La supressió d'idees incòmodes pot ser comú a religió o política,
però no és el camí cap al coneixement i no hi ha lloc per ella a l'empresa de la ciència.
Carl Sagan.
9,8 micres.
La supressió d'idees incòmodes pot ser comú a religió i no hi ha lloc per ella a l'empresa de la ciència.
Hi ha programes per tots els gustos.
Sí, per a gustos, colors que diuen, no?
Sí, no?
Doncs mira, resulta que ara són les 21.35 i per tant, com cada dijous, avui toca per la de ciència.
Doncs sí, potser estaria bé.
Sí, potser estaria bé que hi hagués una estona, no?, ja.
D'acord.
I ens fiquem ja seriosos i comencem a presentar.
Estem a 9,8 al programa de ciència, com tu deies, Abel, amb l'Abel.
Hola, Abel.
Hola, Anna.
I el Javi.
Hola, Anna.
I bé, doncs, fiquem-nos seriosos i comencem.
D'acord, doncs, si hem de començar, crec que seria una bona manera de començar, com cada setmana, parlant de les notícies.
Doncs vinga.
Aixeca-t'hi molta.
Aixeca.
I molta.
Bé, comencem amb les notícies, ja s'heu calmat una mica, s'heu situat.
Estem calmadíssims. Mira, jo ja estic assentat i tot a la cadira.
Doncs molt bé, doncs, centrem-nos.
Unes lents de contacte per dormir permetran prescindir-ne durant tot el dia.
Crec que als tres ens interessa molt, això.
Com, com? M'ho expliques?
A veure.
Sí, m'interessa, he d'admetre, m'interessa.
Sí, has transpitat ulleres.
Port ulleres, per tant, m'interessa.
La teràpia reflectiva còrnea, es diu així la teràpia, no em preguntis per què,
s'ha presentat com un mètode revolucionari per acabar amb l'ús d'ulleres o lents de contacte entre els miops i els estigmàtics,
almenys durant les hores que estan desperts.
I dius que bé?
El mercat oftalmològic espanyol ha introduït recentment l'invent importat dels Estats Units, com no?
Es tracta d'unes lents que es fan servir mentre es dorm i actuen sobre la superfície de la còrnea
per rectificar-ne la forma que provoca les disminucions de la visió.
En concret, el que fa és allissar la capa i la còrnea
per contribuir així a reduir la miopia en 6 diòptries com a màxim
i l'estigmatisme en 1,75.
Déu-n'hi-do. A mi me lo corregirien.
Sí, vés? Doncs si tu tens això, segur.
Menos que això.
Doncs el tractament, veus, està especialment indicat per a la població jove,
però tu em sap que no entres perquè és entre 12 i 21 anys,
que són els que...
Ja n'entro, ja m'assento bé, ja.
Home, no, 12 i 21 són molt joves perquè són els que no es recomana
que s'ometin a una operació, doncs diuen d'enficar-te aquestes ventilles,
i les persones adultes que també hi poden recórrer si temen el quiròfan
o també els està contraindicat operar-se.
En qualsevol cas, l'efecte de les lents s'allargarà fins a 16 hores de mitjana
amb una visió excel·lent en els miops que tenen menys de 4,5 diòptries.
I a mesura que s'apropen a les 6, poden notar una certa miopia al final del dia.
A mi em serviria, eh? A mi em funcionaria.
Jo és que ara no me'n recordo les diòptries que tinc, però...
Jo em sembla que van sobre les dos.
Les dos, que ens veus, te fiques això a la nit i durant 16 hores...
Això és que ha de ser...
És que m'estic imaginant...
Jo és que ja estic acostumat a anar amb ulleres.
Crec que ara em trec les ulleres i em sento despullat, la veritat.
Ah, jo no.
Però bé, la teràpia encara no està del tot desenvolupada
per als pacients d'hipermetropia, que és una altra.
Però les investigacions avancen a bon ritme
i es creu que a final d'aquest any o principis del 2006
ja hi podran recórrer també els que hi tenen hipermetropia.
Però tant que diem tots que ens agraden molt,
parlem de diners, parlem dels preus.
Econòmiques, no?
Són molt econòmiques.
Els preus de les primeres lents
tiren al voltant dels 900 euros.
Mira.
Ah.
I són anuals.
