El meu avi...
El meu avi...
El meu avi...
El meu avi va anar a Cuba
a d'Ordo del català
al millor barcó de guerra
de la flota d'or...
Comencem la setmana, ja tenim amb l'avi amb nosaltres.
Molt bé, comencem la setmana...
Ai, ai, ai...
Bona tarda, eh?
Oh, és que potser va per feina, va per feina, eh?
No, per tu...
Va ser que tenim poc temps, però tampoc és això, eh?
Ja l'he parat...
No digui, digui...
Bona tarda a tothom...
Que tingui paciència...
Com ha anat el cap de setmana, avi...
Els oients que tinguin paciència...
Que ja veieu que aquí...
Pilotes fora, això, eh?
Ja veig que li agrada el futbol, eh?
Ja veig que li agrada el futbol...
Aquí estem...
Estic tancat en un lloc que la Sílvia ja la coneixeu d'anys...
Avi, sap que demà s'enfronta el Nàstic amb el Barça?
Ho sabia?
Ja em busques, ja em busques...
No, no, no, és que l'altre dia em vaig assabentar que el Nàstic, a la Copa del Generalissimo, que jo no ho sabia, això em van trucar uns oients en un programa d'esports, que la Copa del Generalissimo va eliminar el Barça. I això no tenia ni idea. Qui? El Nàstic. Sí, sí.
No ho sabia. I va guanyar el Madrid, i va guanyar el Madrid també a la inauguració del Camp...
Sí, i a més que hi havia una famosa placa, no? Una famosa placa que mai, mai més s'ha vist, no? No, no, han plantat tables al davant perquè no es vegi. O que no l'hagin tret, eh? Que l'hagin posat en algun magatzem d'aquells per a veure que...
No, el Nàstic que t'ho vaig dir un dia, que el Nàstic la llàstima ha sigut, que potser no s'ha liderat en general, el que passa és que a vegades també ens trobem que el quilometratge d'una ciutat amb una altra...
És... Sí. No ajuda massa.
Va haver un temps que el Nàstic tenia gran avantatge perquè jugàvem amb els reus. I jugàvem amb els reus, doncs era una gran cosa perquè, escolta, no ho podem saber...
Hi havia pic, eh? Hi ha de per si, imagina't.
Hi ha dos o tres del Serrallo que quan venien d'allà, ja venien amb esparadrap i venien d'allà mig d'aixòs.
Això, els que venien aquí, els que van quedar allà no sé com quedaven, eh? Perquè eren delí.
Bueno, vull dir que el Nàstic va tindre aquesta cosa.
Després també el bo del Nàstic és que jugàvem molts d'aquí.
I aquella força, aquella voluntat, aquella cosa, que és el que passa, és el que li passa al Barcelona, fent conversions,
que et juga algun jugador de Barcelona, del Barça, de la cantera, que fixi tu, tens un Pujol, tens algun d'aquestos, un Xavi, per exemple,
que són, ja veus tu, internacionals, i doncs al costat seu hi ha aquests grans, com passa amb el Madrid, aquests grans figures,
i en canvi aquests, eh? Doncs el Nàstic passava el mateix, com que eren gent d'aquí que plegaven de treballar,
anaven a entrenar-se. És que és això, que no m'ho puc imaginar. I jugaven, sí, sí, sí.
Que acabis de plegar de treballar i que vagis a jugar i a més, depèn de com, partits fins i tot de primera A.
Sí, sí, sí. O la primera, millor dit, l'A ja la fes i jo.
I després ja va arribar un moment que acaben començant a vindre jugadors, una vegada uns, pel que sigui, es van vendre,
i hi ha la cosa ja, i llavors ja ve tota, llavors ja ve aquesta sèrie de...
Una pregunta que heu de dir-ho a vostè. Això del Madrid, quan van guanyar el Nàstic al Madrid, què van guanyar?
Aquí a Tarragona o va guanyar allà al Madrid? On va ser?
En aquest moment no me'n recordo. No se'n recorda. No ho dic perquè, si arribés allà, devia ser la bomba.
