Bona tarda!
Resulta que no estàvem ben instal·lats alguns projectors.
Els aparells, diguem-ho així.
Els aparells, i volem que la cosa sorti el més perfecte possible.
Ja s'estan fent uns repassos, uns retocs, que són necessaris
perquè la gent pugui disfrutar de l'audició en cinematogràfiques
que esperem continuar fent.
Molt bé. El que sí que tenim és que demà tenim una pel·lícula d'Antiquari.
Exacte.
Podem avançar?
Podem dir, demà passem una pel·lícula espanyola
que és una història de la ràdio.
És una pel·lícula històrica de la ràdio.
La pel·lícula es diu Històries de la ràdio.
Del Woody Allen?
No, és espanyola.
És una de les magnífices pel·lícules espanyoles.
Mira, surt Francisco Raval, Margarita Andrei, Pepe Isbert,
Àngel d'Andrés, José Orjas, Juanjo Menéndez,
José Luis Ozores, Gustavo Rey, Tony Leblanc,
i entre altres.
I dirigida per José Luis Sáenz de Heredia,
el gran director espanyol.
És una pel·lícula que són de diverses historietes,
molt, molt, molt divertida,
i una gran pel·lícula espanyola,
que també tenim pel·lícules bones a Espanya.
I tant, i tant que sí.
Però ara continuem amb la nostra projecció imaginària.
Amb aquesta pantalla imaginària, també.
Exacte.
I hem de fer, i hem de continuar amb la història de la Niki,
d'aquesta bruixeta de 13 anys,
que ahir ens vam quedar, si no recordo malament,
que ja tenia el gatet de peluix,
que havíem de fer el canvi entre el Gigi,
que és el gat bo,
el gat de debò,
i el gos que està aquí col·laborant.
És un gos de la casa,
que ha tret amb el gat de debò,
com si fos un ninot de peluixer,
fora a l'exterior,
i ara aviam com aconsegueixen que el gos entri al gat de peluixer.
I així, com vam quedar ahir,
i ara seguirem explicant el que es veu a la imaginària pantalla.
Gigi li dona amb jet,
que és el gos aquest en gran,
com un gos de terra nova,
d'aquests, el Sant Bernardo,
li dona l'autèntic nino,
i el gos l'agafa amb la boca
i amb tota tranquil·litat
entra a la casa
i, d'un cop de trasero, de culet,
tanca la porta amb molta gràcia.
¿Podrías entrar esto, por favor?
¿Lo ves? ¿Qué te dije? ¿No es estupendo?
Gracias, Jeff, eres un verdadero amigo.
Te debo una.
Niki i Gigi pujan a l'escombra...
A l'escombra màgica, aquesta cabana.
i amb la clara nit tornan cap al forn.
¿Cómo estás? ¿Tienes hambre?
No, estoy cansado.
Sí, yo también estoy muy cansada.
Los dos vamos a dormir bien esta noche.
Por cierto, la pintora que se encontró el peluche
me ha dicho que quiere pintarme en un cuadro.
desnuda...
Ai, ai, ai, ai...
Aquest et és un piccarro tremendo, eh?
Amb aquest tema d'horari infantil.
Sí, mentrestant, ens canvia la imatge a la pantalla
i veiem que a l'aparador del forn està penjat un aro de pa en forma de trena
i amb el centre, tot esclar fet de pa, hi ha una nena pujada amb una escombra,
lògicament tot fet artesanalment, de farina, fornejada,
i és el forner qui demostra ser un bon artesà.
A l'arribar a Niki i veure'l, no es pot contindre
i entra corrents preguntant qui ho ha fet
i amb un salt d'alegria s'abrassa amb l'artístic forner.
A l'arribar a Niki i veure'l, no es pot contindre
Gràcies!
Canvia una altra vegada la pantalla i estem en un nou dia.
