El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a d'or d'or d'or.
I no només és el meu avi, sinó és l'avi de tota la gent que ens escolta.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Bé, mira, jo seguint la corrent, què vols que faci?
Un mulgar, el que s'ha de fer, s'ha de fer cosetes.
Sí, la corrent de simpatia que trobo quan vi aquí.
I tant, per això ho fem, eh?
Ja per això ho fem.
Avi, li han conegut alguna vegada per la veu?
Sí, sí.
Sí o no?
Més d'una vegada.
L'avi té la veu una mica especial.
Sí, bueno.
A veure.
Doncs sí, m'he trobat alguna vegada.
Primer un dia en una tenda, estava a marxar aquella senyora d'allí i diu, bueno, adéu, Ramon.
I una senyora que li diu, escolti, em diu, perdoni.
Diu que és l'avi Ramon, vostè, de Tarragona Ràdio.
Que bo.
Dic, sí, dic, sí, senyora.
És que l'he conegut per la veu.
Mira, veus.
Bueno, mira, ja és algo.
Però l'haurà passat més d'una vegada, avi.
Sí, sí, sí, sí.
I no només això, que dius, ai, jo vostè, sinó alguna fotografia, potser, que hagin vist del diari o...
Perquè el diari surt molt, l'avi Ramon, encara que no ho sembli, eh?
Bueno, a vegades sí.
Que si la neuració de res a què?
Que si la neuració de res a quant i la fotografia...
No, no, això és que passa que jo m'agrada ser amic de tothom.
Jo vull ser amic meu, allà ell, però jo vull ser amic de tothom.
M'agrada ser obert.
La vida és això, ser obert.
De problema sempre en tindràs, avi?
A vegades, millor veus que estàs amb un criu que està plorant i una feinyada entre aquella...
o dos que estan barallant-se a l'autobús, t'hi poses pel mig i procures...
Que es calmin, que es calmin, i tant, i tant.
Perquè el que mor a la vida, la vida és això.
Jo crec que ho feia jo per cremar una mica, com estàvem parlant de les pires que vam començar ahir a parlar...
Perquè, avi, vostè me deia que es feia, que a veure, que els fusters, perdó...
Sí, això era quan se feia les fogrades al carrer.
Fien una pira de coses i cremaven, i coets, i la gent saltaven, i tiraven sal, i sal quan t'hi és el foc peta...
Ah, sí? Ai, ja veuràs tu uns quins de sal enguany.
La sal grossa, eh? La sal grossa, doncs quan hi ha foc, tires sal d'aquesta i peta, com si fossin petardets o coses d'aquesta.
Ah, no? Ai, no ho sabia, això?
Home, és que avui en dia hi ha de tot. I avui en dia només quan hi ha a comprar coets ja està.
Però llavors s'havia d'inventar una de les coses, i hi havia aquestes coses, que hi havia petites tonteries...
Gràcies, que molts quartos amb coets no se podien gastar, no?
No, però no n'hi havia, ja, us puc dir.
Llavors hi havia més aviat, que feia gràcia, que ho havia comentat amb una persona, eren aquelles sabetes, allò petits...
Així hi ha que estirar a terra, sinó encara n'hi ha.
Sí, però a més a més hi havia unes coses que deien martiniques, que eren unes tires de paper, amb una miqueta d'una pasta,
que allò quan rascaves i tiraves, amb un dorat o petant, saps? Per terra i això.
Ara allò potser ho van prohibir, perquè allò era com a varenos, saps?
Perquè inclús molta gent ho feien servir per matar rates, saps?
Potser hi posaven amb allòs, i potser jo crec que van prohibir-ho perquè és un material potser...
A banda d'inflamable?
No, no, inflamable no.
Però un crio el meu va posar-se la boca, sense vulguer, com que estava amb una tiret de paper suelto.
Com si fos pasteta.
Jo crec que ho havien prohibit per això.
I es podia confondre amb un caramel, no? Potser pel color.
