FALTA UNA MICA MÉS
Aquest dissabte organitzen unes jornades de treball sobre el títol de jornada de càrtel.
Tinc un munt de dubtes, Àngela.
Primer que tot, això d'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi del Camp Fruidià sona a secta, eh?
Sona?
Sona. Qui sou?
Bueno, no, sona a sigles, perquè ho tenim posat en sigles.
Que és el...
Impronunciable.
La ELP-CDC-LP, Comunitat de Catalunya, guió, seu de Tarragona.
Sona a sigles.
I estem al sigle de les sigles.
Vull dir que estem amb el segle.
Estem amb castellà és el sigle de les sigles, en català el segle de les sigles.
Vull dir, sí, són a sigles.
Però qui sou? Qui sou?
Som un grup de psicoanalistes que portem des de l'any 81-82.
Primer vam fundar una biblioteca, després una associació,
després un grup únic, ens vam ajuntar amb més gent que estàvem en dos grups.
Després vam fundar l'Escola Europea de Psicoanàlisis i, per fi, vam personalitzar-ho,
ho direm així perquè s'entengui, amb la ELP, Escola de la Canià de Psicoanàlisis d'Espanya.
Espanya.
I després, com la característica que té Espanya com a tal, hi ha les comunitats.
Com a tal hi ha la comunitat de Catalunya.
A veure, som un grup bàsicament de psicòlegs.
Som llicenciats en psicologia, llicenciats en història, alguns.
Aquí a Tarragona som més aviat llicenciats, però vull dir, en el cas Barcelona hi ha algun abogat,
algun matemàtic, un psiquiatre o psiquiatra d'en dos sexes, i en formació psicoanalítica.
I el que us uneix a tots és que combregueu perfectament amb tota la teoria freudiana?
freudiana i passada per l'ensenyança de la Can.
Quina, per fer-ho així molt ràpidament i molt didàctica, eh?
Sí, sí, no penso.
Quines aportacions va...
No penso que ho entrollem molt.
No, més que res, perquè tampoc ho entendríem molt, però bueno, quines aportacions, quines diferències, quins matisos hi va donar la Can?
La Can. La Can el que fa és agafar Freud als anys 40, podríem dir, amb tota la seva, i formalitzar-la.
És a dir, hi havia moltes corrents i ell fa el que se'n diu un retorn a Freud.
Fins als anys 60. A partir dels 60 comença a encetar la seva pròpia ensenyança, sempre basada en Freud, sempre apujant-se en Freud, però hi ha una ensenyança que és pròpia de la Can.
T'ho dic, perquè a nivell popular i des de fora, Freud cau fatal.
Sí? Sí, perquè...
Ja no està ni viu.
Bueno, clar.
El que deu caure fatal és algunes coses que es diuen o alguns que...
Clar, Freud malentès, suposo, no?
Que el malentès, ja ho malentès.
Que Freud sempre ho basa tot en el sexe, allò... Trauma sexual, trauma infantil, cap a casa.
Aquí podríem dir que formalitzat una mica per la Can el que hi ha és una maldició en el sexe, és a dir, un maldit.
Seria això la base, eh?
Maldició.
Estem parlant que els conflictes psicològics tenen tots una base sexual, o...?
Mira, podríem dir que no és tant el conflicte l'osexual, sinó que l'osexual és un conflicte amb si.
Llavors, tranquil·litat en aquest aspecte, som éssers sexuats, per això té una importància.
I a més a més, éssers parlants. I aquí es juga alguna qüestió important.
Però vaja, que podem començar a obrir mires i pensar que les teories psicoanalítiques de Freud,
i més, suposo, passades per la Can, no passen només pel sexe.
No.
Hi ha més coses a tenir en compte.
Passen, sí, però sí passen pel cos.
Sexuat.
D'aquí no em mouré.
Vale.
Ni jo t'ho demanaria, Àngela.
Gràcies.
Escolta, què és...
Perquè, sí, té la seva importància, eh?
Més preguntes bàsiques, què és la psicoanàlisi?
Sí.
És una manera...
Bé, és una teràpia que està a l'abast de qui vulgui accedir-hi, amb els seus efectes terapèutics,
i de la mateixa manera que hi ha un alleujament del patiment, hi ha un saber que es pot adquirir d'un mateix.
A veure, no és més savi, sinó que entra en saber-se una mica més, però saber-se en un punt concret,
no en un punt de saber-se com allò que es diu, coneixes a si mateix, o...
