Fins demà!
Les proposicions matemàtiques, en tant que tenen a veure amb la realitat, no són certes.
I en tant que són certes, no tenen res a veure amb la realitat.
Albert Einstein
No com a buit.
Poder d'absorció.
Benvinguts una setmana més a 9,8, un programa que toca els cantons més foscos de la ciència.
Això sí, vist tots des de la perspectiva més agradable que puguem trobar.
I esclar, per fer això, comptem amb la inestimable col·laboració de l'Anna.
Molt bona nit, Anna.
Bona nit, Abel.
I, evidentment, la del Xavi. Bona nit, Abel.
I avui, com cada setmana, duem unes quantes notícies.
Xavi, vinga, va, avança'ns alguna coseta.
No ho sé, a veure, us agraden les maduixes?
Sí.
Doncs avui parlarem de maduixes, va.
Molt bé.
Ah, mira, està bé això.
Està bé.
Està bé, està bé.
I abans de començar, també recordar a tothom que vulgui que ens escrigui a 9,8 arroba tarragonaradio.com
perquè ens comentin tot el que vulguin sobre el programa, nous temes que tinguin ganes de parlar
o si els agrada o no el que estem fent ara mateix.
Seria molt bé, no?
Seria molt bé, eh?, amb un apunt, no?
Sí, sí.
Doncs, si us sembla, passem a l'aixecat i molta.
Aixecat i molta.
Bé, doncs, les maduixes potser que les deixem com per a postres i parlarem primer de les plantes transgèniques.
D'acord.
Així no és com havíem quedat, vull que ho sàpigues.
Ja, ja, però bé, és que les maduixes sempre queden millor com a postres.
Amb una mica de nata, cava, i això...
És el misteri, és el misteri.
Sí, sí.
Vinga, som-hi.
Doncs bé, doncs científics ara, o sigui, volen fer servir el que són plantes transgèniques
per descontaminar el que és el terra.
O sigui, com el que és descontaminar el terra surt molt car,
llavors, doncs, hi ha certes plantes que eliminen substàncies del terra.
Llavors, volen fer, diguéssim, alterar el que són les plantes, ja que tenim el que són les plantes transgèniques,
doncs fem-les que en lloc d'eliminar X substàncies, doncs eliminin 10, 20, 100 vegades més.
Llavors, han provat amb una planta que es diu Bràssica Junquea,
que bé, que el seu nutrient natural són els sulfats.
Llavors, els sulfats són semblants, diguéssim, al que és el salenat,
i diguéssim, l'han enganyat perquè en lloc d'absorbre sulfats,
doncs absorbeixi salenats.
Ah, mira, està bé, això.
O sigui, una planta depuradora.
Sí.
Llavors, bé, com les plantes actuen molt lentament,
el que volen fer és que en lloc d'absorbre una quantitat, per exemple, 1,
doncs facin 10 vegades més o així.
Està molt bé, no?
Sí, tenen una expectativa d'aconseguir fins a 1.000 vegades més.
Déu-n'hi-do, eh?
Llavors, bé, llavors sortiria bastant més econòmic el que és netejar tot el que s'embrota.
Bueno, que serveixi per el transgènic, no?, realment,
que sempre és dubtós de si està bé o no, en aquest cas està molt bé.
Jo volia parlar d'un mar,
de mar, del mar congelat que hi ha a Mart.
Mira.
El planeta Mart, doncs, sembla ser que s'ha trobat un mar congelat.
Són unes imatges que, a més, són d'Espacial Europea Mars Express
i creuen els científics que es tracta d'un mar congelat
de ni més ni menys que 900 quilòmetres quadrats.
No res, no?
Res, res, petitet.
Els científics creuen que Mart es va inondar fa 5.000 anys
i després es va congelar.
El que què passa?
Que resulta que, a la poca densitat d'aire que hi ha al mar,
aquest gel que es va provocar s'ha anat desfent i s'ha subliminat,
o sigui, s'ha convertit directament en vapor d'aigua.
i és molt difícil trobar aigua en la superfície.
Però, en aquest cas, es creu que resulta que està coberta de cendra volcànica
l'ha protegit d'aquesta sublimació.
O sigui, que el mar de Mars sí que està congelat.
No li ha passat això que has dit de la evaporació?
Sí, aquí, almenys un dels mars de Mars...
De Mars?
Hi ha aigua congelada.
Hi ha aigua congelada.
D'acord.
Està bé, no?
Està bé.
Bé, doncs parlarem d'un altre estudi que ha fet la Universitat Autònoma de Barcelona
que intenta explicar l'origen del gel que hi ha al Pol Nord.
Avui va de gel.
Sí.
Avui va de gel. També és original perquè tampoc no crec que s'hagués...
Sempre parlem d'escofo, ara...
Com se va originar el gel al Pol Nord.
Vinga, som-hi.
S'ha publicat l'estudi a la revista Nature, però ha pronunciat en anglès, d'acord?
Llavors, els investigadors han determinat que l'acumulació de gel va començar fa uns 2,7 milions d'anys
i és a causa d'un increment de la diferència entre les temperatures que hi havia a l'estiu i les que hi havia a l'hivern,
que van afavorir que en una època hi hagués una major evaporació d'aigua dolça i la precipitació es fos en forma de neu.
Llavors, a partir d'això, cada vegada hi ha més neu i s'anava congelant tot més.
Llavors, aquesta troballa dona peu a pensar que, tot i que les altes temperatures provoquen un petit de gel anual,
al Pol Nord no cal esperar canvis dràstics que es desglaci tot,
sinó, mentre aquesta estructura de canvis de temperatura en estiu i hivern no varia.
Si continua igual, doncs sí que cada any s'anirà fent un de gel, però no serà una gran cosa.
Ara m'has fet recordar que l'altre dia, escoltant per la ràdio, vaig sentir una gent que parlaven de certs locals molt prestigiosos de Nova York i això,
que el gel que et serveixen en les begudes, si tu demanes, és gel del Pol Nord, de té 6.000 milions d'anys.
O sigui que aquest podria ser un dels canvis dràstics de l'estructura, si tots els bars van a buscar gel al Pol Nord, doncs aviat...
No serà l'escalfament global, seran els bars.
Els bars. Però bé, almenys aquesta notícia tampoc és tan alarmista, perquè diu que sí que hi ha de gel,
però que és el normal d'aquesta diferència d'èpoques.
Que tampoc ens hem d'estresar, no?
Segons aquest estudi...
No trec la barca encara.
No. Ara hem de patir pels bars de Nova York.
Exactament.
I bé, doncs parlem de les maduixes.
Les maduixes, diguéssim...
Amb nata o sense nata?
Que sense nata.
Venen en un envàs que normalment, doncs, és de plàstic, i bé, ara han fet un nou envàs
per conservar les maduixes durant més temps.
Perdona, jo a vegades les compro amb caixes de fusta.
De fusta, però te les venen, diguéssim, fresques, acabades de portar.
Sí.
Segons... O sigui, les portes així no et duraran massa dies.
No. Estic d'acord amb tu.
Llavors, amb aquest envàs, aconsegueixen mitjançant un fong, el Botiris cinera,
de tota la vida.
Que el coneixem de tota la vida, doncs, que es conservin un parell de dies més.
Ah, està bé.
Dius, un parell de dies, no fem res, no un parell de dies, però es veu que sí,
perquè aconseguir un parell de dies més es poden exportar a llocs on fins ara no podien arribar en bones condicions.
No podien menjar maduixes.
Jo pensava en excursions més que en exportar, perquè ara estava pensant, clar,
jo quan vaig de viatge llavors les maduixes em fan molt bé,
i ja m'estava fent la idea jo d'anar en una excursió i prendre les meves maduixes.
Maduixes durant un mes, no?
Clar, jo no pensava en l'exportació comercial, però bé, també serà útil, no?
Clar, les maduixes...
Si surts i les véns al mercadet, també, llavors, és exportació també, eh?
Clar, no. Jo me les vull menjar.
Doncs això, les maduixes respiren molt, i clar, doncs, aquest envàs, a part de ser de plàstic,
el combinau amb el fong aquest, o sigui, amb unes obertures que té,
fan que el fong caig, que el fong, que les maduixes es conservin més.
Sí, perquè treuen com un oxigen, bueno, el que és l'oxigen residual, doncs, bueno, el treuen.
Llavors, això intenten aplicar-ho també per fer-ho servir amb altres organitzes.
Que dic jo que aquest fong no serà, no li canviarà una mica el gust a les maduixes, suposo.
Seria com un conservant, també, no?
Sí, però diguéssim, és un conservant allò natural.
Natural, del tot.
Bueno, està bé, està bé.
Aquestes coses sempre són benvingudes.
