Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Avui tenim cinema.
Avui hi ha cinema.
Sí, ahir no, perquè recordem que els dilluns n'hi ha cinema,
però els dimarts, els dimecres i dijous sí que tenim.
Sí, mira, tenim cinema aquesta tarda dintre d'un ratet
a l'antiga audiència, allà a la plaça Pallol, número 3,
a les 6 de la tarda, amb entrada lliure.
No han de pagar ni un cèntim, ni un cèntim deu.
O sigui, no demaneu després que us donin els diners de l'entrada,
perquè no serveis com a excusats.
Bé, doncs aquí al Cine Club de l'antiga audiència
estem fent aquest mes passat i aquest,
un cicle que titulem Literatura i cinema.
O sigui, grans obres de llibres passats al cinema.
I aquesta tarda tenim La gata sobre el tejado de zinc.
Que maca aquesta pel·lícula.
Una pel·lícula que va dirigir Richard Brooks.
Amb tota una gata.
Hombre, amb tota una gata, eh?
A més, amb els ulls, eh?
Amb l'ençabet Tyler, Paul Newman,
Burr Apes i Jack Carson.
I un Paul Newman...
Ole.
Deixat-te-la estar.
Amb versió doblada en castellà.
O sigui, res de...
Res de llegir.
No porteu les ulleres de veure de prop, eh?
Jo ho sento perquè hi ha gent que els agrada les versions originals,
que són fantàstiques, però no tothom està disposat a llegir.
I més amb aquesta pel·lícula, que hi ha molt de diàleg.
I hi ha moltes escenes maquíssimes per veure, no?
Aquí està.
Això ho tenim aquesta tarda.
Repeteixo, dintre un rato, a les 6, amb entrada lliure,
a l'antiga audiència, a la plaça Pallol, número 3,
a les 6 o a les 18 hores, el que vulgueu.
La gata sobre el tejado de zinc.
Exacte.
Molt bé.
Molt bé.
I ara seguim amb el Richard Rogers, que van començar precisament ahir,
que va ser, o és, un gran compositor.
I aquest home va fer uns èxits tremendos
i, sobretot, els èxits els va aconseguir amb els teatres de Brotvall.
I, lògicament, aquests temes van passar després al cinema.
Això, perdona'm, Andrés, això passa molt, eh?
Sí.
Perquè el que has tingut...
Home, s'ha aprofitat.
Aquella, moltes vegades, ha passat de la pel·lícula cap a musical
i de musical cap a pel·lícula.
És igual que una gran obra literària també la passa al cinema.
Mira, ara, amb la pel·lícula Gris, per exemple,
la pel·lícula Gris d'en John Travolta i l'aliment de tot en John,
s'ha passat al que seria un musical de Brotvall,
un musical en general, o fins i tot, jo estava pensant ara,
ja com a grups musicals, Mecano, Ava,
que s'han fet també els seus musicals.
Sí, sí.
Però, bueno, ja veurem els èxits com van.
Jo crec que bé, eh?
Faran calerons, eh?
Faran calerons.
Bé, doncs, de l'obra Somrisses i Làgrimes
vam passar al preludi,
el so de la música,
que és el The Zone of Music,
i avui presentem el segon tema,
que també és molt conegut,
que és Maria,
i és el nom de la protagonista,
que el seu caràcter, en fi,
en l'alegre,
no diré rebel, però sí,
molt extrovertit,
és proclamat pels cors de les monges,
mentre realitzen diverses tasques manuals amb el convent.
Escoltem, doncs, amb el cor de monges,
amb l'orquestra dirigida per Frederic Edvonç,
Maria.
Música





Música

Una altra de les cançons,
com comentaves, Andrés,
Somrisses i Làgrimes,
i abans d'acabar,
abans de cloure,
què et sembla si recordem
quina és la pel·lícula
que avui podrem veure
a partir de les 6 de la tarda
a l'antiga audiència?
A l'antiga audiència,
amb entrada completament lliure,
podrem veure dins el cicle
Literatura i Cinema,
La gata sobre el tejado de zinc,
dirigida per Richard Brooks
i interpretada per Elizabeth Taylor,
Paul Newman,
Burr Aix i Jack Carson
en versió doblada amb espanyol.
Versió doblada amb espanyol,
recordem que no és de llegir
i a més que si no voleu portar-vos les ulleres
que estarà bé
perquè la pel·lícula ja és ben grossa,
la pantalla no es pot...
La pantalla és ben gran, sí.
I les butaques molt còmodes.
També.
I podreu passar una bona estona,
a més recordant aquesta pel·lícula
que abans,
jo recordo a Andrés i Andrés
que a la 2 la feien constantment,
però que ara ja l'han deixat de fer?
Sembla que hi ha les pel·lícules
depèn de com i ja no les trobem.
No, perquè hi ha vegades
que se'ls acaben els drets d'explotació.
Ah, és veritat que m'ho vas explicar.
I llavors han d'anar a buscar
unes altres pel·lícules.
I a vegades tenen un dret d'explotació
que els hi surt bé,
per això hi ha vegades
que repeteixen i repeteixen i repeteixen
perquè està dins el límit del pergament.
Aprofitem ara, aprofitem.
I això mira una sessió més
que cobrem dels anunciants
que tenim.
Però el gasto és mínim.
I tant.
Fins demà, doncs.
Gràcies.
Ai, que ràpid, Andrés.
Deixa'm-ho dir, Miguel.
O que sento la música que va pujant.
Deixa'm-ho dir.
Andrés, fins demà.
Fins demà, si tu vols.
Gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.