No, l'adquisició de saber, i aquí és una mica complicat dir-ho en un terès i no res, no?
Però és conèixer el punt on un no es vol reconèixer mai.
I...
Bé, és que etimològicament és, suposo això, analitzar...
Sí, algú que no...
La ment, jo li dic la ment, però...
Sí, no és tan la ment, és el cos, però també és la ment.
I de quin en bloc?
També és la ment, també és la ment, perquè...
Home, això és un exercici que esteu els professionals, que ho feu pels demés,
però que, bé, cadascú s'ho pot fer a la seva mida, no?
Sí, jo el que voldria assenyalar una miqueta és que, si bé, pot ser una corrent de pensament,
perquè hi entra com a corrent de pensament la literatura, el cine, la música, hasta podríem dir, molta, molta cosa.
Aquí el psicoanàlisi s'ha creat la seva influència, per tant s'ha creat una corrent de pensament.
El més important és que és una clínica.
Del punt terapèutic aquest, que dèiem.
És una clínica.
Des de l'Escola Lacaniana de Psicoanàlisi del Camp Fruidià,
mesurià d'una tirada, porto tota la tarda dient-ho,
organitzeu, suposo, periòdicament diferents activitats.
Sí.
Bé, ara sí que parlarem del que heu fet, del que fareu,
però ens centrem en la jornada que teniu prevista per aquest dissabte,
des de dos quarts de deu del matí, jornada de càrtels.
Sí.
Som-hi amb definicions.
Què és això del càrtel?
Això parteix de, després de la Segona Guerra Mundial,
amb tota la depressió que hi havia en bons sectors dels col·lectius anglesos,
hi havia un psiquiatre que es deia Bion,
que sobretot en els psiquiàtrics i en llocs on, per ser institucions,
la depressió encara es notava molt més,
una desorientació on no sapiguer què fer,
després d'una cosa que és molt traumàtica, com una guerra, no?
Va organitzar la gent de manera que els posés a treballar
i que el treball distregués una miqueta d'aquest malestar i aquesta desorientació, no?
Grups petits i el treball...
I, bueno, allò creava uns efectes terapèutics, podríem dir, no?
La gent va començar a sortir d'alguna cosa que era un ensorrament greu
pels fets, no per les persones mateixes.
Això ho repesc a Lacan, crec jo, i aquí, bueno, cadascú tindria la seva idea,
amb el fet aquest que el sabem si l'anàlisi és una cosa que no està reglada,
no és jerarquizada.
Reglada sí, però jerarquizada o...
No es posem en posició de nivells i qui sap més i qui sap menys.
I llavors...
Que encara està molt oberta i que encara es poden...
Sempre està oberta, perquè anem amb el temps,
amb el que és la simptomatologia del temps.
Els temps canvien i els símptomes de la gent canvien.
I intentem anar amb aquest temps, amb el temps, no?
Per nosaltres l'orientació són els símptomes,
perquè els símptomes són un producte del temps que es viu,
dels discursos que hi ha i aquestes històries.
Llavors, com que es dona aquest fet,
tant per gent que s'acosta a les psicoanàlisis
com per gent que ja hi portem temps,
el càrtel és la possibilitat de trobar-nos,
gent que porta temps o no,
perquè sempre hi ha alguna pregunta que t'inquieta,
algú que un encontre que has tingut portis molt temps o poc
o només t'interessi,
alguna pregunta d'aquest tema no tiro gaire,
llavors s'organitzen aquests grups.
És treball de grup,
però tenint en compte que quan hi ha treball de grup
hi ha efectes de grup.
I llavors això per la CANT té una estructuració.
Però treball de grup entre els professionals, eh?
o gent que estigui interessada en algun tema
o gent que vulgui fer connexions entre psicoanàlisis,
posa-hi pedagogia, psicoanàlisis i cinema.
O sigui que jornada de càrtel seria, en realitat,
jornada de grups de treball?
D'aquests grups de treball,
però la característica és que el producte és producte de cadascú.
No es pot generalitzar.
Per tant, les persones que presenten,
presenten des del treball que han fet amb un càrtel,
el seu producte,
no un treball de grup.
Es treballa en grup,
però el producte, el que entreus,
és personal de cadascú.
S'entén això, Núria?
Més o menys,
però com que d'ara t'acribillarem més preguntes,
ho anirem acabant de configurar.
La qüestió és que dissabte us hi poseu
a dos quarts de deu del matí
i em sembla que tinc l'horari per aquí.
Tanqueu a migdia.
