M'ha dit molt bé la Núria, ja anem a les revistes del cor i ja tenim amb nosaltres.
Ja estem aquí.
Deixa'm acabar, dona.
No, no, no, és que vinc espitosa.
Ei, relaxa't, eh, xata, relaxa't.
Vinc, vinc accelerada, nena, vinc accelerada.
Què ha passat, què ha passat, què ha passat, què ha passat?
Parlarem de molta gent, de molta gent aquesta temporada.
Com per exemple?
Però per començar, per començar, amb molta potència, parlarem del senyor Ben Affleck.
Ole!
Eso guapo...
No, perquè Ben Affleck no és espanyol.
I llavors, per què m'has demanat això?
Per la seva desgràcia, no és espanyol.
O per la nostra sort.
Ole, ese movimiento...
Cogete, va, cógete.
M'estàs trepitjant, Tiosi.
És normal.
Mira, ara, derecha a izquierda, derecha a izquierda.
Mira, mira, mira.
Mira, mira-te, mira-te.
Ah, que he fet bonic.
Per què vols que ens vegi?
És que no cal.
Veïns de Tarragona Ràdio.
Hola, què tal?
No cal tenir gaire gràcia per ballar de pas dobles, però sí que s'ha de tenir sang llatina i sobretot sang espanyola.
A veure què ha fet aquest bon home.
De fet, el que ha fet és no néixer a Espanya i això per ell ja és prou desgràcia.
Perquè li van preguntar quan passaria ell per a Espanya i va contestar que, i llegeixo textualment, perquè he sentit els comentaris i realment era una mica potent.
Diu que, nunca, porque somos unos cabrones grandes y no quiero ir allá en mi vida.
Ho va repetir diverses vegades amb un accent mexicà, una barreja d'americà mexicà, amb un espanyol fluït, però amb un accent, un to així, molt, molt de texas, afirmant això, que nosaltres érem uns cabrons i que aquí no havia de venir per res, que ell no volia trepitjar terra espanyol per res del món.
Que li ha passat alguna cosa?
No, després ho va desmentir, va dir que queda tota una broma, que és un anglès muy latín i que tampoc no, que el seu anglès és així com molt, quan parla espanyol és muy latín, cosa que dubteu moltíssim i et dic perquè l'accent era molt, molt de texas, però que no, que és una broma i que li encanta el país i les espanyoles i que aplaudim el seu sentit de l'humor perquè el té allà on se senta.
Sí, o potser més enllà.
Jo què estava pensant? Clar, si això ho diu i després ho desmenteix, algú li haurà picat la gresca.
La cresta.
O la cresta, millor dit, no?
No, no, que ho va desmentir al mateix moment.
Ah, jo em pensava que havia sigut el cap del temps.
No, no, no, no.
Ell ho va dir i pam, pam, i em veure la cara de tots els periodistes espanyols allí presents.
Va dir, d'una collega, d'una collega.
L'he cagat una mica.
Mira, prepara-te, prepara-te.
Tu parles de collejas, no parles de collejas.
Ai, ai, ai, què és això?
Jo no en sé, jo no en sé de ballar cap oire.
Però, que això ara és quan la cama a les xiques altres s'ha de puixar.
No, no, jo en aquestes hores que acabo de baranar, home, tinc el cafè aquí, és allò de...
No, no, jo ara no estic per fer cap oire.
No, ni jo tampoc.
A cap oire, eh? A cap oire no m'ho busquis.
A cap oire només que la que fan aquesta nit.
Això.
A Toregona Ràdio.
La qüestió és que, malena Gràcia, que és d'aquí parlarem, està al llit perquè ha patit un accident quan realitzava una exhibició en el Festival de l'Erotisme de Cornellà.
Bé, la qüestió...
Això ho vaig dir que cap de setmana passat, no?
Ah, exacte.
Ella estava fent la seva representació.
Que estava també la Margele Morrú.
Sí, sí, senyora.
Doncs ella estava fent...
Vale, Sílvia, sisplau, que se m'acaba el temps mentre tu vas a la moto i tu no ets el cito bons.
No, que faré com aquell nen que s'ofega.
No, no, no puc com aquell anunci, sisplau, m'acaba la paciència.
Continuem, continuem.
Com t'anava dient, la maleta gràcia és al llit, perquè un dels ballerins que portava amb el seu espectacle li va fotre un cop de mala sort, perquè realment és així.
