Estimado Sancho Panza, no era una de les frases del Quixot?
Andrés, bona tarda.
Bona tarda.
Andrés i Andrés.
Bona tarda.
Què tal?
M'has deixat sorprès.
Per què?
Dona.
Home, va ja anar, al final me'n vaig poder escapar.
Et va agradar, eh?
En un lugar de la mancha de collon hombre no quiero acordarme.
Ni d'algo.
Caballero.
Jo me'n recordo al començament i al final.
que posa fin.
Ai.
No, et vas donar quan te'n vius cada dormida.
Fins noves.
Bé, anem a parlar que avui és dimecres, bé?
I tal com et vaig prometre el dimecres, et diré el que passarem avui el dimecres,
que inaugurem la temporada també 2005-2006 de l'Antiquari.
Al carrer Santana de la nostra ciutat.
Al carrer Santana del casc antic, Santana número 3.
Doncs mira, aquest trimestre, no aquest més, no, aquest trimestre,
també farem obres literàries d'un sol escriptor,
que és Stephen King.
Per qui no sàpiga qui és Stephen King...
Com que no, com que no, com que no, què m'estan dir-ho?
Sí, però per qui no sàpiga qui és Stephen King,
és l'autor de l'obra literària que s'ha passat al cinema,
com Carrier, El resplandor, i després moltes més que són les que anirem passant.
Llavors, aquesta nit inaugurem la temporada d'Estefan King
amb la pel·lícula precisament Carrier.
Que maca.
La propera setmana, El lado oscuro,
i l'altra, el dia 26, La rebelión de las máquinas.
Això és el que tenim per aquest mes.
Llavors, si vols que t'adavanti pel mes que ve,
Cristín, que és el cotxe aquell que té vida,
Miedo azul,
dels homes llop,
Cujo,
del gos que ataca,
la zona muerta,
de la memòria,
Cuenta conmigo,
aquesta que se m'escapa aquesta.
Ja ho he pensat, perquè no l'has vist totes,
ja en tinc moltes més,
són quatre nois que són de la seva localitat
i van a buscar un noi que ha desaparegut.
Esclar, tota aquesta aventura
els anirà ensenyant el que és el valor de l'amistat,
el que és saber defensar-se els uns amb els altres.
I ara passem al mes de desembre.
Déu-n'hi-do.
I al mes de desembre en passem una que és molt, molt bona,
que és Miseri.
A l'escriptor.
Que és aquella de l'accident de l'escriptor.
Que està aquella dona obsessionada, que és una fan.
Després en farem una que és molt nova, que és de l'any 2004,
que aquesta ja visarem amb talació perquè dura quasi tres hores,
que és Salem's Lot.
Mmm, Miseri de Salem's Lot.
Els vampirs.
Salem's Lot.
És una pel·lícula de l'any passat.
I després acabarem aquest cicle amb els ojos del gato.
Una pel·lícula realitzada amb una espècie d'esquetx de terror
i amb alguns copets de gràcia i així d'humor per passar-s'ho bé també.
Els ojos del gato eren la de la nena, que té poders?
No, hi ha vàries historietes, hi ha vàries cosetes allà.
Hi ha esquetx de terror i coses així.
Ah, molt bé, molt bé.
Ara, per aquest vespre, Carrier.
Carrier, molt bé.
Us en recordeu, no?
Aquella noia que té poders extrasensorials.
Exacte.
I que viu atemoritzada per la seva mare, especialment per la seva mare.
La seva mamà religiosa, sí.
Obsessió religiosa.
Obsessió, obsessió.
Bé, i ara, si em permets, et parlaré d'una pel·lícula
que és La pequena noche musical.
I que és la propera sintonia, la primera banda sonora que sentirem.
Exacte.
Va per aquí, no?
Sí.
I aquesta pel·lícula es va estrenar l'any 1977
i aviam com t'ho explicaria.
Mira, la versió de l'obra de Sonrises d'una noche verano,
d'Hirmer Berman, es va estrenar aquí,
però amb manera de comèdia musical.
I aquesta obra es va estrenar amb el Schubert Teatre de Nova York
i va ser el 25 de febrer de l'any 1973.
En Glyn Jones, com l'actriu, o sigui, com el personatge,
que era de Siree Armford,
la qual va guanyar el Premi Toni a la millor actriu,
perquè ho va fer brodat completament.
En Londres, aquest agraït paper,
perquè moltes dones el volien interpretar,
ho va fer Jan Simons, la gran actriu també del cinema,
i amb la versió cinematogràfica va ser Elizabeth Taylor,
o sigui, que sempre ha anat de grans figures.
La millor cançó de la partitura és, ja per dret propi,
una de les balades, jo diria que més extraordinàries,
dels últims temps.
És un clàssic absolut de la música americana.
Presentem Send in the Clowns,
amb la versió original d'Elisabeth Taylor,
perquè el públic pugui apreciar la seva veu
parlant de les seves oportunitats romàntiques perdudes.
És una escena molt agradable, molt bona.
L'adaptació musical per la pel·lícula de Jonathan Tunic
va guanyar l'Òscar en 1977.
Per tant, repeteixo,
amb l'orquestra dirigida per Jonathan Tunic,
escoltarem, quan parla amb la vocal, la veu,
d'Elisabeth Taylor amb aquest tema de la pel·lícula
Una pequena noche musical,
i que el tema és Send in the Clowns.
Send in the Clowns
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit