El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Aui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ai, que bé, el sento avui, eh?
Eh?
Avui el sento perfecte.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
Oh, a veure...
Saps què passa?
Que saps què passa?
Estic fumut, però a mi, en vez de prendre aspirines i coses d'aquestes,
quan vinc aquí, trobo vosaltres, aquesta joventut.
O sigui, aquests nits que tinc...
Joventut de vino tesoro, no?
Aquests nits que tinc tant d'allò, mira, m'adonen malament.
No penso que el temps passa i recordeu...
Clar, al mateix temps el que passa és que, com que recordem coses i el cos ho reviu,
doncs clar, hi ha coses a vegades que són més desagradables, però altres són agradables.
Per això ara mirarem que aquells dies, com he estat parlant de coses una miqueta més...
Això l'anava a dir, perquè ahir vam quedar que continuaríem parlant de les presons de Tarragona, dels idealismes i tot allò.
Però és que, a part de...
Però és que, clar...
No, és que el parlar de presons, no es tractava de parlar de presons de lladres i coses d'aquí.
No, no, no, no.
Eren presons, o sigui que eren un tipus de camps de concentració, perquè, clar, la presó més presó que hi havia,
i, clar, val més no parlar-ne, perquè, clar, és un drama que qui li toqui, doncs ja ho ha passat prou, que era de Pilats.
Pilats, clar, era un punt on estaven concentrats allí, per exemple, a baix.
Aquestes bòvades que mirem ara turísticament arreglades, pensar que allí estaven amontonades la gent dormint allí terra,
esperant un moment o altre que es cridessin pel que fos.
En fi, després, el primer pil, la planta normal, ja eren més... Alguns que ajudaven.
Després hi havia... I com que sempre hi ha hagut i deixat d'haver, val més no parlar-ne.
Sí.
A més, aviat, ara estem entrant en una època que és l'època de Nadal, i volem parlar d'alegries i de coses boniques que han passat a Tarragona.
Que parlar de pressó, no m'ha faltat veure la tele, ja ens posem una pressó diària.
Escolta, però a part d'això, a part d'això, també, tal com puja la joventut, tal com la gent vivim,
aquesta espècie de cosa que trimarques, pensem que el món és nostre, també és convenient que se recordi que han passat,
aquests que diuen que expliquem batalletes, aquests que diem els avis, que sembla que a vegades sigui una espècie d'extinció,
en el sentit que no... Així com abans, tothom, els petits, avi, expliqui un cuento, avi, expliqui una rondalla, avi.
L'avi era un element fort dintre la família. Ara sembla que l'avi és un element més, però no l'avi aquell,
sinó que és un element més que a vegades t'has d'apartar o has d'intervindre.
Per això també és convenient de quan en quan parlar i recordar a la gent, les noves generacions,
el que s'ha passat, que si moltes coses les tenen avui dia ells...
És per això, perquè avui hi ha molta gent que ha lluitat, no?
Ha lluitat i ha patit, i una cosa ensenya a l'altra.
El que passa, que avi, que moltes vegades, jo recordo que fa uns anys,
havia allò que es fan... A veure, coses bàsiques que normalment trobem a la nevera.
La llet, d'on surt la llet? Doncs del cartró.
No, no, la llet surt de la vaca, a veure, sortiria així una mica còmic,
però hi ha nens que van dir que sortia del cartró de llet.
Jo em pregunto... Això són nens, eh?
No, no, però jo també pregunto a vegades quantes classes de vaques hi ha.
Per exemple?
Perquè si veus la televisió, et diu uns tipus de vaques, no dic noms.
Si veus l'altre, no sé què.
Jo recordo que anàvem pel carrer, un ramat de cabres,
que baixava la gent del pis amb una letxera,
omplien la letxera, acabava de munyir de les cabres,
i no passava res.
O si passava, no t'entraves.
Després anaves, per exemple, aquí al carrer Girona,
aquí anaves allà al carrer Sevilla,
anaves a aquests carrers que hi havia, al carrer Sant Miquel,
que hi havia unes bequeries,
que anaves a la letxera,
anaves a la letxera,
i t'omplien la letxera,
bé, no l'omplien,
el que demanaves,
hi havia letxeres d'un quart de litro,
de mig litro,
fins i tot de dos litros,
i la llet aquesta,
a casa volien fer una espuma,
feia com una nata,
que allò encara...
Que això es aguardava,
per fer olsos.
I no ho sé,
la gent,
sí que es morien,
potser no sabien de què,
però vull dir que hi havia una sèrie de...
Ara no,
ara, per exemple,
la llet ha de ser d'aquesta manera.
Ara, tanto la llet aquesta,
perquè porta no sé què,
ara...
O sigui que...
Perquè va estar dient,
quan aquestes punyetes no,
potser anem prenent uns medicaments,
que et cura una cosa
i et porta una altra.
