Andrés i Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ai, com passava el mes de novembre, eh?
Oh, ja me li he dret de sobre, eh?
Sí, tant et passava.
Oh, ja el tenia a l'esquena, tenia a l'esquena ja fumadíssima.
Carai.
No, no, no, pobra. Més de novembre, torna l'any vinent, eh?
Que t'esperem. Ara ja estem al desembre.
I el desembre...
El desembre congelat.
Sí, sí, sí.
Mira, ja tenim els Nadals aquí.
Sí.
Ja els tenim aquí.
Jo he vist ja els carrers, a moltes botigues ja es veu el Paranoel.
Ja fa dies, ja fa dies.
Sí, això sí, és veritat.
Ja tenim els carrers ja preparats.
Però avui m'he fixat especialment en una d'aquestes botigues,
de gent del Japó, gent xinesa,
que jo li deia de broma amb una d'elles.
I què? Que ha arribat a Nadàlia.
Perquè és que ja estava allà, tot era, respiraves les boletes aquelles,
la trobaves...
No, i allà a la Rambla Mola, la gent que s'estava mirant l'arbre i tot,
ja aviam què és el que passava.
Oh, que maco, eh?
Sí, sí.
És que sembla mentida, però és allò que deies.
No mengem nosaltres els dies, els dies i els mesos es mengen a nosaltres.
Sí, sí, sí, ja ho pots ben dir ja.
Avui no hi ha cinema, recordem...
No, no hi ha cinema perquè hi ha allò que et vaig explicar,
que s'havia de fer l'incurt, que estava sortint molt bé, tot això,
però a última hora hi van haver uns canvis en l'organització
i com que nosaltres fem la programació de 3 mesos en 3 mesos,
ja vam dir, aquests dies deixem-los per l'incurt.
I esclar, no vam programar res
i aquest és el motiu que no estiguem fent cinema
perquè vam deixar-ho per l'incurt
i l'incurt a última hora va haver de fer uns canvis
de situació amb el Projeccions
i ens ha deixat el dijous i el dimarts lliures,
però tampoc podem fer-la ja perquè massa precipitat.
Bé, doncs avui, dijous, passarem ara, no una pel·lícula,
però sí la música d'una pel·lícula
que es va dir Meet Me in San Luis
i la cançó és La Canción del Trolebus.
Anna!
Sí, i els autors van ser Ralph Blank i Hug Martin.
I llavors t'haig d'explicar que aquesta cançó,
que és molt alegre, plena de ritme i de vida,
és una de les més boniques
d'un dels musicals de la Metro-Gobin-Meyer
més nostàlgics i tradicionals.
Amb aquesta pel·lícula s'explica la vida
de la família Smith, que viuen al Sant Luis,
i això passa a principis del segle XX,
no d'aquest,
abans de l'exposició universal
que hi va haver allà als Estats Units.
El paper d'Esther Smith
era el favorit de Judy Garland
i la cançó va ser la número 1
del hit paris de l'època
i nominada precisament per l'Òscar
dels Òscars de l'any 1944.
Aquesta cançó es cantava
a dalt d'un tramvia
amb una esbojarrada seqüència
plena de mobilitat i diversió.
John Williams
ens ofereix
una espectacular versió
amb la seva orquestra.
Escoltem la cançó del trolebo.
S'ha de dir
que l'arreglo
perteneix a Salinger
i està adaptat per
Courage.
Això és l'adaptació que es va fer.
I, a més, l'orquestra
és l'orquestra de Boston Pops,
una gran orquestra
meravellosa,
dirigida per John Williams.
i, a més, l'orquestra de Boston Pops.
i, a més, l'orquestra de Boston Pops.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo tinc una pel·licoleta de 8 mil·límetres que es veu el trolebus passant pel Prat de la Riba i hi ha un d'aquells guàrdies urbanos allà dirigint el tràfic amb aquell sombrero, aquell gorro de tipus Salacoc de passar per l'Àfrica i amb aquell tabardo que duien aquells abrics que no passaven fred amb allò.
Necessitia tindre aguant per aguantar aquells abrics que duien.
I tant.
Sí, ja et dic, jo ho sé per això perquè jo no vivia aquí.
Jo pensava veure, bueno, havia vist alguna fotografia de la Rambla i amb el trolebus passant per allà.
Jo quan vaig vindre a viure aquí a Tarragona encara vaig veure els cables dels trolebusos per la carretera que anava a Reus, aquella carretera tan recta que arribava fins a Reus.
I que encara arriba, crec que era la pateixa, no?
No, ara no és recta.
Ara no és recta.
Ah, no, és veritat que hem posat les rotondetes d'aquella.
Ara hem fet curva i també està llunyes del camí, perquè ara anava recta des de Tarragona,
recta, recta, recta fins a Reus.
Sí, és veritat que ara ja hem fet les rotondes i clar, ens hem d'anar desviant.
No, no, ja fa any, bueno, quan vam fer la carretera nova i et desvies cap a l'esquerra, després cap a la dreta,
ja perquè preparaven la carretera que després ja segueix pel pels altres zones.
Mira com s'ho sap ell, eh?
Dona, viatjos, que jo viatjo molt.
Sí, jo viatjo molt.
Oh, puc-ho cap amunt i cap avall.
Sí, jo, mira jo, Tarragona, Reus, Moradebre, sí, Cambrils, bueno.
Bueno, deixa'm, deixa'm.
Home, en cotxe segurament que més d'un tom sigui, eh?
Caminant segur que no.
No, no, Andrés, tornem demà mateix, afegim algun punt.
Si vols, si vols.
Bueno, demà comentem.
Demà allarguem i extensem, eh?
Fins demà.
Fem una mica més extens el tema.
Fins demà, Andrés.
Molt bé.
Molt bé.