El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Expliquin com ha anat el sopar del divendres.
Mira qui m'ho pregunta, i tu?
Digui, digui, digui, no, no, vostè, vostè.
Jo, escolta, jo, quan tant estigui amb la vostra companyia,
i després allí no és el sopar, és...
Va ser, és la família.
És la trobada, que parles amb un, parles amb l'altre...
Ja estem aquí, a la ràdio ja es coneixem, ens veiem,
però ja no és això d'estar tancats en tants aparatos per aquí,
orelles per allà...
Home, teníem les altres orelles diferents, eh?
Les altres orelles diferents.
Allí, doncs, clar, vas veient l'ambient i passes...
Rius d'aquest, aquell explica això, tu dius l'altre,
a mi em pregunteu coses que de vegades me comprometeu,
voleu que us expliqui coses que després me poseu en un compromís...
Volem explicar que el divendres es va fer, podríem dir,
el sopar cluenda de la Setmana de la Comunicació,
que l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
o sigui Tarragona Ràdio, organitza,
i que després d'una setmana llarga d'actes,
doncs, va acabar amb un sopar amb tota la família de la ràdio,
amb premiats, i...
Que va ser molt maco, no, avi?
I vosaltres, com que sabeu que sóc obert,
i anècdotes i coses que a vegades...
No el van deixar callar, eh?
Que per la ràdio no es poden explicar...
I, a més a més, no el van deixar gairebé ni sopar.
I em feu explicar coses...
No, jo content d'estar amb companyia vostra,
amb aquesta intimitat i aquesta manera de ser, eh?
No amb vosaltres, en general, eh?
Sí, sí.
És una cosa...
Però hi ha molta gent, eh?
Jo m'esperava que...
Gent, perquè m'haven avisar les companyes,
ui, no saps com m'anirà la història.
I quan ho vaig trobar, he dit, mira, molt maco, molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
És aquí felicitats, eh?
Sí, perquè és una diada que et trobes allí
i et trobes fora d'aquí.
Sí.
Eh?
Vull dir que...
Però amb la mateixa gent.
Amb la mateixa gent, eh?
I explicant-te d'una altra manera sense deixar-ho.
Molt bé, molt bé.
A mi vaig estar molt content.
Què tal, això?
I res, fins l'any vinent, no?
Que tornarem una altra vegada, això.
Això, esperem, sí.
Tenim salut.
I tant.
La gràcia és això.
Pogueu explicar i pugueu passar-se d'aquesta manera.
Avi, avi, avi.
Que la setmana passada ens vam quedar el divendres,
vam parlar dels bàrbars.
Havíem parlat ja, havíem comentat una miqueta
que la guerra de la independència,
Tarragona la van deixar...
Doncs, jo què dius?
Eixen els zorros.
Sí.
Per no enganyar-los.
No, jo ho he dit, escolta,
jo vaig dir això de Tarragona,
de l'independència, ara ho explicaré més bé.
Com que Tarragona va quedar molt destruïda,
molt destruïda,
primer la part d'aquí dalt, la part alta,
doncs, quan van començar a vindre,
hi ha gent a recuperar la casa,
doncs, van trobar-se que hi havia molta runa,
molta pedra escampada,
moltes cases desfetes,
i com que allò, molts s'estaven ja gairebé abandonats,
doncs...
Hi havia molta gent que havia fugit, clar.
Aprofitaven coses, però clar,
a vegades podia ser que,
entre mig d'aquestes pedres,
hi havia una peça romana,
que podria ser de quan el circ,
perquè estava desfet el circ,
ja no es existia,
i per això tots trobar aquí el casc antic ara,
que hi ha alguna peça hebrea,
amb una paret...
Que potser no havia de correspondre allà,
però la van posar...
No, no, la van posar perquè estava llançada.
L'altre, doncs,
per exemple, allí el carrer Cavallers,
el conservatori de música,
la porta allí,
allò és del circ romà,
l'altre puest...
Vull dir que hi ha puestos
que et dius,
coi, aquesta pedra sembla,
i sí, és.
És de quan?
Perquè, clar,
pensa tu que els francesos,
per exemple,
Pilats van fer servir de quartel,
o sigui que allí hi havia els cavalls,
el baix de la planta baixa,
hi havia els cavalls,
que encara queden Arnelles,
casa Castellarnau,
tot siguin casa Castellarnau,
també van utilitzar...
També va ser quadre de cavalls.
I Pilats el van utilitzar també com a presó,
avi?
Això va ser ara després,
no?
Això va ser després, no?
És que jo ho tenia entès...
parlarem de la presó,
la presó va ser després,
que ja en parlarem d'això,
perquè allí també van fer amb un el Garrot Vil,
que era una pena de mort...
Sí, una manera de...
Sí, vull dir que llavors va ser a presó,
i clar,
la presó té una història ja,
ja d'abans de la guerra,
la guerra,
i després de la guerra.
