Bona nit
Avui passen 3 minuts de dos quarts de nou del vespre,
un programa que el Manel ja ha batejat com una mica gafe,
però que esperem que els propers 30 minuts del Nom vinguis amb història
siguin 30 minuts unrelaxats, carregats d'efemèrides, notícies,
el nostre monogràfic, etcètera, etcètera.
Bona tarda, bon vespre, bona nit, com vulguis, Manel.
Bona tarda, avui hi ha un complot de les màquines en contra meva,
però bé, ho intentarem solucionar.
Només en contra teva.
Bé, pot ser en contra de la humanitat, qui sap.
En contra de la humanitat.
Ai, senyor.
Molt bé, benvinguts al Nom vinguis amb històries,
tot seguit al nostre sumari.
Nom vinguis amb històries, aquesta setmana...
Per començar, les nostres efemèrides que tenen en comú el British Museum,
la Segona Guerra Mundial i el rock and roll.
Ho sabrem tot seguit al nostre petit monogràfic
que el Manel ha volgut titular els orígens de la humanitat segons cada època.
Quin títol interessant.
Curiositats de la història.
El sol, centre de l'univers.
Les nostres notícies vàries sobre relacionades amb el món de la història.
La nostra història, avui com a títol també,
la plaça de la font.
I comentarem per finalitzar el llibre de Luis Corteguera
per al Be Comú, publicat per Eumo Editorial.
Efemèrides.
Tal dia com avui de l'any 1753,
es creava el Museu Britànic de Londres.
També tal dia com avui, però de l'any 1945,
l'URSS anulava el pacte de neutralitat que manteníem al Japó
durant la Segona Guerra Mundial
i així la Segona Guerra Mundial obria un nou front de guerra.
També tal dia com avui, de l'any 1971,
la New School for Social Research de Nova York
es convertia en la primera institució d'estudis superiors
que oferia un curs sobre rock and roll.
Tenim en compte que anaven 30 anys després
de l'aparició del rock and roll, aproximadament.
Bé, avui al monogràfic parlarem una mica
de com la humanitat ha intentat donar resposta
a la pregunta d'on venim, no?
Ens centrarem sobretot en la teoria del senyor Darwin,
però abans d'arribar-hi veurem que hi ha un camí una mica llarg.
Ja des dels temps més remots,
els diferents pobles i cultures
s'han preguntat quin era l'origen de la nostra espècie.
No, jo dius, hòstic, què fem aquí, no?
D'on venim?
I davant la manca d'una ciència que aportia respostes,
aquestes van venir en forma de llegendes
que feien referència a l'origen miraculós
dels homes i dones del món
i a la intervenció del Déu o dels Déus corresponents.
En aquests mites influïen i van influir clarament
les condicions naturals i socioeconòmiques de cada poble.
Sense anar més lluny, la creació de l'home
descrit a l'Antic Testament,
on Déu crea l'ésser humà a partir del fang,
doncs reflexa quan d'hi fos,
estava ja en aquell temps l'art de l'alfareria
i l'escultura, doncs, en la regió mesopotàmica,
a Egipte, a Judea.
No obstant, també des de temps molt antics,
els homes havien observat el paregut important
entre ells i els demés animals.
D'aquí sortaria la idea de l'origen natural,
no miraculós, de la nostra espècie.
Podem pensar que aquesta és una idea moderna del segle XIX,
però ja el poeta romà Titus Lucreci Carus,
el seu poema de la naturalesa de les coses,
situa el naixement de la humanitat directament de la Terra,
en uns suposats temps pretèrits
en què la fertilitat d'aquesta era extraordinària.
Avui sabem que aquesta teoria és absolutament falsa,
però la importància del pensament d'aquest poeta romà
es troba en el fet que va intentar donar una explicació natural
al nostre origen,
apartant-se de les explicacions o llegendes religioses.
Amb una gran intuïció,
Titus Lucreci descriu la vida dels homes primitius,
el seu treball,
l'aparició del llenguatge articulat, etc.
Lucreci es va basar en les conquestes portades a terme
pels pensadors i savis dels segles precedents,
entre ells Aristòtil,
que per primer cop va investigar d'una manera minuciosa el cos humà.