Bé, només ho has de pagar un any.
Crec que aniré a comprar en ulleres.
Però llavors hi ha com una oferta,
perquè cada renovació tindrà un preu inferior
i serà d'uns 350 euros.
Cada vegada que et renovis, mira.
Mira, va baixant la cosa.
Sí.
Però al moment tenen addicte al sistema
durant una temporada.
900 euros, mira.
No sé si operar-se o això, que deu ser...
I ulleres.
Mira, i ulleres.
No sé si operar-se lentilles i ulleres.
Molt bé.
M'ho tinc claríssim.
Si estàs bé...
A mi la s'operació no és lluny.
Doncs lluny.
Si estàs bé no passa res.
Jo em sento la mar de fer i feliç.
Xavi, què et diria jo,
què pensaries si et parlo de la fusió nuclear?
Bé, doncs que...
No ho sé.
Que produïs energia, pensem, per dir alguna cosa.
I que és molt gran, oi, el tema?
Sí, que necessites...
A casa no la pots tenir.
Doncs ja no.
Alguns científics a la Universitat de Califòrnia
han fet una fusió nuclear
del que podríem dir de butxaca.
Mira que bé.
Ja la podem tenir a casa.
Ja la podem tenir a casa.
Això són algunes novel·les d'Isaac Asimov,
que tots anaven amb rellotges atòmics
i piles atòmiques.
No va exactament per aquí la cosa,
però més o menys.
És un sistema de fer una petita fusió nuclear controlada,
que fins ara tots els científics n'eren molt escèptics,
per si alguns s'havien dit que ho havien aconseguit
i després s'havia demostrat que era fals.
Doncs ara no.
Ara sembla que ho han aconseguit.
juntar senzillament dos nuclis atòmics
i crear-ne un de superior,
fent la conseqüent producció d'energia.
El que passa és que produeixes tanta energia
com consumeixes per fer-ho.
Així que com a petits generadors encara no serveix.
Molt útil, llavors, no?
Però és un abans.
Exactament.
Però generen un feix d'electrons,
d'electrons, perdó,
que aquest feix d'electrons pot servir per perforar,
per exemple, i buscar petroli.
És una de les possibles aplicacions
que es creu que es podria fer.
En comptes d'anar amb una broca
i posarien la fusió nuclear allà davant
i ella aniria fusionant.
Tu vas pel camp i dius,
vaja, a buscar petroli,
ho fico aquí...
Sí, amb un bastonet i vas clavant.
Clar que sí.
Mira.
Molt bé, i podríem parlar també d'una cèl·lula
que han desenvolupat investigadors
de la Universitat de l'Estat de Pensilvània,
que, bé, és una cèl·lula de combustible microbiana
que és capaç de produir directament
més del quàdruple d'hidrogen
a partir de la biomassa
que qualsevol altre dispositiu convencional
genera per fermentació.
Que traduït, m'ho expliques?
Sí, no, doncs...
Perquè m'he perdut.
M'he perdut en el camí.
Doncs això que, diguem,
qualsevol element de descomposició de matèria,
diguéssim, per descomposar la matèria
per generar energia,
doncs produir bastanta menys energia
que no pas amb aquesta cèl·lula.
Llavors, si en una sola cèl·lula, diguéssim,
ja poden produir el que és més energia,
llavors no només es pot utilitzar
el que és matèria orgànica a base de carbohidrats
com a matèria prima,
sinó llavors qualsevol tipus de residu orgànic
d'origen vegetal animal.
Cosa que obre grans possibilitats
per desfer-se de molts dels residus que es generen.
Estic pensant,
Retorn al futur,
la segona pel·lícula,
alimentaven els cotxes
amb residus orgànics.
Doncs podria anar per aquí, també.
Concretament, no, perdó,
alimentaven el cotxe que anava al passat i al futur,
la màquina del temps.
Doncs potser van per aquí els trens.
Però bé, aquest mètode, diguem,
es podria aplicar per arrodir bastant els costos
el que és el tractament dels residus orgànics.
Doncs aquest dispositiu
és capaç de transformar els subproductes
possèdents de carbohidrats,
com a acid acètic i acid butíric,
en diòxid de carboni i hidràgic.
Està bé.
Bé, en tot cas,
de moment que ningú posi pells de plat
ni res d'això al seu cotxe.
