La Terra és plana, ho sap tothom.
Però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Per portar-nos notícies tan sorprenents com aquesta,
La Terra és plana, un dilluns més,
comptem amb la presència del Beta.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Notícies a científiques, tecnològiques...
Sí?
Sí, i una mica de tot.
I encara que no ho sembli, és una secció seriosa.
Hem tingut algun oïdor, ho sabem de bons fons,
que es pensava que la Terra era plana.
I nosaltres ho afirmem, tal com diu el Kimi Portet.
O sigui, el Kimi Portet ha de ser veritat.
Ha de ser veritat i la secció és molt seriosa.
Totes les notícies que diem aquí són certes 100%,
com el títol de la secció.
Doncs bé, si et sembla, arrenquem amb aquestes píndoles
que tenim sobre qüestions que fan referència a la ciència.
I en aquest cas, avui entrem de ple amb la ciència
que té relació amb la informàtica.
Sí, perquè tenim aquí una petita, breu notícia
que està posada en interrogant,
perquè diu així, la fi dels discs durs...
Ja saps, Núria, que és un disc dur.
Sí, en principi és el que amagatzem a la informació a l'ordinador.
Perfecte.
Doncs aquí en aquesta notícia es posen en dubte
si arriba a la fi dels discurs.
Si et sembla, ho explico i sortirem de dubtes.
Diu així, les memòries flash podrien ser
les encarregades de guardar les dades dels nostres ordinadors en un futur.
També pregunta elemental.
a la mental, memòries flash.
Els pendrives?
Això mateix.
Allò que s'enxufa via USB, no?
Això mateix.
I que molta gent ja porta la butxaqueta i tal.
Sí, això mateix.
Memòries portàtils.
Sí, sí, pendrives.
És una manera molt científica també d'anomenar-ho.
I que va ser un instrument honesti
per amagatzar les dades que es feien abans amb els disquets.
Vindria a tenir la mateixa utilitat que un disquet
amb l'avantatge que té molta més capacitat.
Sí, i van sortir primer amb poca capacitat,
215, 512,
i ara doncs n'hi ha d'aquests bolígrafos petits, no?
De memòria, d'una giga, dues gigas...
Ah, però continuen a ser igual de petits amb tamany?
Home, a mi em sembla que no varien gaire
perquè els que he vist al mercat
van augmentant la potència i el tamany segueix sent el mateix.
Cosa que no ens estranyaria
que encara la ciència últimament avança tant
que algun dia fossin de més capacitat i més petits.
És cap aquí, representa on van els avanços informàtics, almenys.
Sí, és aquí on van,
però de moment sembla que estan tenint més capacitat.
Ja anem per les gigas
i de moment mantenen la mida,
però potser la ment algun dia...
Però vaja, o estem parlant d'una giga i tal,
però un disc dur té moltes gigas,
pot tenir moltes gigas de capacitat.
Sí.
Vull dir que com per arribar a suplantar un disc dur...
Bé, doncs mira, aquí està la cosa.
Diu, què és el que té la informàtica?
Sempre arriba un moment en què un dispositiu
es queda obsolet i necessita ser reemplaçat
per un altre de més modern.
És el cas, per exemple, dels lectors de CD
que van desapareixent a favor dels DVD
o si ens remuntem uns quants anys més enrere
a aquelles disqueteres de 5 i quart
amb aquells discos tan grans.
Us en recordeu?
Sí, sí, un disc...
Sí, fins i tot aquells disquets grans
que eren com a...
Molt flexibles.
Sí, sí, sí.
I semblava com si fos per dins
es podia fins i tot veure, entreveure,
radiografies.
És el mateix plàstic, no?
Ara el problema és la gent que té encara documents
a dins d'aquells disquets.
A veure qui troba una disquetera
que li llegeixi per poder-los recuperar.
Sí, a veure què em fan d'això.
Que, per cert, algun dia,
aquí en aquesta secció tan seriosa,
la Terra és plana,
hauríem de fer referència
als antics formats
que van quedant obsolets
i molta gent es queda penjada
perquè no ha sabut adaptar-se.
Ja no parlem d'aquestes disqueteres
de 5 i mig, com ara fèiem esment,
sinó d'altres sistemes informàtics.
En aquest cas, doncs,
parlem del Windows,
parlem de les diverses versions que ha tingut.
Abans del Windows,
que hi va haver altres sistemes
d'entendre la informàtica,
doncs hi ha gent,
hi ha gent que encara conserva aquests programes
i es vol posar en marxa,
funcionen,
però el que passa és que no tenen, diguéssim...
