El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va...
Doncs ja tornem a tancar la setmana amb l'Avi Ramon.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
Tanquem també el tema sobre els cavalls i els carruatges,
un tema que vam començar amb motiu dels Tres Toms de Sant Antoni.
Ara en parlarem.
De tota manera, hi ha algun carruatge que ens hem deixat?
Algun carro?
Hem parlat del carro que transportava la carn,
les diferents mercaderies, el carbó, la llet, la llet també.
La llet, sí, també...
Llavors hi havia també una espècie de tartanes,
goberts,
i a dintre anaven a repartir la llet a punts determinats,
perquè llavors també no és que portés la llet a les cases.
Llavors també hi havia granges,
hi havia bars,
hi havia llocs que també venien, com ara,
com ara hi ha els bars,
fan cafè o el que sigui,
però llavors hi havia llocs que més se dedicaven a les letxeries,
més se dedicaven més aviat a vendre la llet.
I clar,
anant a tres o àrees d'això,
havien de portar aquelles bombons,
no sé com...
Com unes lleteres metàl·liques,
d'alumini,
que n'hi havia de diversos litros,
com també agafàvem,
i quan la gent anaven a comprar la llet amb una letxeria,
també anaven amb unes letxeres petites,
de mig litro, de litro, de dos litros,
i a vegades ja no el mesuraven,
com que a la metxera ja sabien la mides,
com ara,
si anaves a voltes aquestes de dos litros a buscar vi,
ja te la omplen,
ja no el mesuren.
Doncs la llet passava el mateix,
i anaven d'això.
Ah, i un altre carruatge ens hem deixat,
una mica de mal rotllo.
Sí.
El carruatge motuori.
Sí, bueno, aquest ja el deixàvem per últim,
perquè ja d'això.
Bueno, hi ha altres, no?
Aquest era,
depèn del que era.
Si era, per exemple,
una...
eren de negre, no?
Carrucats negres,
super,
dalt,
tancat,
amb els cavalls també de negre.
Elegant i tot ben net,
no?
I polític.
Hi havia també de categories, no?
Clar.
I llavors,
si per exemple era alguna noieta,
doncs,
verge o jove o el que sigui,
llavors hi havia els carros blancs,
també hi havia un en blanc.
Ah,
per les morts,
aquestes prematures,
diguéssim, no?
Sí, sí,
depèn.
i llavors, clar,
trobaves que, per exemple,
el carro aquest,
el trobaves en unes èpoques,
després ja es va canviar,
per exemple,
del Serrallo,
quan hi havia un enterro al Serrallo,
el carro es posava endavant de l'església
i llavors el cèquid
anava darrere del carro
i havies de pujar,
perquè llavors el dol no es despedia allí,
llavors es despedia el carrer Sant Francesc
davant de l'iglesia Sant Francesc
i havies d'anar seguint el carro,
carrer Real,
carrer Podaca,
carrer La Unió,
carrer Sant Francesc,
i llavors allà es despedia el dol.
El que passa,
que també al mateix temps servia,
perquè pel camí,
doncs,
si un tenia set,
entrava a un bar
a fer un gotet de vi
o una cerveseta
i s'incorbrava una vegada
com que allò...
Anà al pas de tortuga.
Vull dir que era d'això,
saps?
És curiós perquè
hi ha un xiste
que és curiós per aquesta cosa,
si vols l'explico.
I tant.
Resulta que el passar
un que s'anava a l'estació
agafa el tren,
al pujar pel carrer Podaca,
anava darrere el cotxe de morts,
un nen plorant,
plorant,
i més enrere d'això
era aquell poble xiquet,
se va que vagi sol.
Dic,
nen,
què et passa?
El meu pare,
el meu pare...
I aquell home
diu,
coi,
poble xiquet,
i agafa,
diu,
no,
jo perdo el tren,
però l'acompanyo,
poble xiquet.
I l'acompanya,
i aquell nen plorant,
aquell xiquet plorant,
i quan arriba quasi al final
diu,
però què,
a ton pare què?
No,
diu,
el meu pare és el que porta el cotxe
i no em deixa pujar dalt amb ell.
Vull dir,
que a vegades ja
ja arribes prest a...
M'entens?
