Andrés i Andrés, molt bona tarda de nou.
Molt bona tarda.
I avui és dia, jo ja em perdo amb tu.
Avui és dia 15.
Dia 15, no? I per tant toca cinema.
Sí, tranquil·la, que avui no cobres encara.
No em toca.
No toca, no. Pensava que cada setmana,
bueno, encara falta una miqueta pel final de setmana,
què tenim avui de cinema?
Què tenim avui de cinema?
Bueno, avui primer de cinema tenim,
primer de tot s'ha de donar pas aquí al nostre company
que ens està acompanyant durant aquests dies,
el senyor Jordi,
que ens està oferint la seva música de pel·lícula,
la seva música particular i estupenda de pel·lícules.
Jordi Freixa, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ara sí, ara sí.
Ara així ell ja s'entrarà també el que anem a fer de cinema.
Mira, avui l'Antiquari,
les 10 del vespre amb entrada gratuïta,
al carrer Santana número 3,
el casc antic.
Tenim una pel·lícula així de suspense,
una pel·lícula anglesa de l'any 1955
que es diu Passos en la niebla
i que va ser interpretada per Stuart Granger,
Jan Simons,
Will Trevils
i director Arthur Loving.
És una magnífica pel·lícula d'aquelles èpoques,
a més un suspense molt elegant,
molt ben fet
i l'entrada ja repeteixo
perquè la gent se l'entèria és completament gratuïta.
I ja anem a entrar en la matèria
que per això tenim aquí el nostre company,
l'estimat Jordi,
i ens està parlant de la música
que ell fa amb un CD que va treure el mercat
a base de temes de pel·lícules.
Avui presentem un altre tema molt peculiar
que és de la pel·lícula Escola de Sirenes.
Sí, surt la pel·lícula d'Escola de Sirenes,
com tots sabeu.
I el títol que inclous amb el teu CD?
És el famós Muñequita Linda,
que és la cançó que gairebé al principi de la pel·lícula,
surt el Javier Colón.
Exacte, quan surt el Carlos Ramírez
està seguint i cantant.
Ah, molt bé.
Exacte, degut a que el nòvio d'ella,
de l'Ester Williams, amb la pel·lícula,
el Rex Kelton,
que és un compositor molt famós
en aquells moments de la pel·lícula,
amb el guignatge,
i li està dedicant a ella,
però, esclar, li ha de cantar
una persona que sàpiga cantar.
El Rex Kelton, el nòvio,
sap escriure la música i les lletres,
però el Carlos Ramírez la sap cantar.
I aquí sentirem la interpretació
amb una magnífica adaptació que has fet.
En què t'has basat per fer aquesta adaptació?
La adaptació és la clàssica cançó
del Muñequita Linda,
que està molt, molt interpretada,
inclús en festes i tal.
Però a mi em va cridar l'atenció,
perquè ja sabeu que busco a vegades
cançons que intervinguin en pel·lícules,
però no necessàriament
hagués de ser la banda sonora.
Llavors, aquesta m'agradava,
perquè era una pel·lícula
que m'hi va portar la mama a veure la de petit,
i es veu que com que era molt petit,
no vaig fer bondat,
i li vaig donar la pel·lícula.
I sempre recordada,
doncs,
em va agradar això,
quan surt el cugat,
amb la mirada atenta
al costat de la piscina,
i llavors és una pel·lícula
que no és que tingui massa cosa,
però, bueno,
és una comèdia americana
amb cançons i música
que està molt bé.
Jo t'ho dic una cosa,
que aquesta pel·lícula,
per mi,
que la tinc a la meva filmoteca,
és un dels meus comodins.
Allà on vaig a fer cine,
que sé que hi ha gent gran,
i gent jove també,
doncs,
la projecto
és un èxit assegurat,
pels temes musicals.
La trama de la pel·lícula
és senzilleta,
molt divertida,
això sí,
però és una d'aquelles pel·lícules
que t'ho passes
la mar de bé,
i amb una sèrie de temes
com la T.L. Smith,
que era un organista
que feia els dits
d'una manera fàbulosa
sobre el teclat,
allò és una cosa fantàstica,
el Jerry James
amb la seva trompeta.
I la plàstica i estètica
de les nadadores.
A més,
a més,
això és l'estil nadatori
de l'Esther Williams
que li deien
la tarsant femenina.
I hi va haver
una dona
que era crítica de cinema
d'allà als Estats Units
que va dir
que la metro
era el diner
més mullat
que havien guanyat
en tota la seva vida.
Com que era nadadora,
els va donar
una quantitat de diners
a les pel·lícules
que va fer l'Esther Williams
tremendo.
O sigui,
que va ser una cosa fantàstica.
Has fet alguna composició
més especial
o t'has limitat
a fer un estil teu
normal?
No, no.
He fet una adaptació
de la cançó
quan se n'han fet moltes.
Sí, però amb el teu estil.
Amb el meu estil.
Doncs, bueno,
si et sembla bé
podem donar
una sentida
quina manera de parlar,
una sentida
amb els oïdors.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música