Andrés, Andrés, bona tarda de nou.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Bé, estupendament bé.
A veure, Andrés, que jo ara estava pensant, si hem de fer un altre resum, com vam fer aquests dies darrere, no acabarem mai.
Perquè cada vegada es va complicar més, cada vegada es va complicar més i al final utilitzarem els 10 minuts que tenim per fer el resum.
Com ho fem ara?
Últimament ja no expliquem d'on ven i d'on deixa de vindre.
Però, però...
Diem que la Niki, amb les seves escombres, dedica a fer mensageria, o sigui, recados, i ara està a casa d'una senyora Valleta i de la seva serventa, que també és una senyora Valleta,
i aquesta mestressa de casa Valleta ha de fer un pastís per portar-li la Niki a casa de la neta d'aquesta senyora.
Però no funcionava el forn ahir, eh?
Llavors el forn elèctric no funcionava.
Ah, a veure, eh? A veure, a veure, a veure, a veure què farem ara, eh?
Sí, aviam com va acabar ahir.
Esperava que pudieras entregar la fuente en la fiesta de cumpleaños de mi nieta.
Es mi especialidad, empanada de arenc y calabaz.
Pero he de admitir la derrota.
La llamaré para decirle que lo siento.
Me siento fatal por haberte hecho venir para nada.
Barça!
Barça!
¿Podrías darle a Niki su dinero, por favor?
Desde luego, señora.
Todo.
La senyora, al veure que el seu forn elèctric no funciona,
ensayà en despedir a Niki i li vol pagar el servei que Niki no ha complert.
Llavors avisa a Marça, que és l'altra senyora Valleta que li fa d'assistenta o de criada,
i resulta que la cambra ens descobreix que la senyora aquesta Valleta
està dins d'un quarto on ha anat a deixar l'escombra de Niki
i està enfilada sobre l'escombra com si ella fos una bruixa volant, que li fa il·lusió,
però en plan molt infantil, eh?
molt agradable. No és perquè ella vulgui ser una bruixa, però li fa il·lusió, això.
Llavors, Marça deixa l'escombra i ve de seguida cap a la cuina
als requeriments de la mestressa.
Vale, lo que acordamos.
Oh, no, no puedo...
Por favor, aceptalo.
Todo ha sido culpa mía.
Sí, pero...
Señora, como no tengo más servicios, podría ayudarle.
¿Qué le parece si utilizamos ese horno?
Amb la cuina que és molt gran, un edifici maco, una torre ben maca,
existeix a un altre angle de les parets,
un antic i clàssic forn de llenya.
Bueno, tal vez...
Solía hacer un pan estupendo, pero hace mucho tiempo que no lo utilizo.
Verás, si la leña arde, podré ayudarle.
Yo siempre ayudaba a mi mamá a cocer.
Pero encenderlo cuesta mucho trabajo.
Es una idea estupenda.
Nunca me ha gustado ese chisme eléctrico.
Creo que su plan es perfecto.
Funcionará, señora, de verdad?
¿Tú crees?
Vale, vamos a intentarlo.
Niki, Niki, Niki, esto es una locura.
Niki se'n va corrents cap a fora als jardins,
que hi ha una caseta petiteta que és on guarden tota la llenya,
i Niki, el gatet negre que parla amb ella,
s'entenen tots dos per la màgia de la seva bruixeria,
també surt corrents darrere d'ella
i, esclar, el gat és molt sensat, molt passota, també s'ha de dir,
i li diu que no s'embolica, que ja ho han sentit, això és una bogeria.
Ella entra, agafa uns troncs, els posa sobre els braços,
un d'ells se li cau, és igual, el deixa a terra,
i se'n torna il·lusionada cap a la cuina.
No me digas nada si llegas tarde a tus pies,
no puedo aceptar su dinero sin ayudarle.
Venga, Niki.
Está bien, Gigi, ya voy.
Niki carga la llenya del forn.
Se'n va cap allà, obre el forn, posa la llenya a dins,
encena uns papers i comença a sortir el fum
que produeix, lògicament, les primeres cremades.
Aquest fum surt per la ximeneia,
i veiem la ximeneia a dalt del terrat,
com comença a sortir aquest fum,
que és ja el preludi del que serà un magnífic foc.
Els troncs ja els veiem, que estan cremant a base de bé,
i Marça, la criada,
ha trobat una manxa, el que diem un folle,
per donar aire al foc i així donar-li més vida.
Senhora, mire lo que he encontrado.
Eres una niña abuelista, pequeña.
Tu madre estará orgullosa.
Vaya, no és emocionante.