Encara que hi hagi dit això.
No, encara.
Que podria ser que la cosa no funcionés bé.
Però estic veient que hi ha molts avenços,
potser d'aquí molts anys,
direm, això ja ho sabíem
perquè ho vam sospitar.
Sí, podria ser, podria ser.
També.
Si a algú li interessa l'estudi aquest,
doncs s'ha publicat
el pròxim número de la revista
Environmental Science and Technology.
Està en anglès.
Me la compro cada setmana.
Una revista molt coneguda de ciència.
Sí.
Bé, parlem de virus.
Virus?
Sí, és bonic, no?
No, estic grafetat jo avui.
No, d'uns altres virus.
Apareixen tres virus
que ataquen exclusivament els mòbils.
Ah, sí, eh?
Uns nous virus, els mòbils.
Em sembla que li diré al meu germà
que vagi a parar el mòbil.
Ah, també.
Bueno, no, hi ha precaucions.
No fos cas que m'ataqués ara.
Sí, ara mateix.
Doncs a mesura que...
I ja hi va, el senyor.
Tranquil, tranquil, no passa res.
No passa res,
que ara quan t'ho expliqui
veuràs que no passa res.
A mesura que els mòbils
inclouen tecnologies
cada cop més complexes,
es fan més vulnerables
als atacs,
com els que pateixen els ordinadors,
doncs, clar, normal.
Bé, normal.
El meu mòbil porta Windows.
Coses que passen.
Bé, seguirem.
Així ja s'han detectat
tres virus diferents
que ataquen exclusivament
els mòbils.
El més nou es diu
Com Warrior.
I sota el lema
No als idiotes
es reenvia tots els contactes
a l'agenda del mòbil infectat,
cosa que n'augmenta la factura.
Vull dir, són mòbils que...
Ai, són virus
que jo els trobo molt graciosos.
A mi no em faria gràcia,
però són divertits.
No ho sé.
Aquest, el primer...
Si el trobo,
si en trobo un,
ja intentaré.
Com més contactes,
més...
Més factura, no?
Més factura.
Com més amics tens, pitjor.
Bé, aquest virus
es va detectar
fa només un mes.
Quan el telèfon està infectat,
la bateria s'esgota ràpidament
i en alguns casos...
Es passa l'estona enviant missatges.
Clar.
Llavors el mòbil
només pot rebre o fer trucades.
Depèn del cas.
Veus, això no m'agrada tant.
Però bé.
Un altre tipus es diu
Squeeze.
Aparegut el 2004.
Bé, es deu pronunciar
d'una altra manera,
però jo ho pronuncio així.
Es presenta com un programa
que proporciona fons de pantalles
i l'únic efecte que té
és que totes les seves icones
de la pantalla
dius, mira, tampoc fa res, calaveres.
Vaig a la llegenda d'una calavera.
Ja t'enviaré un d'aquest senyor.
També.
Llavors...
Llavors m'ho expliques,
la setmana que m'ho expliques.
El primer que es va fer,
el primer també és molt graciós,
perquè es deia Kavir
i també va ser creat l'any passat
i en ser la primera experiència
en telefonia
no té cap efecte nociu.
Es limita a mostrar
la paraula caribe a la pantalla
que dius, mira,
estic estressant,
miro, oh, caribe.
És un virus.
No passa res.
No passa res.
Llavors, bonicament...
Llavors veus el virus
Bueno, quan sabiu que ha arribat un virus
ja veureu que no estaré tan contenta,
però ara em sembla molt bé.
Després de tot el que has dit
i lo divertits que són,
si algú de Tarragona
ha tingut un virus al mòbil,
no m'estendria que aures d'ara
comencessin a aparèixer pedres
per la finestra de Tarragona ràdio.
No, però l'única manera d'evitar-ho
és que entri un virus
és esborrar el missatge sense obrir-lo.
Tu t'envien un missatge
que no saps de qui és,
doncs el borres, ja està,
no passa res.
La infecció, però,
no afecta tots els mòbils,
depèn del mòbil.
I tot i que encara no són equiparables
els virus dels ordinadors,
els informàtics saben
que la creació i la propagació
dels virus en mòbil
serà cada cop més freqüent.
Llavors ja patirem.
Però els primers, mira,
Caribe és bonic, no?
