El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba,
a dors del català, al millor barcó de...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ah, ja m'acostumo, eh?
Després de dos o tres dies que no el teníem, ahir ja sí, avui també,
ara ja tornem una altra vegada a la nostra rutina habitual, eh?
Ja m'agrada, ja m'agrada, això.
I a composició em fas por, però vaja, ja...
Home, és que ja comença, ja s'olora el cap de setmana,
que arriba el cap de setmana, el dissabte, el domenatge,
com ja se surt d'una altra manera, fins i tot es treballa d'una altra manera.
Doncs, bueno, això que parlàvem ahir, última hora...
Sí, perquè va ser allò, corre, corre, corre, eh?
Sí, va ser d'allòs...
És que vaig rebre la invitació de l'Òdena,
i clar, l'Òdena és un senyor aquí d'Arragona conegut i apreciat,
perquè, a part de ser un bon pintor, molt reconegut,
va muntar una galeria,
i aquesta galeria, doncs, ja...
Doncs és una galeria molt familiar.
On es troba aquesta galeria?
Crec, gobernador de González.
Ai, no, al Carre Cervantes.
Perdó, és que jo, al camp del Quixote, ara m'anava...
Salam cap allà.
Al Carre Cervantes, eh?
Molt bé.
I allí, doncs, clar, es posen molts a Tarragona.
Però a vegades, quan hi ha algun acte interessant,
doncs, també se li demana...
I avui, dijous, a les 8 de la tarda,
hi ha una exposició subhasta,
a benefici de l'UNICEF.
Ah, molt bé, importantíssim.
O sigui, que em refereixo que cedeix la galeria a l'UNICEF.
Però en aquesta galeria, avui, hi ha 40 i escaig de pintors.
Hi ha molts que jo els conec.
Però n'hi ha molts que, clar, no els conec.
Mirava el catàleg...
Però, sí, hi ha molts pintors que coneixem.
Alguns, tu també, el coneixes.
Hi ha el Maurici Montaner,
que demà el portarem perquè s'expliqui una miqueta com anirà l'exposició.
Ah, doncs, mira, i tant.
Demà parlarem d'ell.
Avui parlem de l'Òdena.
Doncs, clar, el bonic d'aquesta galeria
és això.
Que t'hi trobes, els pintors principalment,
s'hi troben molt familiarment.
Però, avui, això no és la primera vegada que es fa.
El que passa és que jo recordo aquí a Tarragona
que moltes vegades no es fan aquestes coses, no?
El que passa és que aquestes coses, a vegades,
es fan d'una forma...
O potser no tenen la relevància.
Jo ja saps que jo soc una miqueta rebel
o una miqueta irònic amb les coses.
A vegades es fan coses d'aquestes.
I no se li fa massa publicitat, potser.
De beneficència, on és per lluir algú.
I que em perdonin.
Home, jo aquí esperem que l'únic que llueixi és UNICEF
i tota la recaudació que es faci per als nens.
S'amunta a un lloc, a l'altre, es busca un gran lloc.
Però l'únic és aquí,
a un lloc on hi ha molts pintors que han fet exposicions,
on van gent a passar-hi, doncs, preguntar alguna cosa,
a buscar material de pintura,
perquè també té material bo per pintors.
I, clar, aquesta convivència d'exposició i botiga d'art
i ell, que pot aconsellar i pot el que sigui,
doncs queda una cosa molt...
És una persona que no ve a l'hiena de la pintura,
sinó que ho viu dia a dia, que és la seva galeria.
Doncs, per això, i com que ho viu,
li pots preguntar coses, i et pot aconsellar...
I, clar, llavors, el fer una cosa d'aquesta,
tants pintors, s'hi trobaran a casa seva.
S'hi trobaran a casa seva
i llavors és quan l'envien, quan el pintor s'hi sent bé,
perquè a vegades a un pintor l'inviten a un lloc,
però a vegades queda en segon terme.
I depèn de com, potser no se sent a gust.
Perquè sempre hi ha un petit pic entre els pintors.
A veure, sempre tens algun amic que és més amic,
d'altres que no és tan amic.
No, no, i saps què passa?
Que abans, a vegades, ho enfoquen de portar uns pintors.
Però això passa a tot arreu, eh?
Ara no s'escatalitzar.
No, no, això passa a tot arreu, eh?
Però jo estic dient...
Tens un amic que és molt amic,
i l'altre amic que no és tan amic.