Sí, allà, per allà les dues.
Sí, i hi haurà diferents,
bueno, grups de treball.
Persones, que n'hi haurà,
en aquests grups de treball,
en aquests càrtels,
persones concretes amb nom,
vull dir, unipersonals,
amb nom i cognoms,
que presenten el seu treball.
Ja he dit,
no el treball d'un grup
perquè no és el treball d'un grup,
es treballa en grup.
Però el treball és de cadascú.
I què presentaran?
Quins temes posareu?
Mira, els temes estan agrupats,
uns són el temps en la cura psicoanalítica,
el temps és un factor molt important.
El temps real?
El temps de les agulles del rellotge?
Bé,
o el temps meteorològic.
No, exacte.
Hi ha el temps meteorològic,
hi ha el temps cronològic
i hi ha el temps lògic.
Nosaltres treballem en temps lògic.
Aquell que diu
que un minut pot ser molt llarg
i una hora pot ser molt curta.
Sí, això ens ha passat a tots, eh?
Va, ok.
Llavors és aquest el temps,
que no és tan un...
Sí, sí, és que treballem amb coses
que existeixen.
No està en el temps del rellotge,
sinó la lògica.
Utilitzar el temps amb la seva lògica.
Després feu una pausa
per fer cafè,
que els psicòlegs i psicoanalistes
també fan cafè.
Ah, no, hi ha més coses, és veritat.
Hi ha una companya
que es diu Sonsol Martín,
mirant en diré una,
que parla sobre la psicòsis
i un cas concret
que està en els textos de Freud.
El cas és Reber.
La pausa
i després ve una cosa
d'aquelles que diríem
de rabiosa actualitat,
política i psicoanàlisis.
Per exemple,
a punts de la contextualització
de la política i la psicoanàlisis.
O un altre,
aquest és d'aquí Tarragona,
Josep Sanuja,
o Sexe i capitalisme,
Neus Carbonell,
de Barcelona.
Sexe i capitalisme.
Sí.
Sonen bé, eh?
Són d'aquells títols
que t'hi pots imaginar més o menys
i després vas allà
i és una altra cosa diferent.
Però que et té bona pinta.
Sí.
Algo de diferent sempre, sí,
perquè quan un pensa una cosa
sempre troba...
I que bé, no?,
que es trobi a algú diferent.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Molt bé.
Com és que heu triat aquests temes?
Potser per la gent que hi participa?
Això té una manera molt senzilla.
Els càrtels es declaren a l'escola.
Quan està constituït un càrtel,
es declara amb el seu títol
i la gent qui treballa
i els títols particulars de cadascú.
Sempre hi ha alguna cosa
que uneix en comú,
algun vessant,
la que sigui.
Llavors, com que estan declarats,
demanem el catàleg de càrtels
i els que estan acabats
o a punt d'acabar,
els hi enviem,
fem la jornada,
qui vulgui participar.
I llavors,
vet-ho aquí,
que acabem.
Per un matí,
has hagut de descartar alguna cosa,
en farem un altre,
perquè no volem tampoc
fer jornades d'aquelles ineternis,
no?
No poc,
perquè el contingut
m'assembla molt bo,
però no molt de temps,
i en aquest cas cronològic.
i un dissabte al dematí.
Dissabte al dematí,
a partir de dos quarts de deu,
en quin espai,
on ho feu?
Ho fem a la cooperativa obrera.
Al magatzem?
No al magatzem,
sinó al pis de dalt,
al saló d'actes del primer pis.
I comentàvem amb l'Àngel,
home,
és un tema que a priori
sona molt específic,
diu,
però està obert a tothom
que d'una manera o altra
s'hi vulgui apropar,
tant a curiosos
com gent que pensi
que en pot treure
alguna cosa de bo,
com evidentment especialistes.
Sí, sí.
Estudiants de psicologia,
si es parla del càrtel
i del treball de càrtel
és eminentment
per aquesta qüestió,
per donar eines
a la gent que vulgui
entrar una miqueta
en aquesta disciplina
d'una manera més tranquil·la,
perquè als càrtels
s'ajunta gent
que es coneix més o menys,
es collen un més un,
que tot i siguin un més
que treballa
té la funció de vetllar
que el càrtel
tiri en van
i que les reunions
siguin productives,
que no hi hagi llou
i avui es distraiem
o a vegades hi ha crisis
que no se'n surt.
Teniu crisis vosaltres també.