Vale.
Digue'ls els primers informàtics
amb els primers ordinadors
i els seus primers virus.
Explica'ls-hi amb ells.
Ah, jo aquests no els sé encara.
Quins van ser?
Jo tampoc me'ls sé massa,
però sé que...
Mira, l'any al descobriment
buscaré els virus.
A veure, vale,
no sembla bé.
Per la setmana que ve,
ja tens heures.
Bueno, intentaré.
Ja tens heures.
Intentaré, no.
Heures s'han de portar fets,
si no, malament.
Vinga, una notícia rapideta.
S'ha detectat material orgànic
a la superfície de Tità.
I vosaltres dos direu
que pesadet està sent Tità.
No.
No.
Ja t'ho he dit abans,
ho sí, tampoc.
Clar, no cal repetir-se més.
Bé, és igual.
Doncs han trobat material orgànic a Tità.
Que el que podria poder dir
és que hi podria haver vira.
Bàsicament,
pel que servirà això és
perquè faran servir Tità
com un petit laboratori
d'investigació
de com es va formar la vida
al planeta Terra
perquè representa
unes condicions climatològiques
molt similars
a les de la Terra.
I creuen que això
realment pot ser un bon origen
per estudiar
i aprendre
com es va formar la vida
a la Terra.
D'on provenim?
La gran pregunta.
Un any,
un descobriment.
Bé, un any,
un descobriment.
La setmana que ve
intentarem els virus.
De moment estem amb el robot.
Té virus, aquest robot?
Ah, no ho sé.
Depèn de l'evolució, no?
De moment no.
Suposem que no en té.
N'hi ha molts de robots.
Però quan diem robot
no hem de pensar només
en la silueta humana de ferro
perquè abans d'això
hi ha hagut molts indicis.
A veure,
la paraula robot
és d'origen txec
i significa servent o esclau.
Va ser inventada
per l'escriptor txec
Karel Kápek
en la seva obra de teatre
R.U.R.
Estrenada a Europa
el 1920.
L'home va dir
mira, robot.
Era un visionari, aquest home.
Sí.
No ho sé,
i a més està escrit en txec, robot.
Bueno, no ho sé, potser...
És bonic.
Mira,
el concepte de màquines automatitzades
es remunta a l'antiguitat
però amb mites
d'éssers mecànics vivents.
Els autòmats
o màquines semblants
a les persones
ja apareixien en els rellotges
de les eglésies medievals
i els rellotgers del segle XVIII
eren famosos
per les seves enginyoses
criatures mecàniques.
És a dir,
ja fa un temps.
La cosa ja tenia...
ja té història.
I no ho sembla, eh?
I ja tenien forma...
Molts tenien forma humana
i el rellotge movent-se.
Era bonic.
Alguns dels primers robots
utilitzaven mecanismes
de realimentació
per corregir errors,
mecanismes que encara
s'utilitzen actualment.
El primer controlat
era el regulador de BAT
inventat el 1788
per l'enginyer britànic
James BAT.
I mira,
se va reinventar.
Ai, se va realimentar ell mateix.
Doncs a mesura que millorava
la tecnologia
es van desenvolupar
màquines especialitzades
per feines com, per exemple,
posar i treure taps
a les ampolles.
A més de ficar una persona
al pobre posant-hi
traient taps,
van dir si manté
amb una màquina...
És una mica pesat, eh?
Jo he hagut de tapar
unes quantes ampolles
i t'asseguro
que acabes amb el braç
una mica cancedent.
Jo crec que d'aquí ve
això a la paraula
també autòmat
de sempre anar fent el mateix.
Doncs per això van dir
tu descansa
que te fico un robot
al teu lloc.
I llavors el van fotre al carrer,
van anar al paro
i ja l'hem enviat.
Potser es va fer inventor
de robots.
Potser sí,
a l'atur.
A l'atur, perdó.
Però igualment,
tot i això,
cap d'elles,
cap d'aquestes màquines
no tenia la versatilitat
d'un braç humà.
És el que sempre diuen.
Un robot mai pot ser
com un home
o com una persona.
I llavors el desenvolupament
del braç artificial
multiarticulat
va portar al robot modern.
L'inventor nord-americà
George Devil
va desenvolupar
en 1954
un braç primitiu
que es podia programar
per realitzar
tasques específiques.