A comprar al mercat amb algues.
Què us diria jo?
Què us diries tu?
Bueno, què em diríeu vosaltres si us dic que s'ha descobert una galàxia sense estrelles?
Que és molt avorrida.
Sí, no?
Sí, tota negra.
Sí, de fet, el normal és que una galàxia estigui formada de ni més ni menys d'uns 100.000 milions d'estrelles,
com ara la Via Làctea, que té el Sol, que és una d'aquestes 100.000 milions d'estrelles.
Doncs s'ha descobert una galàxia que no té ni una sola estrella.
Està composada tot a peridrogen i altres materials que el normal seria que provoquessin la formació d'estrelles.
I no el provoquen.
I no el formen.
Probablement, segons els científics, perquè no estan en l'equilibri adequat perquè formin aquestes estrelles.
De fet, aquesta galàxia està a 50 anys llum de la Terra, com sempre aquí al costat,
i li diuen Virgoi 21.
És el nom que li han posat.
Creuen que és molt interessant perquè els permetrà estudiar la matèria oscura,
que de poca cosa se'n sap d'ella fins ara.
i tot i que n'hi ha al voltant del Sol, clar, si tu busques una matèria que és oscura,
que no es veu al voltant, al costat del Sol, que és com si tinguessis una gran llanterna...
Com que no veus res.
Com que no la veus.
I aquí han dit, ui, aquí tenim una galàxia tota feta de matèria i cins,
que allà podem aprofitar per investigar-ho a fons.
I estan molt contents els científics perquè creuen que podrà ser un gran avanç per la física i l'astronomia actual.
Mira, és curiós també trobar un univers...
Una galàxia sense estrelles.
Una galàxia.
A mi m'ha xocat.
Sí.
Bé, després d'haver posportat un estudi una mica optimista, un altre de negatiu.
Escolta'm, el pròxim dia comences...
Tinc una bona notícia i una dolenta.
Quina voleu?
Aquestes hem demanat la dolenta primer.
Doncs bé, mira, m'ha vingut així.
Abans parlàvem del Pol Nord, doncs ara del canvi climàtic, com no.
Llavors, Espanya serà un dels països més vulnerables al canvi climàtic.
S'ha presentat al Ministeri de Medi Ambient,
ha presentat el primer efecte, el primer estudi,
sobre els efectes al canvi climàtic a l'estat espanyol.
I les conclusions són preocupants perquè s'adverteix que la península
és més vulnerable que altres zones del planeta en aquest canvi.
Home, m'imagino que els alps ho són menys.
No sé per què.
Perquè estan una mica més alts que nosaltres.
Ah, d'acord. No sé si això...
Ah, sí, sí que afecta pel...
Nivell del mar.
Pel nivell del mar, que ara diré.
Molt bé, t'avances la notícia.
No, és que jo estava pensant, dic,
si abans m'ha dit que guardés la barca, ara m'està dient que la tregui.
Sí, però un estudi diu una cosa, l'altre d'altra.
Almenys al Pol Nord la pots guardar.
Vamos, que no es posen d'acord.
No.
Però si es produís el canvi climàtic,
hi ha previsions, ja ho diu el mateix estudi,
les previsions més pessimistes,
que no tenen per què complir-se.
Aseguren que a Espanya les temperatures pujaran fins a 7 graus
en l'últim terç de segle.
Llavors, el nivell del mar pujarà un metre,
cosa que faria que desaparèixer platges
i inondaria zones que estan construïdes.
I, per exemple, el Delta de l'Ebre
és un dels ecosistemes que corren més perill
en un futur no gaire llunyà de fer-se malbé.
Llavors, aquest estudi l'han fet 400 investigadors,
que diu que són pocs.
I també diuen que el canvi climàtic
també provocarà a Espanya
una disminució de les pluges
i de la disponibilitat d'aigua
i una reducció de la productivitat
de les aigües pesqueres.
Llavors, també hi haurà una pèrdua de biodiversitat,
augment de catàstrofes naturals,
alteració de l'activitat de molts animals
i importants afeccions sobre la salut humana.
És a dir, serà un caos terrible.
És molt alarmant.
Després del que m'acabes de dir,
si la setmana que ve no em trobeu aquí,
no s'espanteu.
Estàs al Pol Nord?
Probablement.
Clar, és que un estudi potser es contradiu una mica amb l'altre,
però aquest només és en els casos més pessimistes
i si es produeix el canvi climàtic.
