Dins l'espai que cada dijous dediquem a la Universitat Rovira i Virgili,
aquesta setmana hem tingut l'excusa perfecta dels membres de la comunitat universitària
que més han treballat aquests dies, en podem comptar molts,
però hem volgut convidar com a protagonistes a tota la gent que conformen el servei de biblioteques.
Per dir-ho en general, tenim amb nosaltres a la cap del servei de biblioteques en funcions
l'Esperanza Manera. Esperanza, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I un auxiliar de biblioteca que està al peu del canó, la Carme Murcia.
Carme, bona tarda.
Bona tarda.
Ho hem notat, la pressió aquests dies d'exàmens.
S'ha notat des de tots els nivells o potser des del que són els serveis centrals de biblioteca
no tant i ha sigut més a peu de terra.
No, no, es nota. Es nota perquè hi ha molts alumnes des de primera hora del matí.
Nosaltres estem a la Biblioteca de les Salades,
que en aquest moment reuneix cinc ensenyaments diferents.
Obrim la biblioteca a les vuit i mitja del matí
i sempre hi ha gent que espera que obriguem.
O sigui que sí que es nota que els alumnes...
Ja estan a la porta, eh?
Ja estan a la porta esperant.
Perquè això ha una idea de com funciona.
Quantes biblioteques hi ha entre tots els campus i facultats?
Al campus de les Salades hi ha cinc ensenyaments diferents.
No, no, però biblioteques.
Una única biblioteca al campus de les Salades i després n'hi ha set més.
Sis més, no?
Sis més, perdó.
Sis més, repartides, diguéssim, per tots els alumnes.
Repartides, o sigui, hi ha lletres, hi ha infermeria, jurídiques, turisme, empresarials, medicina i...
I potser ens hem dit...
I ja està.
I nosaltres, les Salades.
Doncs aquestes set biblioteques, de què m'esteu parlant,
estan totes centralitzades en el que és el servei central de biblioteques.
Vaja, i funcionen totes a una.
Sí.
Ho coordineu tot esperant-se des d'allí, des del campus de les Salades, no?
Des d'una oficina.
Com es porta això de coordinar tants ensenyaments?
Es porta gràcies a la col·laboració de tots els caps de biblioteca,
que són un magnífic tècnic,
i ho han estat des que la universitat es va crear l'any 1992.
A nivell...
A nivell de treballar, s'ha treballat molt en conjunt.
Aneu anant fent reunions de tant en tant amb els caps?
De reunions, cada dos mesos es fa una reunió del servei,
on es plantegen diferents temes,
es comenten totes les incidències que hi pugui haver,
es parla de les últimes hordes,
no bé hordes, sinó recomanacions que fan des del rectorat,
i la col·laboració en el servei és molt bona normalment.
Perquè ens feu una idea de com treballeu a nivell administratiu,
em sembla que són els caps de biblioteca, per exemple,
que fan les comandes de llibres,
que potser és el que aneu tramitant més, no?
Us les fan arribar a vosaltres?
Suposo que després passa el rectorat a veure si s'aprova o ja...
No, no va així.
En realitat, les comandes de llibres,
nosaltres, a part de les biblioteques,
hi ha el que són els serveis centrals.
Els serveis centrals són aquisició, catalogació i préstec interbibliotecari.
Aleshores, aquisició, aquisicions és el servei que compres llibres.
A aquisicions arriben mitjançant un programa que tenim,
al qual s'hi poden connectar tots els centres,
a totes les biblioteques.
Ells van introduint,
introdueixen totes les comandes que els professors han fet.
Després es donen curs i se demanen als distribuïdors
que nosaltres, que ens serveixen sempre.
Per tant, de baix cap a dalt, diríem que són els professors
els que van al cap de biblioteca i li diuen
el cap o la cap, que hi ha moltes dones...
I molt pocs homes.
És un ofici molt femení.
Doncs van a la cap de biblioteca i li diuen
mira, per la meva signatura necessito aquests llibres.
La cap de biblioteca ho tramita, us ho porto a vosaltres.
Adquisicions, en aquest cas...
Adquisicions, comprova que tot estigui correcte,
dona curs i ho envien als distribuïdors.
Quants llibres podeu arribar a comprar en un any?
O depèn molt de l'any?
Llibres de compra, normalment, hi ha entre uns 12-13.
Depèn si has tingut algun pressupost extraordinari.
Però s'han de comptar, a més, també tots els llibres
que arriben per donatiu.
N'arriben molts?
