Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Esteu oberts per si ens escolta algú a rebre com a donatiu
qualsevol tipus de llibre que pugui fer servei?
Sí, nosaltres estem oberts a aquestes possibilitats.
Acceptem donatius.
De fet, cada dia algú o altre ens arriba amb llibres
que creu que poden ser importants per la ciutat
i llavors aquí fan cap, aquí els cataloguem i els posem al prestatge
o els usem de la manera que creiem adequada des d'aquest punt de vista.
Molt bé. Esteu especialitzats en alguna temàtica concreta
o teniu una miqueta de tot?
Tenim de tot, perquè som una biblioteca pública de tipus general.
Ara, evidentment, hi ha una part que és el que podríem,
el que ni diem, la col·lecció local, que nosaltres potenciem.
O sigui, els temes que fan referència a Reus, a la comarca, al Baix Camp
i a persones o personatges importants dintre del nostre àmbit,
com per exemple l'Arquitecte Gaudí, com per exemple el General Prim,
com per exemple el mateix Xavier Morós, que té el nom de la biblioteca,
i altres autors locals i comarcals.
L'accés és obert a tothom?
Sí, sí, sense dubte.
Almenys, per entrar després a l'hora d'agafar llibres en presta,
que s'han de fer una mena de carnet, és fàcil la tramitació?
Sí, sí, el carnet és instantani, és el moment.
Només cal presentar un document d'un final d'identitat,
un document que acrediti la identitat de cadascú,
i a partir d'això es fa un carnet que serveix per tota la xarxa de biblioteques
de la Generalitat a tot Catalunya, o sigui, no només per la nostra biblioteca.
Ah, mira, molt bé, eh? Molt bé.
Sí, i tant. Amb el carnet de Reus es pot anar a les biblioteques de Cambrils,
de Salou, de Girona, de Lleida, fins a cap mena de problema.
De Tarragona, també?
La pública de Tarragona és una xarxa diferent, encara, de moment,
però aviat compartirem carnets.
Enric, no cal ser de Reus, específicament, per treure's el carnet?
No, no, no, de cap manera.
Es pot ser de qualsevol lloc del món, diguem-ne,
tenim carnets de persones que són angleses,
o que són immigrants d'altres països sud-americans,
o magravins, o així, no?
Per tant, ja ho veieu, si voleu llibres amb préstec.
Jo dic llibres perquè potser és, bé, el que associem més amb biblioteca,
però, en fi, teniu revistes.
Teniu documents també audiovisuals, crec, no?
I tant, i tant.
Veure, una de les coses que més préstec fem
són precisament els documents audiovisuals.
La música, les pel·lícules,
i altres documentacions, documentals i així,
que estan en format que no és llibre, pròpiament, diguem-ne.
Teniu la base de dades tota informatitzada?
Sí.
De manera que és molt fàcil accedir i buscar allò per paraula clau
i coses d'aquestes, no?
Sí, exactament.
El català, que és accessible i es pot consultar
no només des de la biblioteca, sinó per internet,
a través de la web de la biblioteca.
Ah, doncs mira, digue'ns-la, digue'ns-la, que així.
Mira, nosaltres estem dintre de la web de l'Ajuntament de Reus,
que és www.reus.net barra bcr,
que vol dir Biblioteca Central de Reus, bcr.
Molt bé. Quants socis, diríem que, creieu que teniu?
A veure, en aquest moment, nosaltres hem repartit
uns 26.000 carnets de la biblioteca de Reus en dos anys,
o sigui que una quarta part, teòricament, de la població de Reus
té carnet, si ho mirem només des d'aquest punt de vista local.
De fet, com que és de la comarca i tot això,
anem a un 18% d'habitants de la comarca que tenen carnet de la biblioteca.
Molt bé. Bé, ens has posat molt fàcil, ara, si et sembla.
Bé, a part, hem de dir, clar, no m'ho podia descuidar,
que, a més de tenir les sales de lectura,
els llibres a la disposició dels usuaris,
també utilitzeu algunes de les sales per fer presentacions o conferències?