I llavors, esclar, la gent sortia al carrer, al vespre, no era com ara que hi ha tants serials,
que la gent estem embotits amb la tele i no saps quan has de marxar perquè comença l'altre.
Llavors la gent estava més lliure.
Jo crec que la tele ha fet molt bé a molta gent, però també ha fet molt malament a molta d'altra.
Però clar, és el que diu vostè, abans com no hi havia televisió, se sentia la ràdio,
se sentia el serial de torn i després ja marxaves.
Cuidado aquell temps, molta gent, quan tenia una ràdio, segons quin veí,
anaven a escoltar quan feien un partit, per exemple, internacional d'Espanya,
que jugava Samora i anaven a escoltar.
Se sentia com podies, perquè no se sentia allò clar.
Però bé, era una novetat.
I tant.
Però el bonic que era aquell temps, perquè la gent que faven la cadira,
se sentaven al carrer, discutien la cosa, els crios, jugaven per allà fora.
En fi, era un altre tipus dels carreres.
Sí, sí, jo he pogut veure això.
No hi havia aquest trànsit que ara, ni aquests elements que has d'anar al tanto,
t'has d'apartar perquè no saps com van.
Sí que ho saps com van, però és del tanto que...
Sí, sí, però cap a on van.
Cap a on van, m'entens?
Vull dir, era una altra classe d'ambient.
I en aquells anys, en aquell temps, ja et digui,
hi havia aquelles comissions que un s'ajuntava amb l'altre.
I llavors hi havia el barri de la Marina, que deien,
que era des del plaig, des del plaç Sant Joan.
El barri de la Marina.
Sí, sí.
Antigament el barri de la Marina.
Depèn ha sigut el port, però pràcticament, antigament,
antigament el barri de la Marina, no?
I llavors, clar, i per això hi ha el carrer de la Unió
que unia el carrer de la Marina amb la Rambla.
Per això hi ha el carrer de la Unió que unia aquests barris, saps?
I llavors també, com que hi havia més llibertat,
també de la Rambla, també hi havia del Rambla per avall, fins aquí.
També la gent, era un altre tipus de vivendes,
i també hi havia gent que anava a la plaça Corsini,
i, per exemple, hi havia la plaça Corsini i la plaça Corsini,
vull dir, places adequades per...
Per fer rabelles, per fer coses.
Per fer el foc, per fer les pides.
I llavors, al que estava la Marina, al carrer Pudà,
que era el cantor, hi havia un bar, un cafè.
Llavors, bar no era...
A més ja deien cafès.
Cafès, on anava a prendre una seva corresponent copa de guarder,
o copa, cafè...
El conyac, també, no?
El cigaló, que deien, que era una copa doble,
i posaven d'això, diguem, anís...
Feien el cafè i el...
Anís, anís amb allò.
I llavors, allà, doncs, com que al barri aquest de la Marina hi havia de tot,
hi havia gent bé, hi havia oficis, hi havia tenders, hi havia...
En fi, era un barri, doncs, que estava...
Era un barri com que fos poble.
Però era ben més pescador, aquest barri, no?
No, llavors hi havia el serrany.
Allò era el serrany.
D'acord.
Mariner per la part de la mar.
Però ja està.
Perquè llavors, pensa tu que el carrer de mar només existeix de 1800...
Bé, el carrer de mar hi existia, però el que és el port, en aquell temps, el 1800,
l'aigua, va quasi fins al carrer de mar.
Jo recordo, perquè m'havia parlat vostè, si faia algun temps,
que hi havia segments de gent que havia vingut a València, gent que...
Ara, aquí, ara, ara, ara, ara.
I aquí, doncs, també hi havia molt de ferroviari.
Aquests.
Vostè, que m'ho va comentar fa temps, que era la gent que, d'alguna manera,
van començar a entrar a les falles de Tarragona.
Ferroviari, perquè clar, aquí a Tarragona hi havia la confluència,
o comú que no sé com es diu, perquè a vegades jo no hi he estudiat,
hi havia els del...
