Un divendres més ens acostem a la gent que fa música a casa nostra.
Ho fem gràcies a l'Associació de Músics de Tarragona, a la Fina Domínguez i a la David Calla.
Xics, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Com va la gravació del CD?
Comentàvem que portem tres setmanes parlant del CD multimèdia.
Parlant del CD multimèdia, però bé, que ja el tindrem aquí aviat, aviat, aviat.
I bé, més que res, convidar-vos també a que passeu els dimecres a la nostra associació, a les reunions que fem,
i allà podeu veure una miqueta el que es tracta de l'Associació de Músics,
que és portar una mica a terme el que es fa aquí a Tarragona, la música, i donant una empanteta a el que fem.
Els dimecres a l'hotel d'entitats? A quina hora?
Sí, a partir de les vuit i mig, ja una cosa així.
Sí, és que els músics són d'anar tard, les coses.
Sí, teniu birres també per allí i tal, aneu-n'an fent l'algo pixola?
Sí, ja ho pensava.
Avui, però, més que parlar amb una formació, amb una banda de música,
parlarem amb la gent que està al darrere, que comencen el concert, diguéssim, com a tres o quatre hores abans,
l'acaben tres o quatre hores després, i anen tirant cables tota el rato.
A què us ha portat avui?
Avui portem els Silencio s'il·lumina, que són dos nois, ara mateix, que porten una empresa important, ja diria, aquí a Tarragona,
i s'acarreguen de la il·luminació ISO, del concert, no?
Tenim l'Alexis i l'Òscar.
Hola.
Bona tarda.
Val a dir que falta el Javi, també.
Javi Plana, un saludo des de Tarragona Ràdio.
Bueno, parleu-nos una mica de la vostra empresa.
L'empresa va néixer, ara farà ja ben bé tres anys, va néixer el 2002,
i la vam iniciar l'Òscar i jo, i potser una mica cansats de treballar pels altres,
i també vam tenir l'oportunitat d'iniciar l'empresa, de comprar un equip, de comprar un camionet,
i aquí va començar la nostra petita aventura.
Perquè cal dir que ells no porten només tres anys treballant d'això, fa molt, molt de temps, no?, que us dediqueu.
Sí, fa uns quants anys que anem dedicant el nostre temps a fer aquesta feina.
Porteu so i llum, les dues coses?
Sí, tenim l'Òscar, que sempre fa so, i jo, que faig les llums.
Encara que a vegades l'Alexis fa so, i jo a vegades facs llums.
Això ja passa, s'ha de saber fer de tot, perquè quan hi ha un imprevist, no?, correm-hi tots.
I aquest nom tan incoherent de Silencio S'il·lumina, és que si no ho preguntava, no...
Molt creatiu, m'agrada molt.
Aquest nom, me l'està dir-ho, però va néixer d'un bar, vam dir, necessitàvem un nom,
ens vam sentar en un bar i vam començar a treure noms, i bé.
El vam trobar diferent, més que res.
El vam trobar diferent, no volíem un nom normal, ni molt avorrit.
Músic rent, o prou bàsic, no, no.
Bàsic likes, no, no, no.
So no, no sé què, no.
Molt bé, i a més de posar la llum i el so en concerts, també feu altres treballs, no?
Tot, o sigui, hem treballat en tot, des de teatre, música, revistes, exposicions...
Dansa, política...
Allí és exacte, política...
Ah, política, política, també.
Sí, tot el que necessiti amplificació de so i llums, doncs...
Llavors, quan arriba Santa Tecla, deu tenir, o a les festes, deu tenir molt de treball, no?
L'última Santa Tecla, vam estar uns quants dies, sense dormir, es podria dir.
Clar, sí, treballeu de nit, sense dormir de nit, sí.
Abans, com deia la vostra companya, és que no arribem tres o quatre hores abans, arribem vuit i nou abans i sí que pleguem tres o quatre després, depèn del muntatge.
Quin és el muntatge més gran que heu fet, recordeu?
Ostres, ha dit així...
Com a empresa o com a tècnics?
Perquè com a tècnics n'hem fet de grossos, eh?
Sí, a veure, digues, digues.
Hem treballat amb el Sara Bares, que va venir aquí a Tarragona, que va venir ara per Santa Tecla, concretament, i vam estar els dos treballant per una altra empresa, com a tècnics, i nosaltres amb l'empresa així més grossa, no ho sé.
Altres concerts, que hem anat de tècnics més que res, altres concerts grossos, o sigui, estem parlant de molt de personal treballant.
Què és el més complicat de la vostra feina? A part de les hores, que acabeu tardíssima la matinada, de tot el pes que heu de carregar i descarregar, però què és el que us matxaca més?