Sí, sí, sí, nosaltres tenim una sala d'actes
que en realitat és el vestíbul d'entrada de la biblioteca,
que funciona com això, per fer presentacions,
per fer xerrades, conferències, exposicions
i tota mena d'activitats vinculades amb la cultura de la ciutat,
de la comarca i del país, diguem-ne.
I anem pel tema que ens ocupa,
i és que teniu la sana costum de tant en tant,
no sé si cada sis mesos m'has comentat,
de treure una referència bibliogràfica,
una llista de llibres o de documents que tracten sobre un tema.
Explica, explica això.
A veure, mira, nosaltres ja des que vam obrir,
i abans ja ho fèiem, d'alguna manera,
des del Servei Municipal de Biblioteques,
traiem el que en diem guies de lectura.
Aquestes guies de lectura van normalment sobre una persona
o un tema, diguem-ne, normalment és un escriptor,
de vegades no, per exemple, l'any passat en vam treure una
sobre el Vinto Fortuny, Maria Fortuny,
també sobre la Mare de Déu de Misericòrdia,
i aquest any se'ns ha acudit,
ja que és el 200 aniversari de la col·locació de la primera pedra,
de fer una guia de lectura del canal de Reus a Salou,
que es va començar a començaments del segle XIX, diguem-ne.
Déu-n'hi-do.
I suposo que per això m'esteu trucant,
per veure com els de Reus volien portar el mar fins a la nostra ciutat.
Aquí està.
Ara entrarem en el tema, perquè això és prou curiós, prou interessant.
De tota manera, quantes referències tenim en aquesta guia de lectura?
Quants llibres, documents, ha trobat el rebuen?
A veure, de fet, és un tema que ha estat tractat per diferent gent.
Ja al mateix segle passat, mitjans de segle passat,
hi havia l'Andreu de Boferull que va parlar sobre el tema,
el Gràcia Lías,
i aproximadament hem localitzat
unes 18 o 20 referències documentades que tenim pràcticament totes a la biblioteca,
de documents, de vegades són llibres, de vegades són només articles publicats en revistes o així,
sobre la temàtica del canal de Reus a Salou.
O sigui, que ha estat una cosa d'interès general, dintre sobretot historiadors locals,
que han analitzat el per què es va començar aquest canal, quins motius hi havia darrere, etcètera.
Llavors, amb això n'hem fet la guia aquesta, que és una mica una història de com va començar aquest canal
i amb aquesta documentació que d'alguna manera ajuda a entendre el procés.
Enric, tu que has llegit tota aquesta documentació, no?
Sí, sí, són aquelles coses que es fan de vegades per gust,
perquè són temes divertits o temes interessants
i que formen part de la història local i de la història comarcal i de la història provincial, per dir-ho així,
i és interessant saber conèixer aquest tema.
Si som divertits ara vés en perspectiva de diàleg, que fort, no?
Però en aquella època, clar, s'ho devien prendre molt seriosament,
vinga, va, anem a fer. De quina època estem parlant?
A veure, el canal de Reus comença, les primeres notícies que hi ha
són de mitjans del segle XVIII, cap allà a 1750,
comença a veure's que les carreteres estaven molt malament,
no hi havia possibilitat real de fer carreteres en sèrio,
i llavors el transport, sobretot de l'aiguardent,
que hi havia a Reus, que es comercialitzava des de Reus,
fins al port de Salou, que era l'únic portabilitat en aquella època,
en tota la costa, fins al de Vilanova, diguem-ne més amunt,
perquè el de Tarragona estava ple d'arena, estava inutilitzat en aquella època.
Llavors Salou era el port i les carreteres, el transport de carretera,
era molt difícil, i els de Reus es van començar a plantejar ja de dir
i si obrim un canal ho podem treure per mar, directament des de Reus,
tots els productes d'aiguardent, sobretot, potser de fruits secs, etc.
