Ja és dimecres, mitja setmana, i estem a punt de continuar amb les aventures de la Niki,
aquella prenent de bruixeta que ens porta durant tot aquest mes.
Em sembla que es durarà tot el mes, l'Andrés i Andrés, no?
Sí, per lo menys, per lo menys, perquè és una pel·lícula.
A més a més, és una pel·lícula de dibuixos que dura dues hores, en projecció normal.
Dura dues hores, és una pel·lícula llarga, però et dic una cosa que no es fa gens pesada.
Allà on he anat projectant, la gent encantadíssima, els petits, els més petits i els grans.
Sí, és una d'aquelles pel·lícules que està molt, molt, molt ben lograda.
Però abans, a parlar de les aventuretes de la Niki...
Parlarem d'unes altres aventuretes que farem...
Les de l'Andrés.
No, les meves no.
Les que farem aquesta nit a l'Antiquari, a les 10 de la nit,
al carrer Sant Anna, número 3, del casc antic de Tarragona,
i l'entrada és lliure.
Passarem a una pel·lícula que està basada en fets reals,
que es diu Soldado Azul,
una pel·lícula d'any 1970 en colors que és d'indis,
i precisament es parla que aquí els indis no eren els dolents.
Aquí els indis, precisament, eren els bons.
És una de les grans matances que van fer la cavalleria nord-americana
contra els indis i amb un poblat que estaven completament distrets,
completament pacífics, o sigui que va ser un crim el que es va fer aquí.
I a més, ha sentit a dir que és una pel·lícula crua, crua,
amb escenes bastant violentes.
Ara ja n'han fet moltes més que potser són més especials,
però allà està molt ben reflexat el que realment es va fer.
I, esclar, aquesta pel·lícula, quan es va estrenar,
que era, ja dic, l'any 70,
va causar una mica d'impacte,
perquè el recalcar molt que estava basat molt, molt, molt,
fotogràficament en els fets reals,
amb els informes que van anar recopilant,
dels documents que van anar trobant,
va causar un impacte.
Però, tot i així, mai ens agrada veure injustícies,
morts i massacres, com es va fer aquí,
dels americans amb els indis.
És una pel·lícula que val la pena veure-la
pel seu gran treball cinematogràfic
i, després, perquè és un tros d'història
que serveixi per, un, ser una miqueta més bo
del que un creu que és.
La pel·lícula està feta per Candice Bergen,
Donald Pleasence, Peter Strauss, Jorge Rivero,
i va dirigir aquesta obra,
Ralph Nelson.
És una pel·lícula que no s'ha de deixar perdre,
si pot ser.
Bé, això és el que farem aquest vespre,
l'Antiquari, a les 10, entrada lliure.
I ara anem per aquesta pel·lícula de Niki,
l'aprendit de bruja,
i ahir vam acabar,
farem petits sinopsis,
Niki se'n va de casa als seus pares,
lògicament amb el consentiment d'ells,
perquè és família de bruixa,
bruixa blanca, per dir-ho així,
i han de fer un any de pràctica,
quan compleixen els 13 anys,
en una ciutat desconeguda.
I aquesta és la...
en fi, el que passa amb la joventut,
que també han de fer pràctiques
abans d'anar a treballar en algun lloc.
Aquí passa el mateix.
Bé, despeguen amb l'escombre,
es despedeixen de tothom,
tothom pateix perquè, esclar,
la nena només té 13 anys,
què passarà tan soleta por ahí,
i viatja amb el seu gatet negre,
que, a més a més,
té els poders de poder parlar
i entendre's amb la Niki.
Estan volant,
un cop ja salvades
les primeres inexperiències volàtils
de la nena amb la seva escombra,
i el gatet li pregunta ja on van.
Escoltem-lo que va acabar ahir.
¿Vienen a dónde vamos?
Me dirijo al sur a ver el mar.
Gigi, acércate y enciende la rádio.
No creo que yo pueda hacerlo.
¿Puedes tú?
Ah, genial.
De repente soy el asistente de cuelo.
Mentre estem sentint aquesta cançó,
és quan realment comença la pel·lícula
amb els crèdits.
Llavors, va sortint Niki,
aprendiz de bruja,
esclar, hi ha molts noms japonesos,
la música, els dibuixants,
en fi, no hi ha personatges humans.
I això serveix perquè anem disfrutant
amb el vol que està fent Niki,
que ja domina millor l'escombra de la volant,
l'escombra de la seva mare.
Gigi, el gatet, encara amb el susto que porta a sobre,
comença ja a tranquil·litzar-la.