L'estria, la valoració.
Sí, no tenen introducció
a la informàtica d'avui dia, no?
Però, bé, d'això en podíem parlar més endavant.
Però bé, seguim parlant d'això dels disqueteres
i estàvem amb aquestes disqueteres
de 5 i mig, no 5 i mig, 5 i mig,
amb aquells discos tan grans.
Doncs bé, ara el doctor
Chang-Yu-Hau,
això és xinès,
un investigador de Samsung,
creu que no falta gaire ja
perquè ens comencem a oblidar
d'un element clau
en qualsevol ordinador actual,
el disc d'1.
Segons les seves declaracions,
aquest dispositiu es veurien reemplaçats
per les seves noves memòries flash nan,
que cada cop són més capaces
de guardar més i més informació.
De fet, Samsung pensa treure una memòria flash
l'any que ve de 32 GB.
Què et sembla?
Estem parlant d'un aparetet d'aquests portàtil,
molt portàtil, molt petit,
32 GB.
Sí, nosaltres dèiem 2, 3,
l'any que ve 32 GB.
El que passa és que tu sabràs,
tu saps més d'informàtica,
però l'ordinador necessita una mínima memòria
per funcionar.
Sí, però...
Per fer les operacions bàsiques,
després guarda-ho on vulguis, no?
Sí, sí, però aquestes mínimes memòries
ja existeixen, són les memòries RAM.
Que això ja és intocable.
O DDR, hi ha també diversos sistemes
i aquí entradíem el que dèiem abans, no?
De memòries se n'han fet 50.000
i a mesura que van sortint nous ordinadors,
van sortint nous tipus de memòries,
d'aquestes per al funcionament intern de l'ordinador,
quan estàs treballant amb ell,
i que tens, o millor, un ordinador de fa dos anys
i la memòria que tens,
aquelles pastilles que diem,
doncs no et serveixen perquè han canviat el format, no?
Ara parlarem d'avantatges i desavantatges, no?
Que se'ns van acudint sobre això?
Sí, sí, és que quan parlem del tema aquest
que van quedant obsolets coses
com aquestes xisqueteres,
els CDs pels DVDs,
els isdurs per les memòries flash,
32 GB,
doncs imagineu-vos un reproductor MP3
superpetit i amb tanta capacitat.
A més, es pot tenir un accés més directe
a les dades que en un isdur.
Són més lleugeres
i no són tan complexos mecànicament parlant,
tot i que això fa que el seu cicle de vida
sigui més curt.
És una cosa que es comença a estendre.
El nou iPod Nano, per exemple,
fa servir aquest tipus de memòria
per emmagatzar dades
deixant de banda el clàssic disdur.
Seran realitats les posicions
d'aquest científic?
El temps ho dirà, però bé.
Ja m'imagino que tu tens, clar,
tot a 32 GB d'informació
guardades en un llepisset petit,
amb una mena de boli petitó.
Això d'entrada.
Si ho perds.
Això d'entrada.
Bé, que si ho perds, allò.
Ui.
Que clar, en disdur és molt difícil de perdre,
perquè el tens integrat a la torre.
Bé, però se suposa,
se suposa que aquestes memòries flash
que tindran més capacitat,
o millor seran una mica més grans.
Ja seran diferents.
Seran diferents.
I suposo que seran estàtiques,
que no seran portàtils, com aquests bolígrafos,
sinó que seran estàtiques,
intrudides dins l'ordinador.
I l'avantatge és el que acabem de dir,
que com no tenen parts mecàniques,
tenen un rendiment més...
més...
Més ràpid, oi?
Més ràpid, sí,
perquè els disdurs són,
com diu el nom,
una mena de discos que van rodant
i aleshores això té un desgasc
i quan se trenca un d'aquests disdurs
l'has de canviar,
perquè en canvi unes memòries
no tenen moviments,
parts del moviment en aquest cas.
El que passa és que és el que també dèiem,
que al ser una cosa
amb tanta capacitat
i amb tan poc espai,
fa que també la seva vida útil
pot ser que no sigui tan com la dels disdurs durs.
De moment, de moment,
això és de moment.
Bé.
Ja ho veurem, no?
Ja ho veurem.
Des de la Xina, des de Samsung,
em sembla que has dit
que ens fan aquesta proposta.
Bé, Samsung em sembla que és coreana.