Molts.
Ah, Déu-n'hi-do.
I qui acostuma a donar, particulars o entitats?
Això depèn.
Hi ha dues maneres de...
Els donatius tenen dues vessants.
Uns, que són els donatius que arriben a través dels intercanvis que tenim en les diferents universitats.
Aquest és un tipus de donatiu que arriba, doncs...
Intercanviem revistes o intercanviem monografies.
I després hi ha les grans donacions que hi puguin haver,
com les que hi ha hagut a dret a abogats importants de Tarragona
o com les que hi ha hagut ara darrerament econòmiques i jurídiques
que s'ho han dividit, que és un fons d'economia i de dret.
Això depèn.
Hi ha anys que en tens, hi ha anys que no n'hi ha gaires.
Déu-n'hi-do.
Però m'ho comentaves que acostumeu a comprar uns 13-14 llibres l'any.
14 no arriben.
Entre 12 i 13.
Què?
Entre 12 i 13, 1.000 llibres.
Ah, ara!
Jo he quedat parada.
Entre 12 i 13, 1.000 llibres, perdó.
Sí, ara sí.
12 i 13.000 llibres.
Jo no volia fer el comentari, però m'he quedat tan sorpresa.
No, no, no.
13 llibres, com pot ser?
No, 13.000.
Entre tota la universitat?
Déu-n'hi-do.
Doncs, mira, se m'acuden un munt de preguntes.
De tota manera, veig que és molt important pel que fa a les biblioteques,
doncs, el fet que esteu totes interconnectades,
tota la URB, però a part teniu connexió també amb totes les biblioteques de Catalunya.
Sí.
A través d'un catàleg que es diu...
El CUC, Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes.
Sí, sí.
De manera que també es poden sol·licitar llibres en biblioteques, per dir alguna cosa.
En préstec, sí.
Això és un altre servei que ofereix la biblioteca, que és el préstec interbibliotecari.
De fet, oferiu molts serveis.
algú pensa en biblioteca i potser diu, mira, només llibres,
però no, hi ha aquest préstec interbibliotecari.
Hi ha la possibilitat també de consultar les revistes
o bases de dades que teniu en CD.
Els alumnes estan prou informats de tot això?
Em fa l'efecte, potser, que no aprofiten tots els recursos que hi ha,
o cada cop més.
Sí.
Bé, esperança, tu...
La veritat és que sí que ho aprofiten.
Els primers cursos s'aprofiten menys perquè ells tampoc tenen unes grans necessitats d'amplear segon que.
Però a partir que estan fent el segon cicle, necessiten cada vegada més consultes de base de dades,
necessiten cada vegada més demanar llibres i articles de revistes per préstec interbibliotecari
i són realment...
A mesura que ells pugen...
Ja s'espavilen, eh, pregunta.
A part que s'espavilen, també tenen unes formacions d'usuaris més específiques.
quan més amunt estan d'estudis, és més específica la formació d'usuaris que es fa.
No és el mateix la rebuda que tenen els nois quan t'arriben a primer,
que els hi expliques quatre coses perquè s'hagin defensant i sàpiguen abonar el catàleg
o com funciona el programa, o...
Quatre coses que els hi són molt, molt necessàries,
que el que ja els hi fas a segon o el que els hi fas a tercer i quart, és diferent totalment.
Sí, perquè val a dir que és això, que no és allò, portes obertes i entreu a la biblioteca i feu,
sinó que sou vosaltres que aneu a les classes i els hi ensenyeu, no?
Els hi expliqueu una miqueta com va tot.
Teniu una xarxa informàtica que deu ser la base de tot.
Ho teniu tots els llibres catalogats i, a més, un programa informàtic fet a mida?
No, el programa informàtic és el mateix de totes les biblioteques universitàries catalanes.
Molt bé.
Es diu VTLS.
És un programa que és americà i que...
Permet fer-te tot, eh?
Menys fer-te que festa fa de tot aquell programa.
Es permet fer moltes coses.
En alguns casos ens agradaria que ens permetés fer més coses de les que fa,
però, bueno, tots els programes són canviables.
Vull dir, d'aquí poc temps s'haurà de canviar perquè ho canvia,
s'ha canviat a nivell general de tot el que són les biblioteques catalanes universitàries
i nosaltres també l'hauríem de canviar.
I, clar, serà millor que el que tenim ara, a descomptat.
Fem una entrada.
Va, entrem a la biblioteca del campus de Salades, per exemple.
