta gent,
amb els actors principals del drama,
i aquí la tindrem ara,
amb aquesta esplèndida versió de Richard Tucker,
considerat com un dels més grans tenors del segle passat,
del segle XX.
Escoltem aquest tema
Nunca andaràs solo, de la pel·lícula Carrussell.
When you walk through a storm
Hold your head up high
And don't be afraid of the dark
At the end of the storm
Is a golden sky
And the sweet silver song of a lark
Walk on through the wind
Walk on through the rain
Though your dreams be tossed and glow
Walk on, walk on with hope
In your heart
And you'll never walk alone
You'll never walk alone
You'll never walk alone
Walk on, walk on with hope
Walk on, walk on with hope
Walk on, walk on with hope
Walk on, walk on with hope
In your heart
And you'll never walk alone
You'll never walk alone
Go on, walk on with hope
Walk on with hope
You'll never walk on with hope
Walk on with hope
Walk on with hope
Quina veuassa, eh?
Quina veuassa que estàvem sentint ara
i esperem que no es senti tan sol
i que tingui la nostra companyia.
Aquí es posa qualitat.
A part de nosaltres dos,
es posa qualitat amb les músiques,
amb les orquestres...
Això de part ho hem de parlar tu i jo fora d'antena, eh?
No, no, a part de nosaltres dos,
que tenim un valor que ens vulgui donar els oients.
D'acord, d'acord.
És el valor que ens vulgui donar els oients,
però nosaltres sabem que el que posem aquí val la pena.
Espero que no ens empenyin,
ens donin de penyora,
si no valament.
Andrés, no ens queda massa temps,
però sí el suficient per fer un petit recordatori.
Avui no tenim cinema perquè és dilluns,
però què et sembla si fem un recordatori
del que potser tindrem durant la setmana?
Bé, hem d'advertir que molta gent ja ho sap
que demà dimarts,
que normalment fem cine a l'antiga audiència,
demà dimarts i el dijous
no farem cine
perquè estava establert que amb això de l'incurt,
aquest festival que es fa de cursmetratges,
com els altres anys,
es feien a l'antiga audiència.
Llavors, per deixar pas en aquest event anual que es fa,
vam decidir no fer cinema el dia
que vam programar totes les pel·lícules.
Ha resultat que hi ha hagut uns canvis de direcció
i aquest incurs es faran en altres llocs,
a la Caixa de Tarragona i al cinema Metropol,
i no es faran aquí el dimarts i el dijous,
sinó que aquí es faran en divendres i dissabte.
Quina llàstima, no?
Però, clar, es podria haver continuat amb el cicle
que portaves fins ara.
Sí, però és clar, com que ja estava tot programat
i tot fet, doncs hem deixat.
I això passarà durant tot el reste d'aquest mes
i el primer dimarts del mes de desembre.
Llavors, el dia 6 de desembre començarem un altre cop.
Així enmig del pont?
Sí, sí, sí.
Perquè el dia 6 de desembre és festa,
però encara així farem.
I el dia 8 també farem cinema,
o sigui, un dia de festa,
perquè el dimarts és festa
i el dijous torna a ser festa.
Això, que és l'aquaducte del mes de desembre.
Exacte, doncs llavors els dies festius,
per la tarda donarem oportunitat
a molta gent que vingui a veure cinema.
Ara que m'aparles d'això de dies festius,
i el 25 i el 26 es pot recuperar això d'alguna manera?
o el 24 o el dia 1?
No, perquè com que no estaven programades les pel·lícules,
no hem perdut cap pel·lícula.
No, home, a ser fins de setmana crec que tampoc, eh?
Exacte, exacte.
O sigui que el món està programat...
Jo dic que a veure si es pot recuperar.
Això s'ha de parlar amb l'empresa, no?
No, no hi ha problema.
Veus, en canvi, l'antiquari,
que el dimecres passat teníem de fer Miedo Azul,
de l'Stefan King, dins el cicle...
Del cicle, de l'Stefan King.
Ara en sortia una altra cosa.
El cicle d'Stefan King,
doncs teníem Miedo Azul.
Però llavors, esclar, ens va vindre a la Universitat Rovira i Virgili
per fer això del cinema rescat
i al fer el cinema rescat vam tindre a suspendre la pel·lícula
Miedo Azul, que la farem més endavant,
i vam estar fent dimecres, dijous i divendres.
A la nit vam estar fent uns curs de Buster Keaton
dins les experiències que feia el cinema rescat,
doncs feien pel·lícula de Buster Keaton,
Aroyoide i Charlotte.
I aquesta setmana sí que tenim, no?
Sí, aquesta setmana sí.
Ja ho comentarem.
Aquesta setmana tenim la pel·lícula d'Estefan King
el dimecres a les 10 del vespre,
que és La zona muerta.
Ho deixem aquí.
Andrés, Andrés, fins demà mateix.
Si Déu vol.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.