Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ja entrem directament, eh? Ja no sé com presentar-te, arriba un moment.
No val la pena.
No, és que ja, te coneix tothom.
Formo part del mobiliari de l'estudi.
Però és el més maco que tenim, eh?
Ja, entre la cadira, la taula, els micros.
Mar Pérez.
Com un florero.
Ves que no et convidin a una fira d'aquestes sectorials?
Mira, ara el tot novis que faran a Tarragona la setmana que ve.
Ves que no et convidin com a...
Ojeto de adorno.
Xica florero.
Mira, no m'ho havia dit mai, això.
Veus?
Escolta'm, parlem de floreros. Aquesta setmana n'hi ha uns quants.
Entre altres persones, parlarem.
Apropa't el micro, em fas patir, Mar.
És que avui t'he tocat un micro molt baixet, no?
És que sóc una dona de molta alçada, jo.
Ara, ara.
Clar, amb aquests talons que em portes.
Doncs, entre altres floreros, parlarem de Rosario Flores,
de Penélope Cruz, de la Jennifer López,
de la senyora Nicole Kidman.
Oh, Nicole Kidman.
Molt florero, molt florero.
Comencem per la flor més flor, que és Rosario Flores.
Valgui la rebondància.
Marcha, marcha, queremos marcha, marcha.
Marcha, marcha, queremos marcha, marcha.
Ja estan aquí los rumberos, ja estan aquí.
Ja estan aquí los rumberos, ja estan aquí.
fa que usted no va a ser bien con la rumba catalana.
Y vamos a pasar lo bien con esta rumba catalana.
a la flor, que es vida tan...
Bé, bé, ella no s'ho està passant molt bé, eh?
Ha tingut un sostillo.
Feia, no res, dues setmanes que dèiem que havíem descobert que estava abraçada,
que esperava el seu segon fill.
Bé, doncs, bueno, ha patit un abort, ha perdut aquell fill que esperava,
però ella està molt animada i ha dit que tranquils, que ho tornaran a intentar,
que ella té moltíssimes ganes, que no passa res, que ella està perfecta
i que el que ha fet és realment prendre ànims i impuls per tornar-ho a intentar.
I des d'aquí, doncs, bueno, ànims, Rosario, que no passa res i que...
No és res, que la practicant és com s'aprèn, bàsicament.
La filla ja me la imaginava a dalt de l'escenari, perquè aquesta dona no para, eh?
Ni per creus, ni per res.
No para.
Primera, com està amb la panxona i anar posant marxa i tal.
A la filla, ensenyant el maliguillo.
Sí, sí, sí, que és el que li va.
Doncs no, a veure si li afectarà la carrera o què.
Home.
Bueno, si està animada, doncs ja...
De fet, ella va sortir a la televisió l'altre dia i estava força animada.
Inclús agraïa moltíssim que haguessin estat amb ella, recolzant-la,
i això, que ens deia que tranquils, que no passava res,
que ella estava molt bé i que és l'important.
Bueno, és perfecte, Rosario, endavant.
Parlem d'una altra senyora que acaba de parir fa quatre dies.
Es diu...
Bueno, Victoria Beckham, no sé si la coneixes.
Ai, que em sona.
Et sona, no?
Bé, doncs aquesta senyora que està casada amb un futbolista,
que, mira, també es veu que és Ros, resulta...
Bueno, quan no s'ha feita, no?
Últimament va molt curtat de cabell.
Bueno, però em sembla que ja se li deu haver acabat el contracte amb la Gilet,
perquè ja ha començat a tenir una mica de granyeta.
allò que es deixa més de dos dits de cabell.
Ara fitxarà en Vidal Sassoon.
Exacte, anava a dir el xampu anticàs.
Ai, no sabem anar, no sabem...
Clar, per pagar el ginecòleg de la dona, que era el ginecòleg real, dèiem...
O per pagar el permís d'obres.
I ara t'explico, ara t'explico.
Resulta que a la seva casa, a la residència anglesa,
van construir un castell de jocs.
Tu has sentit un castell de focs, un castell de sorra...
Però un castell de jocs, tu n'has vist mai?
No, jo no.
Perquè tu no ets de la família dels Beckham.
Doncs bé, li van construir ni més ni menys que un castell de jocs,
t'explico, valorat en 180.000 euros, 30 metres quadrats,
una torre i un pont llevedís perquè els nens juguin.
180.000 euros.
Sí.