Tots hem de fer coses perquè no es produeixi,
però si es produeix es veu que en la nostra península
ho passarem molt bé.
La cosa pinta malament, no?
Tsunami amunt, tsunami avall.
Mira, ja no vindràs on.
Un any, un descobriment.
L'aspiradora.
Durant aquest un any en descobriment,
l'aspiradora avui toca.
D'acord?
Aspirem-ho.
Aspirem-ho.
Bé.
Aspirem.
Vinga, anem a netejar.
Aspiradora.
La primera aspiradora, en lloc d'aspirar,
la pols l'aspirava.
Que dius, curiós.
Aixecava la...
Ho dic jo mateixa, curiós, perquè és curiós.
Sí, però llavors no aspira.
No, però servia com a...
Ja li diu una aspiradora,
perquè aixecava de terra la pols
per fer-la caure en una capsa.
És a dir, la funció era la mateixa, netejava.
En veure això, un jove inventor,
que es deia Cecil Boz,
va començar a obsessionar-se amb el mètode de succió.
L'home va començar a pensar en el mètode de succió.
No sabem per què?
No, ja ho he dit, en veure aquesta aspiradora.
No cal pensar més coses, a part d'això.
I l'any 1901 va patentar la primera aspiradora
que de veritat aspirava la pols.
Llavors, aquell primer aparell, com no,
era enorme, era molt pesat,
i calia portar-lo en un carretó
i que dues persones el fessin servir
perquè una sola no podia manipular-lo.
Que per casa no...
Aleshores, de posar-ho sota el llit, res.
Veus, per casa no,
però els primers clients que van tenir
va ser a l'abadia de Westminster.
Vull dir, era gran l'abadia,
i van encarregar amb aquest home Boz
que netejés el recinte
per la coronació d'Eduard Setè.
Vull dir que a casa no,
però amb una abadia,
doncs ja hi havia espai...
I la cosa era més gran...
Per poder-ho netejar.
Llavors,
se van anar fent més evolucions
i Murray Spangler,
que va ser un altre home,
que va reduir bastant la mida
de l'aspiradora
i la va convertir en l'aspiradora moderna
el 1908.
Tampoc va ser de gaire temps,
el 1901 la primera,
el 1908 la següent.
Llavors,
l'invent va despertar l'interès
de William Hoover,
que va comprar els drets de fabricació.
I aquest home va obrir l'aspiradora
al mercat,
a què tothom la pogués utilitzar,
perquè va oferir la possibilitat
d'aprovar-la gratuïtament
abans de comprar-la.
I a la vegada donava una comissió
als comerciants
per cada aspiradora venuda.
És a dir,
era tot un empresari.
I d'aquesta manera,
Hoover va aconseguir
que les aspiradores
aviat fossin un èxit per tothom.
Va ser el primer empresari així.
Amb aspiradores.
Amb aspiradores.
Primer comerciant d'aspiradores.
I fins aquí les aspiradores,
que a tothom li serveixen de molt,
suposo.
Mhm.
Parlem.
I arribem a la secció
més oscura del programa.
Parlarem de forats negres.
Avui estem astrològics.
I, evidentment,
el Xavi segur que ens porta coses,
l'an també,
i algun no portar-ho.
També farem, no?
Sí, i tant.
Som-hi.
Doncs bé,
podríem començar parlant de...
Podríem fer-ne una definició.
Per exemple.
Per parlar de la definició...
Que sigui...
Simpleament, eh?
Sí.
I entenedora.
Una definició que surt
al llibre Història del Temps
d'Estipend Hawking,
que bé que dedica molta...
O sigui,
una gran part del seu treball
a l'estudi dels forats negres.
La definició diu que...
O sigui,
en un estel que es col·lapsa
per la seva pròpia gravetat,
els cons llumulosos que emet,
llavors comencen a corbar-se
cap a la superfície de l'estel,
llavors al fer-se petit
el camp gravitatòri augmenta
i llavors els cons de la llum
s'inclinen cada cop més.
Fins que ja no poden escapar,
llavors la llum s'apaga
i es torna negra
donant origen al que és el forat negre.
Facilíssim d'entendre, Xavi.
Sí.
Molt simple.
Dit d'una altra manera,
també es podria dir, no?,
que és com...
Normalment són els estels
que quan tenen una massa
més doble que la del Sol,
la seva pròpia gravetat
que té aquesta massa,
com...