I llavors els de Tarragona, que hi havia en aquell moment el bisbarmanyà,
van dir, home, si els de Reus tenen port, el de Tarragona no el rehabilitarem mai.
I llavors van començar a fer peticions de rehabilitar el port de Tarragona,
posar la disposició, o sigui, treure tota l'arena, invertir diners i posar...
Van dir, hem de fer més vi, hem de fer més vi, perquè si no se'ns menjaran.
I la qüestió és que van fer més vi, no?
Sí, la qüestió és que van fer més vi.
Entre altres coses, el problema de les disputes Reus-Tarragona,
bueno, el fet de les baralles Reus-Tarragona venen d'aquesta època
i venen d'èpoques anteriors, també, no?
Reus era comercialment molt potent, econòmicament molt forta,
era la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants
i en nombre de moviment de diners, pràcticament, després de Barcelona.
Segona, eh?
De les segones? Apuntem això, segona o més, en nombre d'habitants, de Catalunya.
Exactament, Reus.
I Tarragona, en canvi, tenia l'avantatge, entre cometes,
que tenia bisbe, i el poder de l'església era molt fort en aquest moment
i, sobretot, el model que es volia aplicar de comerç,
de forma de treure el comerç, etcètera.
Tarragona tenia una història que venia dels romans diferent de la de Reus,
però Reus tenia una empenta comercial diferent.
Llavors, Tarragona, la rehabilitació del port i les comunicacions no les tenia gaire bé
i, per això, el comerç es desplaçava i es feia i es gestionava des de Reus, pràcticament.
En fi, la qüestió era una qüestió purament econòmica,
la construcció del canal, de model econòmic, més aviat,
i de centre comercial que potenciava tota una forma de distribució de transport.
Va ser una decisió, en aquell moment, a mitjans del segle XVIII, política
o del teixit econòmic empresarial?
Sí, del teixit econòmic empresarial.
Era un model empresarial nou, diferent,
que volia posar-se a nivell del que s'estava fent a Europa en aquell moment.
Pensa en la quantitat de canals navegables que hi ha en altres països d'Europa,
a Anglaterra o França, que tots eren precisament alternatives a les vies de comunicació.
No hi havia gaire encara sistemes bons per fer bons camins i bones carreteres.
El ferrocarril no existia i, llavors, els canals de navegació eren vies de transport.
Aquí a Espanya hi havia el canal imperial, que es va començar en temps de Carles V,
i el canal imperial d'Aragó, també,
que són canals que, en principi, el que volien era treure tot el blat de Castella
i portar el cap a la distribuïla per tota la península.
Després, això resulta que aquests canals es van acabar quan va començar el ferrocarril
i llavors ja van deixar de tenir aquesta funció a l'estat espanyol.
Però en altres països funcionaven com a vies de comunicació
i això és el que es volia fer aquí.
El canal de Reus a Salou, ara, avui en dia, ja ho sabem,
no es va acabar d'acabar, precisament,
però no sé fins a quin punt va arribar el projecte.
No sé si ja l'hi van encarregar amb algun enginyer
i fins i tot es van posar a mans a l'obra.
Sí, sí, sí, a veure, el canal de Reus se li va posar,
ara fa 200 anys, ja es va posar la primera pedra.
Tot aquí hi havia hagut ja i començava a haver vies alternatives.
L'any 1804, abans que s'engegués,
va passar per aquí un inginer de Madrid, Betancourt, es deia,
que va proposar que en comptes de fer un canal
es fés el primer ferrocarril,
que evidentment no anava amb vapor, sinó que anava estirat per animals.
I li van dir on has d'anar.
Sí, li van dir que no era un sistema interessant,
però aquest sistema després es va aplicar a Anglaterra i a Rússia.
El czar de Rússia va contractar amb aquest enginyer
i a Rússia tot el comerç interior es va començar a fer
per el que n'hi deien camins de ferro,
que eren carreteres en les quals hi havia vies
i els carros podien circular sense dificultat.