Si entreu, trobareu la cap de biblioteca, bibliotecaris,
i la Carme Múrcia, per exemple, com a auxiliar de biblioteca.
I ja per sota farem una menció especial pels becaris.
Sí, i tant.
No?
Sí, són uns corrantes, eh?
Sí, són uns especials, sí, sí.
Carme, com heu viscut allà al campus de Salades,
que és la part que et toca tu aquests dies d'exàmens?
Doncs bé, el que té de bo la biblioteca de Salades,
que és una biblioteca amb molts punts de lectura,
i llavors no hi ha problemes d'espai,
que és el que passava abans en biblioteques més petites, no?
Els alumnes, doncs, normalment,
bé, sempre han trobat espai per estudiar.
Sí, perquè això a vegades passa,
jo recordo, per exemple, la de lletres, no?,
que en època d'exàmens la gent deixava...
I, a més, deixava la carpeta en una taula tot el matí.
Si se n'anava en una hora a fer un cafè al bar,
doncs allí no podia seure i estava ocupat, no?
I va haver tota una normativa de si veiem una carpeta abandonada
a més de mitja hora.
No teniu aquest problema, vosaltres.
Això era un tema de les carpetes que portava el seu què, eh?
Amb els alumnes.
Però no us passa a vosaltres, eh?
A les Salades.
Home, doncs, per la quantitat d'alumnes que teniu,
Déu-n'hi-do, lo gran que ha de ser.
Hi ha 678 punts de lectura.
Déu-n'hi-do.
Sí, és una biblioteca gran, amb dues plantes.
Que deies, contràriament a el que jo pensava,
que aquests dies d'exàmens és el que més s'ha utilitzat,
més que el préstec de llibres,
el que utilitzava la gent era l'espai per estudiar.
Sí, sí, sí.
El que necessiten és espai, perquè, clar,
suposadament quan fas consultes,
bueno, consultes llibres, no?, manuals i tot això,
però és durant el curs, durant el quatrimestre,
i exàmens ja es concentren més en el que és l'estudi.
Igualment es fan préstecs, però no tants com durant l'any.
I més que ret, també, perquè potser els manuals que han de consultar
són aquells toms ben grans, aquells volums enormes, no?,
que, a més, us assegureu ja, per política de biblioteca,
que no surtin mai de la sala perquè tothom hi tingui accés.
Hi ha llibres reservats que no el poden prestar.
Sí, hi ha llibres de bibliografia bàsica que estan reservats,
i sempre, quan hi ha diversos exemplars, igual,
es deixa un que no surti de la sala
perquè hi hagi consulta per qualsevol persona.
Com és un dia normal de, per exemple, la teva biblioteca, Carme?
A quina hora obriu? Quina activitat hi ha?
Doncs la biblioteca s'obre dos quarts de nou del matí.
hi ha dos torts de personal i es tanca dos quarts de nou de la nit.
Nosaltres sortim més tard, però tanquem les portes d'aquesta hora
per anar recollint, perquè és una biblioteca molt gran.
I, doncs, és usuaris, consultes, préstecs,
hi ha moltes coses, préstec en torni de l'atacari,
atendre els professors, les revistes...
I dèiem que faríem capítol de massiu especial cap als becaris
perquè una de les feines potser més desagraïdes
és aquesta d'anar recollint al final de la jornada
recollir de damunt de les taules tots els llibres
que han quedat escampats i col·locar-los.
I això és els pobres becaris a qui s'ho carreguen, no?
Sí, sí, sí.
La veritat és que si, bueno, a vegades,
si la gent es comporta van deixant els llibres al seu lloc
i això, doncs no hi ha tanta feina.
Passa que a vegades és pitjor perquè te'ls deixen...
No el seu lloc, els prestatges, sinó els carros.
Després recollir-los de les taules és molt més...
Però sí, és una feina bastant desagraïda.
A nivell teu, Carme, com a auxiliar de biblioteca,
tu personalment, quina creus que és la feina més desagraïda,
a part d'aquesta?
De les que et toca fer a tu?
O de la que et toca fer a tu?
Bueno, no sé si hi ha una més desagraïda que una altra.
Són totes... Depèn.
Estar de cara al públic és bastant atractiu.
Vull dir que tens sempre contacte amb l'usuari i pots saber...
Suposo que les feines...
És una visió personal, eh?
Les feines que no tens contacte amb l'usuari
és quan et trobes més...
Et pots avorrir més.
O és una feina més monòtona,
que és entrar a cerques bases de dades
i aquestes coses que són més monòtones.
