Tornem a tenir aquí Andrés i Andrés. Bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
I abans de passar a escoltar la música de l'OES,
que ens ha acompanyat durant aquestes setmanes,
toca avui cinema a l'Antiquari.
Exacte, aquest vespre a les 10 i amb entrada gratuïta
una comèdia de l'any 52, una comèdia americana,
que sortien Carrie Grant, Ginger Rogers, Charles Coburn i Merlin Monroe.
I la pel·lícula estava dirigida per Howard Hibbs.
La pel·lícula, el títol aquí a Espanya era Me siento rejuvenecer.
Per riure, passar-s'ho bé amb unes grans actuacions,
una pel·lícula que no es pot oblidar i s'ha de veure.
Això aquest vespre a l'Antiquari.
I ara passem a l'Oeste, que allà on estàvem durant tots aquests dies,
i cada moment seguim amb ell.
Tenim avui un tema que és de la pel·lícula Tessun Sainz Urai,
de l'any 1953, i el tema és Mi viejo hogar de Kentucky.
L'autor, Stephen Foster.
Canten, bueno, hi ha els coros de Norman Luboff,
i l'arreglo és precisament d'ell, de Norman Luboff.
És una adaptació personal que es va fer d'aquest
Mi viejo hogar de Kentucky.
Sainz bright on my old Kentucky home,
Tis summer and everyone's gay.
The corn top's ripe and the meadows in the blue,
While the birds make music all the day.
The young folks roll on the little cabin floor,
A merry, all happy and bright.
By my heart times comes a knockin' at the door,
Then my old Kentucky home.
Good night.
Weep no more, my ladies.
Oh, weep no more today.
We will sing one song for the old Kentucky home,
For the old Kentucky home,
Far away.
Far away.
Weep no more, my ladies.
Oh, weep no more, my ladies.
Oh, weep no more today.
We will sing one song for the old Kentucky home,
For the old Kentucky home,
For the old Kentucky home,
Oh, weep no more, my ladies.
Ai, que melancòlic.
Jo no estic mai a Kentucky,
però hi voldria anar, eh, després d'escoltar això.
Mira, aquesta pel·lícula la va fer, la va dirigir John Ford,
i era la seva pel·lícula predilecta,
Potser perquè era una de les pel·lícules més humils que ell havia fet,
i, a més, menys conegudes,
a pesar de ser una de les pel·lícules més personals que ell va fer.
20 anys abans ja havia fet la primera versió,
Judge Pritz, amb Will Rogers de protagonista,
i aquestes dues pel·lícules estaven basades en històries curtes
de l'escritor Irving S. Cobb
sobre la vida d'una petita ciutat de Kentucky
a principis del segle passat,
amb la que el jutge era William Pittman Preyets,
que amb la pel·lícula es va ser interpretada per Charlie Winninger,
que era el seu cap visible.
La filmografia va ser la tercera pel·lícula del director
amb la productora Republic,
i també va ser la tercera col·laboració que feia
amb el músic Victor Young,
després d'haver-li musicalitzat la música de Rio Grande de l'any 50
i l'Hombre Tranquilo de l'any 52.
El músic Victor Young va escriure una banda sonora
basada en la cançó de Stephen Foster,
My All Kentucky Home,
que havia seleccionat el propi director.
El títol d'aquesta pel·lícula està inspirat
en la seva lletra que diu, perdreu el meu anglès,
to sound science great on my All Kentucky home.
Això és la lletra que va inspirar la pel·lícula aquesta.
I ara passem a un altre també molt important,
que va ser el major d'un dia de l'any 65,
que és una preciosa pel·lícula de Sam Peckinpuck,
encara que el director no va voler-se fer responsable del resultat final,
degut a que la productora li va mutilar molts metres de pel·lícula.
I, a pesar que ell tenia tot el recolzament de Charleston Heston,
no hi va haver manera.
Amb aquesta pel·lícula, l'actor Charleston Heston
és un oficial de cavalleria
que porta un petit grup de sers marginats
per lluitar contra els apatges.
La banda sonora és l'última aportació musical de Daniel Amphiteatroff,
un excel·lent compositor, autor d'obres tan dispers com
La danza de los siete velos, de Salomé, de l'any 53,
Carta d'una desconocida, de l'any 48,
Cuando ruge la marabunta, de l'any 54, i altres més.
Aquesta incursió que va fer amb el Wersten és molt brillant
i la marxa del major d'un dia els seus homes
el leif motif més destacat de la pel·lícula.
La danza de los vähän
defensive
Y
Pod minute
금
El
Te
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els havia d'esperonar perquè anaven a lluitar contra els indis, no?
Exacte. Bé, i ara tenim ja per acabar tota aquesta sèrie que hem fet de temes de l'Oeste, farem una que representa la pel·lícula Vides rebeldes, que es va fer l'any 61, i el títol és Los inadaptados, i l'autor és Àlex Nord.
Aquesta pel·lícula tan mítica de John Huston, que va ser escrita per Arthur Miller, va ser l'última interpretació de Kurt Gable i Marilyn Monroe.
El drama d'aquests inadaptats que cacen cavalls salvatges perquè la seva carn sigui destinada a menjar per gossos va ser molt enèrgicament acompanyat per un vigorós número o partitura de jazz que va composar Àlex Nord,
que és el genial autor dels temes musicals de la pel·lícula Espartacus, o Espartaco aquí a Espanya, de l'any 1960, i Cleopatra de l'any 1963, amb una melodia central molt notable.
Escoltem per acabar Los inadaptados de la pel·lícula Vides rebeldes.
Doncs Andrés, amb aquest tema ja t'acomiadem fins demà.
Demà començarem una altra coseta que crec que t'agradarà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!