Vull dir que d'això,
m'entens?
I trobaves amb això.
I una anècdota també curiosa,
aquesta l'he passat jo,
sota d'on vivíem nosaltres,
hi havia també una quadra d'aquestes,
un grap d'això,
saps?
I allí tenien un poni,
un petit,
d'això d'aquest,
que l'estaven adornant.
Jo hi anava allà amb ells,
amb els cavalls,
paràvem amb aquella gent,
m'apreciaven molt.
I em diu,
mira,
si saps pujar-lo,
te'l regalarem.
Oi?
Oi, oi, oi?
M'escolta,
sí.
Que devia ser petitet.
Sí, sis anys jo.
Però xerit, xerit,
vinga, va.
Va,
i era al carrer Sant Miquel.
I vaig pujar,
i així vaig anar,
fins d'allí,
aquest puesto que estaven,
fins al punt que hi havia a la farinera,
la Mar de B.
I al tornar,
també,
oh,
i ara?
Diu,
vas bé, vas bé,
torna-hi.
I llavors al tombar,
per allà al cantó,
va vindre un ramat de cabres.
Ostres.
Es veu aquell cavallet
es va espantar,
vaig fer una caiguda
contra el bordillo,
i a partir de llavors,
sembla estrany,
els cavalls me'ls he mirat
una miqueta així,
saps?
Allò potser una cosa rara,
saps?
I en canvi,
els cavalls,
doncs,
els pots tocar.
Saben,
saben amb la intenció que vas,
eh?
Tenen molt de coneixement
els cavalls, eh?
Si veuen que vas
amb mal d'allòs,
et fan mala cara.
però si veuen que ets innocent
o una persona d'això,
ho admetes.
La propa està,
que veus tu que
quan van tants cavalls
per la Rambla
o tres tombs,
llavors que van un munt de junts
fent moviments
i fent tot el que sigui, eh?
O sigui que
és una època, eh?
Imagina't tu,
que als carrers
no hi havia aquestes lluites
que si un cotxe passa al davant,
que si l'altre me'frenen,
que si aquest parc malament.
El que sí que hi devia haver,
m'imagino,
és un so molt específic,
vull dir,
ja us devíeu despertar
i anar a dormir
amb el clac, clac, clac, clac
dels cavalls
tocant el terra.
Sí, sí,
però bé,
és una...
Tornos n'hi havia tants.
On hi havia més
era la part aquesta del port,
carrer Real,
que un dia en parlarem,
carrer Real,
aquests carrers,
el carrer Barcelona,
aquests carrers
de prop de l'estació
o el mercat.
Clar,
que era on feien negoci.
O la plaça del Pallol,
la plaça del Pallol,
que en parlarem també,
és, clar,
la sortida
d'allà del portal del Roser,
d'on sortia
dels països aquells d'allà.
I, a més a més,
una altra cosa curiosa,
parlant de cavalls,
és que el carrer Cavallers
deia que el trip
hi havia una quadra gran
i allí
guarnien els cavalls
que anaven a la plaça de Toros,
a la plaça de Toros,
quan van a la plaça de Toros,
saps que surt un...
surt un arossegal,
i llavors aquests
sortien ja molt adornats,
amb campanetes,
amb adornos
i sortien ja
a peu,
a peu, clar,
havien d'anar
sense carro
perquè ja anaven a punt
i els homes aguantant
el ferro
que no donessin per terra
i anaven des del carrer Cavallers
baixaven fins a la plaça de Toros
i uns cavalls també,
imagina,
tu ho saps,
uns macos,
tots guarnits,
això guarnits,
vull dir que això del cavall
també ha sigut una època
que els carros
que també,
no se'n recordem,
però hem de pensar
que va ser una època
on també lluitaven
com els cotxes,
aquí té un cavall millor,
el carro més bonic,
les agències,
uns carros ja
que transportaven més,
o sigui,
una època
que és bonic de recordar.
Sí,
més semblant a l'actual
del que ens pensem.
Sí,
i el vindre d'allí
a veure això
dels tres toms,
doncs clar,
te'n recorda
més el que aquestes coses.
Gràcies, avi,
bon cap de setmana
i fins dilluns.
Música
Fins demà!