L'esperança ara està com a cap de servei bibliotecari en funcions,
però em sembla que ella també ha passat a peu del can, diguéssim.
Sí. Jo vaig començar a l'Universitat de Barcelona l'any 72,
o sigui que només fa 33 anys, o sigui no fa res.
I aleshores eren unes biblioteques totalment diferents a les actuals.
No hi havia informàtica, tot es feia a mà.
Un bibliotecari ho feia tot,
o sigui des de donar el llibre fins a guardar-lo.
No teníem becaris,
les estanteries estaven tancades en pany i clau,
no hi havia lliurexers...
La gent no podia tocar els llibres.
Que això passa a vegades encara en algunes biblioteques d'aquestes més ensaços.
Sí, n'hi ha algunes.
És llàstima, eh?
Però jo estava a una biblioteca d'un departament,
que l'apartament d'arqueologia,
i ho tenies tot tancat en pany i clau.
O sigui que venia un estudiant i et deia,
vull aquest llibre,
tu t'alçaves, agafaves les claus,
anaves a l'armari,
obries, li donaves el llibre,
tancaves...
Atenció personalitzada, total,
però clar, ja no podies fer res més.
I a més, estaven sols,
perquè aleshores eren biblioteques departamentals,
eren els departaments que hi tenien la biblioteca,
hi havia una direcció de biblioteca igual,
però els departaments,
o sigui, els llibres estaven en departaments.
Després, l'any 85,
va començar a la Universitat de Barcelona
la centralització,
compra i unificar biblioteques,
i després jo ja cap...
L'any 91 vaig venir aquí,
però clar, havia canviat tot,
perquè el 85 ja la informàtica
havia entrat a les biblioteques,
i era totalment diferent.
No teníem encara el programa,
no hi havia tampoc el catàleg col·lectiu,
les universitats catalanes creat,
ni molt menys.
Però, bueno,
se treballava d'una altra manera,
totalment diferent,
i l'any 80,
la primera vegada que jo vaig tenir un becari,
va ser l'any 1987.
Des dels 72,
que vaig entrar a la universitat,
fins al 87...
Van deixar sola.
Per el departament,
hi havia dues bibliotecaris,
un entorn de matí i un altre entorn de tarda.
I punt.
I punt.
I ho feies tot.
I des de la URB,
hi ha alguna facultat,
o alguna biblioteca de facultat,
que sigui especialment activa?
Que l'utilitzin molt,
que us faci moltes demandes
de compres,
d'adquisicions?
Jo penso que totes
són actives
amb aquest pla,
perquè
se procura
que la bibliografia
estigui molt al dia,
que estigui tota la bibliografia bàsica,
se procura comprar
perquè els alumnes
no se'ls atenguin
al curs
vinent,
se procura comprar
antes del mes de septembre,
perquè quan t'arribin
ja l'atenguin.
No,
la veritat és que
les biblioteques nostres
són actives.
Totes.
Totes en general.
Totes en general.
Carme,
quin és el llibre
que potser us han sol·licitat
més al Campus Sassalades?
Llibre?
No hi ha un llibre en concret
perquè, clar,
hi ha molts estudis.
És que hi ha molts ensenyaments
i a part que
cap ensenyament
cada alumne
fa assignatures diferents,
cursos diferents,
no hi ha un llibre.
No hi ha una bíblia
d'allò de
per a què han de passar tots.
Bueno, segurament hi és
però vaja, n'hi ha valles, no?
No només una.
Exacte, n'hi ha moltes, sí.
Hi ha anècdotes
d'aquests dies
o del curs en general?
La cosa més estranya
que us hem preguntat
els alumnes?
Més estranya?
Bueno, una companya meva
li van preguntar...
li van entrar un usuari
a la biblioteca
i li va preguntar
si tenia algun llibre
escrit en prosa.
Ah, sí?
Sí, aquesta és una anècdota.
Ai, que bo!
Que se'm va sortir bé per això, però...
Sí, sí.
Bueno, hi ha anècdotes,
n'hi ha moltes.
D'aquests dies d'exàmens, no.
Abans de la biblioteca de lletres
on jo treballava,
sí que hi havia problemes d'espai
i hi havia anècdotes
perquè, clar, entre els usuaris,
bueno, a part que venia el diari
a vegades per mirar...
Era anecdòtic
que havien de fer cues
i no hi havia prou espai,
però ara ja està tot.
Una de les parts més espinoses
de la vostra feina
és fer callar els alumnes.