Va indicar el lloc que ocupa l'home dins del regne animal,
va enumerar i analitzar les diferències entre homes i animals,
com per exemple la vipe d'estació,
o fet de caminar dues cames,
el gran tamany del cervell, el llenguatge,
o la capacitat de raonament.
Uns segles després,
el metge romà Claudi Galeno
va establir la gran semblança
entre la constitució corporal humana
i la dels simis,
i va assenyalar també els trets de semblança i diferència
respecte a altres animals.
Tot això durant l'edat antiga,
per dir-ho, trets generals.
Això durant l'època de Grècia, Roma,
però com que el segle V després de Crist
va vindre tota la caiguda del món clàssic,
podríem dir, la caiguda de Roma.
Sí, i l'inici de l'edat mitjana.
Però, en definitiva,
les teories de l'antiguitat
les podem resumir amb les paraules de Tito Lucreci,
però, d'una banda, i Claudi Galeno.
Les teories que fan referència a un origen natural,
on, evidentment,
estaven a part totes les llegendes religioses.
Sí, sí.
Se para la ciència durant mil anys,
arriba l'edat mitja,
i aquests primers descobriments científics
van quedar sepultats per la gran llosa del creacionisme,
o sigui, per l'explicació religiosa
aportada per el gènicis bíblic, no?,
on l'Església catòlica ja es va anar ocupant
durant més de mil anys
que cap altra teoria pogués posar en dubte
les seves afirmacions i el seu poder.
Sí, sí.
Però al segle XIX,
l'Església ja havia perdut força,
i les seves explicacions
ja no resultaven satisfactòries per a tothom.
I la idea que la naturalesa que ens rodeja
evoluciona
va començar a aparèixer cada cop
amb una intensitat més gran
dins del pensament científic d'aquest segle XIX.
I aquí és on trobem el senyor Charles Darwin.
Aquest anglès...
Sí, digue.
Sí, en Charles Darwin ha de tenir
tota una sèrie d'antecedents,
o situem-lo una mica també en la seva època.
Sí, és una època en què ja la ciència
comença a despegar a partir del segle XVIII,
començant a haver-hi, com veurem després,
tota una sèrie de proves geològiques, etcètera,
que ho van orientar.
Sí, potser un tret també característic d'aquesta època,
bé, per començar aquesta època d'expansió,
d'interès per la resta del món,
segurament començaríem el descobriment d'Amèrica, no?
Sí.
Indirectament o directament, no?
Amplia ja els horitzons.
Els horitzons i tot això.
Després, al segle XVII,
ja vindria el senyor Descartes,
amb el seu mètode científic,
i a partir d'aquí, a partir del segle XVIII,
amb la il·lustració francesa, no?
Sí, sí.
S'hi va consolidar en poc a poc aquesta ciència
que ja al segle XIX esclata, no?
Sí, a més a més crec que és una imatge típica,
suposo, també gràcies a Darwin,
del típic científic que viatja,
Darwin ho va fer amb el Beagle, no?
Si no recordo malament.
Sí, sí, un viatge que va fer entre l'any 1831 i el 36,
crec que ho sí que ho sé.
I el típic viatge que van fent dibuixos,
recollint insectes, recollint plantetes,
minerals, etcètera, etcètera, no?
Sí, sí, treball de camp de primera mà,
que li va permetre,
doncs pels fòssils que va trobar
i les diferències entre animals i tal,
doncs poder formular les seues teories.
Després, quan va arribar a casa,
amb tot el material que havia recollit,
i elaborar tot aquell material.
Sí, sí, que Darwin no era el primer,
dins de la història contemporània,
també, si em permets,
crec que era amb la invasió,
o amb la conquesta,
per part de Napoleó d'Egipte,
que, a més a més de soldats,
es van portar metges, geòlegs, geògrafs, etcètera, etcètera,
i, per exemple, van analitzar l'aigua del Nil,
van prendre mesures de l'alçada de les piràmides,
van trobar la pell de la Roseta, per exemple,
que anys després...