Com a molt altres feines, aguantar la gent.
Sí, o què?
Aguantar la gent, sí.
Els músics o el públic?
No, amb el públic tenim poc problema, només quan són avançades les hores i la gent ja porta cert carregament a dintre.
Ja se salten les valles de seguretat.
Exacte, amb el públic tenim aquest petit problema, però encara el tolerem, però en qüestió d'organització, amb els organitzadors, sí que tenim més problemes.
En lloc grups d'electrògens que no arriben.
A coses d'aquestes, o si és una festa de poble on hi manen deu.
Aquest és on tenim el gran problema, on manen molta gent, que allò es passen tots un per un allí.
Perquè ara aquest, això, allò altre, aquí és on hi ha més problemes.
Els músics també, tela, eh?
Sí, que s'hi puja més els volums.
I les ballarines, i les models fashion.
Qui dona més problemes? Els músics, allò ja de renom, com pot pensar, o músics fins i tot que acaben de començar i que dius, bueno, i tu què vens amb aquests fums?
Què diríeu?
Els que acaben de començar, eh?
Sí?
Perquè els músics que acaben amb renom normalment ja t'ho deixen tot bastant claret, prèviament, abans.
Prèviament.
Bueno, Alexis no opina així, no?
Van amb un rider i van a... O sigui, van professionalment.
Home, sempre hi ha el típic de necessito un altre micròfon, o...
Bé, clar, t'has d'adaptar, però molts músics que acaben de començar, o sigui, comencen a demanar, demanar, i moltes vegades no saben ni què demanen.
I quan plou, què passa? Llavors hi ha problemes.
A córrer.
A córrer.
A córrer.
Tothom a córrer.
Desendolla i a córrer.
Depèn del que plogui, el que no plogui, el que passa que és una feina on la gent hi inverteix molts diners,
perquè el que és el nostre llogar, a nosaltres o a qui sigui, és una cosa cara, i depèn com plogui, la gent vol que continuïs.
I hi ha vegades que pot ser i altres vegades que no, depèn de l'aigua que hagi caigut.
Aquest és un dels inconvenients que us pots passar en un bolo, no?, que us plogui.
Un altre inconvenient és que, bueno, el grup electràgent no aguanti i se'n vagi la llum.
Us ha passat alguna vegada?
Sí, sí, i fins i tot tenir contractat una gran quantitat de llums, que és el que més consumeix,
i haver de, una vegada tot muntat, haver de tirar amb molt poca cosa.
Tens 80.000 bass de llums muntats i al final només pots tirar amb 5.000, sinó...
Allò se'n va a norris.
5.000 sembla molt, però són 5 focus.
5 focus, exacte.
O sigui, re, l'ajustet per poder veure la partitura.
Per veure les cares i ja està, sí.
Una macroestructura tot muntat i només pots fer anar 5 focus.
aquí i allà i que us peti un ampli...
No sé, ens ha passat de tot, eh?, la veritat, en tots aquests anys.
A veure, anècdotes, aneu pensant en anècdotes.
Anècdotes...
De cotxes, d'instruments, de músics, de què?
Home, una vegada em treure un mòbil en foc, d'aquestos focus mòbils, uns escàners d'aquestos,
en foc al mig de l'escenari.
Es va incendiar?
Es va incendiar.
I què vau fer?
Corre-m'hi tots.
Corre i treure'l fora de l'escenari abans de què...
I haver-lo de pagar amb aigua perquè no teníem res més.
Monitors cremant, també, en pirotècnia.
Monitors cremant, perquè hi havia una pirotècnia i tota la filera del davant de monitors a foc viu.
Ostres!
Rodes amb bragues i coses de carretera, bueno...
Això ja és un tema...
És una pel·lícula bastant guapa.
Passa que al final del bolo, quan el grup dona les gràcies, no?,
diu i agrair molts tècnics de soi, de llum...
Bueno, és el mínim.
Sí, és el mínim, que a vegades no existeix.
Perquè, per exemple, a l'hora de sonoritzar un grup,
que suposo que els grups que normalment passen per aquí o que ens escolten,
doncs els interessarà bastant què és...
Com es fa o com s'hauria de fer?
Com s'hauria de fer què?
A l'hora de sonoritzar de...
Sonoritzem guitarra, sonoritzem veu, sonoritzem...
Normalment esperes que primer muntin tota la seva instrumentació.
T'has d'esperar.
A vegades s'espera molt, no?
A vegades sí, van amb una mica de parsimònia, s'ha de reconèixer,
i el temps sempre és just, en directe sempre és just.