I fent la cap oire li va quasi, quasi rebentar el fetge.
Veus?
Bé, fins aquí ho sentim moltíssim, Helena,
perquè són gafes de l'ogifio, de l'ofici, i són coses que passen.
El pitjor del món és que després hem pogut veure l'endemà com un programa de televisió que té com a icona o com a model una fruita, és a dir, un tomàquet,
va aparèixer a casa seva i van entrar a casa de sons pares, perquè ella està ara mateix a casa de sons pares,
van entrar a la seva habitació, és digna, digna de veure, l'habitació de la Malena.
Jo no ho vaig veure.
Anava a dir de pis de soltera, no, del pis de sons pares, mona perquè sí.
Tot per de peluig, potser, nines, des d'aquella capçalera de llit de color blanc, amb aquell cobre llit,
saps, aquelles coses, ella amb aquella cara sense maquillar, sense pentinar.
Quina por!
Una cosa, una cosa, dient que està molt malita, que li sap molt greu, perquè ella...
No pot atendre la gent com li agradaria.
Ah, exacte, perquè a ella no li agrada aparèixer en aquestes circumstàncies, però també està molt ofesa amb els organitzadors d'aquesta...
Convenció.
A vent, o com sigui, perquè no només ella no ho ha cobrat, sinó que hi ha molta gent que va anar allà i encara no ho ha cobrat.
I jo dic, bueno, xata, però a veure què ens sap greu, perquè...
Va acabar urgències, després el truques...
La cosa no va acabar bé, però bé, és que tampoc no va acabar. Ni bé ni malament. No va acabar. I una feina que no està acabada potser no cal ser cobrada.
No està cobrada. Depèn del contracte, no?
No ho sé, no ho sé. Bueno, Malena, jo trobo que potser no era el millor moment, vas triar el pitjor moment, per decidir fer públic que no havies cobrat aquella...
Perquè si després veus el videoclip, tampoc no té gaire gràcia, com per cobrar.
No, no, a tot el contrari, eh? No és res, Malena, que des d'aquí que et recuperis, que re, xata, que serà res, dos cops. Ai, no.
Que menys cap oira i més ioga. I això.
Que és molt més relaxant.
I parlant d'aparèixer...
No creus que me ves cruzar la pared, agotxar se parezco a tu lado.
Hi ha una dona que apareix, no? Que és una mica...
I és com el Guadiana.
Sí.
O era el Guadalquivir.
O era com aquell anunci de Torrons que torna a casa per Nadal.
Ai, això m'has d'avisar que ho tingui allò, allò de l'almendro.
L'almendro.
La qüestió és que Carmen Martínez Bordiu torna a les revistes, en aquest cas, a la Ola, com cada any abans de Nadal,
per vendre l'exclusiva de Torno, suposo que per pagar el Pavels, Torrons, el Cava Català que comprarà...
Totes aquestes coses que necessita per guarnir la taula en aquests dies amb les seves famílies.
I Car tot, eh? Car.
Caríssim, caríssim.
La qüestió és que, bueno, no seria res de l'altre món, sinó fosca, i hi ha gent que diu que ella està espectacular, atrevida...
Què dius?
Que és una Carmen mai vista, i hi ha altra gent que diu que possiblement s'ha tornat boja,
que el nou ofer, amb aquest nòvio, l'està trastocant de manera que en aquestes fotografies podria semblar una dona de vida alegre.
Què dices?
Que no és...
Les dones que hablan de tu i fumen.
Ah, exacte, aquelles dones que fumen.
La qüestió és que...
No, no, no sé jo com parla ella.
Parlarà com li doni la gana, perquè per això és neta de qui és.
La qüestió és que, justament per això, per ser qui ha sigut, perquè ara potser ha perdut punts,
no hauria de fer-se aquestes fotos tan compromeses, en les quals no es veu res, però ensenya quasi tot.
És a dir, no res, no res, xata, no res.
Home, i jo estem parlant de l'Ola?
Creu que, personalment, són unes fotos fetes amb molt de gust, que potser la model no està a l'alçada del fotògraf, no sé, en fi, això ja aquí ja seria personal.
Has vist un espai genat més enllà, que sortia?
Qui?
Ja te poso la banda sonora i ja saps d'aquí parlem, eh?
Teatrera, teatrera, teatrera, perquè em toca, no?
Vaja, Raquel Mosquera.
Doncs sí, finalment coneixem a la petita Raquel, perquè li posaran el nom de la seva mare.