Sí, hi havia un interès cultural, no?
Pot ser molt diferent del que ara passava a Irak, no?
Per exemple, que a Irak hi ha hagut una invasió
motivada únicament per factors econòmics,
per el petroli, no?
En aquests casos, a part d'interès polític,
hi havia també un gran interès cultural
per obrir-se al món, no?
Europa havia estat aïllada,
i tot era nou, era desconegut, no?
Molt bé, si en termes generals,
l'edat mitjana és una època de foscor,
en aquest sentit,
dins del sentit de la teoria evolucionista.
Segurament, gràcies a l'herència musulmana,
o als musulmans, o al món àrab,
que va recollir, i va traduir, i va adaptar,
o va seguir investigant moltes de les obres
de l'antiguitat.
Sí, van fer de pont, no?
Doncs, després, l'Occident va recuperar,
el que són les sobres dels clàssics grecs, etcètera, etcètera.
Clar que li va donar una base
per a començar a construir l'edifici de la ciència, no?
Sí, van tindre aquest paper de pont, no?
De pont, no?
Molt bé.
Doncs bé, la teoria d'Arguiniana
va donar una teoria que dia, doncs,
que les espècies, com veurem, evolucionen,
va donar un duríssim cop a la idea,
fins aleshores predominant,
que les espècies no variaven,
que sempre eren tal com les coneixem avui en dia.
I va revolucionar tota la biologia.
La idea d'evolució va començar a penetrar
en les diferents branques de les ciències naturals.
Paral·lelament a l'enorme treball portat a terme
per crear la nova teoria de l'evolució de les espècies,
el senyor Darwin també va meditar intensament
sobre l'origen de l'ésser humà.
Si tot evoluciona, doncs, l'ésser humà també.
Disposava d'una sèrie de proves per fer-ho,
com hem dit, no?, que no començava de zero.
En primer lloc, unes proves geològiques
sobre l'origen natural de l'home
i el desenvolupament de la vida del planeta.
També hi havia, ja, a l'època en què Darwin
formula les seues teories,
hi ha restes humanes prehistòriques
que s'havien descobert,
bàsicament d'homes de Neandertal,
com el crani trobat a Gibraltar
o la mandíbora inferior trobada a Nolet,
i que demostraven l'existència d'una raça
diferent d'humans amb un tipus primitiu d'estructura,
diferent al nostre.
Darwin també va utilitzar proves
de l'anatomia i fisiologia comparades
per les quals fou possible comprendre
els trets de semblança i diferència dels organismes
per la seva forma, estructura i desenvolupament.
També l'embriologia,
que és la ciència que estudia el desenvolupament
dels embrions, de les diferents espècies,
que al principi tots s'assemblen,
tant un ésser humà com un peix,
i això permet deduir que tenen un origen comú.
Com a semblant.
I una altra ciència que va aportar informació a Darwin
va ser la taxonomia,
que classificava tots els organismes
per als seus graus de semblança
i determinava la presència o absència
d'afinitat entre els seus diferents grups.
Doncs bé, totes aquestes dades,
així com també les aportades
per la paleontologia, la zoologia,
van permetre als d'Argüin afirmar
que els avantpassats dels éssers humans
havien estat monos extingits
a l'era terciària
i que havien evitat regions tropicals del vell món.
En quant als antecessors més immediats,
Darwin afirma que van ser monos,
antropomorfos, o sigui, en forma humana,
i que degut a la disminució
de les superfícies boscoses,
aquests avants passats
es van veure obligats a baixar dels arbres
en zones on els boscos
s'alternaven amb grans plenures.
Finalment van desapareixer els boscos
i se van haver d'adaptar
a caminar persones sense arbres.
Segons Darwin,
aquells canvis radicals
es van reflexar en la forma de desplaçar-se,
van passar de caminar quatre potes
a caminar només en dos,
la locomoció bípeda,
i això va ser, evidentment,
un procés molt llarg
i va tenir una important repercussió,
ja que en estos éssers,
segons diu Darwin,
els van quedar les mans lliures
que van poder ser utilitzades
per fabricar eines,
estris de pedra.
