El meu avi, el meu avi, el meu avi...
I arriba el divendres, a més a més arriba una data força especial
perquè avui és el penúltim dia, bueno, millor dit, l'últim dia,
que el penúltim va ser ahir, que ja ens veurem l'avi Ramon i jo
durant aquest any 2005, eh?
Avui, avui quan acabem dient, fins l'any vinent, avi, fins l'any vinent,
perquè ja no tornarem fins al dia nou.
Ja vindrem, ja es veurem.
Ah, ja m'avisava, diu, demà, jo, demà, demà, eh?
No, saps què passa? Que també em convé marxar una miqueta de...
Agafar aires nous, no, que es diu?
Si vam 15 dies fora, no dic on perquè no em trobi que vinguin a buscar per fer coses.
Oh, jo em pensava dir una dades...
No, no, no, no, no ho diré, no ho diré,
perquè encara vindria algú, escolta'm, avi, ho ha fet això, escolta'm, no.
Home, però a mi m'ha de deixar un mòbil, eh? Un telèfon, no em podrem encarreglar-lo, eh?
Això sí, això sí.
Home, si acabarà... I si el dia nou que no ve? Què farem, llavors?
No, ja vindré, ja vindré.
Ah, segur, no? No, és molt puntual aquest senyor, eh?
Aquí on el veiem, l'avi Ramon és molt puntual.
Ell no el deixa a Tarragona.
No, que va. I si no, se les emporta amb les pedres...
Sí, com jo, que feia pedres, em va anar a Barcelona a deixar-los-hi.
Com que allò no tenen coses romanes, ara descobreixen, ara.
Però llavors no...
Però romà, bueno, sí, hi va haver una ciutat romana de Barcelona.
El Barcino, però jo, les pedres que havia de fer,
doncs anava a Barcelona, me'ls desfeien allà i deixava...
Les pedres del ronyó, les agafava de...
Sí, sí, sí.
Algun d'aquests monuments, i els marxava cap a Barcelona a la xarra.
Com que aquí hi ha prou pedre, doncs jo m'anava a Barcelona,
allí que me la desfessin...
És que aquí tenim la cantera d'Almedo, l'avi.
Aquí tenim la cantera d'Almedo.
Ja ho feia mull, eh? Ja ho feia mull.
Sí, sí, sí.
I anem a portar pedre cap allà.
Doncs estem amb el seu Caparassa, que el saludem, bona tarda.
Bona tarda.
I avui ens centrem, doncs, a veure com pinta,
perquè hem anat parlant d'on aquests dies...
Aquí, ahir parlàvem de la crítica de la seva senyora.
Sí, és veritat que ho hem...
Jo diré el per què d'aquestes coses,
també, a vegades, una persona que dius,
oh, si no hi entén, de pintura,
però hi ha una cosa molt important.
Això em recorda que una vegada
em van cridar per fer de jurat
d'un concurs de fotografia bastant important.
Jo vaig dir, escolteu-me,
si he de vindre jo,
de tècnica de fotografia, no hi entenc.
Ara, el que jo puc captar
és aquells fotògrafes
que ha captat en aquell moment i en aquella cosa.
Passa el mateix.
Una persona, per exemple, va amb una exposició
i mira els quadres i dius,
i mira un quadre i diu,
aquest quadre m'agrada.
I tu dius, oh, si no hi entenen, pintura.
Però li agrada, és el que deia tu a l'anys.
Però hi ha una cosa.
Què és el que li agrada d'aquell quadre?
Ell saps què és el que agrada d'aquell quadre,
com pot ser d'una fotografia?
És que aquella persona
ha vist l'interior del pintor,
perquè a vegades un pintor
veus un carrer, pedres,
veus una cosa freda,
i en canvi ho pinta
i llavors quan ho veus, dius,
coi, aquest carrer...
Fins i tot fins i tot sembla més bonic, no?
Sí.
Depèn de com.
I és perquè, clar,
aquell pintor ha transportat
el seu sentiment
en aquella època
o en aquell moment
o en aquell paisatge
d'aquell moment.
I, clar,
aquella persona que no n'entén de pintura
pot ser una bona crítica
donant valor al pintor
perquè ha captat
un moment de la vida
o un moment del paisatge
que a vegades dius,
ostres, no m'hi havia fixat,
que hi havia això aquí.
O sigui,
que no cal ser un crític d'art
per valorar un quadro.
Ara,
hi ha gent que també parlen
per parlar.
Ara,
s'ha d'entendre una persona
que sigui,
que tingui una espècie
de sensibilitat artística,
que sigui, doncs,
que capti,
que capti la cosa aquesta.