Comença a sortir el sol, l'ambient del carrer comença ja a ser animat,
la gent van caminant, parlant de les seves coses,
amb les terrasses dels bars hi ha clients ja prenent les seves consumicions
i parlen cadascú dels seus temes.
Niki està assentada a darrere del mostrador del forn
i veu passar la gent pel carrer a través de l'aparador.
Són uns moments que no hi ha ningú a comprar
i menys a encarregar mensatgeries,
que realment és el negoci de Niki.
Vam, us daos prisa.
Sí, ya vamo.
Deja de hacer noterías, vale?
Bien, enseguida se lo traigo.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Que aburrimiento.
Eh, mensaje para la dormilona.
Despierta, tienes que ocuparte de la tienda.
Lo hago, pero este lugar está hoy muy aburrido.
Siempre suele haber trabajo a esta hora.
Lo sé, pero no me referí a eso.
Me referí a mis clientes.
Gigi, si no viene nadie, voy a tener que comer tortitas toda la vida y ponerme gorda.
¡Gorda! ¡Gorda!
Y no me gustaría acabar así.
Bueno, a mí me gustan las tortitas y no están quemadas.
Escucha, bola de pelo, cuando te pongas redondo como una torta ya veremos si te importa.
¡Ah!
¡Hola!
Ha passat la veína, que té una gateta blanca, que tan admira Gigi.
La senyora, a través del vidre, al passar caminant per allà, correspon al saludo que li fa Niki.
És guapa, ¿verdad? Me han dicho que es diseñadora de ropa.
Puede que su ropa sea maravillosa, pero su gata es una esnob.
¡Ah!
¡Hola! Panadería El Buen Molde.
Mentre Niki parla per teléfono, amb un possible client, entra el jovenet Tongo, admirador de la nena.
A Niki no li fa molta gràcia el veure'l.
I, mentre després de parlar amb el possible client, agafa un gran planol, el desplega tot,
te pensa una miqueta i així es fa la desentesa del noiet.
Tongo, mentrestant, agafa un dels pastelets que hi ha allà i li paga.
Niki li torna el canvi.
¿Cómo? ¿Perdone?
Ah, sí, señora.
Un cliente justo a tiempo, ¿eh?
Ah, sí, señora.
Les cuatro y media es una hora perfecta para ir a recogerlo.
Ajá. ¿Y la dirección?
Sí, el tejado azul, ¿vale?
Sí, lo he apuntado todo.
Y muchísimas gracias, señora.
Hola.
Me llevaré esto, por favor.
¿Vale?
Muchas gracias y buenas tardes.
No seguirás enfadada, ¿verdad?
Oye, esta noche celebramos una fiesta en el club.
Se llama el club de aviación y nos gustaría mucho que vinieras.
Aquí tienes tu invitación.
Es un club para niños a los que les gusta volar y todo eso.
A todo el mundo le encantaría que vinieras, te lo aseguro.
¿En qué puedo ayudarle, señor?
Me han dicho que tienen un servicio de mensajería.
Disculpa. Sí, por supuesto que lo tenemos.
Es muy importante que este paquete llegue lo antes posible.
Ha entrat un senyor amb un paquet no molt gran, però sí molt pesat.
Niki quasi, quasi no pot portar-lo a sobre.
Però sabrem demà de què va a això.
Ja no és que demà estem, Andrés.
Per això.
Fins demà, que seguirem la projecció d'aquesta puntu.
És que ara tenim dos fronts oberts.
Te'n recordes que la setmana passada ens va passar el mateix?
Sí, sí, sí.
Tenim la festa aquesta, que a veure si vol anar, o a veure si anirà, que aquesta és una altra.
I ara tenim aquest paquet que és petit, però pesa molt.
Exacte, ja veurem si pot el tonelatge aquest portar-lo a les comptes.
Cada vegada anem a pitjor, eh?
Cada vegada anem a pitjor, eh?
Fins demà si duu.
Els nervis estan aquí més forts.
Tranquil·la, tranquil·la.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Bona tarda.
Adéu.
Bona tarda.