Tu t'emmas a qualsevol botella d'aquestes i el compres de plàstic,
el muntes i el poses al menjador.
Clar, o inflable, perquè el menjador, clar,
per veure les visites, les ha de treure, si no, no hi cal.
Bé, doncs ella no, ella el construeix.
Amb un jardinet, allò de pitam.
Exacte, ja et dic.
Amb puente elevadizo i riuet.
I torre, 30 metres quadrats de castell, imagina tu.
Però clar, com que no té permís d'obres, ara li diuen...
S'ha de tenir permís d'obres per fer això?
Home, tant, i tant.
Oh, no sé, ja.
30 metres quadrats de castell i una torre, fa bulto,
allò no ho pots amagar sota de qualsevol lloc.
I si no demanes permís per posar una rajola, clar...
Aquesta gent se pensava, Anglaterra potser no ho necessiten.
I tu dius, mira, he fet una mica de rafal per posar sota la barbacoa.
Doncs mira, ho tires a terra.
Però clar, ella, com que és un castell, no parlen de tirar,
parlen de moler.
És molt fort, això.
Però m'estàs dient que hauran de tirar a terra,
precisament, aquest supercastell?
Exacte.
No ho poden arreglar de cap manera?
Si no aconsegueixen el permís d'obra,
no podran tenir el castell de jocs.
Imagina tu que els crius sense castell de jocs.
Més que res, que sap greu perquè els hi ha quedat supermono.
Ah, que l'has vist?
No, però...
Vaig veure les fotos i ja m'afagots, no?
Sí, m'afagot.
I sap greu ara que ho hagin de tenir.
Però em sembla mentida que ja ves tu que els hi costaven
aquesta gent anar a pagar el permís i construir.
No hi pensen?
Es pensa que mira, pum, pam, és meu, pam,
feia aquí el que em dóna la gana.
No pot ser, això no pot ser.
Clar, deuen estar acostumats al trapixó d'aquí,
però no tot va igual.
Però a Anglaterra les coses no funcionen igual.
Bé, més cosetes.
Parlem de Penelope Cruz.
Passem de flor en flor.
Música clamorosa.
Que mono.
A més, esquiem i veig, m'hi veig, eh?
Les copes, els canapers, pim, pam, pim, pam.
No hi vas anar, però, eh?
No, no hi vaig anar perquè jo no vaig ser suficient...
Solidària.
Solidària.
Solidària.
Solidària.
Solidària tampoc.
Estava ple de gent allò.
Bé, doncs ella va obligar, entre cometes,
a tots els seus amics a acudir a una festa
per recaptar fons pels orfes del tsunami.
Perfecte.
Recordem que aquesta senyora sempre,
sempre ha tingut el cor obert a qualsevol desgràcia,
sigui amb la...
A veure, com se deia?
Aquella fundació del...
Sí, si a què vols no me'n recordo.
No me'n recordo.
Bueno, és igual, tampoc no ens prendran l'Òscar que hem guanyat
per no ens recordar donar el nom.
La qüestió és que sempre ha estat molt involucrada
en temes molt humanitaris.
Estic fent un nus a la llengua...
Si t'ha sortit velcro.
Em veus que m'ho agrada, velcro.
Però bueno, deixa'm ocorrer la qüestió.
És que va muntar una festa.
És allò que dius, com vols venir la festa?
Sí, doncs pam, pam, paga-te'ns quartos d'entrada i...
Però tu passaràs bé, eh?
Tu passaràs de molt bé.
Ui, veuràs latí, latí.
Una cosa, una cosa...
De fet, hi havia molta gent, eh?
Sempre costa distingir qui és qui...
Exacte, exacte.
A la foto costa.
Hi havia Maria Dánet,
hi havia una Mónica Cruz,
que és sa germana,
juntament amb Belén Rueda
van anar a la juntes a la festa,
allà que dius, mira,
a mi, mama, que dius,
no, germana, que damos, dale, pues vamos.
Aquestes coses que fan les actrius.
Una i tant, la Sánchez Gijón,
una Pilar López de Allala
amb una imatge totalment radical,
el cabell molt més curt.
Jo l'he trobat molt, molt, molt, molt bona, eh?
I només hi havia noies.
Hi havia nois, també, eh?
Ah, anava d'aigua, si no.
Vaya festa.
Hi havia toreros,
hi havia models,
hi havia actors,
hi havia directors de cinema.
Està molt bé, eh?
Era una cosa,
com se diu,
un ambient molt sortit de tot.