No és l'amic, aquí.
A qui a vegades busquen...
No, jo m'en refereixo,
jo m'en refereixo en el sentit als pintors en si.
Que a moltes vegades,
que depèn de com estigui posada la pintura,
depèn d'on te la posin, malament, res.
Però segons on t'ho fan,
quan es presenten un personatge,
un pintor, que potser no el coneixen.
Però bé, aquest no és el cas, no?
Per aquí, l'avantatge és que tots els pintors
que aniran allà,
tots coneixen la galeria,
se coneixen entre ells,
alguns potser no es coneixen,
però es coneixeran,
i és l'ambient que dona.
Llavors, clar, el que va comprar un quadre,
a veure l'exposició,
queda com aquell que s'està acostumat a anar amb un cafè
i quan es troben tots aquests jugues a les cartes
s'hi troba gust.
I clar, quan anirà una persona,
per exemple, allí,
a veure l'exposició per comprar un quadre
a la subhasta que hi haurà,
o el que sigui,
se trobarà, com si haguéssim ja,
drogat d'art.
I això és el bonic.
I podrà parlar amb aquell pintor,
podrà parlar amb l'altre.
Ah, no ho coneixia.
No sabia que pintaves tu.
No sabia que pintaves.
Doncs mira, ja es veurem, saps?
És això.
I a més, quan vols comprar o vols,
senyor, que dius,
com es diria pujar?
Que és que puja,
vas augmentant el preu del quadre,
vas augmentant el preu del quadre,
i a més, ho fas amb més ganes
i potser fins i tot coneixes a la persona
que hi ha darrere d'aquell quadre, no?
Sí, sí, no, no, i és això.
I llavors pots conèixer amb altres
i pots anar a l'estudi d'aquell,
pots anar a l'estudi de l'altre.
Potser t'agrada un pintor,
però m'agradaria veure un altre quadre teu.
Vull dir, és com que sigui un mercat.
Un mercat que tots els païsersos,
tota la gent, se coneixen
i tots venen al mercat,
tots venen.
A veure qui ven, millor el seu,
però tots són del mercat.
Però el que té d'interessant
és que mai se sap el preu final
dels quadres en general, no?
Un preu, i sobre aquell preu...
De sortida, per això l'hi deia.
De sortida, ja, ja.
El que passa és que a vegades
a les subhastes pot passar una cosa.
A vegades jo recordo
que a la Rambla va haver-hi una subhasta
de pintors
i un pintor que ell s'acotitzava molt
va anar a la baixa.
I davant d'això també és perillós.
No, amb això no m'ho digui.
A més, tenint en compte que és per l'unicent,
això no s'ha de dir avi.
Això no s'ha de dir.
No, no ho dic amb el sentit aquest.
Ho dic amb el sentit
que a vegades, doncs,
un s'ho queda,
o a vegades, escolta'm,
doncs, fem un arreglo,
o que sigui,
em quedo dos,
me quedaré...
En fi, hi ha arreglos amb aquest això.
Les subhastes,
les subhastes,
aquesta no,
perquè aquesta és molt familiar,
o que sigui.
Però les subhastes,
un altre dia en parlarem,
t'explicaré coses.
Les subhastes,
aquestes me fan molt de por, eh?
Perquè hi ha molta gent
que aixeca bandereta
i només entra per telèfon,
i aquestes són les que...
Són unes milionades.
No, aquí val la pena
perquè els pintors
posen preus raonables,
la gent s'ha de criticar...
No, però a veure,
si volen posar molts de milions
en aquesta subhasta per l'UNICEF,
jo estic contentíssima, eh?
I els pintors,
jo crec que encara més.
No, jo crec que pot quedar
una cosa molt bé
i agrair a l'Òdena,
aquesta cosa que té,
que cada any fa coses,
sempre fa...
Recordem que serà avui mateix,
a partir de les 8 de la tarda,
al carrer Cervantes,
a la sala d'art Òdenas,
al qual podrem gaudir
d'aquesta subhasta
i recordem que és
per una associació
tan maca i meravellosa,
sobretot dedicada als nens,
com és l'UNICEF.
Avi, que tornem demà
i demà tenim un protagonista
amb nosaltres, eh?
Jo, home, perquè clar...
El mig segrestarem,
com sempre, el fem.
Gràcies, fins demà, Avi.
Bic norma,еле,
i visc'ho cap-alambi!