Sí, esto és molt millor.
Ya debe faltarle poco.
Sí, ya está casi listo.
Els troncs que han anat cremant la mar de bé
han complert amb la seva feina.
Niki obre el forn,
agafa la cassola de vidre amb el pastís per coure
i el posa fins al fons d'aquest forn
i tancant-lo, esperant que la cosa marxi bé.
Gracias.
Ahora a esperar.
40 minutos serán suficientes?
Perfecto. ¿Por qué no descansamos un ratito?
Podría ayudarles en la casa
mientras se hace la empanada.
Ay, qué amable por tu parte.
Qué bruja tan buena.
Ya está.
Niki la veiem pujada a dalt d'una escala
i Marça a baix,
aguantant-li l'escala
perquè la nena no pugui caure.
Es veuen feliços, contents.
La nena el que ha fet ha sigut
canviar unes bombilles foses
amb la làmpara que quedava
amb sal per les dues balletes
i al seu costat té a Gigi
que amb la boca
li aguanta la bombilla fosa
que va traient la Niki.
No vas a llegar a tiempo a la fiesta.
No te preocupes,
no tardaré en llegar
más de 15 minutos
y vuelo deprisa.
¿Te apetece un té caliente?
Te sentará bien.
Vaya,
¿a qué hora me dijiste
que era tu fiesta?
A las seis en punto,
pero solo se tardan 15 minutos
en llegar.
Ay, Dios mío.
Me temo que mi reloj
lleva 10 minutos de retraso.
Resulta que Niki ha d'anar
a una festa,
que la vindrà a buscar Tondo,
la vindrà a buscar
i ella calcular el temps justet,
però resulta
que el rellotge de la casa,
aquest rellotge gran
que té aquesta velleta,
resulta que porta
10 minuts de retras
i això començarà
a complicar la situació.
La nostra amigueta
obre el forn
i treu la font de vidre
i està ja l'empanada
que ha fet la iaia
perfectament cuita.
La senyora
li porta
un cistellet de mimbre
per posar aquesta cassola
i li dona la Niki
i, esclar,
donant-li facilitats
perquè marxi de seguida.
aquesta cocina està hecha?
Està perfecta,
vamos, date prisa.
Ajá.
La escoba.
¡Vamos, de prisa!
Vale.
Déjame que te pague
por tu tiempo.
Pero esto es demasiado.
No con lo que nos has ayudado.
¡Deprisa, deprisa, deprisa!
Adiós.
Que te diviertas,
pequeña abuela,
con cuidado.
¡Vamos, adiós!
Niki vola
amb el Gigi
per complir l'encàrrec
però lo principal
es poder anar a la festa
perquè Tongo
vindrà a la 6
per recollir-la.
Niki,
¿no deberíamos volar
entre esas nubes?
Evitaremos la lluvia
si volamos un poco más
de prisa.
Según mis bigotes,
¡no!
Vamos, Gigi,
y se positivo.
¿Qué dijiste
sobre evitar la lluvia?
Els núvols negres,
negres d'estiu
que s'han format
comencen de cop i volta
a deixar anar
una gran quantitat d'aigua
però Niki,
no importa,
ella segueix volant.

sosténs la Niki volant
a punt d'arribar
tard a la festa.
Tota molla,
pobre.
com està plovent,
si veiessin
com queda pobreta
amb la pel·lícula,
els cabells
i baixen per la cara.
Però i l'empanada?
Jo em pensava
que era pastís
però no és empanada,
és una empanada...
Sí,
llavors resulta
que ella porta
el vestit
tapant-li
la cistella.
Llavors el pastís...
D'alguna manera
que el pastís
queda tupant-se res.
El pastís que ella ha protegit,
llavors ella com que porta
una espècie de túnica,
vaig dir que va vestida
en clàssic bruixa,
porta una espècie de túnica,
doncs amb el vestit
tapa el cistellet.
I així ho deixem
i ja seguirem demà.
Com s'ha complica?
Doncs demà continuarem,
demà divendres ja,
mirant el cap de setmana.
Ja acabant la setmana
i a continuació
veurem aviam què passa.
Aviam què passa.
Després una cosa
sí que no li passarà,
lliscar per la carretera
no li passarà.
No, no, segur, eh, segur.
Ni l'aguaplanning,
aquestes coses que diuen.
No, però cuidador
que a vegades ja en llempecs, eh.
Això què és, una pista?
No, no, no,
això és per posar suspens.
D'acord, d'acord.
Andrés, fins demà mateix.
Ja n'ha sigut igual.
Gràcies.