El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Amb l'avi ahir ens vam menjar la mona, ja vam tancar la Setmana Santa,
però bueno, s'acabava Setmana Santa però començaven altres actes, altres coses.
No se parava l'activitat aquí a Tarragona.
No, després saps què passava?
Com que hi havia més llibertat.
Llibertat en segons quins punts, no?
Llavors també s'inaugurava, normalment s'inaugurava la Fira.
Què és això de la Fira?
La Fira, doncs, eren unes barraques d'atraccions, un petit teatret que deien el Teatre Argentino.
Però això sempre passava després del dilluns de Pasqua?
Sí, els dies de Pasqua, doncs sortia el dilluns de Pasqua i s'inaugurava més aquells allà.
Menys una vegada, que va coincidir amb el 14 d'abril,
i la van suprimir la inauguració fins a més tard, fins a l'altra setmana,
perquè el 14 d'abril, que va ser quan se va proclamar la República Espanya, el 14 d'abril,
per no coincidir com a festa, doncs això la van canviar,
perquè clar, aquest règim, llavors, celebrar la proclamació de la República...
No, no era gaire.
O sigui, sempre, més o menys, menys aquell 14 d'abril, que va coincidir amb allò.
Clar, a la Fira hi havia traccions de tiro, traccions de moto, traccions d'aixòs,
i clar, després hi havia un circo, un circ,
i després hi havia sempre, normalment, venia el Teatre Argentino.
El Teatre Argentino era un teatre d'aquests com cadires de fusta,
bueno, allò, saps, un teatre lliure, un toldos, el que sigui.
I, clar, la gent, molts que ja venien una miqueta contentets de la mona,
i el que sigui, en aquest teatret ja començaven a sortir vedets,
uns cantant flamenc, molt bé,
alguns que cantaven així mig tipus, doncs d'aquella manera,
ja, algun cantant d'aquestos flamencs, i tot això.
I llavors ja sortia una vedet amb bastant... com que ja feia més calor.
Lleugereta.
Més lleugereta, clar.
I llavors ja veies que les primeres files sempre estaven plenes ja de gent,
homes que... a veure...
Les dones hi anaven, però amb aquest Teatre Argentino, també?
Sí, sí, perquè era distret, i després hi havia un cafè a riure, eh?
Vull dir que...
I aquests venien cada any?
Sí, sí, sí.
Al Teatre Argentino cada any estaven aquí?
Sí, cada any aquí, aquests no els fallaven i això.
On la posaven, la fira? On ens situem, de Tarragona?
De Tarragona, per exemple, la fira començava a unir a la Font del Centenari,
tot allò d'allà baix.
Sí.
Tot llavors només hi havia fins al plaça Imperial Tarrago,
que llavors no hi havia res, que allí començaven els horts,
i encara hi havia algun hort.
A mà dreta, baixant a mà dreta, n'hi havia només dos o tres cases
i al final la fàbrica de Mostella,
vi d'aquest, doncs, vi, com se diu això ara,
vi sense alcohol, la fàbrica d'això, no?
I a mà esquerra també hi havia, al començament una casa o ducs,
i al final també una casa.
O sigui, de mitja Rambla cap a la Imperial Tarrago.
Sí, sí, sí.
Tot aquest tram de Rambla estava ocupat per la fira.
Davant del Banc d'Espanya hi es posaven també segons quins xerratants,
coses d'aquesta.
Xerratants? Què vol dir xerratants?
Xerratants, doncs, que venien coses, venien objectes,
xerratants vol dir que fent propaganda,
que compreu això, compreu allò, venien...
Saps com ho dic?
Sí, sí, sí, com ara veiem, per exemple, aquests típics personatges de fira
que venen ratlladors, ratlladors multiussos.
Coses, no, que venen...
I davant d'un supermercat d'aquest,
o bueno, un hiper d'aquestos, veus un que està fent ofertes...
Sí.
Però, llavors, era graciós perquè n'hi havia un de molt popular,
es deia Jiménez, si no hi vaig parlar-ne,
que anava amb un cotxet i aia, jo venc les coses barates
perquè jo, quan passo la meitat, la passo de contrabanda, l'altre puc veure.
Però, llavors, aquest home tenia molt bona vista
i deia, la persona que m'ensenyi una passeta
li regalo un llàpiz
i sol fet d'ensenyar-li una passeta
te donava un llàpiz.
El que m'ensenyi un duro
li regalo un paquetet de fulles d'afaitar.
I sí, sí, un duro, i donava allò.
I sí que tu et reparteixi això.
El que m'ensenyi cinc duros
li regalo un velleter, això és clar.
I deies, aquest home...
Però, clar, la picardia d'ell era que així sabia la gent
els cèntims que hi havia...
I a qui podien redar i a qui no...
A quin gènere podia treure de segons el valor, saps?
Vull dir que era...
I com aquest, doncs, això són xerratants.
De altra manera, mantes.
L'altre, en fi, tot ofertes d'aquestes
però feia gràcia perquè tenien una gràcia molt d'allò.
Hi havia alguna cosa especial
que la gent estés esperant que arribés la fira per comprar?
Alguna cosa típica de comprar de fira?
Mira, és allò que no sabies.
Bueno, però, per exemple, per menjar,
com ara jo recordo anar a la fira...
No, no.
No hi havia aquells caramels de...
A la fira, això sí, coses de llamineries.
Per exemple, pomes encaramelades,
allò d'aquest suc, allò que...
Allò de sucre, aquells núvols de sucre.
Cacaos, saballanes, coses d'aquestes,
més aviat de llamineria
per posar-te a la butxaca o menjar-te a un moment.
I anar pecant.
Això també estava davant dels cines.
Davant dels cines, també anaves...
Això també hi era.
Llavors, les barraques, hi havia, doncs, barraques de tiro.
N'hi havia una, per exemple,
que hi havia com una retxa, com un d'allòs,
i tiraves.
I si encertaves, s'obria una ventana
i ells veien una inueta al darrere.
No em tornava a tapar de seguida.
Vull dir, saps, aquell descommençava ja
a veure coses d'aquesta.
Després també hi havia un circ,
un circ, doncs, que sortia d'atraccions,
després portaven, a vegades, llagons...
Li sembla si parlem demà del circ?
Sí, de dir.
El circ i el teatre argentino,
que jo m'he quedat així a mitges.
Gràcies, Avi.
Gràcies.
Gràcies.