El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Tenim jo el dissabte i el domenatge aquí al costat de Caribe tocant.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com s'ha sent això del cap de setmana?
Mira, bé.
Sortirà, no sortirà, ens veurem un tomet, què farà?
Depèn del temps.
Això sempre, això sempre.
Sempre estem pendents del cel, eh?
Sí, el meu cap de setmana potser anir a veure l'Atenea,
fa temps que el Metropol.
Mira, has d'anar també canviant i recordant.
Molt cultural aquesta setmana, eh?
Molt cultural, no?
Com que hi havia sigut d'allí de l'Atenea i una cosa i altra,
però bé, això és a part, dicem.
Parlem de...
Ara hem de continuar perquè ens vam quedar amb uns trens
que viatjaven cap a Barcelona des de Tortosa.
Hi havia el tren, no és com ara els trens d'ara,
hi havia el tren que anava amb departaments, de fust, el que sigui, bueno.
I llavors el vàter que diguéssim, això, el...
El foradet.
El forat, el forat era directe, que anava...
Cap a la via.
Cap a la via, de cop.
Aquí no hi havia ni res, que...
Vals que hi ha aigua, si en caia quan hi havia,
però directe a terra.
Que llavors què feien els troperlistes?
Feien unes bosses així allargades
de la mida del forat aquell.
I llavors arribava...
Oh, que llestos.
Sí, llavors arribaven, per exemple,
quan eren al Prat o a un punt determinat,
ja per aquell forat descarregaven l'arròs.
Saps com ho dic?
Sí, sí.
I llavors ja no arribaven a l'estació on hi havia la vigilància.
Ah, jo crec que ho comentàvem també.
Saps?
I llavors notava que sempre aquell departament estava ple.
A vegades hi havia gent que ho posaven als tipòsits.
No hi havia aigua, perquè molta gent buitava el tipòsit de l'aigua
i destapava una miqueta allò...
I allí també omplien...
Això el bany, també.
Sí, tot això.
M'entens com ho dic?
Després arribaves al senyor de Sants, que et digui jo, quan era l'Emili,
i veus que hi havia uns guàrdies que es posaven de cara la sortida de la gent,
però els estraparallistes ja ho sabien, que estaven de cara a aquell costat.
I passaven pel darrere i els guàrdies no els hi deien res.
L'últim va fer el gesto.
El llavors notava que venia un pobre gent del poble amb un cistell o amb una bossa
que portaven alguna cosa de menjar o alguna cosa per donar a la família que tenia allà
i aquells els deia maltenció.
Llavors jo sempre agafava gent així i els deia,
donau-me, que us ho portaré jo.
I quan passava em deia, escolta'm, per favor, veu que vaig de militar, no?
Aquestes són famílies meva que em porten a menjar i em porten d'això.
Vostès, tu, més d'esquena i tindrà més fenya.
O sigui que t'havies d'enfrontar a vegades amb aquestes gent.
Sí, no, no, lògic.
T'havies d'enfrontar, saps com ho dir?
I aquí passava també això, que els trens portaven, doncs...
Home, si hi havien, avi, si hi havien, diguem-ne, entre cometes,
cobrat per l'altra, per sota mà, d'aquella gent que no tenien que veure,
així s'aprofitaven de les dues parts, de la pobra gent que de veritat...
Després a aquí a Tarragona també et trobaves, per exemple,
una època dolenta que molts guàrdies de sal,
llavors deien guàrdies de sal, guàrdies d'això.
I molts guàrdies d'aquestos, doncs també molts,
com que la paga es veu que era pua o que el que sigui,
també trebaven el moll, anaven hores.
Clar, si eren companys de gent que trebaves junt,
si aquell un dia feies traper-lo o el que sigui, com li podien?
Com li podies dir o denunciar, dir, és aquest el que ha fet això, no?
Llavors hi havia les llibretes de reaccionament.
Clar, hi havia reaccionament, però hi havia moltes tendes que també...
I aquestes llibretes, avi, on se n'anàvem a buscar?
Sí, el d'això és de subministre,
d'això de subministre, això era oficial.
I a més, t'havies d'apuntar tot el que t'havien de donar.
Tot allà hi havia la llibreta, posava el nom i tot el que sigui,
i els dies.
I quan hi havia reaccionament d'una cosa,
marcaven allò quan l'altre.
Però normalment hi ha molts llocs,
hi havia moltes gent que es dedicaven a les traper-lo, saps?
Però, mira, eren maneres de viure uns i de menjar uns altres.
Jo, amb la guerra, jo vaig d'aprenentet amb 12 anys,
vaig estar a la col·lectivitat d'avenistes,
no perquè els papers,
perquè així com ara un no pot treballar,
el que és gran i s'hi té ganes...
Que jo ho trobo molt malament, eh?
Perquè hi ha una cosa que es diu aprenents que s'està perdent.
Sí.
Llavors, als 14 anys ja era oficial.
