I com t'havíem anunciat, ara mateix s'arriba a l'espai dedicat a la Universitat Rovira i Virgili.
I és que estem d'enhorabona, ja, perquè ahir es va fer la inauguració del Centre de Formació Permanent a Reus
i tenim avui amb nosaltres per parlar-nos la seva directora.
Ella es diu Txaro Romano. Txaro, bona tarda, benvinguda.
Hola, molt bona tarda.
A veure, a veure, explica'm, perquè ahir devíeu estar, després de molta feina, segurament que una mica nerviosos,
esperant a veure com va ser la inauguració. Explica'm-la tu, com va anar.
Molt bé, a veure, això semblava un casament, perquè, mira, de bon dematí pluja, allò, allà, allà, allà, allà,
perquè havíem previst per fer els jardins, que són uns jardins esplèndids,
és un espai realment preciós que s'ha fet una recuperació d'una zona que estava completament aïllada del que era el gaudi públic
i els jardins han quedat preciosos.
I havíem previst, perquè pensàvem que hi hauria força afluència de gent i, efectivament,
érem unes 200 persones. Llavors, per estar, ja que teníem aquell jardí, doncs poder-ne disfrutar.
Però, clar, va començar el dia plovent, tot i que allò diu, no, serà un ovul passager, però dius, ai, ai, ai, no?
Però, bé, realment, l'acte, jo, vull dir, va anar rodó.
Expliqueu-ho una miqueta, però, clar, el centre de formació permanent estava en un altre lloc, ara s'ha traslladat cap a Reus,
però això té un per què i és una cosa molt important també a Tarragona, diguem-ho en general.
Per què? Per què s'ha fet aquest canvi?
A veure, perquè això és fruit d'un acord entre l'Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira Virgili
per ubicar la seu del centre de formació de la Fundació Universitat Rovira Virgili a Reus.
Ha estat aquest acord, un cop es va formalitzar, es va presentar un projecte a la Unió Europea
i va obtenir el finançament del Fon Europeu de Sobret Regional, del FEDER,
i, bueno, doncs ja d'ençà, avui han passat quatre anys, l'obra ha estat un any i mig, s'ha fet,
i, bueno, avui estem en portes obertes.
I també del creixement que hi ha hagut, de demanda que teniu, que això,
la Xaro us ho vol reservar, però jo sé que ha crescut d'una manera,
podríem dir que gairebé desmesurada, i no sé si us va arribar o va esperar.
La demanda que s'ha tingut.
A veure, no t'ho esperes mai, això, i quan comences un projecte sempre tens els teus dubtes,
i sempre, no saps mai com anirà, per molta il·lusió que n'hi posis,
i molt clar que veigis que realment és una necessitat,
que hi ha una demanda social clara, creixent, però fins que no t'hi poses no ho veus.
Efectivament, a la Universitat Rovira Virgili el creixement és, jo crec que és a tots els nivells,
però, de fet, abans de decidir dotar-se d'una unitat per promoure, per dinamitzar,
per gestionar aquesta mena d'oferta, que en tot cas després us ho explicaré,
tenia una presència molt, molt, molt per sota del seu potencial,
perquè era una activitat, diguem-ne, que es feia molt per l'iniciativa individual,
no hi havia una aposta institucional clara que recolzés això.
I va ser prendre aquesta decisió, dotar-se d'un equip de persones que...
Que creien d'alguna manera, no?
...que volíem tirar endavant, i efectivament, doncs, estem en un nivell,
tenim ara, per ara estem atenent 3.500 persones i...
3.500 persones?
Sí, sí, sí.
Recordes en un inici, quan vau començar precisament...
Quan vam començar no arribàvem als dòls 200.
Déu n'hi do.
En 3 anys, sí.
En 3 anys ha pujat gairebé, no diria un 100%, però déu n'hi do, eh?
Molt, sí, molt.
És increïble. I hi ha una... Se sap, més o menys, però, què és el que tria l'estudiant, en aquest cas?
A veure, nosaltres el que ens dediquem, bàsicament, és a intentar atendre les necessitats de formació,
d'especialització, bàsicament d'especialització professionalitzadora.
