El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Dilluns començant la setmana i hem deixat enrere la nit de Sant Joan,
el dia de Sant Joan, el cap de setmana...
Ha sigut tan llarg?
Però tan llarg, avi?
Clar, perquè normalment acostumava a ser, allò que dius,
queda una festa, dissabte o diumenge, i sempre te quedes sense un dia.
Però ara no, hem tingut la sort que ha sigut...
I hem començat com he quedat dijous, divendres, dissabte o diumenge, eh?
El que m'estranya és que t'hagi passat una cosa per alt,
perquè tu sempre estàs pendent de tot, de tot, de tot.
Què he fet?
El dia 21 de juny.
El dia 21 de juny, què?
No em vas dir res de res, jo ho vaig boquerir tampoc,
que feia 51 anys que vaig casar.
Ai, ara estava jo pensant.
Dic, no, l'aniversari de l'avi no, perquè queda ja per un altre mes.
Per això et dic que et dius de la coca.
que la coca va ser ja fa 51 anys.
Oh, que va ser la seva coca particular.
Felicitats, eh?
Encara que sigui ja amb sis dies de retard.
No, no, m'ho he fet gràcia, perquè tu...
És bollitero, m'ho podia haver dit, home.
No, perquè he pogut esperar que passi la setmana,
perquè tu sempre m'estàs així llic.
Ha sigut una mica de petard, aquest estic.
I no sé quant, tu, i no sé què.
I el dia que va d'això, i ja havia això.
I dic, ara, ara esperaré que passi la setmana,
passi Sant Joan.
Això és una trampa, eh? Ho sap, no?
Això és una trampa de mar, mad, feta, eh?
No, de quan en quan alguna batalleta també l'he de dir, no?
I tant, i tant, i tant.
I què tal?
Ho han celebrat d'alguna manera especial amb la seva dona?
Sí, sí.
Me n'alegro, me n'alegro.
Oi, d'aquí endavant?
Home, és que són uns quants anys, eh, Junts?
D'aquí endavant sempre ho celebro amb la dona, jo.
Ben fet.
Home, i aquesta...
Home, sempre hi ha amistats.
Home, ara ha quedat una miqueta malament, eh?
Ha quedat una miqueta malament.
Home, ja que és l'aniversari de no ser celebrar amb la dona,
sinó malament.
Per això et dic que tinc la satisfacció
de poder celebrar amb ella al cap de 50 anys.
Home, sempre es pot dir amb ella i amb els nets, i amb els fills.
No, això ja se'n té.
Però jo em refereixo amb ella,
que no he tingut la gran sort d'haver de canviar,
ni quedar amb...
No, perquè llavors no serien tants anys junts, eh?
Si no tinc la satisfacció que tinc,
és que no ni he canviat,
ni puc disfrutar amb ella.
O sigui, va anar a haver doble celebració.
Sí.
El dia 21, el de les noces,
i el dia 23 de la nit, Sant Joan.
Al final vas sortir, no vas sortir,
es va quedar amb la família.
Sí, sí, sí.
Amb la família, no?
Clar, allò així.
Jo tranquil·let.
Que temps, ja és temps de família, ja.
Sí, a mi també em passa el mateix avi.
Clar, amb els nens petitets, on vas?
A més, estàs pendent tot el dia,
compta amb els petardos, compta, compta.
I clar, surts amb una mica de por,
l'he de confessar.
I al final he preferit.
Sí, perquè...
Quedem a casa...
Saps què passa?
Que hi ha una mica d'incontrol.
Clar, no, no.
Perfecte, perfecte, avi.
Això, m'entens, vull dir que...
Però, bueno, mira, ja ha passat això.
Ara, doncs, mira, ja ha passat el foc.
Ja estem a l'estiu.
Els diables han disfrutat del que han volgut.
I més.
És una diada per a ells gran,
poder-hi prendre foc.
A les botigues posant papers i fustes
perquè els vidres no d'allò.
Però és propi.
No, no, és llogic.
Perquè així recorda que aquell dia hi ha...
Encara que a l'avi jo sé que no li agraden massa
els diables, no, avi?
Sí.
Sí, sí, n'hi agraden?
A mi...
A mi em fan por, també, eh?
A mi, per exemple, els diables m'agraden
perquè el dia dels diables és el dia dels diables.
Clar, el dia de Sant Joan o el dia de Sant Joan.
Perquè sortim.
Ara, a mi, per exemple, no m'agrada tant
quan, per exemple, el cas que et dic,
agafes pel carrer de Nau
o un carrer, per exemple, una festa
i veus que la gent està pendent de veure aquella cosa
i en sec surten ells.
i n'hi ha alguns que sí que tenen la precaució
però n'hi ha alguns que disfruten fent...
I clar, la gent, llavors, on t'apartes?
On t'aposes?
I depèn de quins portals estan tancats.
Ja no pots posar-te a dins.