Hi ha biblioteques
que es presten a parlar
o potser perquè a la mínima
que dius alguna coseta
allò ressona d'una manera
com si...
I bueno, hi és una no parada,
sisplau, calleu.
Sí, però això cada vegada
va a menys
perquè les biblioteques,
totes les que són noves,
tenen sales
on poden fer treballs
en grup,
en la qual cosa,
que són els que fan soroll
en realitat.
Aleshores,
si han de fer un treball en grup
o han de parlar
d'algun tema en concret,
ja te demanen la clau
per anar a la sala
i allà estan.
Que a vegades
no se'n donen compte
i alcen una mica la veu,
bueno,
doncs vas i els dius,
per favor,
baixeu la veu
que teniu la porta tancada
i ho sentim.
però normalment
la veritat
és que
a la biblioteca
del campus de Satsalades
hi ha
molt silenci
i aquests dies
tu deies
sembla mentida
la quantitat
de gent que hi ha
i lo poc
que se sent.
O sigui,
no...
Hi havia moments
que no senties
res en absolut.
Un altre
d'aquests
punts de contacte
que teniu
amb els alumnes
i un punt
bastant desagraït
és el d'haver
de posar moltes.
Els alumnes
que tornen...
No sé si encara
ho feu, això de posar moltes.
Els alumnes que tornen tard
els llibres...
Són moltes, però no econòmiques
com es feia antigament,
sinó són sancions
que estan...
Els alumnes
han d'estar un mes,
dos mesos,
depenent dels dies
que portin tard
i els documents
que portin tard,
sense treure llibres.
Això fa mal o que?
Tu creus que...
Hi serveix alguna cosa?
Crec que molt més que econòmic, no?
Fa mal, però...
Això també
du a una...
a una...
com et diria jo...
picaresca,
en castellà.
No sé com es diu en català.
ni tampoc en mallorquí.
I és que...
Bé, jo estic penalitzat
i estic bloquejat
i no puc treure llibres,
però tinc un amic meu
que és molt complidor
i a més és molt amic meu
i jo li demano
que per favor
m'atregui un llibre
i aquesta picares que existeix.
Clar, utilitzo el carnet...
No, no és tant que jo utilitzi el seu carnet,
sinó que ella et treu un llibre
i ell me passa a mi.
Això té un problema
i és que si jo perdo el llibre,
el responsable
és el que ha deixat el carnet.
Jo això ho he dit
moltes vegades
als nois
que ho tenen en compte,
que està molt bé
que tu facis un favor,
però l'ideal
és que cadascú torni al llibre
en el moment en què correspon.
O sigui,
una setmana
i una altra setmana
que és el que tenen
de pla,
els llibres els atenen
set dies,
però poden demanar
una pròrroga
de set dies més.
Pròrroga
que es pot demanar
també per telèfon.
I per internet.
Ara parlarem d'internet
que tenen idó.
Clar,
amb 14 dies,
però són despistats.
Són joves
com ho hem estat
més o menys tots.
No hi ha mal a fer
el que passa
que clar,
s'ha de frenar una mica
perquè això que comentava
l'esperança,
Carme,
això de
he perdut un llibre.
Passa molt sovint.
No són gaire escasos,
no gaire sovint.
Hi ha algun cas
en el moment
que un alumne
perd un llibre
l'ha de reposar.
I llibres malmesos,
que això potser sí,
o llibres d'aquells
soprallats amb llapis.
Lleig.
D'aquests hi ha
alguns casos també.
Això fa ràbia, eh?
Sí, sí, sí.
Preneu algun tipus
de mesures
o no es pot...
Clar,
no som mai
qui m'ho fet.
El problema,
o sigui,
tu pots prendre
una mesura
si tu
es passeges
per la sala
i ho veus.
Aleshores,
sí,
que pots prendre mesures,
però si tu descobreixes
que estan guixats
senzillament
col·locant-los
o anant-los
a buscar un dia
per el que sigui
i obrint-los,
és que no pots fer res.
No pots fer res.
Són respectuosos,
però en general,
els alumnes,
amb els llibres?
En general,
hi ha de tot,
però en general
potser sí, no?
Potser sí,
jo crec que sí.
Hi ha casos extraordinaris,
no?
Vull dir,
això tampoc és una cosa
que sigui d'ara,
de sempre.
S'han sortratllat
els llibres.
Potser jo,
és una apreciació meva
molt personal
i és que quan jo era petita
i jo estudiava,
a mi no em deixaven
mai
sortratllar un llibre.