I a vegades passa això,
com diu ell,
que a vegades
molts pintors
s'hi troben amb això.
Carles Dona,
tinc un quadro
que m'agrava
i que m'ha dit, m'ha dit...
Oi que no.
També n'ha passat alguna vegada?
Sí, és veritat.
Que pintes amb una il·lusió del quadre.
Jo un pintor també
és una mica constructor,
una mica d'arquitecte.
Perquè jo vaig anar a Vimbodí,
jo soc fill de Vimbodí,
però vaig néixer aquí,
vaig néixer allà,
però he estat aquí.
La meva mare
em va anar a portar
a Crià.
Aquí a Tarragona,
ah, sí.
I els meus avis
tenien una masia,
un mas,
que no sé si t'havàs fixat.
Sí, sí.
I cap dels anys
vaig anar a aquell mas
i aquell mas
ja està sense teulada,
tot derroït i tot.
i vaig fer una fotografia
i a casa la vaig reconstruir,
el mas.
De com el recordava vostè quan era?
Com el recordava
i com el recordava.
I vaig posar hasta un gosset
que tenien blanc i negre
hasta allà,
el s'ha posat.
I aquest mas era molt bonic
i ho és,
és grandiós.
Sí, sí, sí.
No hi vivien,
anaven a...
Tenien molta terra
per allà al redor
i anaven...
Sí,
passaven uns dies,
i vaig quedar
esparverat.
Jo pensava que vivia
algú amb aquell mas
i l'havia conservat.
No.
L'havien deixat?
Sí.
L'havien deixat...
Jo el vaig construir
una altra vegada a casa.
Ah, molt bé.
Molt bé, molt bé.
I està com estava
quan jo
me'n recordo com era.
O sigui,
i segurament
que deu ser un dels quadres
que potser podem veure
a la casa del senyor Camarassa
o no?
Bueno,
però està allà baix ara.
Està a l'exposició.
Ah, molt bé.
A casa jo
tinc quadres pinjats.
Ja no n'hi caben més.
No solament meus.
Ah, molt bé.
D'altres pintors.
Quan me cansa d'un,
el trec i em poso un altre.
I entre els pintors
també es canviant
alguna vegada els quadres?
Sí, alguna vegada sí.
Per favor, deixa'm aquest
que m'ha encantat
i te'l deixo a canvi d'aquí.
Passa que hi ha una altra cosa,
això del canvi.
A veure, a veure, explica.
Tothom se pensa
que és el millor pintor.
I llavors diuen,
és que jo soc...
Això és per...
L'experiència la té ell.
Jo soc molt bon pintor
i no li puc canviar.
algun, saps què diu ell?
Me trobo a un altre.
I dic, escolta'm,
hauries de vindre
que m'has mirat
que he de fer una exposició
i em miraràs els quadres
a veure què et sembla.
I vaig i dius,
home, mira, aquest quadre
potser la llum
s'hi ve d'aquí,
aquesta sombra d'aquí.
Oh, és que resulta
que aquell dia...
És que depèn.
Vols dir que aquest cel
s'hi adiu?
Home, jo t'ho dic...
I ara no, perquè resulta que...
Llavors hi has de dir,
escolta'm, perdona.
Clar.
Tu què vols que et digui?
Que tots són bons
o vols la meva opinió
Arriba un moment.
Després, una altra cosa
que diu ell dels quadres a casa,
a vegades és un compromís.
Si tens la sort
que el que et dedica un quadre
no ve a casa,
és un amic només de la pintura
o el que sigui,
que no és familiar,
perquè a vegades
t'adregaran un quadre
que no saps on penjar-lo.
Això és el que anava a dir.
I el tens a desert.
Però si un dia et ve a casa teva
l'has de penjar
perquè te'l vegin.
Llavors has de canviar un quadre.
O sigui, que no pensis tu
que a vegades tot és...
I a mi, encara rai
que te'n recordis
que l'has de penjar.
Sí, sí, sí.
La història radica
en que t'arribi a casa
i després,
quan porta ja tres quarts d'hora
i llavors comença a dir
Ai,
i aquell quadre
que et vaig regalar aquell dia?
On el tens?
No, l'estic...
Ai,
és que l'he portat
que me l'enquadre...
O el millor
te'n recordes
a quin pintor és
i pots un per altre,
saps?
I ho dic,
coi, guaita aquest quadre
i en canvi el meu no hi ha.
Has posat aquest...
Vull dir que,
escolta'm,
tot dintre el món de l'art,
escolta'm,
és un problema...
Però, mira,
si t'ho prens en plena...