Ja era més manejable
que l'altre.
Deia, fes això, fes això.
I l'home ho feia.
O l'home no,
el robot.
M'he equivocat.
Llavors,
en 1975,
Víctor Sheinman
va desenvolupar
un manipulador polivalent
realment flexible,
conegut amb el nom
de braç manipulador
universal programable
o Puma,
que es veu que és conegut,
que amb les sigles angleses
es diu Puma.
Doncs llavors,
el Puma era capaç
de moure un objecte
i col·locar-lo
en qualsevol orientació
en un lloc desitjat
que estigués al seu abast.
I el concepte bàsic
multiarticulat del Puma
és la base
de la majoria
dels robots actuals.
Mira,
va ser una revolució, eh?
Sí,
quan sentiu parlar de...
Veieu un robot i dieu
sí,
perquè el Puma ja ho deia
i quedareu més bé.
I us quedeu amb l'altre.
I tant.
I tant que sí.
Parlem-ne.
I tant que sí.
I si hem parlat de robots,
els robots realment
es necessita una cosa indispensable,
oi que sí, Anna?
Sí, suposo.
Es necessita alguna cosa
que calculi els seus moviments,
com podria ser un xip,
un processador
o alguna cosa així.
Ah, aleshores,
els xips no eren per les patates.
No, no eren per les patates.
Has portat les patates, xips, Xavi?
No.
Tampoc te les vam demanar.
Bueno, podries haver seguit
la broma una mica, no?
I no fer-me quedar malament a mi
hauria estat bé.
Ja volia dir que és justos de temps
i tampoc era qüestió de llarga o massa.
Vale, bueno.
Ja hem fet la conya.
Algú que porti unes patates xips
que anirem picant mentrestant.
M'he de tornar a ficar seriosos
com al principi.
Doncs mira, no.
Tornem a ficar seriosos.
Va, Xavi, segueix.
Va, doncs parlarem que el 1957,
de la mà de Texas Instruments,
va néixer el que era
el circuit integrat,
els famosos xips.
El seu creador va ser
Jack Sankler-Kilby,
que bé, que com a curiositat
podem dir que no va entrar
en el MIT,
a l'Institut de Tecnologia
de Massachusetts,
que era el xip.
Sí, diguéssim,
l'encarregat de selecció de personal,
potser s'ho hauria de fer mirar una mica.
Sí, probablement hi ha el devient fot
al carrer al cap de Poc,
m'imagino.
No ho sé, no ho heu buscat.
Però hauria d'haver usat el seu cap.
Tampoc no hi havia, segurament.
Llavors, treballant aquest home
als regulatoris de Texas Instruments,
se li va acudir d'integrar resistències,
condensadors i transistors
en una sola placa de silici
de només un centímetre quadrat,
cosa que en aquell temps
era molt petit.
Llavors, aquest va ser
el primer xip de la història.
Pregunta,
quan va ser el primer transistor?
Doncs ara no me'n recordo,
però segur que ho tens tu.
Sí, evidentment.
Si no, no m'haurien preguntat.
No, però és que crec que quedava bé dir-ho, no?
Va ser el 1947.
Molt bé.
Doncs apuntat queda.
Apuntat queda, com a curiositat.
Llavors, amb la introducció dels xips,
el cos dels ordinadors,
el seu volum i el seu consum elèctric
van baixar espectacularment,
tot i que encara el seu preu
resultava prohibitiu pel gran públic.
Només estaven universitats,
grans empreses i,
com sempre, els que tenen les peles
tenen les màquines bones.
Ja passa això.
I, contràriament,
augmenta la ràpidesa operativa,
la fiabilitat i la facilitat d'ús.
Bé, la fiabilitat,
últimament,
podríem discutir-ho
en certs PCs.
Sí, podríem discutir-ho.
No és el tema, tampoc.
Tampoc cal que ho discutiu.
Sí, doncs, vinga.
I, bé, doncs,
amb això van començar els xips
i van començar a sortir
diferents màquines.
Va fins a l'any 1970,
que llavors ja van començar,
diguéssim,
el boom dels ordinadors
que podríem anomenar personals.
Que va ser amb l'Intel 404.
Sí.
Que va ser el primer microprocessador
realment potent,
entre cometes,
per dir-ho així.