Exacte.
I que hem de dir que la, podríem dir, la primícia, la novetat, l'exclusiva, està compartida entre Lectures i l'Ola.
Devien pagar la veritat cada un.
Exacte, perquè, clar, ells demanaven un tant pel caché de poder veure les fotos, que segurament que serà un pack.
Ara ja serà entre el bateig, entre la família d'ell que ve a Espanya a conèixer-la.
Ells que van allà, que coneixin els animalets d'Àfrica.
Veus una espècie com de pack, en el qual ho venen tot, en els primers anys de la niña.
No, no, no, perdona, això es ven any per any, guapa.
No, ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Un niño vive muchos años, cada año, el cumpleaños, es paga un montón.
La qüestió és que li hem pogut veure aquella carona.
Ella diu que és la mujer más feliz del mundo.
Jo que m'anegro.
Perfecta, amb totes les dones que apareixen cada dia en el món.
I que, bueno, no sé, ja comencen a fer allò de a qui ens hi parece, a tu què et sembla.
Les comparacions són odioses.
Jo veig el programa de l'Hero City al migdia, i aquests dies enrere deien que no s'assemblava a ningú.
Els dos, a cap dels dos.
A cap dels dos, i que encara no es traien de la ment allò que podia ser adoptada.
Ja.
O sigui que...
Bé, jo crec, jo espero...
Jo crec que no, jo...
Posats a vendre, tots els pares, primer, diusos, entren en aquell quiròfon amb la càmera.
Sí.
Jo espero que un dia es vengui aquell vídeo, i sabrem si realment va ser una part sense cap tipus de suture,
sense cap tipus d'operació quirúrgica, sense cap tipus de cap cosa, que el devia pixar en comptes de parir.
Perquè si no, no ho entenc.
Home, teòricament va ser, no?, es van obrir i van fer cosetes, no?
Va, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure quines coses s'hi van fer,
perquè el seu marit va dir que no la tocarien.
Home, l'han de tocar? És que ha de sortir per al meu lloc, eh?
Oh, per això mateix.
Ei, que tenim experiència, eh?
Ja ens ho aclariran, ja ens ho aclariran.
I la que sembla que ho té una miqueta clar és una noia pel roxa.
Es diu Nicole Kidman.
La maria riu, eh?
És que abans d'entrar a l'antena jo deia, però no era rosa, hem d'estar aparellant-nos que si era rosa,
que si era morena, que si va ser pel roja, que ta xica, que ta xica.
Aquesta xica que es diu Nicole Kidman i que ja té nòvio,
que de fet jo m'he quedat a ratlles, té un nou nòvio
que es veu que fa molt de temps que va pel món i nosaltres ens entenem avui.
Sílvia, molt malament.
És un senyor, a veure si ho pronuncio bé, es diu Kate Urban,
que és cantant The Country.
Oh!
És d'allò americano, americano, que llavors de Tejanos.
M'entens?
Fuma, fuma.
No el seu que fuma, xata.
Jo crec que no, eh?
Aquestes intimidades jo no me les sé.
La qüestió és que han fet un sopar familiar
per demostrar el seu amor amb els papes d'ell i els papes d'ella.
Que és re bonico.
Que la cosa es veu que ja està quallada, quallada,
perquè si no de què fas un sopar per ensenyar a les teves pares?
Però no pots dir això, aquesta notícia així.
És a dir, quallau els seus pares.
Què dius?
No ho has de fer, americano.
Per què si nosaltres som d'aquí?
És ella, que és australiana, que ni és americana.
Ella ni és americana.
Per donar una mica de color.
Som internacionals, una australiana, un cantant de country.
La bandera americana.
I dos catalanes de pro.
Que veuen cava cada any i que critiquen el Ben Àfric
perquè no sap ni on té el cap.
Com t'anava dient.
Hem vist fotografies.
És que em fas anar cap a Can Seixanta
i quan torno no me'n recordo.
La qüestió, ja he perdut els papers, he perdut la revista,
ja no sé on estava.
Que la Nicole Kidman, ara, ara.
Agafa, agafa, agafa.
Agafa un pols, mira.
Espera, que faig un glob de cafè i tot si convé.
La qüestió és que se'ls ha vist passejant el seu amor per Boston.
Amb el fred que fot a Boston, que fan passejant.
Això, carantant una mica l'ambient.
Fan d'estufes.