És a dir, la gent que... El que són postgraus, el que fins ara hem dit postgraus,
que tot això canviarà amb el tema de l'Espai Europeu d'Educació Superior,
però, vaja, el que la gent coneix més com a màsters, no?
El que hem fet ha estat intentar que totes les àrees de coneixement de la universitat
tinguessin una... Hi hagués un continu, hi hagués una oferta que s'adrecessi a la població
un cop acabats els seus estudis.
En molts casos, gent que ja està incorporada en el món del treball,
alguns en relació a la formació inicial que han assolit a la universitat
i en d'altres amb gent que, doncs, s'ha trobat la feina que ha pogut
i llavors ha vist per aquí... O sigui, la gent que tenim és població adulta,
bàsicament, amb titulació universitària, o professionals que estan en càrrecs
intermitjos o directius al sector productiu,
que estan en una fase expansiva de la seva carrera professional.
El que nosaltres... Jo, per nosaltres, el que pretenem és acompanyar en un procés de desenvolupament
de la carrera professional a les persones del nostre entorn, no?
És a dir, que es diuen continuar creixent, no? Dins del teu hàbitat, d'alguna...
Sí, exacte. A veure...
Acabar de compaginar tot el que potser acabes de veure clar i potser a través d'aquests màsters
que teniu vosaltres poden acabar de fer-ho.
Sí, a veure, també és cert que cada cop hi ha uns requeriments més majors
pel que fa a la qualificació a l'hora de posicionar-te en el mercat de treball,
per qualsevol tasca i qualsevol feina i que el saber no ocupar l'hugat, tot això, no?
Però també és cert que l'educació no s'acaba quan acabem una carrera
o quan acabem un cicle formatiu.
És a dir, que això ja sembla un tòpic, però és una realitat, és un fet, no?
De fet, ahir a l'acte, a banda que va venir molta gent i va estar, això, un dia esplèndid,
l'espai és molt agradable, de veritat, és un antic mas que està fet amb moltíssima cura
i els jardins preciós, doncs els espais també eduquen.
A veure, a veure, explica'm això, explica'm això.
Sí, a veure, de fet, la conferència inaugural va anar a càrrec de la periodista Margarita Rivière
i era sobre un llibre que ha tret que es diu El malentendido,
com no s'eduquen los medios, que parlava sobre les com eduquen els mitjans de comunicació.
Però jo aquí afegiria que, en realitat, estem rebent missatges contínuament
que ens estan reproduint valors i models i tot això és un bombardeig que tenim.
Llavors, constant, a través dels mitjans, a través de...
O sigui, la capacitat d'incidència en quant a la part de modelar personalitats
o d'adquisició de models, de referència de les institucions educatives,
cada cop és menor i cada cop té més pes a l'entorn, no?
I els mitjans.
Desgraciadament.
Sí, sí, desgraciadament.
Sí, sobretot, però, bueno...
Perquè moltes vegades depèn de quina referència puguis arribar a tenir
de que ara al futur potser no et serveix de res o et serveix de ben poc.
Sí, bueno, a veure, desgraciadament perquè no s'utilitza en aquest mitjà
amb la finalitat educativa que tenen,
amb el potencial que tenen com a finalitat educativa,
perquè el mitjà en si és molt bo.
El problema és el missatge que...
Que poden arribar a rebre.
Com el contingut que donem aquí.
Però, a veure, jo volia dir que els espais també eduquen, no?
Sí.
La ciutat també és educadora.
Els entorns ajuden molt.
Si un espai està endreçat, ens comportem de manera més endreçada.
Exacte, sí, d'alguna manera com que t'incorpores al teu espai,
aquella hàbitat.
Exacte.
Llavors, aquest espai on ubiquem els centres,
realment és un espai que afegueix valor a l'activitat que es fa,
perquè és un espai digníssim.
Normalment, l'educació no sol comptar amb espais d'aquesta manera.
Sempre hi ha...
Massa habitacions fredes, coses que vas directament a l'ocat de fer i prou, no?
Sí.
I, a més, a veure, si féssim un recorregut per l'estat de les instal·lacions
de tots els centres educatius del sistema públic...
Pocs jardins veuríem, eh?