Volant, es veuen les casetes a baix,
amb les seves llums enceses,
perquè això ja és per la nit,
les aigües del riu que passa pel poble
reflecteix les estrelles del cel,
unes vistes a la mar de preciosos
amb una nit de pràcticament ja a l'estiu
i completament despejat.
Escoltem la cançó que serveix
per veure els crèdits.
Mentre es va volant,
Niki veu amb una altra bruixeta,
una altra noieta, volant també a prop
i s'apropa amb ella
i resulta que és una cregudeta veterana.
Hola, buenas noches.
Lo eran.
Eres novata, ¿verdad?
Cómo lo has sabido, me he ido de casa esta noche.
¿Te importaría apagar esa radio?
Prefiero volar sin que me distraigan.
Oh, sí, claro.
¿Podrías decirme si es muy difícil
instalarse en una ciudad nueva?
Oh, sí, pueden pasar muchas cosas,
pero con mi habilidad para adivinar
el futuro amoroso puedo afrontar lo que sea.
¿El futuro amoroso?
Sí, leo el futuro en el amor.
¡Guau!
¿Y qué sabes hacer tú exactamente?
Ah, bueno, en realidad no lo he decidido todavía.
Ya, bueno, yo casi he terminado
mi periodo de formación.
Volveré pronto a casa para mostrar mis conocimientos.
Esa de ahí abajo es mi ciudad.
Es muy grande.
Sí, estoy segura de que a ti te parecerá grande.
Espero que no lo pases muy mal.
Gracias.
¡Chao!
Menuda engreída.
¿Y te has fijado en el gato?
¿Qué sé hacer yo?
¿Qué vamos a hacer?
No podemos quedarnos aquí.
Sujeta-te.
Muy bien.
Primero que no apunta el pánico.
Segundo que no apunta el pánico.
Volant, volant, entren en un lloc que està ple de núvols,
però carregats de tormenta.
comença a ploure d'una manera bàrbara,
llempecs i trons per tot arreu,
i a baix, al fons, es veu una estació de trens.
Hi ha diversos vagons de carga que estan parats en una via morta.
Volant, volant, s'apropen,
arriben a sobre d'un del sostre d'un dels vagons,
obren la trampilla d'aquest sostre
i es posen a l'interior.
Resulta que així que entren donant compte
que està ple de palla.
Això els servirà de matar l'as
i després de donar-los-hi abric.
No he dicho ya que no apunta el pánico!
¡Sujetate fuerte!
¡Oh!
¡Niqui, esa entrada es demasiado pequeña!
¡No!
Buen aterrizaje.
Descansaremos aquí hasta que deje de llover.
¿No nos meteremos en líos?
Si nadie nos encuentra, no.
¡Oh, cielos!
¡Esto es perfecto!
Estoy calada hasta los huesos.
¿Hola?
¡Esto huele genial!
Y ahora más está calentito, durmamos un poco.
¡Niqui, tengo la sensación de que no estamos solos!
¡Buenas noches, Ziggy!
Niqui i el seu gatet negre
es tapen de palla per dormir.
Tot el pis és uniforme de palla
de part a part del vagó.
A més, està molt esponjós
i deu haver molta palla
perquè quasi arriba al sostre del vagó, del tren.
A fora està ploent molt fort
i hem sentit un pit d'un tren
i és un altre tren que avisa
que està arribant a prop d'aquest que està parat
i on estan Niqui i Gigi.
Llavors, el tren aquest és un tren de viatgers
que passa ràpidament
i els vagons que està Niqui i Gigi
pertanyen a un tren de carga
que està esperant que passi l'altre de viatgers
per seguir ells el seu destí.
i el tren de viatgers
hem sentit que hi ha alguna vaca o algun bou.
Què és el que passarà aquí?
Ja s'ha fet de dia,
hi ha un magnífic sol,
el tren porta a bona marxa
els vagons de carga
i algun d'aquests vagons
com el que s'ha posat Niqui i Gigi
porten vaques al seu interior.
Això ja ho acabarem d'explicar demà
perquè avui ja se'ns està acabant el temps
i demà tornarem a repetir una miqueta
perquè això comença a ser interessant.
Jo m'estic quedant amb el personatge del gat
que és un gat remogaire,
em fa molta gràcia.
Sí, aquest gat és molt simpàtic
i molt aïll.
Doncs Andrés, hem agafat el tren
demà a veure si arribem a l'estació.
Bé, jo crec que no arribarem a l'estació.
No, encara no.
No, crec que no.
Ella té l'avantatge de poder volar i baixar en marxa.
Clar.
Ah, ja t'he donat una pista.
Fins demà.
Fins demà, si teu vol.
Fins demà.