O sigui, els primers ferrocarrils.
Que s'haurien pogut fer a Reus i s'haurien fet segur, no?
Però bé, no va ser així.
Es van començar unes obres,
un enginyer de Madrid enviat pel rei directament
per començar les obres del canal i es van començar a fer excavacions
i encara es veuen una mica baixant per la carretera que va de Reus a Salou
amb esquerra.
Per quina zona havia de passar?
Sí, sí.
A veure, passava una mica paral·lel a la carretera actual
que hi ha de Reus a Salou.
Començava...
Ara hauria arribat fins a la plaça del Carrilet,
allà on hi havia una antiga estació del Carrilet de Reus a Salou,
i passava per la banda esquerra de la carretera
fins a arribar a el que seria la plaça d'Europa,
que en aquell moment era una llacuna, a la plaça d'Europa de Salou.
Sí, de fet, ara quan plou també.
Exacte, ara quan plou.
Per això segueix acumulant-se l'aigua allí,
perquè és la sortida natural de l'aigua que baixa de totes les muntanyes, lògicament.
Llavors, allò hauria sigut el port, diguem-ne, del canal de Reus.
Ja estava habilitat, hi havia tota la protecció del cap de Salou,
i hi havia un espai natural que permetia poder enfonsar i poder fer el port allí.
I encara es veuen una mica més avall de Mas Calbó,
quan es baixa per la carretera, a Masquerra,
ara el que et passa és que ja han fet molts trèvols,
moltes carreteres noves i tot això,
però encara hi ha una part de l'excavació.
Es van retirar, m'assembla, que 60.000 tonelades d'arena,
o sigui, que es va fer de terra,
que es va fer una excavació prou important
amb dos o tres anys que va durar l'aplicació del projecte.
Déu-n'hi-do.
Dos o tres anys, ja et dius, des de la primera pedra,
anant excavant, i com és que es va aturar?
Què va passar?
Sí, es va aturar per la Guerra del Francesc.
El 1808, o sigui, això va començar el 1805,
el 1806-1807 va anar seguint la construcció,
o sigui, l'excavació de les obres,
i el 1808, quan va començar la Guerra del Francesc,
els diners que hi havia pel canal
es van destinar a la defensa en contra dels invasors francesos.
i aquests diners se'ls va quedar a l'Estat
amb concepte de reintegrament,
o sigui, que l'Estat teòricament deu a la ciutat de Reus
12 milions de rals des de l'any 1808,
que van fer cap a les seves arques
per defensar-se contra els francesos.
12 milions de rals?
Jo crec que si féssim la conversió, déu-n'hi-do.
No ho sé, però en aquella època eren molts diners
i en aquest moment, amb els interessos que això representaria,
seria, bueno, un disparat de diners.
No s'ha arribat a demanar mai, no?
No, ningú els ha demanat, de totes maneres.
Bueno, no encetem noves polèmiques, eh,
que no ens faltaria això.
També la financiació i només això, no?
Déu-n'hi-do.
Doncs un projecte troncat, tot i que...
Tenim documents de l'època,
o n'hem sentit a parlar,
de la recepció que tenia entre la gent, entre el ciutadà.
Va ser una obra, en principi, molt popular,
i quan es va posar la primera pedra
es va fer una festa impressionant
on hi va assistir tota la ciutat.
Va ser quan es van fabricar els actuals gegants de Reus,
els actuals que encara surten per la festa de Sant Pere,
són de fa 200 anys,
i es va construir en aquest moment per posar la primera pedra.
Hi va haver una festassa, que va durar tres dies,
la gent anava a veure la celebració aquesta
i tothom voluntàriament amb una eixada
anava a treure en terra per començar,
diguem-ne, encara que fos simbòlicament,
tot aquest projecte.
I això era la majoria de gent.
Hi havia un sector comerciant
que potser eren els que veien les dificultats econòmiques
i sobretot d'aigua que això comportaria, aquest canal,
que s'hi va posar ja des d'un principi.