Algo així, no?
Comença a ser tan forta,
tan forta,
que ell mateix se col·lapsa
i s'absorbeix...
es converteix en forat negre.
seria semblant.
La definició reduïda.
Sí.
De fet, hauríem de parlar,
primer, del fet que es col·lapsi, no?
Què li passa al forat negre?
Doncs que...
Té una saturació de gravetat.
La gravetat augmenta molt, molt, molt
i com més s'augmenta,
més massa absorbeix,
com més massa absorbeix,
més gran es fa,
més densitat...
Més gravetat.
Més gravetat
i és un peix que es va mossegar la cua
fins que arribem a la situació
que ens sobrem amb un forat negre,
que ho absorbeix tot,
inclòit la llum.
Això és l'inici d'un forat negre.
Bé, això passa quan la massa d'un estel
és més de dues vegades
la del sol.
Llavors comença a fer el col·lament.
Doncs sí, llavors també el forat negre
no és etern,
encara que ens ho pensem,
que hi ha un forat negre allà.
Què li pot passar a un forat negre?
A un forat negre, en teoria,
es pensa que no es pot escapar
a cap radiació,
però sembla que ho pot fer.
Es poden escapar partícules atòmiques
i sopatòmiques del forat.
Sí, perquè el que és la llum
ja sabem que no s'escapa,
cap a algú li diu en negre.
Es pot veure,
si ho poguéssim observar des de fora,
la creació d'un forat negre,
en principi veuríem un estel
petit i roig
que cada vegada es va fent
més petit, més petit, més petit,
fins que desapareix.
El resultat és la seva força de la gravetat.
El van absorbir,
van absorbir la gravetat.
Es va creant més dents,
més dents, més dents.
I al final desapareix,
es queda tot negre.
Què és?
Doncs bé,
de dues maneres,
aquí podríem entrar en un petit detall.
És a dir,
a veure,
si el forat negre
absorbeix massa
els resultes de la seva gravetat,
per què no es deixa escapar la llum?
La llum no té gravetat,
no té massa,
els fotons.
Això és una gran pregunta.
Doncs aquí apareix
el nostre estimat amic Einstein,
del que tant n'hem parlat
en aquest programa,
i la seva fantàstica
i meravellosa teoria
de la relativitat.
Que què passa?
Com que hi ha una densitat tan gran
i una gravetat tan elevada,
el temps,
en aquestes condicions
de gravetat extremes,
es redueix,
va passant més a poc a poc.
I per què?
I com que la llum
és una ona,
necessita que hi hagi un temps
per poder funcionar.
Arribem allà,
i què passa?
El temps va disminuint,
i l'ona deixa de funcionar
quan arribem a un punt
en què no hi ha temps.
I per això és que ja hi és tancada,
i ja no...
No pot sortir-ne de cap manera.
I un exemple també seria
el forat negre.
Si nosaltres entréssim
i poguéssim sortir,
nosaltres seríem com
unes hores més joves
que la resta de la gent
que ha estat fora del forat negre.
Exactament.
Que és el que dèiem
amb Einstein també,
si ens aproximàvem
a la velocitat de la llum.
De fet...
Aquesta gola.
T'ha de fer mal les passades.
perquè estic una mica embossat avui.
De fet,
el petit problema que tenim
és que un viatge
a un forat negre
és com una nada,
però el bitllet de tornada
no te'l donen,
quan hi vas.
I això és un tema
una mica fotut.
I bé,
doncs,
aquí en els forats negres,
això seria
perquè en el que són
les equacions,
totes les equacions físiques,
en el que és el forat negre,
doncs,
passa una singularitat,
o sigui,
que les lleis físiques
i la capacitat de predicció
fallen.
Per tant,
cap observador
pot veure què passa a dins.
És com dir,
el forat negre,
tu pots veure
tot el que pugui passar a dintre
perquè és que
fins i tot
les lleis físiques
i la capacitat
de poder aprendre alguna cosa
també falla,
és que tu pots esperar
tot el que pugui passar
alli dintre.
I tant.
El poder de la gravetat seria,
perquè no té més.
El que passa
és que tenim
ja la gran sort
que actualment
sabem que
els forats negres
també emeten
coses,
com tu has explicat abans,
emeten petites partícules
i això què fa?
Això ens fa que
així com podríem considerar
que tot el que cau
en un forat negre
es perd,
doncs ara ja sabem que no.