I després doncs comences normalment per la base, que és bateria baix, guitarres,
metalls, veus, el que hi hagi, flaviols, bandúrries...
Tot això n'has de saber, no?, perquè abans estaves en un grup, no?
Recorda l'audiència, en quin grup estaves històric d'aquí a Tarragona.
Ui, ui, no se'n recorda.
Es pot dir, es pot dir o no es pot dir?
Sí, es pot dir, eren els fantàstics penjats.
Amb els penjats?
O sigui, que tu estaves a l'altra banda i eres dels que dèiem, puja'm, puja'm que no em sento, puja'm al monitor.
A mi m'era igual.
Que això és la típica frase, no?, que també deveu sentir molt.
A mi m'era bastant igual, la veritat, perquè anàvem a divertir-nos, no era alguna cosa professional.
I l'Alexis, aquí on el veiem, també, ara és president de la companyia d'Avisme Teatre.
Sí, correcte.
I també es dedica a dirigir el grup de teatre Vis de Benadi, no?, els nens.
Bueno, a dirigir el grup de teatre Vis de Benadi.
El grup de teatre, no, sinó alguna cosa.
Per això ja teníem a la Marcia Sardà.
Però sí, també estic al Vis de Benadi, i són molts crius, i ens hem de dividir, i tinc una part d'ells.
Això està molt bé, perquè aprens moltes coses, teniu conneixença de teatre i de música,
i llavors aquestes dues coses, llum i so, justament serveix per fer un bon treball, no?
Per dir, apart els teus cables aquí.
Escolteu després, vaja, suposo que també, pel que expliqueu, ho heu sonoritzat i heu il·luminat obres de teatre.
Què us agrada més? Concerts? De tot el que heu fet, que fins i tot amb mítics polítics sembla que heu fet i tot.
Són dos mons diferents.
A mi personalment jo tendeixo més pel teatre, perquè m'agrada més el teatre i per la manera de treballar.
Amb la gent de teatre és molt diferent de treballar amb músics.
Sí, sí, sí, no té res a veure.
No té res a veure, és una cosa, no sé, no sé com ho explico.
La música és més... hi ha molta més música, hi ha poc teatre,
i quan treballes normalment en teatre treballes amb gent bastant, bastant sèria,
per no dir que hi ha professional o que els pobres poden intentar ser professionals.
Has de ser més tècnic, potser, en teatre, no?
Has de dir, aquesta llum...
No, no, no, has de ser tècnic tant per una feina com per l'altra, com per personalitzar...
Sí, però l'il·luminació sí, teatre...
Bueno, has d'anar més en compte, no?
No, no, més en compte, potser si vols dir que amb la il·luminació teatre l'has de ser més acurat, sí,
però la tècnica l'has de tenir igualment, tant en música com en teatre.
Cada cosa demana, no?, els músics demanen més de la part tècnica del so i el que és el teatre demana més les llums, no?
Sí, amb la música, el que som els tècnics de llums, estem bastant infravalorats o pràcticament ens desconeixen, no?
I has de fer un gran espectacle perquè vingui algú i et digui, ostres, avui hi havia llums.
Ningú se'n dona compte que hi ha llums fins que fallen, no?
O fins que fallen, exacte.
I si no hi fos, sé que se'n donarien compte.
I amb el teatre, sí, està més clar que hi ha unes llums i perquè les llums fan una ambientació i s'hi treballa molt la llum amb el teatre.
Molts efectes, allà, uns...
Quin és l'instrument més difícil de sonoritzar en un directe?
La guitarra espanyola.
Depèn del músic.
Depèn del músic.
Ah, depèn del músic, sinó del instrument.
Depèn del músic.
Clar, perquè de tots els factors que influeixen allò, a vegades es diu, no?, el grup potser no toca del tot bé, però, ostres, quin bon so que treu, no?
O a vegades al revés, un grup estupendo, si qui hi ha al darrere de la taula no el sap fer funcionar, malament.
Quin diríeu que és el factor acondicionant que soni bé un bolo o no?
Perquè hi ha el músic, hi ha l'espai, no?, l'aire lliure, un espai que reboti, hi ha de tot, que s'ha de tenir en compte, s'ha de tenir molta orella per fer això que feu vosaltres.
Nosaltres creiem que el factor bàsic amb la música és el músic.
Vull dir, si el músic ho és tot, nosaltres hi aportem una tècnica, que la tècnica sigui bona o dolenta, si el músic és bo, ho serà igualment, encara que soni malament.