Tu podies anar allà i triar...
Com una capsa de galetes cuetan.
Exacte, una capsa de bombons.
Sortida.
Tria el que més t'agradi,
Miguel Bosé,
l'ex de la...
Com se diu?
Oi?
De la Viviana Anderson.
Tu que no hi ha espès,
se'n recorda,
que m'han mai de vacances
i la cosa no...
Clar, la Maria té el cap en un altre lloc.
No flueix de la mateixa manera.
De fet, no hi vam estar,
però hi haguéssim volgut estar.
La raó de la que no vam anar,
perquè no teníem entrades.
Que s'han de comprar?
Home, no sé,
però si ens ho haguessin dit...
Quan devien pagar aquesta gent
per anar a la festa
a la solidària, com dèiem, eh?
Nosaltres podíem anar dient,
mira, nosaltres somos necesitados, també.
Necessitamos entrar.
Que és només important.
Nosaltres necessitem entrar
per veure el xanchullito aquell qui vi,
a veure de què va aquesta cosa.
Com un bon ambient, no?
Home, suposo que sí.
Ha d'haver contactes.
Exacte, quan algú organitza una cosa així,
sap que portarà molta gent
que per quedar bé,
o per simpatia,
o simplement per solidaritat,
hi anirà sense cap mena de...
Vinga, va, però sí,
oi, el que agafa falta, no?
És quan s'ajunta tanta gent de tot tipus.
Però, bueno,
no és l'única notícia
de Prenó de Percruz que tenim, eh?
N'hi ha una altra
que potser no és del tot bona.
Ella era a París,
perquè mira, tu te'n vas a Camp Clar,
a Salou, a Cambrils,
a fer una paella,
però ella se'n va a París.
i havia llogat un cotxe,
un cotxe de lloguer amb xofer.
Aquest xofer,
que no devia ser molt professional,
es va perdre.
Va voler agafar un...
Com se diu en català, un atajo?
Bueno, allò...
Va posar en uns compromisos avui, Marc.
Va posar allò,
va agafar allò,
que és per arribar més aviat,
a l'aeroport,
i es va perdre.
De fet, aquí m'estàs parlant,
qui va agafar un taxi?
La Pena López Cruz, a París.
Ah, continuem amb Pena López Cruz?
Sí, sí, sí.
Ah, doncs nada,
jo te pongo la misma canción.
Pues venga.
Estàvia preparada, ja,
per introduir un altre tema musical.
A Pena López Cruz va agafar un taxi.
Sí, sí, sí.
Però sí té aquell cotxe
que anuncia per la tele,
perquè ha d'agafar un taxi.
Vos dir que no n'hi han reglat cap.
Els prínceps d'Espanya
també tenen taxis i cotxes
i van en metro,
què vols, xata?
Doncs ara està de moda.
Van en metro, els prínceps d'Espanya.
I tant.
Tu m'has d'explicar moltes coses, mira.
Tu no les has vist?
Van anar en metro pel món.
És que aquí a Tarragona no arriba.
Perquè no tenim metro,
perquè estan construint la línia
i ell i el carmel
que potser l'estiren cap aquí,
ara, perquè els hi vora.
Passant per la part alta.
Clar.
Quinta, quinta.
Allà hi ha passat el circ.
Bueno, allà on t'estava
em fas anar cap allà on no toca.
Font de la figuera,
m'em fas anar.
Estava a París,
dins d'un cotxe de lloguer
amb un xòfer que no sabia...
Ah, això és diferent d'un taxi.
No sabia ni on era aquell home.
I la porta a l'aeroport.
Es perd, aquell home es perd.
I la porta per un barri
no gaire bonic de veure,
un barri conflictiu.
He aquí que hi ha els quatre...
havia semblat una pel·lícula
de Dalmodóvar.
Penelope Cruz
en un barri conflictiu.
Exacte.
Almodóvar filmant.
Jo faig punts,
jo faig punts,
perquè després veus
el típic,
la pendina callejera
que la reconeix
i diu,
calla,
aquí hi ha marro.
La va a reconeixer
de dalt del cotxe.
Pedres contra la porta,
contra el vidre
de la porta del cotxe.
Ai, pobreta.
Per, diu,
segons ella,
per prendre-li el bolso.
Jo dic que
quan tu veus
la Penelope Cruz
ets un tio de 20 anys
i el que a mi no es t'importa
és el bolso de la Penelope.