Pocs jardins veuríem.
Això és veritat.
Poquíssims, diria jo.
I això, en aquest sentit, deia que l'espai també educa,
per veure en tot el sentit.
No només el jardí, sinó la manera en què està organitzat,
si facilita o no la comunicació.
És molt...
És a dir, tot està trametent un missatge, no?, del que tens allà.
Pel que m'estàs dient, Xero,
esteu molt orgullosos de com està el centre ara mateix, eh?
És que realment és per estar-hi.
I de la feina que heu portat
i d'alguna manera tota la tasca que heu dut fins a ahir mateix,
que es va fer a inauguració, que a partir d'ara continua, eh?
Aquí no s'adona tot el contrari.
Bueno, ara sí, exacte.
Això és un allò...
Un no parar.
Sí, és un no parar.
Bueno, esperem que arribi l'estiu
i parem tots una miqueta, que això també convé, no?
Però, a veure, el que està...
És que el projecte és bonic,
perquè, a més a més, és allò que recupera un espai,
el destí és des de l'àmbit públic,
que també és molt important.
A veure, jo, òbviament,
la competència també és molt sana,
hi ha entitats privades digníssimes,
però també està molt bé que fer un màster no tingui per què anar associat a la marca tal
i que la marca URB també sigui una marca de valor, no?
I tant, i tant.
Parlem de què és el que trobarem,
quins són els diferents cursos,
diferents màsters que impartireu dins del centre.
Així per sobre, perquè sé que ho heu guardat,
perquè tenim una cosa molt important que fer de cara a la setmana vinent.
A veure, bàsicament, el que tenim és una cinquantena de noves propostes de postgrau,
d'edicions, noves edicions de propostes de postgrau,
que van entre els 200 i els 500 hores,
que estan relacionades amb totes les àrees de coneixement de la universitat,
amb enginyeria, amb humanitats,
amb jurídiques, amb econòmiques, amb medicina, amb infermeria...
Déu-n'hi-do.
En totes, sí, en totes les àrees.
I també vull destacar que també això va acompanyat,
perquè la proposta que fem és perquè la gent ho pugui fer,
perquè sigui conciliable amb moltes altres responsabilitats
i que tinguem temps, no?
Està fet de manera molt modular,
perquè permeti que la gent que treballa
ho pugui anar fent amb un itinerari propi.
I llavors es flexibilitza moltíssim l'estructura d'aquesta oferta.
Hi ha una part que també és semipresencial,
en alguna part és virtual.
Anem cada cop reforçant més l'accessibilitat,
el que sigui realment molt flexibilitat i molt accessible.
I conjuntament a aquesta oferta de postgrau,
que de major durada,
tenim tot un ventall de cursos de 20 hores, de 30 hores,
allò, un flash, no?, que jo en vuit sessions ja ho tens fet,
coses molt, molt, molt concretes i que estan molt adreçades a temes molt instrumentals
de l'àmbit professional.
El que passa és que pot tenir interès per molta gent.
O sigui, la gestió del temps, per exemple,
ens interessa a tots plegats, no?
I de quina manera es pot arribar?
A veure, explica'm,
què és el que ha de fer, per exemple, una persona que ens està sentint ara mateix?
Quins requisits els demaneu per fer aquests diferents màsters?
A veure, com arribar-hi és a través de la web, òbviament,
per informar-se i, a banda, tenim prevista una campanya de comunicació
amb els mitjans i de catàlegs, e-mail indirects,
a veure, però almenys intentarem que no sigui perquè no se sàpiga
i que la gent no s'apunti.
Però a través de la web, que és entrant o bé a la web de la URB
i buscant formació continuada,
sinó, doncs, www.fundació.urb.es
i barra formació.
Que els requisits estan...
Depèn de cada curs.
En general, el que són postgraus, òbviament, s'ha de tenir un grau,
és a dir, s'ha de tenir una titulació universitària,
depenent del curs, en el cas és de primer cicle o de segon cicle,
i per la resta de cursos, tots els mòduls,
molts d'ells formen part d'aquest itinerari dels propis postgraus,
només cal, en alguns casos, s'ha de tenir un coneixement específic previ
i en d'altres interès, i prou, i ganes.