Gràcies també a les...
I això també va poder ser
gràcies a les notables facultats intel·lectuals
que havien anat adquirint
i que van possibilitar també
l'aparició del llenguatge articulat
i que això va anar donant poder
a poc a poc als homes sobre la natura.
Això és la teoria que diu Darwin, no?
Darwin va arribar a la conclusió
que els principals factors biològics
que van participar
en la transformació del mono en home
van ser la selecció natural,
la influència de l'exercici
i del no exercici
i la selecció sexual.
Però també menciona la variabilitat
i les influències del medi,
la reproducció, la herència,
les variacions correlatives
i d'altres factors
que ell diu que són desconeguts.
Totes les teories de Darwin
tenen el seu origen, com hem dit,
en el viatge
que va portar a terme
amb el vaixell Beagle
entre el 27 de desembre de l'any 1831
i el 2 d'octubre de l'any 1836.
Gairebé 20 anys després,
totes les seues teories
van veure a la llum en l'obra
l'origen de les espècies
mitjançant la selecció natural,
que és curiós,
se va esgotar el mateix dia
en què va ser publicada.
Segurament va ser una fita
en la història
del pensament humà.
Imagina't la gent
que de moment
es pensen que
mos ha creès 10
i que diguen
no, no,
nosaltres venim d'uns monos.
I també va ser motiu
de burla i de caricatura.
Hi ha moltes caricatures
del Darwin
de mono.
L'ampolla aquella
de l'anís del mono,
el logo,
la cara representa Darwin.
Sí,
més o menys,
sí,
és un mono
en forma humana.
va haver-hi
una gran
controvèrsia
al carrer.
La gent
n'hi parlava molt,
els creients
més ortodoxis
la van condemnar,
la van qualificar
d'atea,
ja que tirava per tard
la narració bíblica
de la creació.
Això parlem al segle XIX,
però encara hi ha gent
que
ho posa en dubte avui en dia,
que tothom
té tot el dret
a pensar el que vulgui.
Sí, sí,
fa poc
va haver-hi
una polèmica
als Estats Units.
És una de les grans
discussions
que com a mínim
arriben dels Estats Units,
entre els que segueixen
la Bíblia
i els que no segueixen
la Bíblia.
Sí, sí, sí.
I inclús en cercles
no tan ortodoxes
i en bona part
dels àmbits científics
la teoria
va trobar
molts opositors.
Molts de tovors
la teoria
de l'evolució
se la va conèixer
com la teoria
dels monos.
I bé,
però el temps
va acabar donant
la raó
al senyor Darwin
i la teoria evolucionista
se va acabar imposant
no només en biologia
sinó també
en essències filosòfiques
i socials.
Resumida
aquesta teoria
en quatre punts
o postulats
afirma
el següent
que són el següent
a veure
la primera
les formes de vida
no són estàtiques
sinó que evolucionen
les espècies
canvien contínuament
unes s'originen
i d'altres s'estingeixen
la segona
el procés de l'evolució
és gradual
lent i continu
sense discontinuïtats
o canvis bruscos
la tercera
els organismes apareguts
es troben emparentats
i descendeixen
d'un avançat comú
tots els organismes vius
poden remuntar-se
a un origen únic
de la vida
i per finalitzar
i quarta
la selecció natural
és la clau
en dues fases
que explica
tot el sistema
sí
i d'aquest quart postulat
trobem que
la primera fase
és la producció
de variabilitat
o sigui
la generació
de modificacions espontànies
en els individus
i la segona
i la segona
és que
la selecció
per mitjà
de la supervivència
en la lluita
per la vida
els individus
en aquesta lluita
que hi ha per la vida
els individus
millors dotats
els que han nascut
en modificacions espontànies