Jo crec que sí,
dret.
Bueno,
en el teu cas no, Marc,
que serà amb la teva addicció
els bolsos.
Però,
els parísims...
I ella els gasta molt guapos.
Els parísims de 20 anys,
clar,
ja és diferent.
És el que té.
La qüestió és que
aquell semàfor
en el que vam parar
jo crec que li va portar
molt mala sort,
perquè el fet d'allò,
parar-te amb un semàfor
i de cop i volta
que et veig
i s'estàs anar pedreant.
Ostres,
que xungo.
Tu,
que ets Pere Lope Cruz,
que ets el sumum del glamurós.
I ara ves a París,
en el meu all alli,
en el rovell de l'ou.
Però si Chanel me viera.
Sant Nif,
Sant Lóguen,
por favor.
I què va passar?
Doncs no ho sabem.
De moment,
no li van prendre el bolso ni res,
el semàfor,
va poder escapar-se al cotxe,
va arribar a l'aeroport
i ja està.
Però, clar,
tu imagina't angoixada,
perquè a mi m'ho fan això,
ja veus tu.
A mi el bolso
que em prenen el DNI,
no em prenen res més.
Però, clar,
a mi ell li fan una fanyada de por.
i després ves d'anar a la policia
a dir,
soy Penélope Cruz,
a fer-me un nou DNI.
No s'ho creuen,
no s'ho creuen.
I que, a més a més,
a París d'aquesta xiqueta
sense DNI,
això és un simple pel·lès.
Clar.
Pitjor encara.
Pitjor encara
amb tots els nigerians,
els musulmans,
no pot ser, no pot ser.
Ah, el modó,
va, aquí al darrere,
ja veuràs,
próxima pel·lícula.
Hòstia, m'ho veig, m'ho veig.
Prou, prou de cançoneta
de Penélope, eh?
Sí, ja està.
Plou gramur?
Ojalà que llueva gramur.
Voy a volver a empezar.
Prou glamur
i parlem de la Jennifer López.
Uy.
De papel, de papel.
Encima a las montañas
tengo un nido
que nunca ha visto nadie como es.
Está tan cerca el cielo
que parece
que ha sido construido dentro de él.
Encima a las montañas
viviremos
el día que tú aprendas a querer
y así podrás...
Ai, que s'ha comprat una caseta, eh?
Doncs sí.
Era ja el Marc António?
Justament, justament.
La primera vivenda conjunta
s'han comprat.
Fixa't tu.
Mira, que bonic.
Cadascú tenia 40 cases
pel seu costat
i ara per fi han decidit
que mira, que ni una ni l'altra
que s'han de comprar una
entre tots dos.
I s'han venut les altres?
No.
La idea és que de moment
només sabem que ell ha hagut de vendre
per posar a la seva part
una,
una de les seves cases
que era un àtic
espero que si ho trobo
era un àtic a Florida.
Estàs buscant el Callejero
de Florida?
Sí, per veure el plànol
perquè veig
era un àtic cantoner
que muy buenas possibilidades
espenso el Parijas
valorat en 10 milions d'euros
per pagar part de la seva...
Només part.
Clar, perquè l'altra part
l'ha de posar el Marc Anthony O.
Ah, així van a mitges.
Van a mitges,
una cosa d'hocats familiars
per tots dos.
M'estàs dient
que Jennifer López
té hipotecón.
Exacte.
Passa que paguen
de trinco-trinco, no?
Clar, no té hipotecón.
No té hipotecón.
La qüestió és que
per no agafar un hipotecón
han de vendre una cosa
per pagar una altra.
Clar.
No plou del cel
i aquell cul no de la tanda sí.
I on?
A veure, no vull entendre,
no vull que em malinterpreteu,
però el cul més bonic de Hollywood
per molt que el belluguis,
clar, a veure,
segons quins pisos
no es poden pagar
amb dues bellugades a cadera.
Clar.
M'entens?
Escolta, i on se la compren
aquesta caseta?
Se la compren a Florida.
Ah.
A veure si ho dic,
a South Beach.
Ho has dit.
Mira, ho has dit.
Ja està.
Clar, perquè dos cases a Florida
tampoc té...
No va bé.
No té per què,
és allò que dius.
A més, a més,
sempre tens l'avantatge
que d'aquí quatre dies
si es separen,
que no estic dient jo
que s'hagin de separar.
Però bueno,
amb els antecedents de la Jennifer...
No, se sàpia.
No, que s'han de separar.