Bé, quan llegim aquests noms tan complicats
que heu pogut endevinar
que no en sabem de xinès,
ni de japonès, ni de coreà,
doncs...
sempre ho ficam al mateix calais.
Al mateix sac.
Al mateix sac, sí.
En tot cas, oriental.
Sí, però em sembla que els Samsung són coreans,
però bé, són cosins germans els xinesos
i els japoneses, tots són orientals.
Sí, sí, sí.
M'has tret les parles de la boca.
Doncs bé, una altra notícia.
També relacionada amb informàtica?
També, també, perquè tothom sap
que els portàtils,
aquests ordinadors petitets
que es poden portar amb una bossa
i es poden portar d'aquí cap allà,
són una mica cars.
Sí, i pesen una mica.
Encara.
Home, hi ha diversos...
Home, hi ha cars, però cada cop estan a baratim preus,
o hi ha ofertes o alguna cosa,
ja no és com abans, però bueno, continuen...
Per què volia tirar?
Perquè...
Què et sembla, algun dia,
poder trobar un portàtil per sort dels 100 euros?
Home, doncs que tothom en tindria dos o tres a casa.
Seria un portàtil complet, resistent,
i que no arriba a costar 100 euros.
Gràcies al MIT, ja és una realitat.
El MIT és el Massachusetts Institute of Technology.
Mira, això és americà, eh?
Això ho tenim claríssim.
Nord-americà.
Això és americà.
Doncs mira, diu així,
tenir ordinador portàtil és gairebé un privilegi avui en dia.
Sí, perquè em sembla que passen 2.000 euros.
1.000 euros per amunt.
Per 1.000 em pots trobar.
Bé.
999, que això ven molt.
És el mínim que jo...
Et contractarem.
Així d'entrada hem vist.
Et contractarem.
Ah, me contractaràs?
Sí, sí, sí, perquè...
De comercial de portàtil.
Això mateix, sí, sí, sí.
Això del 999 t'ha quedat molt bé.
Bé, doncs, com dèiem,
de moment és un privilegi, encara que sigui 999.
El seu elevat preu no és que el posi a l'abast de tots, precisament.
I a més, tampoc tothom aprofita les seves possibilitats.
És per això que poca gent en té un.
I segurament molts dels que en tenen el desaprofiten.
I de la mateixa manera, molta gent que el podria fer servir
i donar-li un gran ús no se'l pot permetre.
Per aquest tipus de gent,
és per aquí el MIT, dèiem,
que és el Massachusetts Institute of Technology, Nord-Amèrica,
ha pensat en dissenyar l'ordinador que ara us parlem.
Un portàtil que no arriba valer 100 dòlars,
menys de 100 euros al canvi.
Aquest model de portàtil econòmic
està previst pel proper mes de novembre.
O sigui, ja, ja, ja.
Sí, sí, sí.
Es pot que és una notícia allò d'estrena, imminent.
Sí, sí, sí.
És una notícia que va aparèixer a finals del mes d'octubre
i encara no l'han pogut actualitzar
per això dia proper mes de novembre
i em sembla que està ja a mitat del mes.
O sigui, ideal com a regal de Nadal.
Sí, però bé, totes aquestes coses tenen el seu...
El seu contra, ja veia jo, ja veia jo.
Sí, sí, sí, que era massa bonic.
No, sí, perquè, mira,
diu que es posarà...
Està previst fer això pel proper...
Aquest proper mes de novembre, que ja hi som.
Vi vindrà molt ben equipat.
Portarà Linux com a sistema operatiu.
Un processor de 500 MHz.
Quatre ports USB.
Connexió Wi-Fi.
Internet sense fils, ja sabeu.
memòria flash en lloc de disc dur.
Un portàtil de memòria flash en lloc de disc dur.
Recordeu el que hem dit abans, l'altra notícia.
Més coses.
Adaptador a la corrent.
Atenció perquè això es posi interessant.
Una manera de carregar-lo manualment.
A més, serà molt resistent,
de manera que es pugui fer servir en les condicions més adverses.
Bé, i la pregunta obligada és
si és tan bonic i tan bo i tan baratat.
Com és que és tan baratat, de fet?
Doncs bé, resulta que en principi no es podrà adquirir així com així,
ja que es vendrà en grans quantitats,
fet que baratarà costos de producció
i només es subministrarà a ministeris d'educació
que el facin servir amb finalitats pedagògiques.
Vaja, que si en volia un,
no serà tan fàcil d'aconseguir.
Això per Nadal.