Fan d'estufes humanes.
Bé, doncs això, que a nosaltres ens hauria agradat.
Ha de ser incòmode, no?
El sopar d'aquells de presentació de pares.
Ai, sí.
Neguit.
A veure, no hi ha sorpresa, no, Sílvia.
No, sí.
Quan la gent normal del carrer presenta el seu nòvio, la seva nòvia,
els pares amb un sopar familiar, hi ha la intriga de, ai, com seran.
I no sé què.
No, amb aquesta gent no, perquè tothom sap com és la Nicole Kidman,
tothom sap de què treballa, tothom sap quants fills té,
tothom sap quan li van posar les banyes per l'última vegada.
Tot això ja ho saben, aquesta gent.
I aquesta xiqueta se sent a tal oi no pot explicar res d'ella.
Perquè ja ho saben tot.
Ja li he explicat.
Han de parlar del temps, han de parlar de lo bueno que està el cordero.
O, bueno, en aquest cas, no sé si seria xistorra, no sé què menjaria aquesta gent.
Menja aquí el chicken.
No, del chicken.
Del chicken.
Bueno, no sé, la qüestió és que deu ser incòmode.
Doncs sí.
Seure amb algú endavant del que no pots parlar de res important de la teva vida,
perquè és que és que és trist, eh?
Pup, pu.
Pup, pu.
M'has matat, Sílvia.
Ara m'has matat.
Ja m'has fet el cucut, m'has matat.
La qüestió és que parlarem d'ella, de la més rossa, de la més vella.
Digue'l, digue'l, digue'l.
D'on és tonta.
Que tonta sois.
Sí, xiqueta, però reconeixeu, és un pas endavant, xiqueta.
Paris Hilton, és una apassionada de los relojes, m'encanta, m'encanta perquè és tan tonta que no hi cap.
La qüestió és que aquesta milionària estadounidense ha decidit, bueno, de fet l'han triat, que també s'han de tenir nassos i poca solta,
per ser la nova imatge d'una nova edició limitada de rellotges realitzats en ordre de 18 quilats i mil diamants.
Què dius? Tots amb un rellotge?
No deixa ell veure l'hora.
Quina hora és?
Si no me la deixa ver los destellos de mi reloj, no m'he dit cap més l'hora que és.
És molt trist.
Durant l'acte de presentació a la casa neoyorquina, on vam presentar aquests rellotges,
ella va dir que era una apassionada de los relojes.
Home, no, cada dia.
Jo encara tinc esperança que algun dia la contractin per fer un anunci de compresa amb bales,
surti volant i no torni mai més.
París Hilton va saliendo.
Adeu París!
Deixem-me la París, eh?
Adeu, adeu París!
Ves, ves, ves si l'ané.
Ai, ves una ampolleta de cava, guapa.
Home, una ampolleta, no, però una copa, ara sí que me la prendria.
Agafa, agafa, agafa, agafa, que te l'omplo.
I fresquet, eh?
Ah!
És que se'm fa el bocaig quan he de sentir l'oloreta.
Sí, sí.
Aquelles bombolletes del paladar.
I és brut nature, aquest, eh?
Aquest és brut nature, eh?
Brut nature.
Sí.
Vale, perfecte.
Ha de ser bo o no?
Ha de ser bo, bo.
La qüestió és que ahir, per fi, vam poder veure l'estrena mundial de l'anunci de Freixenet.
Impressionante.
Anunci que, com ja sabeu, protagonitzaven Gaby no Diego, Demi Moore, Demi Moore, Gaby no Diego.
No és que fossin quatre, sinó que l'ordre no el té el producte.
Sí, tal.
Exacte, el producte en si, no sé què dir-te, a veure, l'hauria de veure més vegades per poder-te dir exactament...
Pel que m'estàs dient no te va agradar massa.
No ho sé, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
A més, es va donar molt de rebombori, va sortir a les revistes, Camino Diego, ella per Espanya, Demi Moore...
No ho sé, no ho sé, la qüestió és que ell fa d'escriptor i ella fa de tres coses.
Ella fa de xef, fa de bombolleta i fa de mujer de rojo.
Què dices?
Perquè ella té tres papers i ell només té un.
No ho sé, ell queda com un tonto que no sap obrir l'ampolla i ella queda com una diva.
No, no, no, entra això, entra això.
Pobre Gaby no, pobre Gaby no, pobre no, escolta, un personatge.