En canvi, el dia aquest de Sant Joan, sí,
perquè com que saps que és el dia del foc,
ja saps, te prepares,
te fot de caputxa, fer el que et doni la gana...
I vas a riure, a córrer i el que sigui.
Cada cosa, jo trobo, que té el seu.
I jo va demanar el seu desitjo o no?
Ui!
S'ha recordat que li vaig comentar?
Sí, sí.
I vaig dir, a veure, tothom...
A més, és una cosa que a mi m'ho han ensenyat
com a tradició, de posar un o dos desitjos,
depenent de com estiguis a l'any,
i llavors de dir, doncs això...
No, n'hi ha que no es poden dir,
però un dels meus...
Per netejar i una altra cosa per canviar.
Però un dels desitjos meus és
que hi hagi convivència amb la gent.
Això sempre, avi, això sempre.
Jo, si hi ha convivència, per exemple,
que no hi hagi aquell jo, ni aquell tu.
Saps? Que hi hagi convivència és molt bonic.
Sí, sí, sí.
Que és el que més desitjo, però bueno, mira.
Perquè els anys te fan veure que moltes coses,
moltes que hi ha hagut després a la llarga, desapareix.
Saps? Llavors, i per què allò?
Per què aquelles coses? Per què allò?
I a més, ara, avi, veient la televisió,
avui fem un monogràfic de tot una miqueta...
Sí, sí, avui parlem per parlar.
Hem de dir que, clar, veus la televisió
i te trobes cada cosa?
Sí.
De morts, que si aquell ha matat aquí,
que si l'altre ha sortit amb no sé què,
i dius, a veure, però en quin món estem vivint?
Bueno, jo també trobo una miqueta
que s'han barrejat, potser, no diré cultures,
però maneres de ser.
I maneres de conviure, jo que dèiem abans.
M'entens? Maneres de ser, perquè, clar,
si vas mirant, ja, amb aquestes coses que dius tu que estan passant...
Sí, sí, no, poses les notícies...
I veiem que molts d'aquestes és normal per ells viure d'aquesta manera.
Almenys que s'ho han trobat, diguem que s'ho han trobat,
pobres, tampoc té on són...
M'entens?
No, no, no, són de països, o són de cases,
o són de llocs on el caràcter,
la manera de viure, el sistema,
és molt diferent de nosaltres,
que estem acostumats...
Un altre tarannà, sí.
amb una miqueta de respecte,
una miqueta de caliu,
i clar, i et ve de nou aquestes coses.
I llavors hi penses, i per què?
Sí, sí, sí.
Saps com dir, per què?
Per una tonteria, per un moment de daixos...
Per qualsevol cosa,
perquè jo sé que moltes vegades dius,
compta amb qui mires i de quina manera ho mires,
perquè ja està liada, eh?
Llavors, i llavors passa una cosa que dius,
i tu com t'hi pots posar?
Perquè a vegades tu t'hi posaries, posar...
No, no, no, avi, no t'hi posis, no, no.
T'hi pots, perquè llavors et trobes,
i et surt per fer aquella cosa.
Et surt perquè...
Però no saps com acabes.
Però llavors, mateix aquest dia,
el que va ser en Miquel,
una moto, dos cotxes,
els frontos d'un camión,
uns contenidors,
i compta tu llevant cremau,
i el façà d'aquella,
i qui ho deixo és això?
Llavors dius, bueno, de què és culpa?
Clar, clar, clar, no ho saps.
Perquè si un s'hi posa...
I de primer qui ha sigut?
Allò que dius, s'ha de tenir barra.
Però clar, els pobres veïns,
l'ençurt que s'han portat.
Llavors tu t'hi poses,
i llavors reclames,
i diràs, bueno, escolta'm,
i aquí doncs...
I la policia?
I llavors la policia diu,
és que estem allà.
O una altra cosa no pot estar per tot,
perquè clar,
el civisme,
si hi hagués civisme,
no ho quedaria tant de policia.
I tant.
Perquè cadascú sabria el que ha de fer.
Per això et dic jo,
que a vegades no pots culpar a ningú,
perquè no saps ja
com vivim,
del manera que vivim,
i com estem,
i el que fem.
Si això que estem parlant vostè i jo
és una reflexió,
allò que dius.
Doncs si hem fet que algú pensés,
i hem fet que algú digui,
ostres, doncs a veure si,
modulant una miqueta per aquí,
o canviant una miqueta d'allò,
ens donem per satisfets.
Jo el que trobo és que
això s'ha anat engrandint
per potser tindre una miqueta
de massa tolerància des d'un principi.
Creu que sigui tolerància?
Sí.
O intolerància?
Tolerància amb el que fan.
No s'han de tolerar,
per això et dic jo,
falta de tolerància,
perquè clar,
s'ha començat d'una miqueta,
l'altre s'han après,
l'altre l'agafen,
llegeix el diari
16 vegades atingut,
8 vegades atingut,
això és tolerància,
perquè aquest sap que...