El que podríem fer és posar-nos d'acord
50.000 consumidors
ara que venen aquestes festes de Nadal
i fer una comanda d'això, 50.000 d'aquests ordinadors.
Diem que sí, que són per als nostres fills,
per educar-los, finalitats pedagògiques.
Però vaja, si es fabriquen,
si estan al mercat,
ni que siguin en un mercat tancat de moment,
és previsible que un dia o altre estiguin al mercat.
Sí.
Perquè hi ha empreses avui en dia
que poden fer intermediàries
i que poden comprar aquestes quantitats
i després vendre un nou a 100 euros,
però potser a 150.
Tot arribarà al final.
És com els adaptadors
per a la televisió digital terrestre,
que de moment són molt cars.
Com en parlaràs el proper dia?
Algun dia en parlarem, sí.
Això ja és imminent també, eh?
Sí, això és imminent
i s'hem de posar les piles
perquè el 2008 és la pagada analògica.
Tot i que aquí em sembla que arribarà abans.
No, no, aquí és 2008
i em sembla que el risc de l'estat és 2009.
Sí.
Aleshores, doncs, la pagada analògica
i si no estem preparats
per a la televisió digital terrestre,
malament, malament.
Bé, en parlarem.
No t'ho puc prometre si serà d'aquí 15 dies,
però no els perdrem el 2008.
Serà abans.
Abans sabrem alguna cosa.
Sí, perquè de fet ja s'han començat a vendre,
com deies tu, aquests aparells de recepció.
Sí, i són molt cars,
però com dèiem en aquest portàtil de 100 euros,
pot ser que algun dia...
Segur.
...se vagi baixant i...
Bé, és la llei del mercat.
Bé, doncs, acabem.
Acabem i volem fer-ho amb música relacionada també amb internet.
Sí, perquè aquesta notícia,
molts que es baixen música a través d'aquest format,
com era el E-Donkey o el WinMX,
ja saben que està tancat.
Sí, perquè WinMX i E-Donkey
han tancat les portes
i aturen el seu servei
al veure's amenaçades per la RIA,
que ve a ser una mena d'agència internacional
sobre els drets d'autor.
És com la SGAE,
però de pel·lis i als Estats Units.
Doncs bé, diu així,
les accions que s'estan emprenent als Estats Units
contra les xarxes P2P,
les intercànvides xius per internet,
són cada cop més agressives.
I aquest cop sembla que les seves comeses
han afectat dos dels grans protagonistes.
Ens referim a E-Donkey
i, d'una banda,
i WinMX de l'altra,
que han anunciat l'atur de les seves operacions,
almenys per ara.
Al cas d'E-Donkey,
el seu president, Sam Yagan,
ha anunciat recentment la seva intenció
d'aturar les seves activitats
després de ser acusada per aquesta agència,
la RIA,
de fer pirateig.
En Yagan ha afirmat
que la seva intenció
és convertir la xarxa E-Donkey
fins ara pública
i de lliure accés per a d'autor
en un entorn privat
que operaria de forma similar a l'actual,
però en un marc de legalitat total.
Però ara no es coneixen més detalls,
però me suposo que si,
a partir d'ara,
et vols baixar música,
o quan sigui possible,
per aquesta xarxa E-Donkey
hauràs de pagar
un tant per cent.
Un tant.
Sempre estem amb el mateix,
vull dir,
es van anant emprenent accions,
cada cop aquest tipus de sistemes
estan més protegits
i s'emparen amb algunes,
bé,
blancs de la llei, diríem, no?
Sí, però mira,
feta la llei,
feta la rampa,
perquè el WinMX
per la seva banda
té inoperatives,
la seva web
i xarxa d'intercanvi.
Però es diu que aquest tancament
a causa de les succescions
formals de la RIA
en què amenaçàvem
a prendre accions legals
és només temporal.
De fet,
ja es rumoreja
que els creadors
d'aquesta xarxa P2P
estan traslladant-se
des del Canadà,
on tenien la seva base
fins fa poc,
a Port Vila,
a Banuatu,
una illa del Pacífic Sud.
O sigui,
és allò,
que feta la llei,
feta la trampa,
se'n van a aquesta illa
que sembla ser
que té moltes excepcions
legals
i...
o legals,
com vulguis dir-li,
i és més difícil
de perseguir-los.
Ells registren
les seves webs
en aquest domini,
en aquesta illa,
i poden fer
el que vulguin,
que vinguin allí
els policies
no de l'american.