Llavors,
t'has de prendre un medicament,
però t'has de prendre aquest altre
perquè no et faci mal.
Ara t'has de prendre aquest medicament,
però ha de ser junt amb això
perquè si no,
el d'allòs.
Si no t'espatlla l'estómac,
et fa una ursa de l'estómac.
I llavors resulta que...
S'enquadro,
val més el prospecte de les medicaments,
val més la llegeix.
Jo no me'n llegeixo.
Llegeixo,
perquè començas a llegir,
llegir, llegir,
i resulta que allí et...
i ets al·lèrgic a aquella cosa.
Bueno, jo si em prenc aquest medicament,
com sé que sóc al·lèrgic?
Hasta que no em faci mal,
no ho sé.
Vull dir,
hi ha una sèrie de coses
que vivim d'una manera
que no, no, no...
Però bueno...
I tot això,
de gent que ha estat experimentant,
de gent que ha estat lluitant,
i de gent que d'alguna manera
fins i tot ha deixat la vida
en empeny, no?
Que es facin coses
i que prosperin aquestes coses, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha hagut voluntaris
que s'han intoxicat
o s'han fet una cosa
per salvar...
Que teòricament això no s'ha fet mai, no?
M'entens?
Aquests experiments no s'han fet mai,
teòricament,
a la pràctica...
L'experiment ha sigut que,
mira,
pren't aquest medicament
que si el teu cos l'assimila,
ja està...
I sí, hi ha hagut una cosa
que, clar,
després de l'embòlia que em va agafar,
cada dos per tres,
que si exacte,
que si anàlisis,
que si el citron,
que si això...
Llavors,
i diu,
mira,
ha sortit un
que si el teu cos l'assimila,
no cal tantes coses.
Veus?
Bueno,
vale,
Provem-ho,
a veure què?
Provo,
passa un mes,
passen dos mesos,
el cos ho admet,
torno a passar un dos mesos més,
el cos ho admet,
i a partir de llavors
ja porto,
almenys quatre,
tres o quatre o cinc anys,
que aquell medicament
m'ha solucionat
fer aquesta sèrie de proves,
fer una sèrie de...
Vull dir,
però, clar,
com ho saps tu?
Perquè igual que a vegada
el fer la prova
podia...
No, no,
s'ho podia quedar enlloc.
No, no,
que l'entenc perfectament.
Ah, vi,
que no es queda massa temps,
el que passa és que no hem parlat
del que volia parlar.
Va, parlarem de...
Perquè li deia a la via al principi,
en vez de parlar de la presó,
i comenta-te n'antena,
en vez de parlar de la presó,
perquè és una cosa molt trista,
i això,
i perquè no parlem de la Rambla,
perquè ara està la Marta Rebonica,
i a més està tota la gent
de les parades de Nadal,
venent els seus arbres,
les seves figuretes,
els seus caganers...
Sí, bueno,
però...
però et diré una altra cosa.
Què?
Que ho diem avui
i ho esperem fins demà, ja.
Doncs mira, pel temps,
és que ens queda un minutet,
mira, posem el meu avi aquí de fons,
i així el deixem també que m'escolti.
No, escolta'm,
si vols, continuem.
No, comentem demà, avi.
Sí, com vulguis, com vulguis.
Així, com demà és divendres,
així convidem a tota la gent ja
que de gana el cap de setmana
s'apropi i doni un tomet.
Val, val, val.
Per això et dic,
que això d'endres medicaments,
doncs és això.
Si l'encerta l'endivina,
es deien abans.
Doncs mira.
M'entens com a dir,
és com jugar.
Quan jugues a loteria
o jugues a un de lloc,
mira, compres aquell número.
Si et toca, toca,
i si no,
l'endivines.
A continuïs jugant.
A vegades, clar,
amb això a loteria
també ve la mania,
que també en dia
en parlem de les manies.
Avui, oh, quin número,
m'agrada.
Suma tant.
El compres pensant-te que allò...
Ai, avui he rediscat,
he rediscat a veure si tinc sort.
Avui he trepitjat alguna cosa, no?
Avui he trepitjat alguna coseta.
Vull dir que sempre...
ara, mira,
mira quina casualitat.
Ara m'he parat aquí davant
d'aquesta loteria,
però algú deu ser.
Vaig a comprar un número.
Necessitem, no?
De tenir aquesta...
Vull dir que no som supersticiosos,
però sempre pensem.
Avui, això, si li sembla,
deixarem de cara a la setmana vinent.
Sí, sí, sí.
De cara al dia 21,
perquè així com el dia 22
és el dia de la loteria,
així comentarem una mica
quines són aquestes trapelleries
que sempre fem.
Vale, vale, vale.
I aquestes petites trampes
per acabar comprant loteria, eh?
Vale, vale.
Vinga, fins demà.
Fins demà.
Adéu-sia, adéu-sia, adéu-sia.
Fins demà.