Moltes vegades, ganes n'hi ha, però el problema que tenim és temps.
Moltes vegades el problema que tenim és temps.
Jo crec que és potser, com deies tu, el problema més evident,
perquè, clar, si treballes, tens una família,
perquè molta gent, clar, estem parlant de professionals
que ja tenen una titulació i que moltes vegades ja tenen una família al seu càrrec.
Tot això s'ha de compaginar també amb els estudis,
jo no crec, segurament que te deuen haver vingut xaro.
no sé com fer-ho, però gràcies als horaris que heu fet, puc arribar.
A veure, ho tenim molt present, això, eh?
De fet, diguem-ne que nosaltres entrem a les aules de la universitat
quan la major part de la gent de les aules marxa,
és a dir, fem sempre en horari de la franja de vespre, nit i dissabtes.
Ara bé, també voldria aprofitar per comentar que tothom parla de la necessitat
de la formació continuada, que avui en dia la formació al llarg de la vida
és una necessitat no només de personal, sinó econòmic, social, cultural...
i a veure, el consens és un ànim.
Ara, recursos públics, perquè això sigui una realitat,
per facilitar aquest...
Avui en dia el dret a l'educació també hauria d'incorporar,
no hauria d'incorporar, aquesta visió més ampliada de l'educació.
Però, de moment, és la butxaca de cadascú,
i no només la butxaca, sinó el temps de cadascú,
perquè en la mesura en què això estigués més incorporat dins de jornada
o tinguéssim lleis com en altres llocs en què les persones podem organitzar...
Això, moltes empreses, les empreses més innovadores,
de cop de fet ja ho estan fent, no?
Però allò que tens una bossa d'hores dins de la teva jornada
que t'administres per poder progressar,
perquè al cap i a la fi després l'empresa en treu també un profit, no?
Sí, i tant.
Volia comentar que estem encara, o sigui, hi ha molta oferta
i pocs recursos perquè aquesta oferta realment pugui ser efectiva,
no caigui en un...
O sigui, no reforci la inequitat,
o sigui, que no s'adreci més,
o bé, gent hiperformada, sense experiència,
que no fa res més que vingui a formar...
Que vingui a estudiar d'alguna manera.
Allargant una mica la joventut i la incorporació al mercat,
o gent que...
I gent, o sigui, molts...
De fet, està passant això, eh?
I gent que no arriba, que no pot, eh?
I també aquí hi ha un aspecte de gènere,
les dones, el tema de les criatures,
o sigui, tot això va lligat.
Vull dir que aprofito, ja que tinc l'ocasió...
Molt bé, molt bé.
Per comentar que, a veure, que això és molt important,
que des de la universitat s'està fent un esforç molt important,
que hem disposat de suport, òbviament, de recursos públics,
perquè això sigui efectiu a nivell d'espai,
però que després hi ha altres mesures
que facilitarien molt que la població
que en pogués realment gaudir,
perquè hi ha molta gent que m'ho dius,
ostres, quina ràbia que em fa,
aquest curs el podria fer, però en aquest horari, no?
Clar, clar, clar.
I per l'abans m'ho comentaves de les empreses.
Hi ha algunes vegades que us han trucat les empreses
per dir, necessitem gent...
O al revés, o inclús que volem formar...
A veure, sí, sí, no ho he comentat tot
perquè no sé fins a quin punt, però, vaja,
nosaltres, diguem-ne, que tenim tres grans tipologies de...
Tres grups, no?, o classificacions de cursos.
Els postgraus, o el que serien cursos d'especialista universitari,
que s'adrecen a la població,
ja té una titulació universitària i que es vol aprofundir,
no sé, una persona ha fet psicologia
i vol fer psicologia clínica, o recursos humans,
o una persona que ha fet infermeria
i vol fer especialitzar-se en emergències
o en temes de...
Sí, sí, de postoperatori o qualsevol cosa.
Bé, això és un...
Diguem-ne que seria l'eix de l'activitat.
Després tenim tot un vental de cursos de formació
que estan més oberts a població en general,
sobretot que tenen un component molt professionalitzador
i que són cursos, jo, molt clars.
I l'altre...