A veure si ell no sabrà obrir l'ampolla.
És que...
Home, és que ha de fer d'home sensible, home dedicat a la lectura, home dedicat...
A l'escriptura, en aquest cas.
Una lectura i escriptura, perquè és un home que està més enllà de les coses banals, no, de les coses banals com és obrir una ampolla.
I, clar, ella, d'una manera demostra que la dona és forta, no?
Sí.
Per això la posen de vermell, després, per dir, ja te l'abro jo.
Ai, l'ampolla.
Déjame.
L'ampolla te l'abro jo.
La botella.
La botella.
L'ampolla, eh?
La botella.
Deixa'm...
Deixa'm...
Deixa'm estar la dona de l'Agnar, que no té res a veure amb això ara, és que tu fas malbé.
No, no, no, deixa'm un mío que sigui la botella.
Notícia a última hora.
Hi ha algú que va dejar algo?
Carles d'Anglaterra, al seu 57 anys, anuncia que es retira del polo.
No, això era veritat.
Sí, filla meva, què dius?
40 anys, 40 anys darrere d'una pilota, i ara decideix que per salut, és a dir, per jeiu, perquè és així de clar,
és tan jeiu que no vol incrementar les seves lesions de polo, que jo dic de polo de menta, de fressa o de llimó, no sé de què serà.
Això ha sigut la Camila.
La Camila, la Camila, la Camila que ha d'aprendre ell després de cada partit perquè ja no aguanta, és així de clar.
De fet, ha decidit que el seu temps lliure els dedicarà a pintar quadros.
Tu no sabies, però ell pinta aquarelles, que a més a més es cotitzen, però que molt bé, a totes les galeries d'art de Londres.
Mira que ens podia fer un regalet, no, ara que arriben a Nadal.
Carles, xàtig.
Quasi que no.
Que sí, després el vendrem, dona.
Jo tinc una moda que pinta, que molt més xulo, ja t'ho dic jo ara.
Doncs, Carlos, no.
Anem als aniversaris que ja ens queda poc temps.
Perfecte.
Tenim uns quants aquesta setmana, eh?
A veure, a veure.
A veure que agafo aire.
La Concha Velasco, 66.
Uau, molt bé.
Conservadeta.
El Fernando Guillén, 74.
Bueno, la seva línia.
A mi m'ha sorprès el Budé Allen perquè en fa 70.
Què dius?
El que sents?
Raro, no?
No, però sembla...
A veure, se conserva bastant bé, eh?
Home, però com si fos un formol, la veritat.
Sí, sí.
La Verónica Forque, que en fa 50, molt ben portadets.
Veus?
El Curro Romero, que en fa 70.
Bé, no m'interrompis, que després me'n vaig molt bé.
Alfonsi Nieto, que en fa 27, perquè després jo me'n vaig per allà, no toca.
L'Abrina Spears fa 24, pitjor per ella.
L'Antònia Canales, que en fa 43.
L'Àlex de la Iglesia, que en fa 40.
I no vull que me la poses per acabar, perquè la Carina fa 59.
Oh, i el vagú de los recuerdos.
No, no t'ho he dit abans, perquè sabia que me la posaries.
Y allí están, viene ya.
No sé què és pitjor, si me la poses o me la cantis.
Bueno, deixem-ho, deixem-ho, deixem-ho.
T'ho poso aquesta per acabar, que sé que t'agrada.
Molt.
I que portava diverses setmanes, dient-me, jo, hi ha una cançó...
I ella, no ho sé, no ho sé, i la tenia guardada i no me la volia posar.
Això són les sorpreses.
Eres mala, malossa.
Per cert, que no m'has dit res del concert de la Rosana, eh?
No m'has parlat res, gens ni mica, eh?
Bestial.
No, no, no, no.
En su línia, no?
Mar, no te dic fins la setmana que viene, no te digo hasta la setmana que viene, perquè tenim fiesta, eh?
Bueno, ja va bé, no tant en tant.
Naltos descancem i els oients, bueno, molt més, la veritat.
Una fiesta, esta fiesta, esta fiesta, la fiesta.
Però, de totes maneres, avui és divendres, molt bon cap de setmana.
I fins la setmana vinent, no, l'altra.
Exacte.
Adeu-siau.
I fins la setmana vinent, no, l'altra.
I fins la setmana vinent, no, l'altra.
I fins la setmana vinent, no, l'altra.
Fins demà!
Fins demà!