El que passa és que si hi ha molts músics i hi ha part del músic, perquè com la sonorització és dolenta, no existeixen perquè no estan amplificats,
doncs esclar, el pobre ja pot fer moltes virgueries, que està anul·lat.
Passa que després també hi ha molts efectes que poden disfressar una miqueta i poden fer que les coses sonin millor del que realment són.
No ho sap, però no pots enganyar. És com si tu vens a fònica, encara que tinguis tots aquests aparatos, sonaràs a fònica.
És el mateix. Si tu tens un bon músic darrere i sap tocar l'instrument, doncs ja tens una bona base per començar a amplificar bé.
A qui us agradaria sonoritzar? Si poguéssiu triar del món mundial, eh? Ni que estigui mort.
Del món mundial. Per mi, els toidols. Illuminar-los, eh? Sí, sí.
Música no. Ai, sono. Només...
Jo no puc serioritzar. I els udols? Els udols tenen una quantitat de so i de llum?
Macroconcerts, vull dir... Això ja se'n va de les mans, no?
Jo se'n va de les mans, però vull dir...
Però Alexis, per què dius els toidols? Per què? Què tenen d'especial per tu?
Perquè a mi m'encanten i jo moltes vegades m'escolto les cançons i m'imagino il·luminacions.
Dicen, és que en aquesta cançó, si tingués aquest material, doncs faria això.
En altres grups no m'apassionen tant, però els toidols a mi m'apassionen molt.
Quin color els hi posaries així? En quins colors treballaries?
Oi, a vostre idols treballaria amb molt de fum, molt de blancs i molt de contra, poc de frontal.
Ara, com que farem de mànager, els llogarem tant, sí.
Sí, pim-pam, eh?
Pim-pam, sí.
Pròxim pas.
A què t'agradaria a tu sonoritzar?
No ho sé, molts grups, molts. Molts grups m'agradaria sonoritzar.
Va, digue'n un, va.
Des de l'Hip-Hip-Hip mateix, no ho sé, el Bowie, o no ho sé, molta gent estrombòtica que tenen uns sons raríssims, que no és una cosa clàssica.
White Straps, saps qui són aquests?
No, no sé qui són.
Bueno, però també, com que li eren a Tarragona, també.
Vé a Tarragona?
No, però ara que li diuen que faran de mànagers, que els portin també.
Molta gent a Tarragona es coneix ja com a Silenció s'il·lumina, però la gent que no es coneix i, bueno, a partir d'un número de telèfon, podríeu contactar amb vosaltres?
Sí, esclar que sí. Tenen dos números de telèfons, que són, no, n'hi ha tres, perdoneu.
Tres?
Tres, tres. El 629-040-694, i el de l'Alexis Roca, el meu, aquí present.
Més important, no?
Més important, evidentment.
Hi ha l'altre serial de l'Òscar, que és el 629-044-204, molt bé, i finalment tenim el de l'oficina, que és el...
977-2195-48.
Repetim, repetim, 977, què més?
2195-48.
Hem conegut el passat i el present del Silenció s'il·lumina, s'il·lum, quin és el pròxim bolo que teniu?
El pròxim bolo que tenim...
O que sigui així una mica espectacular. Festival de Dixieland?
No, aquest any és curiós, però no fem res per la Dixieland.
vam estar treballant l'any passat, fent alguns backlines, no?
És a dir, posant els instruments de lloguer.
I ara, doncs, ara és temporada de fluixeta per nosaltres.
Ens ha agafat el carnaval molt aviat, que ja ens està bé,
però d'aquí al març no tenim gaire cosa.
A partir del març, és que ara xins de cap no sé què dir-te, però tenim de tot.
Comencem ja també fent molt els barris últimament, treballem molt pels barris.
Vaja que la temporada forta suposo que és a l'estiu.
A l'estiu, sí.
I ara és quan aprofiteu per preparar el material, reparar el que...
Reparar el que a l'estiu ha tingut a trotinament i...
Endreçar una mica, amagatzem.
Molt bé.
Posar a punt el camió, que no es passin coses...
No, el camió està bé.
Sí, el camió està bé.
Sí, el camió està bé.
És el millor que tenim.
Sí, sí, sí.
Doncs, Òscar, Alexis, silenciós il·lumina, moltes gràcies per estar avui als ja tardes.
Vale, gràcies.
A vosaltres.
Fina Edu.
Edu, destacar un concertillo, home.
Molt bé, destacaré dos concerts.
Un dissabte, dia 19 de febrer, pastora, a la sala Golfos, 10 euros a les 11.
I dilluns, un altre per mi molt interessant, que és gratuït, al Teatre Bertrina de Reus, Papet i Marieta.
Fina Edu, moltes gràcies i fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.