favorables
per fer front al medi
tindran més possibilitats
de sobreviure
de reproduir-se
i de deixar descendència
on
estes avantatges
queden
gravades
diguéssim
en els seus
descendents
de fet
aquestes idees
també les va
utilitzar una mica
Hitler
que el món
era una selva
on
el més fort
sobrevivia
l'altre
s'extingia
doncs bé
cal dir que
els postulats
primer i tercer
o sigui
la idea
d'un món
en evolució
contraposat
al món estàtic
que s'havia cregut
fins aleshores
i d'un avantpassat comú
van ser
acceptats
ben aviat
per la gran majoria
de científics
no obstant
hi va haver
un rebuig popular
a nivell de la gent
a la idea
de ser descendents
d'animals
el segon postulat
el del gradualisme
això que els canvis
es van produint
de forma gradual
va ser aquí
trajectòries desiguals
alguns biòlegs
totalment evolucionistes
com el senyor
Thomas Henry Huxley
mai van acceptar
un origen
gradual i continu
de les espècies
defendent
un origen
saltacionista
que hi ha
els bruscos
que són els que
provoquen
els canvis
mentre els altres
defensen
potser una evolució
lenta
gradual
sense canvis bruscos
molt a poc
exacte
i el quart postulat
és el que
s'entra en el mecanisme
de la selecció natural
és el que ha estat més discutit
tant per biòlegs
com per filòsofs
i el postulat
implicava atribuir
a l'atzar
un protagonisme
que la ciència
determinista
del segle XIX
només amb molta resistència
podia acceptar
l'harmonia
ascendent del món
dels éssers vius
no podia ser resultat
arbitrari
i aleatori
de la selecció
natural
era una harmonia
que exigia
un projecte
i en les dècades
del segle XX
dels anys 30 i 40
la teoria
de l'evolució
va ser reformulada
era el que es va anomenar
la teoria sintètica
de l'evolució
però això
ja és una altra història
No en vinguis amb històries
curiositats
El Manel fa una estona
ens parlava
dels orígens
antics
clàssics
de la Grècia clàssica
sobre la teoria
de l'evolució
nosaltres
en aquest cas
parlem
sobre
l'univers
el filòsof
grec
Anaxágoras
va ser condemnat
a mort
l'any 453
a.C.
sota l'acusació
d'ataïsme
una acusació
basada en la seva teoria
que el sol
no era només
un disc de llum
sinó una roca brillant
de més de 100 km
de diàmetre
com a idea
més gran
que tot el Peloponès
Per sort
Seba
va poder fugir
d'Atenes
i es refugiar
a la localitat
de l'Amsac
on obria
una nova escola
des d'on seguia
ensenyant
les seves doctrines
fins a arribar
a la seva mort
ja natural
Unes dècades més tard
el també filòsof
Heraclides de Ponto
deixia a la de Plató
donar un pas endavant
en astronomia
quan afirmar
que la Terra
rotava
sobre el seu prop
i ells
cada 24 hores
i també descobrir
que Mercuri i Venus
giraven al voltant del Sol
Seguint aquestes teories
Aristarch de Samos
que va viure
aproximadament
entre el 310
i el 250 abans de Crist
va ser el primer
que va sostenir
que la Terra
al igual que la resta
de planetes
gira al voltant del Sol
que està immòbil
el Sol
Per aquesta afirmació
se'l va acusar
de aturbar
el descans dels déus
no se'l va cremar
a cap foguera
però se'l va acusar
sobre això
Van haver de passar
19 segles
abans que Copèrnic
Kepler o Galileu
afirmessin el mateix
i aquest darrer
Galileu
hagués d'abjurar
públicament
de les seves idees
per salvar
justament
la seva vida
de la foguera
Notícies
Avui de Notícies
portem una mica
de premsa rosa
del segle XV
no?
Sí?
Segur?
Sí
Doncs bé
premsa rosa
Premsa rosa
Què ha passat
a França
Jordi?
Ah
Què ha passat a França?