O sigui, que dintre de...
No tota la ciutat estava a favor del canal,
sinó que hi havia sectors que no...
Ni tots els comerciants,
que en principi els havia d'afavorir.
A veure, els comerciants, en principi, sí,
però, clar, aguantar el pressupost,
o sigui, l'amortització del canal
comptaven que hauria durat uns 20 anys.
O sigui, durant 20 anys
només no hi haurien guanyat diners.
Llavors, eren molt de temps
i, a més, havent-hi la pressió de Tarragona
amb el port que s'estava rehabilitant i tot això,
era bastant complicat
i els comerciants més rius ho veien difícil
que s'hagués pogut rentabilitzar bé.
Llavors, hi va haver un canvi d'ajuntament
i això també va ajudar a frenar el projecte del canal.
Perquè l'any 1811,
els francesos, que estaven ocupant tota la zona,
van preguntar a l'Ajuntament de Reus,
escolta, i el del canal, què?
Però llavors a l'Ajuntament hi havia
el sector que no volia el canal
i no es va tirar,
sinó potser s'hauria fet
o s'hauria seguit una mica
amb enginyers francesos.
Un tema, doncs,
que això que ens remunta fa 200 anys,
però que de tant en tant
se'n sent parlar,
perquè no fa pas gaire,
no et sabria dir quan,
però no fa pas gaire,
va tornar a revifar una miqueta
una mena de projecte semblant
de dir, farem un canal
i una zona lúdica al costat,
te'n recordes?
Com anava això?
Sí, sí, això va ser
quan es va construir la variant
que en aquest moment
fa la circunvalació de Reus
per fora de la ciutat.
Aquesta variant va haver de
recanalitzar un barranc
bastant important,
que normalment no baixa,
però que en períodes
d'aigüats forts baixa,
que hi ha per aquí al Baix Camp,
que baixa fort.
Llavors això,
es va parlar de la possibilitat
que era un tram
que tenia un quilòmetre o dos
de llarg,
o un quilòmetre i mitj o dos,
de deixar-ho normalment amb aigua
per fer-hi una mena
de canal navegable
recordant l'antic canal
de Reus de Salou.
Evidentment això
va provocar,
diguem-ne,
en castellà ho dic,
el regocijo
dels sectors de l'oposició
i després,
a última hora,
es va deixar córrer.
Però l'excavació està feta,
o sigui,
la canalització d'aquest barranc
hi és
i seria relativament fàcil
omplir-ho d'aigua
perquè només es poseia aigua.
Ara, en temps de sequera,
no, però...
Clar, ara t'ho anava a dir,
no estan les coses
com per anar demanant aigua.
No, no estan les coses per fer això, sí.
Perquè el projecte
com per fer canal de Reus a Tarragona,
ja un cop va estar instal·lat el port i tal,
també n'hi havia?
Sí, sí, sí.
A veure, els de Tarragona,
quan que suposaven molt
la rehabilitació del port de Salou,
perquè això els hi hauria destorbat
el projecte de la rehabilitació
del port de Tarragona
i sobretot de la construcció del canal,
van dir,
home, els de Reus,
si voleu fer un canal,
feu-lo fins a Tarragona
i així s'anirà el port
i tots els diners que recolliu
per construir aquest canal
ens ajudaran també a nosaltres
per rehabilitar el port
i per posar-lo en condicions.
De fet, era un projecte
que era impossible de fer.
De Reus a Salou,
no el canal,
tal com estava projectat,
seguia una pendent
i un desnivell adequat.
No hi havia terrenys rocosos ni res.
En canvi,
per arribar a Tarragona
havia de travessar tres rieres,
un riu, el riu Francolí,
fins a arribar pràcticament al port
i, a més,
un terreny rocós
que hauria estat molt dificultós
de poder excavar
i de poder fer l'excavació.
i els de Reus ho van descartar
ja de seguida.
Déu-n'hi-do.