Sí, sí, sí,
que pot entrar i sortir.
I tu penses,
bueno,
o és que les persones estan plenes,
o bueno,
doncs el camp...
Fem-ne noves, no?
No, no, noves,
si hi ha un munt de camp
per treballar i fer coses,
si hi ha un munt de puestos
per fer coses,
vull dir que
et veus d'una forma
que dius, bueno,
sí, sí, sí.
Penses,
penses i quedes pensant.
I tant, i tant, i tant.
Doncs a veure si li posem tots
una miqueta d'allò
que diuen els castells,
de seny,
una mica més de civisme
i entre tots ho podem arreglar
si és que no fa falta
fer grans herois
ni grans coses,
sinó una miqueta cada dia
com les formiguetes,
si no fa falta,
avi, eh, que no?
Bueno, el que fa falta
és el que dic jo,
a vegades falta també
una miqueta de mà,
de mà dura
en segons quines coses.
Com la fruita, no?
Quan madura, cau.
Veus?
Doncs amb la mà dura
que caigui això.
Ja s'ho fa venir tot, eh?
S'ho fa venir tot.
Que hi hagi una mà dura
que arregli això.
Doncs nosaltres,
de mà dura res, eh?
ben tubeta i ben maca, eh?
No, això ha sigut un comentari
espontani,
perquè on en quan també...
És que clar,
veus algunes notícies
que...
El que deia abans,
que t'acagua el cor al terra
que dius,
per amor de Déu,
com pot passar això, eh?
Estem al segle XXI
i com si estiguéssim
a l'edat de pedra, eh?
Encara continuem aquí.
que hi ha massa barreges de coses,
de costums i de sistemes
i de tot.
Avi.
Sílvia, Sílvia,
deixa'm-la un momentet a l'avi.
Avi, bona tarda,
que clar,
bona tarda.
Ara aquí anem xerrant amb la Sílvia
i jo dic, però deixa'm entrar avui,
avui entro.
Però també esperava tu, eh?
Sí, ja ho sé, ja ho sé.
Perquè amb la Sílvia
hi ha una relació de molts anys,
però amb tu,
des que et connecto,
m'estic molt content, eh?
Clar, com que ens intercanviem caramels
i coses.
Sí, no, dona,
i ets simpàtica, dona.
Bé, avi i jo,
el que sí que voldria ja,
i per això he entrat,
i com a dir que acomiadem la temporada bé, no?
Tanquem avui la temporada amb l'avi Ramon.
Què tal aquesta temporada?
Què li ha semblat?
Aquest intent que hem fet?
Bé, bé, bé.
He tingut uns nets molt agradables
aquí a la ràdio,
vull dir,
he estat molt bé amb tots,
des del jefe
fins a l'últim,
eh?
En mi m'ho ha tractat molt bé,
potser massa bé i tot.
Si no, dona,
massa bé i tot,
en molt bon sentit,
no m'entens?
Doncs aquí t'hi trobes bé,
en bon ambient,
vosaltres, doncs,
molta simpatia
i, clar,
m'ho ha fet desviure
molts moments de la meva vida.
Oh, i els que deuen haver quedat encara, no?
Ui, clar, dona.
Sí, queden moltes coses per explicar.
Què farà l'avi Ramon aquest estiu?
Doncs mira,
procurar, doncs,
no et creguis, eh?
Perquè ara, per exemple,
amb el Sindicat d'Iniciativa i Turisme
hem de preparar el concurs de Romesco,
després s'ha de preparar l'exposició
del Sindicat d'Iniciativa
de Tema Lliure,
després procurar, doncs,
passar el més bé per puc,
que pugui aquest temps, no?
Ja s'hi puc anar a l'apartament,
estar a l'apartament,
doncs, a la platja,
de la platja de Tarragona,
perquè, clar,
encara que no vulguis,
Tarragona et crida
i has d'anar-hi,
perquè és una nòvia que tens
que no la pots deixar.
No la pots deixar, eh?
Sempre hi acabes tornant.
Doncs, avi,
li desitgem molt bon estiu
i ens retrobem de cara
a la temporada que ve.
Molt bé.
De moment,
la propera seta
és quan organitzen la...
Em sembla que el concurs de Romesco
és el primer.
Sí, sí, sí,
per Santa Tecla.
Per Santa Tecla,
doncs, vinga.
Ja ens, ja ens.
I després jo venia a parlar
una miqueta del Romesco.
De moment, a parlar.
Després, a tastar-ho.
A tastar-ho.
Clar,
que aquí molt de xerrar,
molt de xerrar,
però no hi ha manera
de tastar res.
Doncs, avi,
moltíssimes gràcies per tot
i ja ens retrobem,
com dèiem,
la temporada que ve.
Molt bé,
s'espero.
Adéu-me,
i que em perdonin
tots els que m'han escoltat
durant la temporada.
de perfilies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.