No m'ho preguntes a mi
No m'ho explico
si vols
Explica-ho
Doncs bé
que la ciència
que ha avançat molt
avui que estem parlant
de ciència
permet en actualitat
resoldre enigmes
que fa segles
No fa massa
no sé si us recordes
les proves
que se li van efectuar
la mòmia del senyor
Tutankamón
Sí
que van determinar
Inclús
no era la mateixa mòmia
no era la de Tutankamón
però al Museu Egipci
de Barcelona
també aquest any
crec que es van fer
tota una sèrie de proves
d'ADN
etc.
d'una altra mòmia
Una mòmia
Doncs sí que es poden
doncs
descobrir moltes coses
que anys enrere
era impossible
Doncs bé
ara hem sabut
que gràcies
a les investigacions
d'un equip de científics
s'ha pogut determinar
d'una manera
gairebé segura
que una senyora
anomenada
Agnès Sorel
que va ser
amant del rei francès
Carles VII
allà per mitjans
del segle XV
va morir
envenenada
Sí
que a més a més
l'Agnès Sorel
és la primera
amant oficial
dins de la història
de França
o la primera concubina
Fins aleshores
no hi ha cap
ni havia
però no eren oficials
Sí
Doncs bé
la resta del cadàver
no quedava un 10%
dels ossos
no era gaire
però han estat
sotmeses
a diferents anàlisis
per exemple
el pell i trossos
el pèl
i els trossos
de pell
que quedaven
han estat examinats
amb la tècnica
de la microfluorescència
no tinc ni idea
de què és
però bueno
Està bé
Està bé
dir-ho
Totes aquestes investigacions
han permès
determinar
la presència
d'una important
quantitat de mercuri
sobretot
els cabells
que no es van depositar
després de la mort
sinó
que van ser
el causant
de la mort
d'aquell cos
doncs
davant aquestes proves
en conseqüència
la tècnica
de l'assassinat
és la que
pren més força
no ho asseguren
100%
però bé
ja que tenia
molts enemics
a l'acord
i que la pràctica
d'assassinar
en mercuri
se feia a l'època
doncs
gairebé 100%
segur
s'ha demostrat
que esta senyora
va ser
Agnès Sorel
va ser assassinada
perquè influïa massa
sobre Carles VII
directament
per aquí
és la teoria
que cada dia
guanya més cos
molt bé
i què passa
amb el mercat del Born
a Barcelona
l'any 2001
en el transcurs
de les obres
de remodelació
del mercat
barceloní
del Born
van aparèixer
unes restes
sota
que eren
una part
del barri
de la Ribera
un barri
que va ser
bombardejat
i arrasat
després de la caiguda
de Barcelona
l'11 de setembre
de 1701
se va fer
la ciutadella
i una gran esplanada
al costat
doncs
aquestes restes
tenen carrers
cases
i fins i tot
un tram
del Rec Contal
una sèquia
de Rec
que hi havia
han estat
conservades
sota l'estructura
metàl·lica
del Born
i que ara
estan sent
cuidades
i restaurades
per un equip
de 12 restauradors
que s'encarreguen
d'evitar
el deteriorament
de les restes
perquè
d'aquí un parell
d'anys
s'obriran
al públic
penso que
són molt interessants
i a final d'estem
mes se presenta
el projecte
que convertirà
el mercat del Born
en un centre
cultural
on s'explicarà
com era la Barcelona
de l'edat moderna
o sigui del segle XVI
XVII
XVIII
i com dic
sembla ser que
el 2007
s'obre al centre
cultural del Born
i es podran visitar
definitivament
totes les ruïnes
de la Barcelona
del segle XVII
XVIII
No envinguis
amb històries
La nostra història
Avui a La nostra història
farem una passejadeta
per la plaça de la Font
sense cap mena de dubtes
és una de les places
més característiques
de Tarragona
La plaça de la Font
es va assentar
sobre el que s'havia
donat a conèixer
o conegut
durant l'edat mitja
com el corral
que no era
altra cosa
que el circ romà
o les restes
que en quedaven
i era el lloc
on se feien
el recinte de fires
des del segle XIII
L'any 1363
aquest espai
que havia quedat
desprotegit
fora de les muralles
es va incorporar
al recinte murallat
gràcies a la construcció
de la anomenada
muralleta
que va fer construï
si no recordo malament
Pere el Cerimoniós
i que encara en podem observar
un tros
al final de la Rambla Vella
el nom de la plaça
es deu
òbviament
a la localització
d'una font
pública
que trobem ja
d'ençada
de l'any 1556
la font més antiga
no obstant
era la que procedia
de l'anomenat
Pou Ciclòpic
que es troba
a la mateixa plaça
i que és una perforació
d'uns 40 metres
de profunditat
i que va ser realitzada
a l'època
Mijaval
i Malmesa
fa uns quants anys
pel pàrquing
que s'hi va construir
entre les diverses fonts
que hi ha hagut
recordem les instal·lades
l'any 1798
la del 1827
que va ser retirada
l'any 1894
no podem oblidar
que la plaça de la Font
s'accenta
sobre una quarta part
del recinte
que ocupa
el Cicl Romà
més concretament
la pista
per on corrien els carros
i és per això
que moltes de les cases
que el rodegen
avui en dia
conserven notables vestigis
d'aquest edifici
a 3 minuts
de les 9 del vespre
anem directament
amb la nostra novetat
editorial
d'avui
també hem de dir
que properament
quan estem gairebé damunt
de Sant Jordi
diada del llibre
etc.