Doncs,
ostres,
Déu-n'hi-do, eh?
I tota aquesta documentació,
tota aquesta informació
i encara més
la podeu trobar
precisament a la biblioteca
que ja havia amorós de Reus
i la podeu consultar
pagant primer cop d'ull
amb aquesta folletó
que han editat
amb tota la bibliografia
que tenen al respecte.
Documents que ens remunten,
doncs,
a l'origen de tot això,
no?
El més recent que teniu,
recordes,
de quin any és?
A veure...
O tots són de l'època,
dels anys del XVIII.
Un document més actual
que parli del tema
és un llibre
de...
pràcticament
de l'any
1990-93,
que és una cosa
feta pel Morell
i Torradamé,
que és una aproximació
al comerç marítim
de Reus i de Salou
al segle XVIII.
O sigui,
un treball
de com estaven
els comerciants
treballant en aquest tema
i, evidentment,
allí dintre d'aquest llibre
explica de tota
la projecció del canal,
la importància
que hauria tingut
pel comerç.
I el més antic
és el que deia abans
de l'Andreu de Bufarull,
un llibre
que és una història
de Reus
per on tracta
aquest tema
de manera força important
que és de l'any 1845.
Enrique,
a part d'aquest atribut
que li feu vosaltres
al 200 aniversari
de la col·locació
de la primera pedra,
sap si hi ha programats
amb més actes
de commemoració
d'aquest aniversari
a nivell de la ciutat?
Sí, sí,
a veure,
l'aniversari aquest
és pel novembre
d'aquest any.
Llavors,
entre altres coses,
l'Ajuntament de Reus
planteja una festa popular
i la renovació
dels gegants de Reus.
Com que els gegants
ja tenen 200 anys,
es fan uns gegants nous
idèntics
als que es van construir
en aquell moment,
però molt menys,
o sigui,
molt més lleugers,
perquè en aquella època
es construïa
amb material bastant pesat,
amb fusta
i amb un cartró molt gruixut,
i ara es fan així
molt més lleugers.
I, a més a més,
hi ha un concurs
que ja s'ha otorgat
per construir
la plaça del Canal,
que és una rotonda
que hi ha just
a l'entrada
de la carretera
que ve de Salou
a la ciutat de Reus,
que és una rotonda
en un projecte alegòric,
amb una alegoria
a la construcció del canal.
I això s'inaugurarà
probablement
al mes de novembre.
Bé, bé.
És que fa gràcia
això de les...
li posarem el nom
en una rotonda.
Estan d'anar de moda
les rotondes,
no paran de fer rotondes.
Enric, jo crec
que d'aquí uns quants anys
ara el projecte
està molt parat
i tothom s'ho mira
en pla
en peça arqueològica,
però jo no m'estanyaria
que d'aquí uns quants anys
algú tornés a repescar-ho,
algun il·luminat
i digués,
vinga va,
ara sí,
i es tornés a fer intent.
És una mica.
Doncs a veure,
el projecte...
És el desig.
Sí.
El projecte té problemes,
però el problema bàsic
és la quantitat d'aigua
que es necessita
per omplir aquest canal.
Però de totes maneres,
vaja,
si s'hagués fet
el problema d'aigua
que en aquest moment
tenim a la ciutat
o fins ara teníem
abans que arribés
l'aigua de l'Ebre,
s'hauria resolt
perquè hi hauria aigua
probablement del Segre
o d'altres llocs
que estava estudiat.
I hauríem tingut port,
que ara no en tenim.
Clar,
és el que deia,
no és el desig sempre a Reus,
és allò,
li falta la finestra
cap al mar.
Jo crec que un any o altre,
això.
Això ha d'arribar.
Si ha d'arribar,
supòs,
esperem que sí.
Enrique Iguader,
director de la biblioteca
Javier Morós de Reus,
doncs us heu donat
una bona excusa més
per visitar la vostra biblioteca.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres
per la vostra atenció.
Bona tarda.
Adeu, bona tarda.