Però, avi,
el que hem de dir
que no és cap problema
apropar-se a l'Atene de Tarragona
fins al dia nou
que podem veure les pintures
als teus de gràcia
i que, a més a més,
quantes n'hi ha,
més o menys,
perdoni, m'avi,
quantes n'hi ha
de pintures penjades?
Penso que hi ha uns 44 o 45.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Sí, però n'hi ha de petitets.
Molt bé.
I això de...
I una banda que són petitets.
I això de les llums
que deia fa un moment
i que m'hi toqui ningú.
Jo ho faig a la meva manera
i ja et dic
no, no, deixeu-me tranquil.
Jo t'ho escampo.
No, no, no m'ho escampo.
Jo es escampo jo.
I a més, jo que veus
que un està a punt de posar
i veus la cara
i dius, no, aquí no.
Posa-l'hi-do a treballar, no?
Jo sempre parlo
amb anècdotes reals
perquè es faci que són veritat.
Me'n recordo un dia
que allà a l'antic ajuntament
un pintor
vam penjar un quadro
a un lloc
que estava bé per ell
i, bueno,
a la proper exposició
sense més ni més
s'apresenta allí,
agafa un quadro
i el posa
a un lloc
d'allà de la paret.
Què diu, a mi?
Jo me'l miro
i dic, ara t'ho trec.
Vaig allí
i agafa un que hi havia al costat
que em sentigués d'aquí.
Dic, escolta'm,
aquest quadro teu
penja-l'allà
que allí és un lloc
que passa la gent
i ve la llum molt bé
i tot s'hi fixa
en aquell tracó.
Mà, que agafa aquell home
i se'n va pel quadro allà.
Dic, no.
Dic, no.
Hombre, jo...
No.
No, perquè estava el suyo aquí
l'altra vegada
i vostè no quiso colgar-lo
i que era el trossit.
Ara toca...
Escolta'm,
va prendre una enrabiada
i tot.
Que a vegades,
també una altra vegada
un pintor,
no dic noms
per evitar d'això,
ve un pintor
i veig que agafa un quadro
i el treu.
Coix.
Vaig, escolta'm,
per què treus aquest quadro?
És que aquest quadro
no el vull al meu costat.
Aquest quadro és de mi.
Escolta'm...
Home, però això no s'ha de fer.
Això és el que dèiem abans.
Dic, escolta'm,
agafa aquest quadro teu
i treu.
perquè el teu quadro
havia uns aquí comentant
i diuen que també eren amb me
i en cap i l'han penjat.
Així és que
si aquell és...
Un de l'altre.
Si és el teu,
el teu també d'això.
Va, llavors tot...
Llavors hi ha tot...
Saps la gent?
Llavors hi ha tothom...
No és que resultes...
M'he equivocat,
he acabat de mirar...
No et creus que, per exemple,
en una exposició,
com diu ell,
que sempre en cent i pico,
has de cent i pico de caracters,
de moltes maneres de pensar,
però com que ja són tants anys,
perquè pensa que els 14 anys
que estic en aquest món,
Ja saps, ja saps...
Avi, que arribi el 15, no?
Que serà l'any vinent,
que continuarem una altra vegada.
Sí, sí, passats reis, ja...
Tornarem el dia 9,
si acabarà-se.
El dia 9,
heu de baixar la teneu a veure...
Això li anava a dir que el dia 9...
Abans del 9.
El dia 9, si pot ser,
perquè no torna aquí a la ràdio.
I comencem amb vostè.
Ja parlaré.
Eh?
I comencem i ja parlaré.
Mira, ja que anè bé...
No sé si...
No deixar-lo marxar,
perquè vostè a les festes amb família, no?
Però no vol passar les festes
aquí amb nosaltres, aquí a la ràdio, no?
Sí, com vulgueu.
Sí?
Sí.
No, no ho dic perquè no el deixaríem sortir, eh?
No, que l'avi Ramon marxa,
vostè i jo quedaríem aquí.
Ah, bueno, com vulgueu.
No, bueno.
Doncs el dia 9 ho tornarem,
que ho fèiem una mica de broma.
Però en lloc d'ell, no...
No, no, no, no...
No s'atremim, no?
Ell ja té molta veterania.
Doncs jo, camarassa,
fins l'any vinent i bones festes,
boníssimes festes.
Gràcies, igualment.
Llavors ja vindrem i parlarem el resultat de l'exposició.
Molt bé.
Doncs, avi, moltíssimes gràcies també.
Bueno, hasta l'any que ve.
Moltíssima entrada d'any.
Hasta l'any que ve.
I res, bones festes.
Això espero.
Gràcies.
S'espero.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau.
종�료Cuiduu.
L'any que ve.
Fins demà!