farem un especial
sobre darreres novetats
o els llibres
que més ens han interessat
durant aquest any
relacionats
amb aquesta temàtica
el llibre d'avui
està signat
per
Lluís Corteguera
i porta partítol
per el bé comú
la política popular
a Barcelona
1580-1640
publicat
per un editorial
l'autor
nascut l'any 1962
és portorriquen
i és professor
d'història
a la Universitat
de Kansas
i sembla ser
un gran especialista
sobre política popular
a l'Espanya moderna
havent
siguent
no aquest llibre
no la seva
el seu darrer estudi
bueno
el seu
mentida
el seu darrer estudi
sobre la ciutat de Barcelona
però no
l'únic
per el bé comú
Corteguera
s'interessa
per les diverses manifestacions
de la cultura
entre les classes populars
un concepte
aquest
classes populars
que inclou
tant les resistències
i les revoltes
com les lleialtats
al poder establert
lleialtats
que ja anomena
amb el terme
de monarquisme
no
monarquisme
ingenu
d'una gent
que tenia una confiança
absoluta
que el monarca
actuaria com a àrbitre
davant dels problemes
de subsistència
i d'injustícia
de l'època
així des d'una perspectiva
que s'emmarca
en el corrent de la història
des de baix
el llibre de Corteguera
s'ocupa
de les diverses intervencions
dels gremis
i grups artesanals
en la vida pública
de Barcelona
entre els anys
1580 i 1640
l'autor
s'interessa
pel fet
com les autoritats locals
saben mantenir
el suport popular
per enfortir la seva posició
davant de la monarquia
l'església
o la noblesa
és a dir
sobre els grups
de més poder
a Barcelona
per exemple
el Consell de Cent
reivindicava
la lleialtat
dels ciutadans
la qual cosa
li va donar
un avantatge considerable
sobre virreix
monarquia i diputació
i ho feia
sobre promeses fràgils
però que significaven
per als plebeus
una bona oportunitat
per fer demandes
i prendre part
en els afers públics
de la seva comunitat
un bon exemple
el llibre apareix
amb l'oposició
al servei militar
a Catalunya
i a Castella
també
que va afectar
la capacitat
de la monarquia espanyola
per mantenir
la seva preeminència
a la política europea
de l'època
en resum
per al bé comú
la política popular
a Barcelona
en 1580-1640
publicat
per humor editorial
és un bon llibre
per entendre
la història política
des de noves perspectives
que no sempre han estat
mimades
pels historiadors
una excel·lent reducció
de l'escala d'observació
amb un intens estudi
del material documental
existent
que a vegades
en aquest tipus
d'investigació
no és que sigui
molt
molt
Bé, s'ha acabat
s'ha acabat per avui
Directe
per comia d'arte
Clar, s'ha acabat
Molt bé
No em vinguis a mi història
a Estarragona Ràdio
El control tècnic
Núria Carretañà
i qui us ha parlat
Manuel Magí
Jordi Xemeno
Hasta la setmana que ve
Siau
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
No em vinguis amb històries
A Tarragona Ràdio
A Tarragona Ràdio
till lararca
Let's do sé
El rellotge del temps s'avança
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!