El tercer grup són els cursos que fem per encàrrec.
O sigui, tenim una cinquantena que són per encàrrec de les empreses.
Ah, molt bé.
És a dir, que els fem a mida en els seus espais.
En alguns casos, la major part d'aquests són en els seus espais
i en els seus...
O sigui, s'adaptem, òbviament, a tot.
I en d'altres, el que fem és que ells s'incorporen,
però els obrim a altra població.
O sigui, que, efectivament, sí que hi ha moltes empreses
que tenen molt clara la gestió dels recursos humans
i que tenen incorporada claríssimament
i envien a la seva gent
o faciliten als seus treballadors,
a les seves treballadores,
la participació en accions de formació
o incorporen íntegrament dins de la seva jornada.
Però segueix sent una minoria.
Txària, per tancar, perquè ara sí que ja no ens queda massa temps,
m'agradaria que...
Clar, tot això, tot aquest engranatge que m'estaves explicant,
ahir, d'alguna manera, es va començar a posar en marxa,
però quan estigui en marxa del tot,
quan començaran aquests màsters,
quan ja ho teniu, més o menys,
ja tot ha endreçat i acabat de pulir del tot?
A veure, nosaltres tenim activit...
Nosaltres tenim...
Cosa a fer cada costat.
Sí, o sigui, funcionem, no funcionem de setembre a juny,
sinó que funcionem de gener a desembre.
L'activitat està organitzada en calendari d'exercici econòmic,
calendari anual, allò, gener a desembre.
tot i que, òbviament, l'estat en el sector educatiu,
el tema de setembre a juny condiciona.
Tots tenim al cap que a l'estiu, doncs...
A més, a més, ja hi ha la universitat d'estiu,
hi ha moltes altres ofertes.
Llavors, nosaltres posem la maquinària allò més...
Ara estem en la fase, ja, de tancar cursos,
alguna jornada, algun seminari.
Tenim encara fins al juliol,
fins la primera quince de juliol,
encara estem amb activitat.
i després, al setembre, a tope, clar.
Molt bé.
I per arribar, però clar, ho hem comentat
que ho vau inaugurar ahir,
però és fàcil d'arribar des d'aquí de Tarragona,
per exemple,
per aquests alumnes que estiguin interessants.
És facilíssim agafant la circunvalació
que hi ha ara, jo, de Tarragona, Reus,
estàs en 10...
Aquestes noves carreteres magnífiques.
Sí, estàs en 10 minuts.
El que passa és que tens tantes rotondes
que dius, no sé si arribes a Manhattan
o on estàs arribant,
però a veure qualsevol...
Sí, o avall, o allò, ara, no saps,
sembla que estiguis allò...
Jo a veure on estic, Montblanc,
direcció Montblanc, què faig, què faig?
Però vaja, entrant Reus Centre,
seguint la porta, eh,
perquè estem a l'avinguda de l'11 de setembre,
està al costat, pràcticament davant de la Fira,
del Palau de Firas i Congressos,
i allò, per més indicacions,
agafant allò on hi ha el Carrefour,
l'Hotel ENA, tot això,
de seguida ens trobareu,
perquè a més es veu un jardí,
es veu de seguida, eh?
Ah, molt bé, molt bé.
Doncs Xero, moltíssimes gràcies,
la directora del Centre de Formació Permanent,
que tenim l'oportunitat de disfrutar
des d'ahir mateix,
i ara, com deies,
acabant, podríem dir,
el final de curs, entre cometes,
i ja esperant a veure quan torneu una altra vegada
de cara a setembre,
amb tota la plena força.
Moltíssimes gràcies per haver estat aquí,
per haver-nos explicat,
i jo crec que ens hem quedat,
podríem dir que gairebé a mitges.
De nou, una altra que sí,
una altra que sí.
Moltíssimes gràcies a tu, eh?
Gràcies de nou.
Adéu-s'hi, bona tè i una.
Adéu-s'hi.
Les 4 i 38 minuts,
una petita parada,
ens anem a la publicitat i tot seguit,
arriba Andrés i Andrés.
De dilluns a divendres,
i de 4 a 2.25 a Tarragona Ràdio,
i a tardes.