El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Amb l'avi estem parlant sobre com eren els llibres abans
o com eren els consumidors de llibres, els lectors.
Avi, bona tarda.
Bona tarda.
I deia vostè que vostè era un gran lector de còmics.
No, l'època, eh?
L'època, jo vaig disfrutar molt llegint llibres d'aquelles èpoques
que era jovenet i agafava aquest Julio Verne.
Oh, Julio Verne, sí.
Era d'aquells que devien estar, que a part de la novel·la hi havia el còmic, no?
Sí, sí, això.
No, aquest dia no era còmic.
Això era una cosa sèria, que és els d'Alejandro Dumas.
Aquelles coses de...
Saps?
La jorobada.
Un llibre que llavors eren diferents
i tenien un escrit que no donaves compte
i començaves a llegir, llegir, llegir, llegir.
I passava el rato.
Això dels còmics ha estat un d'això que d'idioca
ha hagut entremig d'allòs, eh?
Però era molt bonic quan tenies moment llegir aquells llibres.
Després, a més, una altra cosa,
que els que érem aprenents d'ofici,
doncs també hi havia llibres que parlaven d'oficis.
Saps?
I clar, i llavors també et compraves aquell llibre
que fes un esforç perquè, clar,
treballaves i eres aprenent,
o mig aprenent, o mig oficial,
i, clar, el sou que cobraves era molt poc.
I fes un esforç per...
I llavors també t'entretenies, no t'entretenies,
disfrutaves i et trencaves el cap
llegint llibres d'ofici,
llibres tècnics.
Que potser si els agafa ara,
pensaria, uf,
es veuen una mica passats de temps, ja.
Passats, però dius,
tenien la seva emoció.
Saps? Perquè agafes un de literatura,
per exemple, quan et veus ja més gran des de literatura,
i, clar, i llegeixes,
i, ostres, quins escrits, no?
Quina manera de...
Vull dir, apreciar l'intel·lectualitat d'aquell escritor,
perquè n'hi ha que escriuen, escriuen, escriuen,
i ho segueixes com...
Però hi ha alguns que et fan pensar.
Escolti, ja aquest any,
que estem celebrant el 400 aniversari
de la creació del Quixot.
Sí.
El Quixot, l'hem retrobat ara,
o ja en la seva època ja se'n parlava bé?
Jo, si han de ser sincers,
si han de ser sincers,
et diré que la meitat,
no ho deia la meitat,
bueno, el Quixot no l'hem acabat de llegir.
És ara que es diu,
i deixes de dir-ho,
algú em dirà, jo ara...
No.
Francament, era un llibre lent,
un llibre que en aquell temps,
ara sí que es reviu, no?
Però en aquell temps el Quixot començava a llegir
lletra, lletra, lletra, lletra...
Se li donava valor, però,
tant de valor que el que li donava ara, sí.
Sí, sí.
Era, clar, era un gran llibre,
però hi ha grans coses que, per exemple,
no són...
Però llavors, el Quixot
i altres llibres d'aquests tan bons
que hi ha hagut,
o es falta de temps,
o es falta de concentració,
o es falta d'adaptat
a el que era el llibre de l'època,
doncs sí, es desia, es desia,
es desia, però hi havia un moment
que es feia lent.
En canvi, ara, com que l'has vist en pel·lícula,
l'has vist amb el que sigui,
la gran d'això és que uns el reciten,
l'altre, doncs clar,
ha agafat un...
Un boom.
Un boom,
que dius,
se'm parla d'aquest llibre.
La manera de llegir també ha canviat molt,
perquè jo m'imagino que abans es llegia
amb una certa tranquil·litat,
ara fins i tot la gent
s'emporta els llibres a l'autobús,
al metro,
al metro de Barcelona,
hi ha molta gent que ni que estiguin
només cinc minuts de parada,
de parada,
mira, van anar llegint.
Clar, s'interromp molt la lectura,
jo m'imagino que abans era més tranquil·litat.
El que passa, per exemple,
que ara la televisió no existia.
El cine era un dia,
quant allò,
i clar,
i el llibre era molt,
molt interessant.
Ara ho dius tu,
ara tu agafes aquest llibre que llegeixen
al tramvia,
a l'autobús,
o d'això,
depèn també de segons quins llibres llegeixen.
Clar,
hi ha llibres que no es poden llegir
d'aquesta manera a trossos.
Hi ha llibres que són llibrets
d'aquests de butxaca que diuen
que són distrets,
són d'aventura,
són d'amor,
són d'eròtic,
són exòtic,
però llavors també hi ha els altres
que estudien
i han d'aprofitar aquell moment
per recordar coses
del que estan estudiant.
Clar,
aprofiten el tros del tramvia,
el tros de tot això,
però ara em dic amb tu
qui pot passar una tarda
llegint.
Si no,
te pipa a la televisió.
Si no,
has de fer una cosa.
Si aquell que et crida,
que el que sigui,
no.
I llavors,
clar,
així com ara es passen hores a la televisió,
la gent es passaven hores
llegint.
I clar,
buscàvem tipus de llibres
segons
la intel·lectualitat,
intel·lectualitat,
o la manera de ser d'una persona,
clar,
perquè és com els menjars,
tothom menjar no agrada,
tothom el mateix menjar.
I es busquen menjars exòtics,
es busquen menjars senzills,
de Mediterrània,
que ja comences a mirar
i comences també
uns menjars senzills
que s'hi porten això,
que si has de menjar allò,
que és això,
i potser la televisió et diu
això s'ha de menjar
perquè això adelgasses
i qui et fa la propaganda
és una persona
que està
amb cent i pico de quilos.
Quan vas a una farmàcia
a buscar un medicament
per l'enconstipat
i surt l'infermera
o aquell lloc tossint,
dius,
home, escolta'm,
vull dir,
hi ha coses que són
ironia de la vida,
no m'entens?
I amb això passava el mateix.
Doncs, Ave,
tanquem aquesta setmana,
tanquem ja el tema de Sant Jordi,
però pensi en algun llibre
que vostè ens pugui recomanar,
que li agradi,
algun llibre que hagi llegit.
Home, jo vaig dir sí
que aquests llibres
que m'han agradat molt,
però ara jo en aquests moments
no puc recomanar
perquè tothom
canviem de pensament
i jo diria aquell llibre
i diria,
ves quin llibre?
O, m'entens com vull dir?
Vull dir,
és molt difícil recomanar un llibre
si no tens un interès determinat.
Ara, si tens un interès determinat,
recomanes el que a tu et convé
i tens influència en una cosa.
Però si no...
Jo crec que a l'Avi
li interessaria ara mateix
un llibre sobre pintura
fet a Tarragona...
Sí, no, hi ha llibres,
doncs, per exemple,
també que amb la seva pintura
s'ha escrit molta cosa,
s'ha escrit molta cosa
i jo recordo
que a vegades
ha anat gent
a fer preguntes
amb un artista,
amb un pintor,
amb un ofici
i clar,
com que ell no ho ha viscut,
apunta d'una manera
que s'equivoqui
i potser
te posa una cosa per l'altra.
Vull dir que ja en parlarem d'això.
Doncs vinga.
Ja en parlarem.
Avi, gràcies.
he sous-tit.
Let's see
.
.
.
.