I, per exemple,
si tenim en compte
que avui la física
s'entén com un gran ordinador,
com tot el que passa
interactuant entre ell
i acaba obtenint un resultat,
que és un ordinador,
entren unes dades,
interactuen entre elles
i obtenim un resultat,
avui la física
s'entén des d'aquest punt de vista,
podríem dir
que els forats negres
també poden ser un ordinador.
Fins ara
estaven els científics
una mica preocupats,
especialment és fècil,
perquè, clar,
tot això és
que aquesta és informació
de l'univers que es perd,
però si entra
i també en surt,
a dintre
haurà interactuat
de certa manera
i, per tant,
és informació
que no s'ha perdut.
Aquestes partícules
que emet foras
porten a portar informació...
Són el resultat
de tot el que ha passat
allà dintre.
Si es poguessin analitzar
aquestes partícules
sabries més o menys
què està passant dintre.
Exactament.
podríem estudiar
més a fons
el que està passant
dintre d'un forat negre.
Que suposo
que això encara és difícil
poder arribar...
I tant,
molt difícil.
Agafar la partícula
i analitzar-la.
Encara ho tenim
una mica complicat.
I, a més,
jo no sé si sabíeu
quan es va parlar
per primera vegada
dels forats negres.
doncs no.
No?
No ho tinc avui.
No ho tens avui?
No tens la dada.
Avui m'he avançat.
Avui m'he colat.
Bé,
t'ho perdono, eh,
per avui,
però no t'hi acostumis.
Doncs va ser el 1783
quan l'estònomi britànic
John Miller
ja va teoritzar
sobre els forats negres.
I va dir,
ei,
els forats negres
existeixen.
El que passa
és que es va equivocar.
Es va equivocar,
per exemple,
en el tema
del per què
la llum no se n'escapava,
deien que,
no, no,
la llum se n'escapava,
perquè es queda aturada
allà dintre
a resultes
de la gravetat.
Però sabem,
per a incident,
que la llum
realment no s'atura.
Es quedarà a dintre
però és una velocitat constant.
I sabem que no tenen massa.
Per tant,
la gravetat no els afecta.
Bé,
però se li pot perdonar
aquest error
perquè al 1700
encara com va descobrir
que hi havia un forat negre.
Sí, sí,
clar.
Clar, clar.
I llavors,
i una altra curiositat
és que,
no sé si ho has comentat abans tu,
els ratjos X.
No.
No.
Doncs bé,
els forats negres
també emeten ratjos X
i gràcies a això
podem localitzar
els forats negres
a l'univers.
De fet,
s'ha enviat
un satèl·li
de l'espai
per estudiar
grans concentracions
de ratjos X
i saber,
més o menys,
com estan funcionant
els forats negres
i per on estan.
Jo sé per què emet
aquests ratjos X.
Per què els emet?
perquè el forat negre
comença a absorbir
el material
que tingui més a prop
del planeta
que tingui al costat.
Llavors,
quan aquest remolí
de material
que va absorbint
s'acosta al forat,
aquest remolí
es mou més de pressa.
La moure's més de pressa
és quan produeix
aquest ratx X.
Mira,
això ja ho sabíem.
una vegada més.
Doncs bé,
voldríem agrair
als nostres oients habituals
perquè encara que no ho sembli
ni a,
d'oients habituals
com els Jordi
des de l'ambulància,
el seu company,
la Neus,
el Pere,
el Jaume,
l'Helena,
el Santi
i esperem que aquesta llista
augmenti
i els que encara estan aquí
ens segueixin escoltant
cada setmana.
Ens ho podeu dir per e-mail
que el Xavi se'l recordarà.
Sí, recordeu.
9,8
arroba tarragonaradio.com
Gràcies per escoltar-nos
una setmana.
Més i us convidem
a acompanyar-nos
la setmana que ve.
Un programa realitzat
per Núria Cartanyà Controls,
Anna Fargas,
Xavi Elies
i qui us parla
Abel Singla.
Fins la setmana que ve.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
A lover's promise
never came with a maybe
So many words
are left unspored
The silent voices
are driving me crazy
After all the pain
you caused me
Making love
could never be
your intention
You'll never know
how much you hurt me
Stay
Can't you see
See that I
Want to fall from the stars
Straight into your arms
I
I
I
I
I
Want to fall from the stars
Straight into your arms
I
I
I
I
I
I
Hope you
Comprehend
I
I
I
I