Bé, també hem explicat una mica
la part bonica dels microxips
i, bé, també podem dir
que tenen un impacte ambiental,
com tot en aquest cas.
És una mica negativa, per això.
Nosaltres parlant de les coses bones i tu...
Bé, però s'ha de ser objectiu
dir coses bones i coses dolentes.
És molt bonic,
però també s'ha de saber
que els microxips
poden ser molt petits,
però el seu impacte
en el nostre món
ha estat enorme.
I aquest impacte
va més enllà
dels efectes obvis de l'email,
els telèfons mòbils,
les agències,
les agendes electròniques
i un nou estudi
demostra que el pes ambiental,
dit així,
el pes ambiental dels microxips,
de molt la seva petita grandària.
És a dir,
els científics han calculat
que produir un sol xip
de dos grams,
la minúscula làmina
utilitzada en la memòria
d'un ordinador personal,
requereix almenys
1,7 quilograms
de combustible fòssil
i ingredients químics.
Déu-n'hi-do, no?
Vull dir,
si intenta fer allò
la desmaterialització
que es diu
que és una concepció
del progrés tecnològic
que ha de conduir
a la reducció radical
de la quantitat
de materials
per construir les coses,
no sé si m'heu entès,
doncs en teoria
el microxip
és el gran exemple
de desmaterialització
i es veu que
s'haurà de mirar
una mica més
amb quins materials
es construeix.
Ja, és que últimament
van tots pel tema
fer-ho més ràpid,
més barat,
i no...
és que a la generació
de cada placa
és il·lícit
i tot el que són
els elements contaminants
genera molt de residu.
Llavors, clar,
una cosa porta a l'altra.
Sí, són coses
que passen.
Parlem una mica més
de l'actualitat,
per això?
On ens han portat els chips?
Ens han portat,
entre altres coses,
els ordinadors.
El caos.
Probablement també.
Jo era la pessimista,
pregunto.
Bueno, ja saps
que aquest programa
és una mica estrany,
que el té que ens fan
al matí,
alguna cosa ens afecta
i això.
Tot cas,
parlant de rodar caps,
així com el Xavi
ens ha explicat,
probablement també van rodar
alguns caps
dintre Hewlett Packard
quan el senyor Steve Jobs
i Wozniak,
el seu company inseparable
dintre el món d'Apple,
els van portar
un ordinador personal
que no van voler
i al no voler-lo
van començar a crear
l'empresa d'Apple
que,
Déu-n'hi-do,
on va arribar?
L'empresa.
Un no contracta
el creador del microxip,
els altres no volen
un ordinador.
Però espera,
encara vam arribar més enllà.
La interfície gràfica
dels usuaris,
dels Windows,
per exemple,
Windows es va copiar d'Apple,
però Apple es va copiar
prèviament de Xerox.
Xerox havien inventat
realment l'interfície gràfica
i els mateixos directius
de Xerox
els van dir als Apple
que podien anar a visitar-lo
i estudiar-lo
i fer el que volguessin amb ell,
que aquell producte
no tenia futur.
Però si no es van copiar,
ho van oferir
i els altres ho van agafar,
no pots dir que es van copiar.
Bueno,
no és que els hi oferissin,
sincerament,
després,
Xerox crec que va tenir
problemes legals
amb Apple
volent la seva part del pastís.
Ah,
s'ho vegin pensat.
Ah,
aquí està,
aquí està.
N'ha podien ver rodant molt
en la història,
molts caps
en la història
de la informàtica realment,
i dels xips
i dels PCs.
Els xips probablement
també estan
en els vostres receptors de ràdio.
En tot cas,
ja us avisem,
la setmana que ve,
si poseu el dijous
a aquesta hora
la ràdio,
no ens sentireu a nosaltres,
escoltareu.
la retransmissió
de bàsquet.
No ens busqueu
perquè no hi serem.
No hi serem,
no hi serem.
En tot cas,
seguirem preparant el programa
per la següent setmana,
en la qual us portarem
més notícies,
més novetats.
9,8 som
Núria Cartanyà Controls,
Xavier Lías,
Anna Fargues
i qui us parla,
Abel Singla.
Fins la setmana que ve.
La pròxima.
La pròxima,
perdona.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
Fins la setmana.
¡Hinsalомина!