Ja torna a ser dilluns i un dilluns molt especial.
Al final de mes, Andrés, toca cobrar avui, eh?
Bé, jo com que ja cobro directament pel banc...
Ah, ja t'ho passem, la nomenada te la passem ja...
Jo no m'hi fico al banc, treure diners, i si no n'hi ha, m'aguanto.
I ja està.
És que consumeix poc, l'Andrés, eh?
Sí, sí, sí, poc.
Perquè, de fet, totes les pel·lis i músiques i bandes sonores ja les tens,
ja no queda res al mercat que no tinguis.
Que no queda res al mercat, mare, ojalà, perquè cada vegada vaig a algun mercat
sempre trobo coses.
Sí.
Mira, aquesta setmana, doncs...
24 pel·lícules he comprat.
Sí.
Que no tenia.
I de què?
Algun títol en especial recomanable?
Ja de tot, ja de tot.
Mira, ja la tenia, però aquesta està encara més bé,
Música i Llàgrimes, de la història de Glenn Miller,
Cavalleros sin espada, del James Stewart, també.
Bueno, molta...
En fi, no me'n recordo ja, perquè n'hi ha tantes i tantes...
Ara l'afanyada serà veure-les.
...històries asombroses, que hi ha cinc històries d'aquestes de terror en una sola,
saps?
Dios bendiga esta casa, una pel·lícula espanyola.
En fi, ja de tot, de tot una miqueta.
Molt bé.
Que no dono la basta a veure-les, no dono la basta.
Potser alguna d'aquestes pel·lícules, d'aquí unes quantes setmanes,
la podrem retransmetre a través de les zones, la qüestió és que...
Sí, sí, sí, n'hi ha per triar, n'hi ha per triar.
De moment, però...
Si algú que li faci gràcia a alguna pel·lícula, que m'ho digui,
que sigui una miqueta així retransmetrible, que dic jo, saps?
Sí.
Que ho digui, perquè també l'hi podem passar.
També farem igual que l'Antiquari, que fem cinema a la carta.
Ah, mira, molt bé.
Saps?
Doncs aquí també podrien...
Escolti, m'agradaria que passés a tal pel·lícula, no sé,
ara m'ho invento, no m'hi far l'Aidi.
Molt bé, doncs passarem a m'hi far l'Aidi.
Passa que potser serà ja l'abril,
perquè teniu la programació de tantes peticions que teniu,
està molt tancat.
No, però ho refereixo aquí a l'emissora, eh?
Que transmetim la pel·lícula per l'emissora també.
Ah, ja ho puc fer peticions també?
També, si volen, també.
Vinga, va, 977-24-4767.
Si us fa gràcia que a través de les zones passem una pel·lícula en concret,
només cal que ens truqueu, ho demaneu i a veure què s'hi pot fer.
Vam passar a Machinto de Navida,
hem passat a Cito no Vies Passit Hermanos,
hem passat a moltes pel·lícules per aquí.
Doncs el que passarem ara serà,
durant tota la setmana, bandes sonores,
que ens faran viatjar a través del món.
Exacte.
Tu, com que veig que t'ha agradat això de viatjar pel món a través de la música,
doncs, bueno, hem preparat això.
El que passa és que t'haig de, si m'ho permets,
haig de comunicar que demà dimarts,
demà dimarts,
comencem el nou cicle de cinema
allà a l'antiga audiència, a la plaça Pallol.
A les 6 de la tarda, amb entrada gratuïta.
Llavors, els dimarts i els dijous,
a les 6 de la tarda, amb entrada gratuïta, dimarts i dijous,
passarem cinema.
Bé, t'haig d'avisar, llavors,
que els dimarts fem un cinema una miqueta més especial.
I els dijous, cinema més comercial, dintre de les qualitats.
Llavors, com que aquest mes ens toca a Setmana Santa,
doncs hem pensat que, com he fet altres vegades,
fer una sèrie de pel·lícules a l'entorn de Setmana Santa.
Ja et puc avançar que durant tots aquests dimarts d'aquest mes,
dia 1, dia 8, dia 15, dia 29,
passarem l'obra complerta del Pàjaro Espino.
Un culebron d'aquells.
Bona, és bo.