Home, els grups,
no, els grups així,
de saber
de cap on tirem
i llavors al mes
ho tindria la missió
una mica
de trobar una bibliografia,
trobar un text
de dir
a veure si aquest ens ajuda,
van allà
perquè això
no s'atasqui.
Com ho han de fer
per participar?
S'han d'inscriure?
Sí, sí,
es passa per la seu
d'aquí Tarragona
hi ha papers
per poder dir
a mi m'agradaria
treballar aquest tema,
a veure si hi ha alguna cosa més.
perquè llavors
s'omplen uns fulls,
vull dir,
els que ens veiem
per allí
doncs
a les altres activitats
que tenim
durant la setmana
doncs a vegades
ei,
que hi ha algú
que m'ha dit
que ja també
hi havia online
inscripció
a càrtels,
s'envia,
però bueno,
per algú que no s'ha acostat,
el millor és acostat a l'escola,
agafar un full,
veure què és un càrtel
doncs d'on ens adreça...
estem al carrer Fortuny
on està la cooperativa obrera,
allí mateix.
Allí al costadet.
Sí,
el saló d'actes
és on,
el primer pis
és on farem aquest acte
i al costat
tenim el despatx
de l'escola.
Molt bé.
que hi ha una de psicoanàlisi
d'aquestes sigles.
Que estupenda.
Doncs encara hi sou a temps,
mira,
no hi perdeu res
per treure el cap
i per mínim
que us interessa el tema
sona molt interessant,
la veritat.
Sí,
la inscripció
m' sembla que tampoc
és gens abusiva
per un matí
pos 12 euros
i si la gent
és sòcia
o és membre
doncs ja se sap
ho té gratuït
i si és sòcia
de la biblioteca
que també fem sòcis
doncs mitat de preu
i per un matí
i una miqueta de cafè
mira
perquè també ens hem de cuidar.
Àngela,
ja sortint de la jornada aquesta
que organitzeu
això del psicoanàlisi
ho cura tot?
No.
Serveix per tota mena
d'afecció psicològica
de malaltia
o no?
Bé,
ara ja matisem
perquè quan cura tot
un constipat
ja et dic jo
que no ho cura.
Home,
vés a saber,
no sé si diferenciar mai
quin és el futur
si el constipat o la grip
però bé,
vaja,
que es necessita
alguna altra cosa.
Quan parlem del terreny
sí,
almenys
provar-ho
no és mala cosa
fer l'experiència
mal no fa.
Jo no diria
que ho cura tot.
A vegades
hi ha coses impossibles
inclús en el terreny
sí.
És bo
admetre també
aquesta possibilitat?
Jo suposo que sí.
Des de la potència
o des del poder
crec que la psicoanàlisi
no té gaire
sortides.
Més aviat
una altra cosa,
no?
De parlar d'això
es pot curar,
no?
Amb quines eines
treballeu?
Amb la paraula?
Amb la paraula.
O sigui,
és la típica imatge
perdona,
de la pel·lícula
de Woody Allen
del Woody Allen
espirat a motivar.
Aquí hi ha que matisar
perquè Woody Allen
la crítica que fa
i la cosa
la fa
el psicoanàlisi americà
té
grans
diferències.
Bueno,
seria llarg, eh?
Sé que
vaig veient el rellotge.
Però vaja,
no és això, eh?
A veure,
no hi ha
una estandarització
de la qüestió.
Cada subjecte
requereix
unes coses
i si l'analista
se situa com a tal
sap que...
però vaja,
que l'analista
ha de posar en joc
el pacient
o el que li vulguis dir,
la paraula
i que l'analista
ha de posar en joc
la seva paraula
també.
I altres elements
com la mirada
i saber sostindre
tot això,
doncs sí.
Doncs ja ho veiem,
ens hem quedat fora de temps,
mig minut i seran
les set del vespre.
Àngela,
moltíssimes gràcies
per venir i encetar un tema
que jo crec que un altre dia
hem de trucar.
Sí,
que sigui un tast
i em sap greu
anar tan ràpid
però el temps ens determini
en aquest cas cronològic
i disculpa
si ha sigut una mica
fosca però...
I ara,
no, no, no,
jo m'he quedat
amb un munt de preguntes
encara,
has de tornar a venir.
Recordeu,
aquest dissabte
jornada de càrtels
a la cooperativa Obrebre
a càrrec de l'Escola
Lacaniana de Psicoanàlisi
del Camp Fruidià.
Gràcies, Àngela,
fins aviat.
Gràcies.
Recordeu,
al Once� a Tres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.