Bé,
la qüestió és que
la cosa està posant
bastant difícil,
però,
però sempre,
aquesta gent,
troben la porta
del darrere
per poder
tirar endavant
les seves propostes,
que és,
en el cas,
fer,
baixar-se
música
de franc
per internet.
Sí,
sobre això
voldria fer
un petit comentari
d'un músic,
d'un músic,
d'un músic,
de casa nostra,
que ell,
ell reconeix
que la cosa està difícil.
La cosa està difícil
pels formats tradicionals.
I titula un article
com el final de la música
tal com la coneixem.
I s'hi titula
Música invisible.
Diu que
és cert
que cada vegada
és més difícil
comprar la música
que vols
quan saps
que la pots aconseguir
de manera gratuïta.
Fenòmens com
el Top Manta
i, sobretot,
l'intercanvi de xius
posen a l'abast
del consumidor
tota la música
que necessites
sense saber
de moure's de casa.
I el que és més important,
sense haver-se
de gritar la butxaca,
ni les campanyes
tramposes de les GAE,
ni els nous CDs
atapeïts de cançons
sextes
i pistes interactives
poden emmascarar
la realitat.
No falta gaire
perquè arribi el dia
en què els suports musicals
tangibles
com el CD
o el DVD
es revinguin objectes
d'una altra època
com
ho és ara
el vinil
o la cinta de caset.
Preparem-nos, doncs,
a dir adeu
a tota una manera
d'entendre la música.
Adeu a les pastregeries
plenes de lloms multicolors,
a les cobertes
plegables
de quatricomia,
als fulls plens
de lletres
que memoritzaven
en quatre dies,
a la sensació
juganera
i engrescadora
plena d'anticipació
i d'elit
de treure el precinte
del nou treball
del nostre artista preferit.
Adeu, en resum,
a la sensació
tàctil
i visual
d'estar davant
d'una petita obra d'art.
Ja no ens queda
espai
a casa
per tenir disc.
Benvinguts a la música
que no es pot tocar
ni mirar.
La música
ha esdevingut
invisible.
Saps qui ho escriu, això?
No, ho estava a punt
de preguntar-t'ho.
Lluís Gavaldà,
cantant dels pets.
Molt bé.
Doncs ell ho reconeix
i és un músic
i que ven discos
que la cosa
s'està convertint
en invisible.
Ja poden tancar
pàgines web
que trobaran
la porta del darrere
i bé,
és la realitat
imparable d'internet.
El mateix
Lluís Gavaldà
ho reconeix.
Què et sembla?
Bé,
que dins de tot
aquest canvi musical
nosaltres fem
un sal enrere,
fem un viatge a vinília.
És que així és com
tanquem cada 15 dies
a la secció del beta
la Terra és plana
amb un viatge a vinília,
no?
Sí,
aquell planeta
que es troba perdut
al mig de les galàxies.
no sé quina està més a prop
si és antronòmina
o bé,
però està per allà
tot el fons
a la dreta,
sí,
com els lavabos.
Bé.
Allí està el planeta
de vinília,
sí,
és un planeta ple de vinils
caducats
i que...
i com deia
el Lluís Gavaldà
obsolets,
aquells formats obsolets
els discos de vinil,
les cassets.
Bé,
nosaltres volem
reivindicar una època
en la qual
era l'única manera
d'escoltar música
de qualitat,
els discos de vinil
i ho fem
amb grups
de casa nostra
que van fer
propostes interessants
en el seu moment
i que per qüestions
que nosaltres
no volem entrar
perquè si no
s'estudien fins aquí
vés a saber
quina hora,
no van acabar
de triomfar
però
com comencem
a escoltar
cançons molt interessants
com la que portem
avui dia
avui,
sí,
anava a dir avui dia
perquè és que
el títol del disc
d'aquesta gent
es deia així
si avui és dimarts
això és la terra
nosaltres podíem
traduir-ho
que si avui
és illuums
això és
la terra és plana
clar
doncs bé
aquest grup es deien
B30
i el 1988
van fer cançons
tan interessants
com aquesta
que estem escoltant
ja que es diu
els altres
Ai, doncs vinga
ens acomiadem
i ens posem a escoltar
tranquil·lament
els altres
Vinga
Beta, fins d'aquí 15 dies
moltes gràcies
Gràcies a vosaltres
Fasca
Fasca
Fasca
Fasca
No podràs tocar, només passaràs, portar-te un espai després.
Per a disparar, aquí no m'endràs, aquí provaràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.
Per a disparar, aquí no m'endràs.