Sí, sí, sí. La gent del Madrid devia sortir.
I si arriés a ser aquí, la festa a Tarragona... Però llavors no hi havia els escàndols que hi ha ara.
No hi havia els escàndols que hi ha ara, com ara el camp.
Amb alguna celebració segur que devia haver, eh?
No, el que passa... Toma Madrid, toma, no, alguna cosa d'aquestes.
El que passa és que llavors deien que el camp, per exemple, es prometia, per exemple, inclús capellans,
anaven a cridar al camp.
Qui diu?
Sí, perquè està tota la setmana sense poder esvergir-se i poder anar al camp i...
Ah, no, oh, oh, saps? També una espècie de...
És que jo no m'imagino un capellà cridar a l'àrbitre.
Arbitre, no has vist, no sé...
No, dic cridar, he dit cridar, cridar.
No, no, és que clar, tothom, a veure, tothom quan va al camp de futbol,
normalment crida, o al l'inier, o a l'àrbitre, o a algun jugador determinat.
T'ho dic perquè ara un capellà canta, canta, fa la cosa...
Aquell temps un capellà, escolta, m'era una cosa, i clar, anar al camp i sentir un capellà que cridava,
però clar, manifestava una cosa que no era contra de res.
Vull dir que el futbol...
La deixa més tranquil·la.
Que el futbol era una manera d'expansió.
També que et trobaves llavors, per exemple, en aquella època,
per exemple, agafaven un Barça-Madrid, pintaven un penalti al Barcelona d'allòs,
i durant una setmana es parlava d'aquell penalti.
I mentrestant, aquella setmana...
Que hi havia rebombori.
Aquella setmana no es parlava ni del suministre, ni si això, ni si allò, o sigui...
És que el futbol va ser un gran invent, eh?
El futbol va ser un gran invent per poder pensar en altres coses.
El futbol era una manera de dissimular moltes coses, saps?
O sigui...
I clar, i és això, el futbol, aquest, aquest juga aquí, demà el juga allà,
ara és nostre, ara és vostre, aquest...
Però mira, és una cosa distreta i on porta afició.
I l'nàstic aquell temps venia molta gent de fora...
A més, potser també enlloc convidava, avi.
Perquè clar, a veure, ara tampoc el tenim tan lluny,
i a més en un cop de cotxe ja estàs allà, o amb l'autobús,
però és que abans el teníem més a prop que abans el teníem a l'Avigua de Catalunya.
I t'explicaré una cosa que ho vaig fer alguna vegada.
Sí.
Jo vivia al costat del gimnàstic.
O sigui que tot xeret que estàvem nosaltres al gimnàstic,
separava una paret.
Seperava una paret, i hi havia el camp de hòquei,
que el camp de hòquei estava al damunt,
que hi havia el tenis, un gran xeret allà del tenis,
i allí doncs anava el senyoriu al tenis.
Però els xiquets dels barris de Tarragona,
sigui el carrer Granada, sigui el...
Això, els seus equips anaven a fer partits allà al camp del hòquei.
Hi havia un del gimnàstic, que també era molt aficionat,
i aquest també feia amb els joves i el portàvem aquí.
Llavors, què va passar?
Després, amb la guerra, amb la guerra,
al gimnàstic, doncs, va haver un dia,
que vam fer una gran festa,
que vam presentar a un pianista,
i aquella festa la feien Lister i Campesino,
dos líders de la part republicana, com us diguéssim,
del front, van vindre aquí,
i van fer uns homenatges i coses d'aquestes.
Què va passar en aquella festa?
Farem com la de la tele, avi.
Què va passar en aquella festa?
Demà ho sabrem.
Sí, ho explicarem tranquil·la,
perquè hi ha alguna cosa per explicar-vos això.
No digui més. Gràcies, avi.
Fins demà, doncs.
Deixem el misteri.
De la flota d'Ultramar,
el timonell, el nostre amor,
i catorze mariners,
eren escuts a Calella,
eren escuts a Palafrugell.