Que si veus el primer capítol,
l'has de veure els altres.
Exacte, perquè et quedes enganxat.
I llavors, les pel·lícules que passarem
seran el dijous dia 3,
el dijous dia 17,
i el dijous dia 31,
perquè per Setmana Santa farem festa de cinema.
Llavors, et puc avançar que farem,
el dia 3, El signo de la cruz,
una pel·lícula del director Cecil B. de Mille,
amb Frederic March i Claudet Colbert
i Charlie Slaughton.
El dijous, és una pel·lícula d'any 32.
El dijous dia 17, farem Les cruzades,
una altra pel·lícula de Cecil B. de Mille,
amb Loretta Young i Henry Wilcoxon.
I també és una pel·lícula de l'any 1935.
I per acabar el mes, el dijous dia 31,
farem una pel·lícula que es diu
Sigui en Domi Camino,
que va interpretar Bing Crosby.
Molt bé.
Això, aquestes joies cinematogràfiques,
les passarem aquest mes,
que és el més sant, per dir-ho així.
I per l'altre mes, ja t'avisaré jo el que hi ha,
perquè puguis estar informada.
Doncs demà ja us posem en antecedents
del que serà la primera pel·lícula
que estrenarà aquest nou cicle
de Filmotec Andrés i Andrés a l'antiga audiència.
Molt bé.
I ara anem a participar amb això
de la volta al món musical,
que hem dit nosaltres.
I llavors el que farem serà presentar
una pel·lícula que pertany,
és una monumental partitura de Víctor Young,
un gran compositor,
que va resumir amb molt encertades línies mestres
bona part dels ritmes musicals del nostre món.
i li va aportar això,
per fi, a l'Òscar,
a la millor banda sonora,
encara que, desgraciadament,
ell mai va poder-se enterar de la recompensa
perquè va morir d'un atac al cor
el 10 de novembre de 1956.
Era el compositor més dotat
per la melodia de la història del cine
i jo estic convençut que va oferir
un verdader tur de força
amb els successius retrats musicals dels països
que atreveçaven filees foc,
que era David Niven,
i el seu fidel criat,
Passa per tu,
o Passa per tu,
que eren Cantinflas.
A què heu adivinat qui era?
David Niven i Cantinflas?
Exacte.
A la volta al món d'un 80 dies.
Des dels ritmes espanyols
fins a les balades folcamericanes,
sense descuidar-nos els càntics hindús
i els exòtics sons orientals,
allà trobem de tot.
El Leymotiv, conductor,
era un vals lent,
una miqueta així ensucarat i romàntic,
i el seu èxit el va convertir posteriorment en cançó.
Es ballava per tot arreu,
tocava tothom i ho cantava tots els cantants.
Els títols finals,
amb la música acompanyant els dibuixos
dissenyats per Saul Bass,
eren l'última prova d'aquest immens talent
que Víctor Young va desenvolupar
amb les seves bandes sonores.
La suite que aquí ara presentarem,
que està dirigida per Stanley Black,
reuneix el tema principal
amb un arregle més ràpid,
el tema de Passa per tu,
un exxerdo,
sí, jo podria dir que és un exxerdo frívol,
iniciat amb les notes de la cucaracha mexicana,
variacions de la machicha,
i un altre clàssic francès
amb les escenes de París.
És una mixtificada dansa espanyola,
amb unes castanyoles,
en el moment que hi ha la cursa de Braus.
Un record de la cançó índia,
per la preciosa escena del camp hindú
vist a través del tren,
mentre ells van viatjant,
que és una exquisita balada,
que el ritme segueix els passos del ferrocarril
que està creuant a l'oest.
Això és per les seqüències amb el nou continent.
I una èpica sintonia
que va ajuntada amb el himne britànic
quan es divisa des de terra
el vaixell a vapor
que està ja signat amb el tema principal
a manera de conclusió o d'acabar
per coaccionar tota la partitura
i que, puc dir-ho però tranquil·lament
que sense discussió,
és un dels grans clàssics
de la història de la banda sonora.
Escoltem la suite
La Vuelta al Mundo en 80 dies
amb l'autor i l'orquestra
de Víctor Young.
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies
La Vuelta al Mundo en 80 dies