Mai.
Al revés,
si jo sortratllava un llibre,
al col·legi,
la professora
em renyava,
m'ho feia borrar
i actualment
tots els nanos
sortratllen llibres.
Tots.
Saps què passa?
Que avui en dia
els llibres de l'escola
ja no serveixen
d'un curs per l'altre.
Cada curs ha de canviar el llibre.
Llavors, mira,
termina.
Sí, però a mi em sembla
molt correcte
que ells es comprin
el llibre que vulguin
i a casa seva
el sortratllin,
el dibuixin
i facin el que vulguin.
Però considero
que amb els llibres
de la biblioteca
no s'ha de fer.
En la salut.
Clar, allò ho ha de tocar
a tothom.
Què passa que,
clar,
els llibres
és un bé públic.
De fet,
una bona opció
per si necessiteu
sobratllar un llibre
i, clar,
i no podeu
perquè no ho heu de fer
és fer fotocòpies.
Tenen a l'abast
una fotocopiadora?
Tenen fotocopiadores
d'autoservei
no una,
vàries.
A dintre
la mateixa biblioteca
no han de sortir
només han d'anar
al quart
o a l'habitació
on estan
les màquines
fotocopiadores.
Funcionen en tàrge,
em sembla.
Sí, funcionen
totes en tàrge.
ells tenen una tàrge,
la posen,
fotocopien
i després que facin
el que vulguin.
La fotocòpia,
clar.
Sí, sí, clar.
Déu-n'hi-do.
Parlem, si us sembla,
d'una de les eines
que més han ajudat
a tothom en general,
però vaja,
vosaltres jo crec
que us ha facilitat
molt la feina
que és internet.
Ja fa temps,
ja fa anys,
podem dir,
que teniu
la base de dades
col·locada a internet
i la gent
ho pot consultar.
Sí,
sí, sí,
és una eina,
bueno,
clar,
és que ja no és només
el món de les biblioteques,
això,
però sí que ha revolucionat
bastant
i pots treballar,
bueno,
al mateix temps
un munt de gent,
a part els usuaris
poden consultar
des de qualsevol lloc
la base de dades,
inclús l'estat
de les seves,
si tenen algun llibre,
si han de fer alguna renovació,
si tenen alguna multa,
ha facilitat molt.
Es pot demanar també
a través d'internet
un llibre,
reservar.
Es pot ser reserves.
Que la reserva
és una eina molt útil,
sobretot per aquells períodes
en què el professor
recomana un llibre
que se l'ha de llegir
tota la classe,
només hi ha dos o tres
exemplars,
no?
Sí, sí, sí.
I si no el trobes disponible
dius, bueno,
doncs me'l reserves.
Sí,
també és una opció
per fer per internet.
No, no,
i està molt bé.
Els professors
què tal es comporten
amb això
d'aprestar bibliotecari?
Ara toquem un tema espinós,
però crec que s'ha de tocar.
A veure,
s'apalanquen una mica,
em sembla, eh?
El professor,
pel fet de ser professor,
té un...
O sigui,
no té...
Sí,
té préstecs especials.
O sigui,
ell pot demanar
més número de llibres
per més temps.
No vull dir
que no hi hagi
algun professor
que s'apalanqui
i no t'ho torni mai,
però normalment,
si tu
li demanes
que...
li recordes
que se li ha passat
el temps
del seu préstec
i necessites urgentment
un llibre
perquè precisament
has de la seva signatura
i els nois
els han de mirar,
és bastant normal
que el vengui,
el te torni
i et digui
quan acabin
ja el tornaré a agafar
i el me'n tornaré a emportar.
Però ells tenen
un règim de préstec
totalment diferent
del que té l'alumnat
i el que té
inclús el pas.
Anem tancant
doncs aquesta entrevista.
Val a dir
que el servei
de biblioteques
de la Universitat
Rovira i Virgili
només ofereix servei
als alumnes
o a la gent de fora
hi ha alguna possibilitat?
No, o sigui...
Bé, als alumnes
i a la comunitat universitària.
A la comunitat universitària.
Aleshores,
hi ha
algun servei
que sí
que es pot prestar
perquè a la universitat
té convenis
i té convenis
per exemple...
Amb estudiants de la UOC
potser?
Sí.
També.
Amb estudiants de la UOC
també, sí, sí.
Estudiants de la UOC
també
perquè poden venir
a estudiar...
O amb altres biblioteques?
