El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a cobrar...
Tanquem la setmana també amb l'avi Ramon, és divendres, s'apropa el cap de setmana, avi, bona tarda.
Bona tarda.
I jo, estàvem parlant durant tota la setmana del carrer Podaca,
que la gent venia fins i tot de Tortosa a comprar,
i jo no sé si passava el que passa ara moltes vegades,
que és que el jovent, el dissabte a la tarda, per exemple, va a carrer amb un carrer avall,
no?, a vegades sense intenció de comprar res, per passejar.
Era un carrer de passejadors també? O la gent anava per feina?
No, és que era un carrer també perquè, per exemple, el carrer de la Unió,
ja es diu carrer de la Unió perquè unia la Rambla amb la plaça de Carros,
perquè després un altre dia parlarem de plaça de Carros, carrer real,
parlarem de... Això ara de moment farem aquesta part d'allí baix, aquest barri.
Una altra vegada n'hi ha cap dalt, el casc antí, que també hi ha molta història per explicar.
I, clar, el que passa és que avui en dia hi ha molt de moviment en aquest carrer,
perquè com que hi ha el port esportiu, clar, el divendres a la nit ja començo a sentir el soroll.
I així com ve Santa Tecla i Sant Magí, quan s'han els coets, ja saps que és la festa major,
quan arriba el divendres, saps que és divendres, pel soroll que a la nit s'hi tomba en un contenidor,
que s'hi trequen un vidre, i altres no.
I altres van, doncs, en pla, bé, passarà la nit, allà baix al port esportiu,
o passejar, o a un bar, o el que sigui.
Sí, ha sigut un carrer, doncs, molt...
Molt actiu, sempre.
Està al mig de dos...
Pensa que els que havien d'anar a treballar al port, els que anaven a l'estació,
els que anaven a aquests coets, havien de passar per aquest carrer.
Llavors hi havia uns carreres pel costat, que també tenien les seves coses,
que parlarem un altre dia, perquè hi havia també un baixada,
i hi havia... En fi, hi havia molta... Molta cosa, hi havia també el d'això que també en parlarem,
hi havia el ford d'intendència, o sigui, que subministrava el pa del quartier, del militar,
vull dir, aquella anàtoria hi havia moltes coses, que nosaltres parlarem de les falles...
En fi, més que res, farem un resum, un resum d'aquest carrer,
que són coses que signoren, vas per aquest carrer ara, i com que després de la guerra,
allò va quedar bastant abandonat, perquè els bombardejos van fer molt bé moltes coses.
Sí, estava molt destartalat.
Llavors els carrers estaven molt...
Incluso recordo jo que hi havia una vident d'aquestes, que també...
Una vident?
Una vident d'aquestes.
Ah, viu? Vostè ha conegut vidents?
Estava allà, i sí, el lloc que estava, no?
Que tenia botigueta, diguéssim, Daniel.
No, no, el pis, el pis seu, saps?
Però una vident d'aquelles rares, saps?
Clar, vull dir que hi havia hagut, en aquell barri hi havia hagut de tot, de tot, de tot, saps?
És que també va ser un barri que va ser una època bastant ric,
perquè hi havia molts boters,
i l'època d'exportar el vi, i tot això, doncs, clar,
de Reus portaven el vi, perquè llavors Reus, doncs, el vi, les Amallanes...
Clar, Tarragona era una capital més, com diguéssim, entre el militar, el clero,
però hi havia aquí més aviat gent d'oficis, gent...
Saps com?
Era diferent, així com Reus agafava la comarca dels pagesos,
sí.
Aquí agafava més aviat, doncs, un altre tipus de...
I aquí al port vivia tota classe de gent, tota, no?, classe de gent,
vull dir, amb oficis, amb caracters, intel·lectuals...
Era com un poble, però, per això et dic, i clar, aquest carrer era un carrer que portava...
Si havien d'anar al moll, havien de passar per aquí, vull dir, sí, era un carrer molt de trànsit.
Parlant de viure, suposo que passava allò que passava abans, no?,
que tenies la botiga o el magatzem a baix,
i la casa de dalt era la teva vivenda, vull dir, els artesans devien viure al mateix carrer Podaca.
Bueno, normalment...
O hi havia de tot.
Era diferent, perquè també allí hi havia moltes cases que eren més aviat senyorials o de gent rica, saps com vull dir?
Sí.
I era curiós perquè llavors, al revés d'ara, la gent rica o senyorial, com vulguis dir-li,
perquè un altre dia quan haurem del carrer real parlarem d'aquestes cases que d'això,
doncs era curiós perquè el primer pis era on vivien els senyors.
I a dalt, doncs clar, com menys pagaves...
Més escales havies de pujar.
Més escales, llavors hi havia ascensors, no?
I era curiós perquè llavors aquests primers pisos estava bé perquè quan feien les caramelles,
les caramelles, anaven amb una canya i un cistell,
i quan cantaven amb una canya d'aquests senyors, a dir-los cistell,
posaven o cèntims, o ous, alguna cosa per a ells celebrar-ho després quan celebraven.
Doncs com de tothom havia de ser quan amb una canya arribaven a que els senyors tinguessin coses.
Clar, sempre agafaven els primers pisos.
Per això dic que de viure, havien de viure on podien,
perquè, clar, moltes vegades hi eren també moltes cases de transport,
altres d'això, de barcos, agències de barcos...
Ah, com a empreses, diguéssim.
Molt, molt, això estava molt ben...
I que hi havia rivalitat entre els carrers veïns,
el carrer Podaca i el carrer Reial, per exemple?
En part sí, en part sí, però era una rivalitat, doncs,
no de barallar-se ni coses d'aquestes.
Més aviat, les rivalitats consistien amb els joves,
que fem guerra contra aquell carrer,
que si, saps, més aviat, que si aquella noia aquí no...
Saps? Perquè el nivell de rivalitat era entre el Serrallo.
Ahà, estaven molt a prop, clar.
El Serrallo era la rivalitat.
Allò era com ja ho diuen, el Serrallo.
Jo no sé si hi havia el Serrallo que, per exemple,
un herent, l'herent que hi havia a l'Àfrica,
que ell, el senyor, dominava les dones, el que sigui,
i l'herent també deien Serrallo, eh?
Ara no se sap si és coses d'això o què, saps?
Però llavors sí que hi havia rivalitat amb el Serrallo.
No solament d'aquí, sinó de la part alta,
també a vegades baixaven gent a fer guerra contra els del Serrallo,
o contra els d'aquí, el casc aquest, eh?
Coses d'aquelles de joves.
Sí, de joves, que després dius, vaja tonteria, no?
Doncs així hem mig tancat aquest resum general
que hem fet sobre el carrer Apodaca i la seva part comercial,
però la setmana que ve, de moment entrarem la setmana
parlant d'un altre establiment que es troba al carrer Apodaca,
d'aquells de tota la vida.
Una pastisseria.
Ho deixem aixer amb intriga.
Bon cap de setmana, avi.
Val.
Vizca Catalunya,
visca el català.
Gràcies.
Gràcies.