Amb la guerra encara,
no tant perquè molts crials agafaven,
perquè tot el que feia olor de sotana
o feia olor de missa,
ja els portaven a un barco
que hi havia al port que feia de presó.
I d'ahir ja se'ls emportaven cap a l'Oliva.
I després,
això va ser al principi de la guerra,
amb la zona d'això,
i després de la guerra,
ja els prenen de Pilats cap a l'Oliva.
Perquè a l'Oliva,
m'ho comenta un moment,
què és el que es feia a l'Oliva?
Els fusellaven.
Ah.
Els fusellaven.
D'acord.
Per això dic,
això ja entrarem una altra vegada,
perquè també convé que se sàpiguen coses.
No,
vas dir molt d'això,
no,
és convenient,
és convenient,
i jo vaig conèixer i vaig veure
algunes escenes
i alguns moments
que també convé.
Els que ho han viscut,
home,
no és gaire agradable recordar-ho,
però també és bo.
Però ha marcat.
Però els que sàpiguen
que no tot ha sigut flors violes
i tot ha sigut viva això i viva allò,
saps?
Hi ha hagut entre nosaltres també...
Hi ha hagut moments molt forts.
Entre nosaltres,
entre germans d'aquí Tarragona,
dic germans,
com a tots ciutadans,
no?
També hi ha hagut molt que discutir.
No cal parlar d'allà ni d'allà.
Ara tots som nets.
Ara tothom és net,
tot és això.
Però també hi ha hagut,
hi ha hagut molt que explicar.
I clar,
si no parlar d'aquesta cosa,
però quan hi arribem,
cada cosa,
cada cosa al seu opuesto.
No, no,
hi ha hagut de la presó.
Parlem de com anava a la presó,
com era la presó,
com estaven,
com s'havien situats.
Jo pensava,
potser els francesos
s'havien d'utilitzar pilats,
diguem-ne,
i ho utilitzaven també
abans pressions de la guerra.
Però totes aquestes cases,
per exemple,
la Casa Castellarnau,
Carre de Cavallers,
els baixos,
vinga,
els cavalls,
i ells,
com que era una cosa que era de...
mateix,
els tapissos de la catedral,
tallats per la meitat,
molts van servir de tenda de campanya,
pel mariscal,
pels...
Vull dir,
com que no...
Van deixar de veritat
Tarragona a fer.
Sí, sí, sí, sí.
Era bé la runa, eh?
Sí, sí,
pràcticament sí,
perquè hi ha gent,
aquí el pla de la catedral,
que és un redicte,
d'avaiada quan van entrar ells,
d'allí entre violacions,
matar,
tot d'allòs, eh?
I menys mal que algú,
algú va poder amagar,
tapar,
no és com va ser o com sigui,
el tresor,
que si no...
Tampoc.
S'ho emporten tots.
S'ho emporten, sí.
Perquè el mariscal,
quan va deixar aquests dos soldats aquí
per entrar a Tarragona,
va pensar que era un lloc
que no valia la pena
ni entretindre's,
vull dir,
ara que t'entran tots aquí.
Però Tarragona va resistir.
Va resistir,
es veu que a tu hi mor ja,
el mariscal,
els que m'anaven,
els va dir,
bueno,
el que trobeu per baltros,
i aquella gent entre la gana
que portaven la famó
de veure el que podien robar
i el que podien d'allò,
bueno, van...
Van arrasar-ho amb tot.
Van arrasar tot.
No sé si deus que encara
van guardar el tresor de Tarragona.
Sí, el tresor
i algunes coses
per poder-se conservar.
Esclar,
això ja és cos d'història.
Encara hi és,
aquest tresor,
avi?
Home, sí, sí.
Sí?
Sí, sí.
Bueno, ja comentarem,
ja comentarem
que no ens queda massa temps.
No, ara reia de Calcefos,
ja en parlarem.
Quins són els Cefos?
Calcefos,
aquella casa que hi ha
allà a la plaça del Pallol.
Sí.
Doncs,
anem de Calcefos,
que eren pagèsos,
que són calcefos.
I resulta que quan van treure ja,
quan,
en una època van tindre
que treure,
no sé com se diu ara,
en aquest moment,
de Tarragona,
el tresor
que havien d'embarcar
al port,
abans d'això,
i resulta que anaven
en carros de pagès,
anaven fent,
clar, llavors havia fotut,
anaven fent viatges.
fent viatges.
I es veu que arribar al port,
un dels carros,
faltava un paquet.
I deia,
escolta,
oh,
oh,
no ho sé,
oh,
i diu,
oh,
potser Safús,
potser Safús,
jo què sé,
Safús,
i de Safús va quedar
Calcefos,
això és història.
Però es va afondre
definitivament aquest paquet?
No ho sé.
Ho sabrem demà,
ho sabrem demà.
El cas és que va quedar
el nom de Calcefos.
Au,
i gràcies,
fins demà.
no ho cremà,
no ho cremà,
mans a la guitarra,
solíem cantar,
solíem cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.