Però la qüestió és que
si es separen
sempre tindrà una casa allí,
perquè total,
sempre la pot vendre
i tornar a comprar aquell àtic,
especial para hijas.
Allò, reserva meló.
Ja.
Tu ho guarda,
però per si cal...
Jo te'l vengues a tu
amb una concessió
d'en X mesos
o dos o tres anys
i si després...
I el Marc Anthony
no hi ha hagut de vendre res.
Ell ja tenia els diners en efectiu.
No ho sabem.
Potser és que el comptable
de Marc Anthony
no se'n va tant de la llengua
com el de la Jennifer.
Que és més possible, eh?
No cal que em traguis
a la Jennifer de fons,
perquè parlem d'una altra senyora guapa.
Una senyora guapa
que avui se li acaba la sort.
Entre cometes.
11 de febrer,
el dia de termini
d'una minicondemna
que obligava dos paparatges australians
a no apropar-se
a més de 20 metres
de la mención
que ella té a Sydney.
Recordem que van trobar
unes escoltes
i unes càmeres
que enfocaven
i gravaven
tot el que passava
a l'entrada i sortida
de la casa d'aquesta actriu
i, bueno,
al final ho van descobrir
i aquest jutge
els va castigar,
els va obligar
com a mínim fins avui,
fins a l'11 de febrer,
a no poder-se apropar
a 20 metres d'aquella casa.
Clar,
estan esperant un judici
que en els propers dies
ens diran
què passarà.
Estàs parlant de Nicole Kidman.
Estic parlant de la Nicole Kidman.
Trobo que estàs preparada.
No ho sabia jo això, eh?
Que hi havia uns paparazzis
que...
La persegueixen.
O sigui, ara, a partir d'ara,
ja poden entrar
a estar a fer cafè, no?
Avui ja, fins a dintre.
Inclús,
a diverses setmanes abans,
vam estar parlant
que ella tenia
com una mena de por tipodiana
perquè, en un moment
en què ella anava conduint
el seu cotxe tranquil·lament,
la van fer sortir
de la carretera
perquè la perseguien
amb un altre cotxe
per fer-li fotografies.
Ja m'hi diràs tu.
Clar, ja no ens apropem
a casa teva
però la que agafis del cotxe
t'ha d'entendre ara.
En Picçut,
des de l'autovia,
ja, de Salou,
t'enganxem.
I la xiqueta...
I de Salou.
La xiqueta anava conduint
i aquells dos per fer fotos.
Ja m'hi diràs tu,
fotos de la Nicole Kidman conduint
o dintre d'un cotxe.
Tampoc no té cap...
cap cosa de què,
d'altre món.
No, a veure,
que tira-li pedres
però fes-li fotos, no?
No, per ells per robar-li
i vols-ho a la Nicole
que potser sí que té
més glamour de la Nicole.
Bueno, la qüestió és que
està una mica esfereïda
perquè et dic
per què avui se li acaba
aquesta obligació
als dos paperatges
per no apropar-se.
Ja veurem a veure què passa.
Arribarà un moment
que els paperatges
no podran anar pel món
perquè no es podran
apropar 20 metres d'enlloc
i hi haurà carrers
pels que no podran passar.
I què farem tu i jo?
De què veurem?
Nosaltres perquè en coneixem d'aquí.
Clar, però i si no hi ha revistes
del cor perquè no hi ha paperatges
que facin fotos...
Però les inventarem.
el peu de pàgina
i la meitat, la resta...
El número de la pàgina.
La resta m'ho invento, total.
De totes maneres
sempre podríem fer
jo què sé, un programa de cuina.
Si veiem que s'acaba
el tema del paper coixer
fem alguna cosa de fugons.
Algo en diari, no?
Vale.
Què et sembla?
Si anem als aniversaris
i acabem ja
i ja us deixo en pau,
vaja, així de clar.
Happy birthday to you
Happy birthday to you
Happy birthday
Happy birthday
És el Frank Sinatra, no?
Que estrany, no?
Frank Sinatra, no l'havia sentit mai
cantant aquesta cançó.
Home, també va,
a les festes d'aniversari
aquest senyor.
M'agraden la best
que no sigui aquesta
la que li va cantar
per la Liza Minnelli
amb un d'aquells superxous,
no ho sé, eh?
Bèsties, possiblement.
Bé, hi ha molta gent
que fa anys en guany.
Però venga, venga.
Torrem-hi!
Diguem, diguem.