Ho heu escut?
... dels camins dels ferrocarrils del nord a Madrid-Saragos-Saragicà.
O sigui, que aquí a Tarragona, a l'estació que hi havia,
hi havia un gran dipòsit d'aigua per suministrar les màquines.
Però, a més a més, llavors hi havia els operaris d'una companyia
amb un costat d'estació i els operaris de l'altra companyia a l'altra.
Perquè quan venia un tren o algun vagó que s'acalentava les rodes,
allò que havien de fer, el que sigui,
doncs miraven el que hi havia i ho arxivaven.
Si era de l'altra companyia, prenien nota, i si no, de l'altra.
I si no, quan es posa això, ho arreglaven.
Que per això, dalt del plaig del miracle,
fixi-hi tu que encara existeix...
Bé, ara ja no, ja ho van treure.
Últimament encara hi havia una plataforma on giraven les màquines
i hi havia els tallers també, i a baix,
quan ja va desaparèixer tot això després de la guerra,
va desaparèixer les caretes aquestes,
hi havia unes vies on aparcaven els vagons
perquè havien de reparar el que sigui.
Les vies encara hi són?
És possible que encara hi siguin les vies?
Potser fins... Ara hi han fet els jardins aquells,
ara per aquest moment.
Fins ara sí que hi havia encara allà...
Jo me'n recordo d'haver passat pel pont
que passes per sobre la via venint de la platja,
que jo veia algunes vies mortes que giraven...
Doncs allà hi havia hagut una plataforma
on giraven les màquines,
i que es va haver també taller de reparació de vagons i cotxes.
Llavors hi havia aquí uns en aquell temps
i a dalt la classificació,
a dalt la classificació de...
Diguem classificació perquè és més amunt del pont de...
Anant cap a Reus, anant cap a la onja,
doncs allà hi havia...
A Pontell seria?
Sí, allà dalt hi havia els tallers de l'altra companyia.
Després no, els ser Renfe ja van unir tots d'això.
Doncs bé, doncs a aquest cafè hi havia molts ferroviaris,
anaven a fer la partida,
i llavors van vindre una sèrie de ferroviaris valencians,
i aquí també hi havia molta gent de València,
que encara a Tarragona n'hi ha, i a Sant Joan,
fan la festa els valencians,
i tenen la manera dels desemparats,
o aquí que fan la festa.
Bé, doncs aquí vam començar,
mig en broma, mig en sèrio,
de fer una espècie de...
fa una miqueta de ninotada,
una miqueta de ninotada,
una miqueta de ninotada,
que la continuarem demà.
No, ja serà dilluns, avi,
que avui és divendres.
Ai, que no saben quin dia, avi...
Bueno, per mi és demà.
Doncs gairebé, gairebé.
Avi, que tinguin boníssim cap de setmana.
Això esperem.
Ens la trobem dilluns.
I no se'm ha d'espístia,
a veure si ara el dilluns...
No, no, no.
Jo aquí he esperat-lo per parlar de les falles i...
No, no, ara ja hem de preparar-nos ja per Sant Joan.
I a més la setmana vinent és curteta a curteta, eh?
S'ha de preparar per Sant Joan, eh?
Per això mateix,
perquè ja tindrem dilluns, dimarts i dimecres,
i el dijous ja no estarem per aquí, eh?
Que hem de preparar la rebella.
Ja comprem les coques,
bueno, es comprarem les coques
i farem el que faci falta, eh?
Avui en dia, rai, que no cal patir.
Ràpid, ràpid, ho té tot fet.
Doncs un tomb i abans una coca.
Doncs un altre tomb i abans una altra coca.
I ara veiem tot, ara,
igual forcs, que pastisseries, que tot arreu...
I surten bones, eh?
A veure, unes més artesanals que els altres,
però surten bones.
jo per una nit de festa, com és aquesta...
Però ja parlarem el dilluns.
Avi, bon cap de setmana.
Adéu-siau.
Adéu, adéu.
Vist el català.