A llibres amb préstecs.
Més que altres biblioteques
els convenis
són amb empreses
com l'empresa Torres
per exemple
o com pugui ser
la Fundació Garrega de Mata
que està al Vendrell
i...
Bé,
si alguna
persona
ve
en aquest convenis
s'especifica
l'ús que poden fer
de la biblioteca
i aleshores
depèn del conveni
que tinguin signat
doncs poden treure llibres
tot més podran consultar sala
podran fer fotocòpies
depèn de...
Cada conveni
és diferent.
Què vau estudiar?
Biblioteconomia
les dues.
Jo ara estic fent
el segon cicle
de documentació, sí.
Estàs en allò, eh?
què us va portar
a dedicar-vos
a això?
Va ser per casualitat
que a vegades passa
allò de dir
mira, ja estic ficada
anem a veure el què, no?
O era una vocació.
Jo crec que l'esperança
li ve de petita
ja des que no li deixaven
ratllar els llibres.
Doncs sí,
ve de petita
encara que la...
Ho dic, ho dic
us ho pregunto
perquè a veure
és una carrera
molt femenina
hem dit abans
és una carrera
molt peculiar
femenina
majoritàriament
i que a vegades
per no haver-hi
prou sortides professionals
no crida
no crida molt l'atenció
per això us ho pregunto
Bueno, a veure
jo la primera carrera
que vaig fer
va ser la superior
i va ser d'arqueologia
aleshores
quan...
Història Antiga
era la titulació
quan jo vaig acabar
la carrera
el director
o el catedràtic
el jefe del departament
volia que la seva biblioteca
està exportada
per persones
que havien fet
o bé
Història de l'Art
o bé Arqueologia
i aleshores
no va dir
si volia entrar
a la biblioteca
i vaig dir que sí
i al cap de poc temps
doncs vaig pensar
que si
jo havia de treballar
amb una cosa
que m'agradava
a mi els llibres
m'han agradat sempre molt
lo normal
era que fes
lo que es feia
en aquell moment
o sigui
la diplomatura
i jo vaig fer
la diplomatura
de biblioteconomia
ara me'n podria posar
a fer el segon segle
però la veritat
és que no
no en tinc ganes
d'altres coses
perquè ja tinc una edat
l'experiència ja dóna punts
eh
esperança
jo crec que ja
t'avorriries
potser si fessis
el segon segle
no
segur que no m'avorriria
perquè sempre hi ha coses noves
per aprendre
però la veritat
és que
crec que ja tinc una edat
que no m'avorriria
no és qüestió de posar-me a estudiar
en aquest moment
Carme
com ha estat el teu cas?
al meu cas
bueno
li vaig estudiar una altra cosa
no tenia res a veure
però
bueno
amb biblioteconomia
però també
igual que es pensa
els llibres
sempre m'han agradat
i quan vaig començar
a treballar
en una biblioteca
doncs
em vaig començar a formar
també
i la veritat
és que m'agrada molt
aquesta feina
sí que et dius
tu que és femenina
potser cada cop
un cop
una mica menys
però
molt bé
és una feina molt guapa
que de veritat és que
en el meu curs
quan vàrem fer
abans tot dones
jo vaig acabar
jo vaig acabar
l'any 86
i companys nostres
en el meu curs
diríem
hi havia 4 grups
i em sembla
que hi havia
8 nois
entre els 4 grups
actualment
no és així
actualment
hi ha
gran quantitat
de nois
i si
se mira
en referència
al resta d'Espanya
hi ha
molts nois
molts
molts
molts
o sigui
quan vas a congressos
o quan vas a reunions
de bibliotecaris
te trobes que
bibliotecaris
andalusos
o
o
madridlanes
o
de Burgos
hi ha
molt
noi
en aquests estudis
de biblioteconomia
i documentació
vaja
jo ho dic així
és així
és el que és
entre altres coses
moltíssimes
estudien
què volen dir
aquelles
lletres i números
que hi ha al lloc del llibre
no?
com li dieu?
la signatura
la signatura
molt bé
i això és la classificació
del llibre
que total és un estàndard
no?