Bé, jo llavors, en la guerra,
com que coneixia el que era el president d'aquesta col·lectivitat,
podries vindre allà i repartir els papers
i guanyar amb alguna coseta.
Doncs jo he vist allà canviar un pot de tabaco,
perquè llavors hi havia els paquets de tabaco,
però hi havia un, així més llarguet,
com a quadradet, grandet,
i jo l'he vist canviar un paquet d'aquestes,
un pagès, per un bé,
un sac de patates
i part de verdura i coses d'aquestes.
T'havia estat molt enganxat, eh?
Amb el tabaco era una posa de por,
jo havia vist canvis de tabaco amb coses d'això,
sí, sí, el que era...
Home, pensa que...
Clar, que era fumador,
i no el trobava a la botiga,
clar, nosaltres estem acostumats a anar a l'estat a comprar...
Era com una droga,
una droga oberta, eh?
No m'entens com vull dir?
Vull dir que amb les trapèl·los van fer moltes coses.
Jo recordo també amb una travessia
del carrer nou de Barcelona, eh?
Doncs allí hi havia tot un carreró,
tot de gent d'estraper-lo,
amb un cistell,
amb gènere i coses que així.
I amb el davantal,
doncs,
quan entrava un policia per una punta,
anàvem tapant.
Saps com ho dic?
Sí, sí, sí.
I quan arriba l'última,
llavors aquest ja feia el gesto.
O sigui,
que sempre ha sigut...
si s'ha fet...
Jo dic que a vegades si es fan coses
és perquè en part es consenteixen.
Unes vegades per no ser massa dur,
d'altres vegades per amistat,
d'altres vegades per no comprometre't,
perquè clar,
a vegades dius tu,
parla tu, parla,
que ets per rere de tu.
O sigui,
ja...
És el que volia comentar-li.
El que és curiós era que llavors,
amb la guerra principal...
No, després de la guerra.
després de la guerra
molts forners
eren boxejadors.
O molts boxejadors
eren forners.
Ai, sí, sí.
Aquí hi havia...
És que no acabo de veure la relació.
Aquí a Tarragona,
quan hi havia educació i descans,
que era d'esports,
doncs hi havia diferents tipus d'esports,
però un dels esports que a Tarragona
va haver bons boxejadors amateurs
i algun va arribar professional,
van donar bastant de nom aquí a Tarragona,
amb oxigena, eh?
Ai, no ho sabia.
Un altre dia,
d'això,
ja diré noms
i d'això,
per cara,
per cara,
doncs,
barrejaria,
i clar,
jo llavors era jovenet
i ara he de mirar també,
encara tinc algun programa
amb els d'aixòs, eh?
I dintre...
Havia tornat de nou a l'extraperlo.
Dintre d'alguna barra de pa
s'amagava alguna cosa
que no tenia que ser pa?
S'ha feia alguna cosa així?
D'això ja no hi entro.
Segurament que potser sí, no?
D'això ja no hi entro.
D'això ja no hi entro.
Alguna cosa també es faria.
Però jo et dic,
No, va ser una època
doncs que hi ha
moltes opinions
i coses que...
És el que diem
que a vegades no pots parlar
perquè has de dir noms.
Si dius noms...
Malament, rei.
Malament.
I si no dius noms
diuen que són aventures.
Però no.
Hi ha moltes coses
que encara es podrien explicar
que aquí a Tarragona
s'han fet
i s'han deixat de fer.
Doncs nosaltres,
a l'avi Ramon,
ja sentim la sintonia de l'avi.
Acomiadem avui l'espai
però tornarem de cara
al dilluns, com sempre.
Avi, que tingui un boníssim cap de setmana.
M'ha relaxat i tot, eh?
venir aquí
emforismada
pel cap de setmana
i tot.
No, també, no.
La vida te l'has d'aprendre.
No, no, però és que
hem après un munt de coses.
Era una altra època, sí.
Perquè, clar,
ara anem a la botiga,
anem a qualsevol botiga
i tenim gairebé de tot.
Clar, ja imaginem
que per aconseguir
segons quines coses...
El pa, principalment.
O el pa, exacte.
Havíem de fer coses
increïbles, eh?
Perquè vam una època
que el pa era de Moresc,
que el pa era negre,
que el pa...
Escolta'm...
I molta gent
i molta gent a casa seva,
que encara hi havia forns
d'aquests que dèiem
de lleina econòmica,
molta gent feien pa a casa seva.
Quin remei.
Quin remei.
No el deixava un altre, eh?
No el deixava un altre.
No era el pa del forn,
però almenys complementava.
El que demà
és que havies d'espavillar-te
per buscar la farina
i buscar
l'altre, saps?
Tot els complements, no?
Ingredients.
Avi, gràcies.
Adéu-siau.
Fins demà.
No, fins dilluns.
Però fins demà
et desitjo un bon dia, eh?
Ah, d'acord, d'acord.
Arribar en temps de guerres,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de les Antines
retronar en els que no...