És que està ben instrumentat.
Seré bona
i no diré tot el que sí.
Però l'únic no
el fa 64 anys.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Mia Farra ho en fa 60.
Què, ben portants o què?
Jo fa temps que no la veig, eh?
però com que té aquella cara fràgil
i així, sí,
sembla que ha més petit.
Sembla que sigui de vidre.
Javier Mariscal, 55.
I mira, treballant com un nen,
mai més llit.
Aquell xic que fa gambes, gegants.
Sí, fa gambes, llagostins i gossos.
En Parel Rivell és 80
damunt d'un escenari.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Jennifer Elniston, 35, 36,
perdona,
perquè els anys no passen en balda
ni per les bosses.
Ai, que vols dir
que el celebrarà sola?
No sé, no sé.
Joaquín Sabina, 56.
Jo pensava que en tenia més.
56, ja?
Ah, ja?
Tu ja dius ja?
Home, és que ja és...
Bueno.
Ja fa temps que va pel món.
És que el Sabina,
com que l'hem vist de tan jovenet, no?
Sembla que...
Amb aquells pantalons apretats de l'Icre.
Javier Gurrutxaga, 47.
Viviana Fernández, 51.
Superben portats, eh?
El bòtox, la silicona,
tot això fa molt bon servei.
Tot el seu lloc.
I la Kim Novak, 72.
Ai, la Kim Novak?
També.
La de Picnic,
la superactriu aquella.
Exacte.
Molt bé.
Exacte.
I després hi ha una noia que es diu Núria.
Cartanyà.
Sí.
Cartanyà.
Que ens fa tantos.
17.
Taitantos.
17.
17.
Fa 17.
La Núria Cartanyà fa...
I no ho sembla, eh?
Taitantos tirant els 17.
I no ho sembla.
Ja, quasi, quasi,
puc la majoria d'edat.
De totes maneres,
felicitats per tots,
especialment per la Núria Cartanyà.
Ja li farem arribar,
si ens està sentint.
I, bueno, ja,
bon cap de setmana,
bones setmanes següents,
perquè em perdreu de vista
durant dues setmanes,
15 dies,
sense patir-me.
això és molt important.
I molts ànims,
molts ànims a la gent
que fa,
està fent i farà cua
per comprar entrades dels U2.
Que tu no hi vas,
a veure els U2.
No puc,
no puc,
perquè marxo de vacances,
però no, no.
De fet, no sé si...
No marxes de vacances,
però això no és fins al matge, eh?
Però no puc fer cua
per comprar les entrades?
No,
tu això de dormir al carrer
amb un sac de dormir...
Això és molt poc lamorós.
Es fan amics,
però després quedes
per anar junts al concert.
Ja.
La gent estava molt,
molt emprenyada,
molt enfadadota,
perquè hi havia 400 persones,
o així,
esperant,
i anaven lents.
A més a més,
és que recordem
que aquí a Barcelona
encara la Doctor Music
és la persona,
anava a dir,
l'empresa,
el senyor Doctor Music
que organitza el concert,
encara no ha signat
el permís
per fer el concert.
Vols dir que tothom
ha comprat entrades
i a l'última hora
es diu que no es pot fer?
O que ho han de fer
a les Rambles,
i ho podem anar tots.
O aquí a la plaça Toros
de Tarragona,
estupendíssima.
Sempre tenim
alguna mica viva a prop
per a la banqueria.
A la banqueria.
Hòstia, que bo.
Bueno, doncs això,
que esperem que al fi
hagi concert,
a veure si haurem
de córrer a última hora
i anar canviant el lloc.
A veure, a veure,
ja ho sentirem a dir, Mar,
jo no desestimo
que puguem aconseguir
entrades de premsa
de Tarragona Ràdio,
perquè aquesta informació
s'ha de cobrir.
Ara començo,
està més animada.
Mar, boníssimes vacances
que te les mereixes.
Moltíssimes gràcies.
Ens retrobem en tres setmanetes.
Vagi molt bé, guapi.
Adéu, siau.
Just for what you're meaning in.
All of this,
all of this can be yours.
All of this,
all of this can be yours.
All of this,
all of this can be yours.
Just give me what I want
and no one gets hurt.
Hello, hello
We're at a place
go, where we go
Let's go, let's go
Let's go down
and all I know
is that you
give me something
I can feel your love
teaching me how
Your love is teaching me how
How to feel
To feel
Need
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah
Yeah.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.