és un manual
diguéssim
és un llenguatge
documental
un llenguatge estàndard
que fa servir tothom
igual
tot i que hi ha
diverses opcions
tothom no fa servir
el mateix
nosaltres en aquest cas
fem servir dos diferents
de la biblioteca de la URB
que és la CDU
i la UNESCO
però l'estan matant
la UNESCO
sí
la UNESCO va desapareixent
però encara hi és
vull dir que
en realitat
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la
la biblioteca
tindrà
una CDU
apropiada
pel llibre que té
la trobes a les biblioteques
públiques
la trobes a les biblioteques
especialitzades
la trobes a les universitàries
però no a la més d'aquí
la trobes a França
la trobes a Inglaterra
la
la
la biblioteca
que no és exactament
un
que no és la CDU
és la biblioteca
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
del
específic
especial
anem tancant
aquesta entrevista
hem fet només
un cop d'ull
a la xarxa
de biblioteques
de la universitat
Rovira i Virgili
hi hauria moltes coses
més de què parlar
jo recomanaria als alumnes
que
escolta
que entrin
i que preguntin
sense cap problema
jo crec que al·lucinaran
de la quantitat
no només llibres
de les revistes
els catàlegs aquests
que teniu en CD
de totes les eines
que tenen a l'abast
per buscar informació
que a vegades dius
busco informació
per un treball
me'n vaig a internet
al google
pim pam
però a veure no
hi ha moltíssima cosa
publicada
que a vegades
no hi caus
i és molt interessant
esperança
abans de tancar
l'entrevista
això sí
teniu algun pla
que ens pugueu desvetllar
plans de futur
a nivell de totes les biblioteques
alguna cosa que es pugui dir
la remodelació
d'una biblioteca
o l'adquisició
ara tenim
estem acabant
de reunificar
tots els fons
de la biblioteca
de les salades
que fins ara
fins al mes d'octubre passat
només hi havia
llibres de pedagogia
i ciències de l'educació
i de la ETS
i de les enginyeries
ara el venienologia
i químiques
heu hagut de fer el trasllat
exacte
s'ha hagut de fer el trasllat
i aleshores
s'ha de reunificar
tot el fons
per això jo deia
que l'UNESCO
està desapareguent
perquè tota la classificació
és classificació
CD1
clar
utilitzeu una sola classificació
això
és una de les coses
i ara
el que s'està parlant
ja és
del campus centre
que el campus centre
en aquest moment
hi ha jurídiques
però hi ha d'anar
infermeria
i lletres
s'estan començant
a fer
els estudis
sobre esplano
sobre
distribuir
l'espai
estanteries
això és
lo més
nou que hi ha
que tenim
en aquest moment
tots els bibliotecaris
auxiliars i becaris
deuen estar començant
a embalar caixes
i posant-se les mans al cap
no Carme
perquè
encara no
encara és aviat
però
encara no
però arribarà
encara no
però arribarà
Carme
tu que toques
també actualment
dia a dia
el que és
el tracte
entre el servei
que presteu
i els usuaris
a nivell
de la biblioteca
de sassalades
que és la que toques tu
què necessiteu
demana un desig
una mancança
que tinguin
o que tingueu vosaltres
sí
de cara
bueno
de cara als usuaris
nostre
per exemple
més personal
més personal
però
no un excés
de personal
l'únic i exclusivament
el que
estava previst
per aquest any
que jo penso
que arribarà
ja que hi ha
oposicions
aviat
i una altra
seria que
a nivell
de
de
universitat
ens donessin
la
l'ANECA
l'ANECA
és una
acreditació
que marca
la qualitat
de les biblioteques
universitàries
nosaltres
ve ser com una ISO
sí
és una altra
és una altra
un segell de qualitat
una altra possibilitat
és una altra possibilitat
van treballar molt
i la veritat
és que ens faria
molta il·lusió
tenir-la
i això què?
us veu un inspector
i us controla
tota l'estona
els mètodes
que feu servir
tot això?
no
és un inspector
són diverses persones
que es dediquen
a valorar
exacte
hi ha un tribunal
que jutja
però
tu has de presentar
la vida
de la teva biblioteca
en els darrers
cinc anys
en el nostre cas
i aleshores
presentar
tots els projectes
que s'han fet
presentar
totes les millores
que s'han fet
presentar
les enquestes
que tu has fet
als usuaris
les memòries
i tot això
ja està presentat
i ara
han de deliberar
ara
han de deliberar
i a veure
si la mos donen
si la mos donen
mos faran
molt feliços
quan ho sabreu?
quan ho sabreu això?
a final de març
final de març
principis de març
mira doncs
si us ho donen
jo us vull tornar
a tindre aquí
torno a convidar
i en parlem
específicament d'això
esperança manera
Carme Murcia
moltes gràcies
i endavant
amb la feina
que estem fent
gràcies a tu